Taula de continguts
32 les relacions: Bosó de gauge, Cosmologia, Densitat, Electró-volt, Electromagnetisme, Energia de Planck, Espaitemps, Espín, Espinor, Fermió, Formació estel·lar, Gaugí, Gravetat, Gravitó, Leptó, Massa, Massa de Planck, Matèria fosca, Mesó, Model estàndard de física de partícules, Nucleosíntesi, Nucli atòmic, Partícula supersimètrica més lleugera, Quadrivector, Relativitat general, Simetria trencada, Supersimetria, Teoria de gauge, Unitarietat, Unitat natural, Univers, Vida mitjana.
- Fermions
- Partícules hipotètiques
- Supersimetria
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Veure Gravití і Bosó de gauge
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Gravití і Cosmologia
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Gravití і Densitat
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Gravití і Electró-volt
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Gravití і Electromagnetisme
Energia de Planck
L'energia de Planck, simbolitzat com PEP, és la unitat d'energia al sistema d'unitats naturals conegut com a unitats de Planck.
Veure Gravití і Energia de Planck
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Gravití і Espaitemps
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Gravití і Espín
Espinor
Un camp espinorial o espinor és un tipus de camp físic, que generalitza els conceptes de camps vectorials i tensorials.
Veure Gravití і Espinor
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Gravití і Fermió
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Gravití і Formació estel·lar
Gaugí
En física de partícules, els gaugins són els fermions supercompanys dels bosóns de gauge, predits per teories supersimètriques.
Veure Gravití і Gaugí
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Gravití і Gravetat
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Veure Gravití і Gravitó
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter.
Veure Gravití і Leptó
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Gravití і Massa
Massa de Planck
Segons la teoria quàntica de la gravitació, la massa de Planck seria una de les unitats fonamentals de la física: (c \hbar/ G)1/2 ≈ 2,1 × 10-8 kilograms A diferència de les altres unitats de Planck, la massa de Planck és d'una escala més o menys humana, ja que ve a ser el pes d'una puça.
Veure Gravití і Massa de Planck
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Gravití і Matèria fosca
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Gravití і Mesó
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Gravití і Model estàndard de física de partícules
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Veure Gravití і Nucleosíntesi
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Gravití і Nucli atòmic
Partícula supersimètrica més lleugera
En física de partícules, la partícula supersimètrica més lleugera (LSP, de l'anglès lightest supersymmetric particle) és el nom genèric donat a la més lleugera de les partícules hipotètiques addicionals postulades en extensions teòriques del Model Estàndard basades en la supersimetria.
Veure Gravití і Partícula supersimètrica més lleugera
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Veure Gravití і Quadrivector
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Gravití і Relativitat general
Simetria trencada
La bola (C) està inicialment en un equilibri inestable. Una petita perturbació farà que caigui cap una de les dues concavitats (L o R). L'estat final ja no és simètric. Simetria trencada és un concepte proposat per Lee i Yang utilitzat en física teòrica quan un objecte trenca una simetria, com ara la simetria rotacional o la simetria translacional.
Veure Gravití і Simetria trencada
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Gravití і Supersimetria
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Gravití і Teoria de gauge
Unitarietat
En la física quàntica, la unitarietat és una restricció sobre l'evolució permesa de sistemes quàntics que assegura que la suma de les probabilitats de tots els possibles resultats de qualsevol esdeveniment sempre és 1.
Veure Gravití і Unitarietat
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Veure Gravití і Unitat natural
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Gravití і Univers
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Veure Gravití і Vida mitjana
Vegeu també
Fermions
- Axí
- Equació de Dirac
- Fermió
- Fermió de Dirac
- Fermió de Majorana
- Fermió pesant
- Gluí
- Gravití
- Higgsí
- Neutralí
- Relació de Kadowaki-Woods
- Teoria líquida de Fermi
Partícules hipotètiques
- Axí
- Axió
- Bosons W' i Z'
- Bosons X i Y
- Carreguí
- Dilató
- Fotí
- Fotó magnètic
- Gaugí
- Gluí
- Goldstí
- Gravifotó
- Gravití
- Gravitó
- Higgsí
- Leptoquark
- Majoró
- Monopol magnètic
- Neutrí estèril
- Neutralí
- Partícula X17
- Preó
- Radió
- Saxió
- Sfermió
- Una teoria del tot excepcionalment simple