Taula de continguts
49 les relacions: Acadèmi de Sa Llengo Baléà, Anticatalanisme, Antoni Alemany, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maura i Montaner, Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó, Blaverisme, Catalanisme, Català, Dialèctica, Diario de Mallorca, Diccionari català-valencià-balear, Drets d'autor, Editorial Moll, Escola Mallorquina, Ferdinand de Saussure, Folklore, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Gabriel Maura, Grup d'Acció Valencianista, Guerra Civil espanyola, IB3 Televisió, Illes Balears, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Joan Josep Amengual i Reus, Josep Zaforteza Calvet, L'Ignorància, Llorenç Riber i Campins, Llorenç Vidal Vidal, Llorenç Villalonga i Pons, Lluís Ripoll Arbós, Mallorca, Mallorquinisme, Obra Cultural Balear, Ortografia, Palma, Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau, Polèmica del barco, Pompeu Fabra i Poch, Ponent quaderns literaris, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Reial Acadèmia Espanyola, Secessionisme lingüístic, Xovinisme, 1931, 1960, 1972, 1993.
Acadèmi de Sa Llengo Baléà
L'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, rarament anomenada Acadèmia de la Llengua Balear, és una entitat privada de les Illes Balears fundada el desembre del 1992.
Veure Gonellisme і Acadèmi de Sa Llengo Baléà
Anticatalanisme
L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.
Veure Gonellisme і Anticatalanisme
Antoni Alemany
* Antoni Alemany Dezcallar, periodista mallorquí.
Veure Gonellisme і Antoni Alemany
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Veure Gonellisme і Antoni Maria Alcover i Sureda
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Gonellisme і Antoni Maura i Montaner
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó
Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó és títol del recull de rondalles mallorquines de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.
Veure Gonellisme і Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó
Blaverisme
Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.
Veure Gonellisme і Blaverisme
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Gonellisme і Catalanisme
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Gonellisme і Català
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Veure Gonellisme і Dialèctica
Diario de Mallorca
Diario de Mallorca és un diari de Mallorca.
Veure Gonellisme і Diario de Mallorca
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Veure Gonellisme і Diccionari català-valencià-balear
Drets d'autor
Símbol del ''copyright'' Els drets d'autor (en anglès copyright, símbol ©) és un tipus de propietat intel·lectual que atorga al seu propietari el dret exclusiu de copiar i distribuir una obra creativa, normalment durant un temps limitat.
Veure Gonellisme і Drets d'autor
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Veure Gonellisme і Editorial Moll
Escola Mallorquina
LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.
Veure Gonellisme і Escola Mallorquina
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Veure Gonellisme і Ferdinand de Saussure
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Gonellisme і Folklore
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Veure Gonellisme і Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Gabriel Maura
* Gabriel Maura i Muntaner, escriptor, (1842-1907).
Veure Gonellisme і Gabriel Maura
Grup d'Acció Valencianista
El Grup d'Acció Valencianista és una organització blavera nascuda el 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme.
Veure Gonellisme і Grup d'Acció Valencianista
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Gonellisme і Guerra Civil espanyola
IB3 Televisió
IB3 és un canal de televisió gestionat per l'empresa pública Televisió de les Illes Balears que pertany a l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears.
Veure Gonellisme і IB3 Televisió
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Gonellisme і Illes Balears
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Gonellisme і Institut d'Estudis Catalans
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Gonellisme і Jaume el Conqueridor
Joan Josep Amengual i Reus
va ser un escriptor, filòleg, poeta i polític mallorquí.
Veure Gonellisme і Joan Josep Amengual i Reus
Josep Zaforteza Calvet
Josep Zaforteza Calvet (Palma, Mallorca, 1927) fou un advocat, empresari i polític mallorquí.
Veure Gonellisme і Josep Zaforteza Calvet
L'Ignorància
La revista L'Ignorància, amb el subtítol de Revista Crónica: Orga y Xeremíes d'una Societat de Mallorquins, va ser un setmanari que es va publicar a Palma entre els anys 1879 i 1885.
Veure Gonellisme і L'Ignorància
Llorenç Riber i Campins
Llorenç Riber i Campins (Campanet, Mallorca, 14 de setembre del 1881 - Campanet, Mallorca, 11 d'octubre del 1958) fou un poeta de l'Escola Mallorquina, Mestre en Gai Saber, articulista i traductor de clàssics tant al català com al castellà.
Veure Gonellisme і Llorenç Riber i Campins
Llorenç Vidal Vidal
Llorenç Vidal Vidal és un poeta, pedagog i pacifista mallorquí, fundador l'any 1964 del Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP).
Veure Gonellisme і Llorenç Vidal Vidal
Llorenç Villalonga i Pons
va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.
Veure Gonellisme і Llorenç Villalonga i Pons
Lluís Ripoll Arbós
Lluís Ripoll Arbós (Palma, 1913 - Palmanyola, Bunyola, 17 d'octubre de 2000) va ser un periodista, escriptor i editor balear.
Veure Gonellisme і Lluís Ripoll Arbós
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Gonellisme і Mallorca
Mallorquinisme
El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.
Veure Gonellisme і Mallorquinisme
Obra Cultural Balear
L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.
Veure Gonellisme і Obra Cultural Balear
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Gonellisme і Ortografia
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Gonellisme і Palma
Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau
va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.
Veure Gonellisme і Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau
Polèmica del barco
La polèmica del barco és una polèmica sorgida els anys vuitanta del segle XX sobre el model lingüístic que havia d'adoptar la llengua catalana.
Veure Gonellisme і Polèmica del barco
Pompeu Fabra i Poch
va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.
Veure Gonellisme і Pompeu Fabra i Poch
Ponent quaderns literaris
Ponent, quaderns literaris era una revista mallorquina, dedicada a la literatura i al dia de la no-violència.
Veure Gonellisme і Ponent quaderns literaris
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Publicacions de l'Abadia de Montserrat és una editorial catalana fundada el 1498, l'entitat editorial en funcionament més antiga del món.
Veure Gonellisme і Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Reial Acadèmia Espanyola
Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.
Veure Gonellisme і Reial Acadèmia Espanyola
Secessionisme lingüístic
El secessionisme lingüístic és una actitud que vol separar una varietat lingüística de la llengua a la qual pertany normalment, per tal de fer considerar aquesta varietat com una llengua distinta.
Veure Gonellisme і Secessionisme lingüístic
Xovinisme
S'anomena xovinisme la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que allò propi del país és el millor en qualsevol aspecte.
Veure Gonellisme і Xovinisme
1931
;Països Catalans.
Veure Gonellisme і 1931
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Gonellisme і 1960
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Gonellisme і 1972
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Gonellisme і 1993