Taula de continguts
36 les relacions: Alfa de l'Indi, Any llum, Astrophysical Journal, Èpsilon de l'Indi, Catàleg Gliese, Constel·lació, Constel·lació de la Grua, Estel, Estrella fulgurant, Ferro, Gegant gasós, Groombridge 34, Júpiter (planeta), Juny, Lacaille 8760, Lluminositat solar, Magnitud aparent, Massa solar, Nana roja, Període orbital, Planeta extrasolar, Pròxima del Centaure, Research Consortium on Nearby Stars, Súper-Terra, SIMBAD, Sistema d'estrelles, Sistema solar, Sol, Terra, Tipus espectral, Ull nu, Unitat astronòmica, Vida extraterrestre, Zona d'habitabilitat, 2008, 2014.
Alfa de l'Indi
Alfa de l'Indi (α Indi) és l'estel més brillant en la constel·lació de l'Indi, amb magnitud aparent +3,11.
Veure Gliese 832 і Alfa de l'Indi
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Gliese 832 і Any llum
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Gliese 832 і Astrophysical Journal
Èpsilon de l'Indi
Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.
Veure Gliese 832 і Èpsilon de l'Indi
Catàleg Gliese
El Catàleg Gliese és el nom habitual de qualsevol dels tres catàlegs d'estels propers compilats per Wilhelm Gliese —i més tard també per H. Jahreiss— en 1957, 1969 i 1993.
Veure Gliese 832 і Catàleg Gliese
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Gliese 832 і Constel·lació
Constel·lació de la Grua
La Grua (Grus) fou esmentada per primera vegada per Johann Bayer el 1603 a l'obra Uranometria, però podria ser que hagués estat descoberta anteriorment.
Veure Gliese 832 і Constel·lació de la Grua
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Gliese 832 і Estel
Estrella fulgurant
Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.
Veure Gliese 832 і Estrella fulgurant
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Gliese 832 і Ferro
Gegant gasós
Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.
Veure Gliese 832 і Gegant gasós
Groombridge 34
Groombridge 34 és un sistema d'estrelles binari consistent en dues estrelles nanes vermelles en un òrbita circular pròxima amb una separació d'unes 147 ua.
Veure Gliese 832 і Groombridge 34
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Gliese 832 і Júpiter (planeta)
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Gliese 832 і Juny
Lacaille 8760
Lacaille 8760 (GJ 825) és una estrella propera al Sistema Solar, a una distància de 12,87 anys llum, que s'hi troba a la constel·lació del Microscopi.
Veure Gliese 832 і Lacaille 8760
Lluminositat solar
arxiv.
Veure Gliese 832 і Lluminositat solar
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Gliese 832 і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Gliese 832 і Massa solar
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Gliese 832 і Nana roja
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Gliese 832 і Període orbital
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Gliese 832 і Planeta extrasolar
Pròxima del Centaure
La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.
Veure Gliese 832 і Pròxima del Centaure
Research Consortium on Nearby Stars
Research Consortium on Nearby Stars (abreujat com RECONS) és un projecte per a la investigació de les estrelles més properes al sistema solar, tant individualment com a nivell de població.
Veure Gliese 832 і Research Consortium on Nearby Stars
Súper-Terra
Neptú En astronomia es diu súper-Terra o superterra a un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) de tipus rocós que té una massa d'entre 1,9 –5 i 10 vegades la massa terrestre (M⊕); Una superterra és un planeta de fora del sistema solar (planeta extrasolar) amb una massa que es trobi entre la de la Terra i la dels gegants gasosos del sistema solar.
Veure Gliese 832 і Súper-Terra
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Gliese 832 і SIMBAD
Sistema d'estrelles
Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.
Veure Gliese 832 і Sistema d'estrelles
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Gliese 832 і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Gliese 832 і Sol
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Gliese 832 і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Gliese 832 і Tipus espectral
Ull nu
Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.
Veure Gliese 832 і Ull nu
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Gliese 832 і Unitat astronòmica
Vida extraterrestre
kopeeks del 1967, amb un dibuix d'un satèl·lit extraterrestre. La vida extraterrestre és qualsevol forma de vida que no és originària de la Terra.
Veure Gliese 832 і Vida extraterrestre
Zona d'habitabilitat
En astrobiologia, la zona d'habitabilitat estel·lar (ZH) és una estreta regió circumestel·lar on, de trobar-se situat un planeta (o lluna) rocós amb una massa compresa entre 0,6 i 10 masses terrestres i una pressió atmosfèrica superior als 6,1 mb corresponent al punt triple de l'aigua, la lluminositat i el flux de radiació incident permetria la presència d'aigua en estat líquid sobre la seva superfície.
Veure Gliese 832 і Zona d'habitabilitat
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Gliese 832 і 2008
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Gliese 832 і 2014