Taula de continguts
34 les relacions: Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Apud, Argos, Arquer, Aspis, Ècdroms, Bibliotheca Teubneriana, Diccionari Grec-Català, Escaramussa, Esparciates, Esparta, Euzó, Falange (militar), Fona, Foner balear, Ganivet llancívol, Gimnèsies, Gimnets, Hoplita, Ilotes, Imperi Romà d'Orient, Infanteria lleugera, Javelina, Mallorca, Menorca, Peltasta, Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, Tebes (Grècia), Tirteu, Veles.
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Veure Gimnetes і Antiga Atenes
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Gimnetes і Antiga Grècia
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Gimnetes і Antiga Roma
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Gimnetes і Antiguitat clàssica
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Gimnetes і Antiguitat tardana
Apud
Apud (del llatí apud, en català en) és un cultisme llatí que s'usa en les referències bibliogràfiques en el sentit de en el text i s'usa en les citacions o notes d'un text per a citar indirectament una obra que apareix citada en una altra.
Veure Gimnetes і Apud
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Gimnetes і Argos
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Veure Gimnetes і Arquer
Aspis
* Aspis, nom romà de l'actual població de Kélibia (Tunísia).
Veure Gimnetes і Aspis
Ècdroms
A l'antiga Grècia, els ècdroms (ἔκδρομος, ékdromos; en plural ἔκδρομοι, ékdromoi) eren hoplites lleugers.
Veure Gimnetes і Ècdroms
Bibliotheca Teubneriana
Portada d'un volum de la ''Bibliotheca Teubneriana'' La Bibliotheca Teubneriana, o les edicions Teubner de textos grecs i llatins, és la col·lecció moderna més minuciosa mai publicada de literatura grecoromana antiga (i de part de la medieval).
Veure Gimnetes і Bibliotheca Teubneriana
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Veure Gimnetes і Diccionari Grec-Català
Escaramussa
Una escaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits.
Veure Gimnetes і Escaramussa
Esparciates
Els esparciates o espartiates (Spartiatae), dits també iguals (homoei), era la classe social dels ciutadans d'Esparta a l'antiguitat.
Veure Gimnetes і Esparciates
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Gimnetes і Esparta
Euzó
Dos evzones enfront del túmul del Soldat Desconegut. Un euzó (Εύζωνες o Ευζώνοι.) és un soldat d'infanteria lleugera de l'exèrcit grec.
Veure Gimnetes і Euzó
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Veure Gimnetes і Falange (militar)
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Veure Gimnetes і Fona
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.
Veure Gimnetes і Foner balear
Ganivet llancívol
Un ganivet llancívol és un tipus especial de ganivet que està fet (com el seu nom indica) per a ser llançat.
Veure Gimnetes і Ganivet llancívol
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Veure Gimnetes і Gimnèsies
Gimnets
Els gimnets (γυμνῆτες) o gimnesis (γυμνήσιοι) fou una classe d'esclaus públics pròpia d'Argos, equivalents als hilotes d'Esparta i als penestes de Tessàlia.
Veure Gimnetes і Gimnets
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Veure Gimnetes і Hoplita
Ilotes
Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.
Veure Gimnetes і Ilotes
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Gimnetes і Imperi Romà d'Orient
Infanteria lleugera
Sergent britànic amb uniforme de campanya (1898). La infanteria lleugera és un tipus especialitzat d'Infanteria, pensada per a les incursions en profunditat en el territori enemic.
Veure Gimnetes і Infanteria lleugera
Javelina
Una javelina és una llancívola lleugera generalment composta d'una llarga tija acabada amb una punta d'acer.
Veure Gimnetes і Javelina
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Gimnetes і Mallorca
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Gimnetes і Menorca
Peltasta
Els peltastes (πελταστής, derivat de πέλτη, 'escut lleuger'; peltarion) són, del ençà, la infanteria lleugera mercenària característica dels exèrcits grecs i hel·lenístics.
Veure Gimnetes і Peltasta
Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
La Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, anomenada popularment com la Pauly-Wissowa o simplement RE, és una enciclopèdia alemanya especialitzada en lantiguitat clàssica, composta per més de vuitanta volums amb els suplements.
Veure Gimnetes і Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Gimnetes і Tebes (Grècia)
Tirteu
Tirteu d'Esparta (en grec antic Τυρταίος) va ser un poeta grec del.
Veure Gimnetes і Tirteu
Veles
Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.
Veure Gimnetes і Veles
També conegut com Gimneta, Psiloi, Psils (infanteria).