Taula de continguts
64 les relacions: Adolescència, Alfa-sinucleïna, Aparell de Golgi, Bacteris, Beta amiloide, Beta-galactosidasa, Bioquímica, Calci, Canal de calci, Canal iònic, Cèl·lula, Cèl·lula glial, Cèl·lula mare, Còlera, Ceramida, Cervell, Colesterol, Dendrita, Endocitosi, Enllaç glicosídic, Enzim, Esfingosina, Factor de creixement neuronal, Galactosa, Gangliòsid, Glucosa, Glucosiltransferasa, Hidròlisi, Hidrofília (química), Hidrofòbia, Integrina, Lòbul frontal, Macromolècula, Malaltia d'Alzheimer, Malaltia de Parkinson, Malaltia per dipòsit lisosòmic, Mamífers, Membrana nuclear, Membrana plasmàtica, Metabolisme, Molècula amfipàtica, Monòmer, Monosacàrid, Mutació, N-Acetilglucosamina, Neurodegeneració, Neurogènesi, Neurona, Nucli cel·lular, Patologia, ... Ampliar l'índex (14 més) »
Adolescència
Grup d'adolescents. Grup d'adolescents. Ladolescència és en desenvolupament físic i psicològic humà és l'estadi de la transició entre la infància i l'edat adulta.
Veure GM1 і Adolescència
Alfa-sinucleïna
Lalfa-sinucleïna (α-sinucleïna) és una proteïna petita de 140 aminoàcids amb un pes molecular de 14.460 Da.
Veure GM1 і Alfa-sinucleïna
Aparell de Golgi
Fotografia de l'aparell de Golgi feta amb un microscopi electrònic. L'aparell de Golgi (també conegut com a cos de Golgi o complex de Golgi) és un orgànul que hi ha a la majoria de cèl·lules eucariotes, sovint prop del nucli i del centrosoma, i forma part del sistema endomembranós cel·lular.
Veure GM1 і Aparell de Golgi
Bacteris
lang.
Veure GM1 і Bacteris
Beta amiloide
La beta amiloide (Aβ o Abeta) és un pèptid de 36-43 aminoàcids processat a partir d'una proteïna precursora amiloide (APP).
Veure GM1 і Beta amiloide
Beta-galactosidasa
La β-galactosidasa, també anomenada beta-gal o β-gal, és un enzim del tipus hidrolasa glicosídica que catalitza la hidròlisi de β-galactòsids a monosacàrids a través del trencament d'un enllaç glicosídic.
Veure GM1 і Beta-galactosidasa
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure GM1 і Bioquímica
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Veure GM1 і Calci
Canal de calci
'''Canal de calci Cav1.1''', un exemple de canal de calci voltatge-dependent. Un canal de calci és un canal iònic, situat en la membrana cel·lular, que mostra una permeabilitat selectiva pels ions de calci.
Veure GM1 і Canal de calci
Canal iònic
Diagrama esquemàtic d'un canal iònic. '''1''' - dominis proteics (típicament quatre per canal), '''2''' - vestíbul extern, '''3''' - filtre selectiu, '''4''' - diàmetre del filtre selectiu, '''5''' - lloc de fosforilació, '''6''' - membrana cel·lular.
Veure GM1 і Canal iònic
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure GM1 і Cèl·lula
Cèl·lula glial
Les cèl·lules glials (glia prové del grec medieval γλία, "cola") són juntament amb les neurones, els dos tipus diferents de cèl·lules que formen el sistema nerviós.
Veure GM1 і Cèl·lula glial
Cèl·lula mare
date.
Veure GM1 і Cèl·lula mare
Còlera
El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.
Veure GM1 і Còlera
Ceramida
amida. Les ceramides (del llatí cēra 'cera' + amida) són un tipus d’esfingolípid que constitueix l’estructura bàsica de tots els esfingolípids complexos, com ara bé els glicoesfingolípids i els fosfoesfingolípids.
Veure GM1 і Ceramida
Cervell
Protuberància, 7. Bulb raquidi. 8. '''Cerebel'''. El cervell és un òrgan de la part avant-superior de l'encèfal i el centre supervisor del sistema nerviós central en tots els vertebrats i molts invertebrats.
Veure GM1 і Cervell
Colesterol
Representació espacial del '''colesterol'''. omega-3. El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids.
Veure GM1 і Colesterol
Dendrita
Les dendrites (del grec δενδρίτης, "arbre") són prolongacions protoplasmàtiques ramificades, bastant curtes, de la cèl·lula nerviosa.
Veure GM1 і Dendrita
Endocitosi
Lendocitosi és un mecanisme mitjançant el qual la cèl·lula capta material de l'espai extracel·lular cap al seu interior.
Veure GM1 і Endocitosi
Enllaç glicosídic
L'enllaç O-glicosídic és l'enllaç covalent que uneix dos monosacàrids a fi de formar glicòsids, disacàrids o polisacàrids.
Veure GM1 і Enllaç glicosídic
Enzim
Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.
Veure GM1 і Enzim
Esfingosina
L'esfingosina (2-amino-4-octadesè-1,3-diol) és un aminoalcohol insaturat de divuit carbonis.
Veure GM1 і Esfingosina
Factor de creixement neuronal
El factor de creixement neuronal o NGF (per l'abreviatura de l'anglès nerve growth factor) és un factor de creixement neurotròfic que regula el creixement, el manteniment i la supervivència de les neurones del sistema nerviós central i perifèric.
Veure GM1 і Factor de creixement neuronal
Galactosa
La galactosa és un monosacàrid format per una estructura de sis àtoms de carboni (hexosa).
Veure GM1 і Galactosa
Gangliòsid
Estructura de gangliòsid GM1 El gangliòsid és una molècula formada per un glicoesfingolípid (una ceramida amb un oligosacàrid) amb un o més àcids siàlics (àcid n-acetilneuramínic, coneguts com a NANA) unit a la cadena de sucre.
Veure GM1 і Gangliòsid
Glucosa
La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.
Veure GM1 і Glucosa
Glucosiltransferasa
Les glucosiltransferases són enzims que actuen com catalitzadors en la transferència d'un monosacàrid d'un nucleòtid de sucre activat (també conegut com el "donador glicosil") a una molècula,que normalment és un alcohol, acceptora de glicosil.
Veure GM1 і Glucosiltransferasa
Hidròlisi
amida amb formació d'un àcid carboxílic i una aminacondensació són reversibles.) La hidròlisi (del grec antic hidro- 'aigua', i lisi 'deslligar') és qualsevol reacció química en què una molècula d'aigua trenca un o més enllaços químics.
Veure GM1 і Hidròlisi
Hidrofília (química)
La hidrofília, del grec (hydros) "aigua" i φιλια (fília) "amic de"; és una propietat física d'una molècula que transitòriament enllaça amb l'aigua (H₂O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen.
Veure GM1 і Hidrofília (química)
Hidrofòbia
una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.
Veure GM1 і Hidrofòbia
Integrina
Les Integrines són els receptors que uneixen la cèl·lula i els teixits del voltant, que poden ser o bé altres cèl·lules o bé la matriu extracel·lular (MEC).
Veure GM1 і Integrina
Lòbul frontal
El lòbul frontal és un lòbul en el còrtex cerebral dels vertebrats.
Veure GM1 і Lòbul frontal
Macromolècula
Imatge tridimensional d'una macromolècula (una proteïna). Una macromolècula és una molècula de dimensions molt grans, habitualment amb diàmetres entre 100 a 10.000 angstroms, amb massa molecular molt elevada.
Veure GM1 і Macromolècula
Malaltia d'Alzheimer
La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna.
Veure GM1 і Malaltia d'Alzheimer
Malaltia de Parkinson
La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l'any 1817.
Veure GM1 і Malaltia de Parkinson
Malaltia per dipòsit lisosòmic
Les malalties per emmagatzematge lisosòmic o per dipòsit lisosòmic, són un grup de trastorns hereditaris, que produeixen els seus primers símptomes generalment en la infantesa o adolescència, escurçant l'expectativa de vida i provocant graus variables de discapacitat en les persones afectades.
Veure GM1 і Malaltia per dipòsit lisosòmic
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure GM1 і Mamífers
Membrana nuclear
Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.
Veure GM1 і Membrana nuclear
Membrana plasmàtica
Estructura de la membrana plasmàtica La membrana plasmàtica (o membrana cel·lular) és una bicapa lipídica que envolta i delimita tota la cèl·lula.
Veure GM1 і Membrana plasmàtica
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure GM1 і Metabolisme
Molècula amfipàtica
Els fosfolípids tenen un comportament amfipàtic. Una molècula amfipàtica o amfifílica és aquella molècula que en la seva estructura molecular té un extrem hidròfil -que és soluble en aigua- i un altre d'hidròfob -que rebutja l'aigua.
Veure GM1 і Molècula amfipàtica
Monòmer
Un monòmer és una molècula de petita massa molecular que unida a altres monòmers, de vegades cents o milers, mitjançant enllaços químics, generalment covalents, formen macromolècules anomenades polímers.
Veure GM1 і Monòmer
Monosacàrid
Els monosacàrids són els glúcids més simples.
Veure GM1 і Monosacàrid
Mutació
En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.
Veure GM1 і Mutació
N-Acetilglucosamina
N-Acetilglucosamina (N-acetil-D-glucosamina, en anglès N-Acetylglucosamine o GlcNAc, o NAG) és un monosacàrid derivat de la glucosa.
Veure GM1 і N-Acetilglucosamina
Neurodegeneració
Neurodegeneració és un terme molt ampli que abasta els termes relacionats amb la pèrdua progressiva de l'estructura o la funció de les neurones, incloent-hi la mort de la neurona.
Veure GM1 і Neurodegeneració
Neurogènesi
La neurogènesi (del grec νεύρο (nervi) i del llatí gènesi (naixement, origen, procedència)) és un complex procés mitjançant el qual les neurones es generen a partir de les cèl·lules mare neurals.
Veure GM1 і Neurogènesi
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure GM1 і Neurona
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure GM1 і Nucli cel·lular
Patologia
La patologia (del grec antic) és la part de la medicina encarregada de l'estudi de les malalties en el seu més ampli sentit, és a dir, com a processos o estats anormals de causes conegudes o desconegudes.
Veure GM1 і Patologia
PKa
El pKa és la força que tenen les molècules de dissociar-se (és el logaritme negatiu de la constant de dissociació d'un àcid dèbil).
Veure GM1 і PKa
Plegament proteic
Dibuix representant la configuració d'un polímer proteic (línia en la imatge esquerra) abans i després de replegar-se (dreta). Les cintes de la imatge plegada representen estructures organitzades com l'hèlix alfa o el full beta. El plegament proteic és el procés físic pel qual un polipèptid es replega en la seva estructura tridimensional característica i funcional.
Veure GM1 і Plegament proteic
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.
Veure GM1 і Proteïna
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Veure GM1 і Ràtio
Receptor de membrana
Les set-transmembrana α-helix Els receptors de la superfície cel·lular (receptors de membrana, receptors transmembrana) són receptors que estan incrustats a les membranes de les cèl·lules.
Veure GM1 і Receptor de membrana
Reticle endoplasmàtic
El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.
Veure GM1 і Reticle endoplasmàtic
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure GM1 і Sistema nerviós
Sistema nerviós central
El sistema nerviós central (SNC) està constituït per l'encèfal i la medul·la espinal.
Veure GM1 і Sistema nerviós central
Sistema nerviós perifèric
En blau, principals nervis perifèrics El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic).
Veure GM1 і Sistema nerviós perifèric
Sodi
El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.
Veure GM1 і Sodi
Teràpia gènica
Teràpia gènica fent servir un adenovirus com a vector. S'insereix un nou gen en el vector d'adenovirus, que és emprat per introduir l'ADN modificat en la cèl·lula humana. Si el tractament es fa amb èxit el nou gen donarà lloc a una proteïna funcional.
Veure GM1 і Teràpia gènica
Toxina
Una toxina (del grec: τοξικόν, toxikon, verí per usar en les fletxes) és una substància verinosa d'origen biològic, especialment la produïda per plantes, animals, bacteris i fongs, que actua nocivament sobre els organismes vius.
Veure GM1 і Toxina
Transferasa
Una transferasa és un enzim que catalitza la transferència d'un grup funcional, per exemple un metil o un grup fosfat, d'una molécula donadora a una altra acceptora.
Veure GM1 і Transferasa
Vibrio cholerae
Vibrio cholerae (també dit Kommabacillus) és un bacteri gram negatiu en forma de coma (vibrió) amb un flagel polar que causa la malaltia del còlera en humans.
Veure GM1 і Vibrio cholerae