Taula de continguts
36 les relacions: Aminoàcid, ARN missatger, Bicapa lipídica, Cisteïna, Cristal·lografia, Cristal·lografia de raigs X, Deficiència d'alfa-1-antitripsina, Desnaturalització, Emfisema pulmonar, Encefalopatia espongiforme bovina, Enllaç covalent, Enllaç disulfur, Entropia, Estructura primària de les proteïnes, Estructura secundària de les proteïnes, Estructura terciària de les proteïnes, Fibrosi quística, Forces de van der Waals, Hèlix alfa, Hidrofília (química), Hidrofòbia, Malaltia d'Alzheimer, Malaltia de Creutzfeldt-Jakob, Malaltia de Huntington, Malaltia de Parkinson, Miocardiopatia, Paradoxa de Levinthal, Polineuropatia, Polipèptid, Prió, Prolina, Proteïna globular, Ressonància magnètica nuclear, Segon principi de la termodinàmica, Transformada de Fourier, Xaperona.
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Plegament proteic і Aminoàcid
ARN missatger
traduït una o més vegades i, finalment, és degradat. L'àcid ribonucleic missatger (ARNm o mRNA) és una molècula d'ARN que serveix de model químic per a crear un producte proteic.
Veure Plegament proteic і ARN missatger
Bicapa lipídica
La bicapa lipídica és una estructura de dues capes formades per la unió de molts lípids.
Veure Plegament proteic і Bicapa lipídica
Cisteïna
La cisteïna (simbolitzat Cys o C) és un dels vint aminoàcids que utilitzen les cèl·lules per sintetitzar proteïnes.
Veure Plegament proteic і Cisteïna
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Veure Plegament proteic і Cristal·lografia
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Plegament proteic і Cristal·lografia de raigs X
Deficiència d'alfa-1-antitripsina
La deficiència d'alfa-1-antitripsina és un trastorn genètic autosòmic codominant, no lligat al sexe, causat per un defecte de producció d'alfa-1-antitripsina (DpA1AT); el qual dona lloc a una disminució de l'activitat de l'A1AT en la sang i els pulmons, i a un dipòsit d'A1AT anormal en les cèl·lules del fetge.
Veure Plegament proteic і Deficiència d'alfa-1-antitripsina
Desnaturalització
En bioquímica, la desnaturalització és un canvi estructural de les proteïnes o àcids nucleics, on perden la seva estructura terciària i estructura secundària, per haver aplicat una força externa o compost químic, com pot ser un àcid fort o una base química, una sal inorgànica concentrada o un solvent (per exemple alcohol o cloroform) o la calor.
Veure Plegament proteic і Desnaturalització
Emfisema pulmonar
L'emfisema pulmonar és una malaltia pulmonar que malmet els sacs aeris (alvèols), provocant que els pulmons siguin menys capaços d'expandir-se i de contraure's a causa d'una pèrdua d'elasticitat.
Veure Plegament proteic і Emfisema pulmonar
Encefalopatia espongiforme bovina
L'encefalopatia espongiforme bovina (EEB), popularment coneguda com a malaltia de les vaques boges, és una malaltia que afecta a la ramaderia, concretament a vaques i bous, que pertanyen al bestiar boví.
Veure Plegament proteic і Encefalopatia espongiforme bovina
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Plegament proteic і Enllaç covalent
Enllaç disulfur
Exemple d'enllaç disulfur Un enllaç pont disulfur, o només pont disulfur, enllaç disulfur o enllaç SS (enllaç sofre-sofre) és un fort enllaç covalent entre grups tiol.
Veure Plegament proteic і Enllaç disulfur
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Plegament proteic і Entropia
Estructura primària de les proteïnes
L'estructura primària de les proteïnes és comuna a totes les proteïnes i és la seqüència lineal d'aminoàcids que la integren; és a dir, indica els aminoàcids que la formen i l'orde en què es troben units.
Veure Plegament proteic і Estructura primària de les proteïnes
Estructura secundària de les proteïnes
Representació esquemàtica d'una proteïna. Es mostren de color vermell les hèlixs alfa dextrogires, i de color verd els plans beta. L'estructura secundària de les proteïnes la disposició espacial que adopta la seqüència d'aminoàcids o estructura primària a fi de ser estable, i és una conseqüència directa de la capacitat de gir que tenen els carbonis α dels aminoàcids.
Veure Plegament proteic і Estructura secundària de les proteïnes
Estructura terciària de les proteïnes
L'estructura terciària de les proteïnes, especialment de les que tenen un pes molecular elevat, està constituïda per diversos dominis o unitats compactes de 50 a 300 aminoàcids connectades a través de l'esquelet polipeptídic.
Veure Plegament proteic і Estructura terciària de les proteïnes
Fibrosi quística
La fibrosi quística (abreviatura FQ), també coneguda com a mucoviscidosi (del llatí muccus, "moc", i viscōels seus, "aferrissós"), és una malaltia hereditària freqüent que afecta a l'organisme de forma generalitzada, causant discapacitat progressiva i mort prematura.
Veure Plegament proteic і Fibrosi quística
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Plegament proteic і Forces de van der Waals
Hèlix alfa
Vista lateral a nivell atòmic de residus d'alanina d'una hèlix α En color fúcsia, estan ressaltats dos ponts d'hidrogen, que separen l'oxigen i l'hidrogen per 2 Å. La proteïna va cap amunt, és a dir, té l'extrem amino a dalt i l'extrem carboxílic a baix.
Veure Plegament proteic і Hèlix alfa
Hidrofília (química)
La hidrofília, del grec (hydros) "aigua" i φιλια (fília) "amic de"; és una propietat física d'una molècula que transitòriament enllaça amb l'aigua (H₂O) mitjançant l'enllaç d'hidrogen.
Veure Plegament proteic і Hidrofília (química)
Hidrofòbia
una gota de rosada en una cutícula (d'una planta) que resulta hidròfoba Una substància és hidròfoba (del grec υδρο, hydro.
Veure Plegament proteic і Hidrofòbia
Malaltia d'Alzheimer
La malaltia d'Alzheimer, o simplement alzheimer, és la demència més comuna.
Veure Plegament proteic і Malaltia d'Alzheimer
Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
La malaltia de Creutzfeldt-Jakob (MCJ o CJD de l'anglès Creutzfeld Jacobs Disease) és un rar trastorn del cervell, degeneratiu i invariablement mortal.
Veure Plegament proteic і Malaltia de Creutzfeldt-Jakob
Malaltia de Huntington
La malaltia de Huntington, corea de Huntington o corea crònica progressiva o corea hereditària, és una malaltia neurodegenerativa que afecta els ganglis basals del cervell.
Veure Plegament proteic і Malaltia de Huntington
Malaltia de Parkinson
La malaltia de Parkinson és una malaltia neurodegenerativa d'origen desconegut que fou descrita pel metge anglès James Parkinson l'any 1817.
Veure Plegament proteic і Malaltia de Parkinson
Miocardiopatia
Les miocardiopaties (o cardiomiopaties) són un grup de malalties que afecten el múscul cardíac.
Veure Plegament proteic і Miocardiopatia
Paradoxa de Levinthal
La paradoxa de Levinthal és un experiment mental en la teoria del plegament de les proteïnes.
Veure Plegament proteic і Paradoxa de Levinthal
Polineuropatia
Una polineuropatia és un trastorn neurològic que es produeix quan diversos nervis perifèrics s'afecten al mateix temps.
Veure Plegament proteic і Polineuropatia
Polipèptid
Un polipèptid és una cadena d'aminoàcids connectats per enllaços peptídics.
Veure Plegament proteic і Polipèptid
Prió
Un prió o PrP —de l'anglès — és un agent infecciós format principalment per proteïnes.
Veure Plegament proteic і Prió
Prolina
La prolina (abreujada Pro o P) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius.
Veure Plegament proteic і Prolina
Proteïna globular
Estructura tridimensional de l'hemoglobina, una proteïna globular. Les proteïnes globulars, o esferoproteïnes són un dels tres tipus principals de la classificació de les ''proteïnes'' per la seva forma (globulars, fibroses i mixtes), i es diferencien fonamentalment de les fibroses per ser més o menys solubles en dissolucions aquoses (on formen suspensions ''col·loidals''), sent les fibroses pràcticament insolubles.
Veure Plegament proteic і Proteïna globular
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Veure Plegament proteic і Ressonància magnètica nuclear
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Veure Plegament proteic і Segon principi de la termodinàmica
Transformada de Fourier
La transformada de Fourier descompon una funció temporal (un senyal) en les freqüències que la constitueixen.
Veure Plegament proteic і Transformada de Fourier
Xaperona
Vista superior del model molecular de la proteïna bacteriana GroES/GroEL. Les xaperones són una família de proteïnes que ajuden a aconseguir un correcte plegament d'algunes estructures de polipèptids, amb enllaços no covalents, i que no formen part de l'estructura plegada final en condicions habituals als éssers vius.
Veure Plegament proteic і Xaperona
També conegut com Plegament de proteïnes, Replegament proteic.