Taula de continguts
112 les relacions: Acadèmia platònica, Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Arnold Sommerfeld, Attosegon, Àtom, Buit, Camp elèctric, Camp magnètic, Capa d'electrons, Càrrega elèctrica, Cesi, Compost químic, Condensat de Bose-Einstein, Constant de Planck, De la natura, Demòcrit, Dispersió (física), Dmitri Mendeléiev, Electròlisi, Electró, Element químic, Elements clàssics, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espectre d'emissió, Espectroscòpia, Experiment de Rutherford, Física, Física molecular, Física nuclear, Fissió nuclear, Fusió nuclear, George Stoney, Grup de la taula periòdica, Hipòtesi de Prout, Isaac Newton, Jöns Jacob Berzelius, Jean Baptiste Perrin, John Dalton, Josep de Ribera, Joseph John Thomson, Joseph Louis Proust, Joseph-Louis Gay-Lussac, Julius Plücker, Làser, ... Ampliar l'índex (62 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Veure Física atòmica і Acadèmia platònica
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Física atòmica і Albert Einstein
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Veure Física atòmica і Amedeo Avogadro
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Física atòmica і Antoine Lavoisier
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Física atòmica і Aristòtil
Arnold Sommerfeld
va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.
Veure Física atòmica і Arnold Sommerfeld
Attosegon
Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).
Veure Física atòmica і Attosegon
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Física atòmica і Àtom
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Veure Física atòmica і Buit
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Física atòmica і Camp elèctric
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Física atòmica і Camp magnètic
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Veure Física atòmica і Capa d'electrons
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Física atòmica і Càrrega elèctrica
Cesi
El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.
Veure Física atòmica і Cesi
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Física atòmica і Compost químic
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Física atòmica і Condensat de Bose-Einstein
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Física atòmica і Constant de Planck
De la natura
De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.
Veure Física atòmica і De la natura
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Física atòmica і Demòcrit
Dispersió (física)
Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.
Veure Física atòmica і Dispersió (física)
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Física atòmica і Dmitri Mendeléiev
Electròlisi
L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.
Veure Física atòmica і Electròlisi
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Física atòmica і Electró
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Física atòmica і Element químic
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Física atòmica і Elements clàssics
Equació de Dirac
L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.
Veure Física atòmica і Equació de Dirac
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Física atòmica і Equació de Schrödinger
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Veure Física atòmica і Ernest Rutherford
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Física atòmica і Erwin Schrödinger
Espectre d'emissió
L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.
Veure Física atòmica і Espectre d'emissió
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Física atòmica і Espectroscòpia
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Veure Física atòmica і Experiment de Rutherford
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Física atòmica і Física
Física molecular
Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.
Veure Física atòmica і Física molecular
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Física atòmica і Física nuclear
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Física atòmica і Fissió nuclear
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Física atòmica і Fusió nuclear
George Stoney
George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.
Veure Física atòmica і George Stoney
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Veure Física atòmica і Grup de la taula periòdica
Hipòtesi de Prout
William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.
Veure Física atòmica і Hipòtesi de Prout
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Física atòmica і Isaac Newton
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Veure Física atòmica і Jöns Jacob Berzelius
Jean Baptiste Perrin
Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Física atòmica і Jean Baptiste Perrin
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Física atòmica і John Dalton
Josep de Ribera
Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera.
Veure Física atòmica і Josep de Ribera
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Física atòmica і Joseph John Thomson
Joseph Louis Proust
Joseph Louis Proust, químic francès nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, França, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat.
Veure Física atòmica і Joseph Louis Proust
Joseph-Louis Gay-Lussac
Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.
Veure Física atòmica і Joseph-Louis Gay-Lussac
Julius Plücker
Julius Plücker (Elberfeld, 16 de juny de 1801 - Bonn, 22 de maig de 1868), va ser un matemàtic i físic alemany.
Veure Física atòmica і Julius Plücker
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Física atòmica і Làser
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Veure Física atòmica і Línia espectral
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Veure Física atòmica і Leucip
Llei de Boyle
consulta.
Veure Física atòmica і Llei de Boyle
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Veure Física atòmica і Llei de conservació de la massa
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Física atòmica і Llei de Coulomb
Llei de les proporcions definides
'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.
Veure Física atòmica і Llei de les proporcions definides
Llei de les proporcions múltiples
Òxid de coure(I) Òxid de coure(II) La llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton és una llei ponderal de la química enunciada el 1802 pel científic anglès John Dalton segons la qual les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters simples.
Veure Física atòmica і Llei de les proporcions múltiples
Llei dels volums de combinació
Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.
Veure Física atòmica і Llei dels volums de combinació
Lleis ponderals
S'anomenen lleis ponderals un conjunt de quatre lleis experimentals obtingudes mitjançant l'anàlisi química gravimètrica dels elements químics que constituïen els composts químics.
Veure Física atòmica і Lleis ponderals
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Física atòmica і Longitud d'ona
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Física atòmica і Louis-Victor de Broglie
Lucreci
miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.
Veure Física atòmica і Lucreci
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Veure Física atòmica і Massa atòmica
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Física atòmica і Matèria
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Física atòmica і Max Born
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Física atòmica і Max Planck
Mecànica ondulatòria
La mecànica ondulatòria és el nom que va rebre la mecànica quàntica en els seus inicis, i és d'aquesta manera que a vegades hom es refereix a les teories quàntiques desenvolupades durant les tres primeres dècades del s. XX, i que van acabar desembocant en la formulació de l'equació de Schrödinger l'any 1926 i l'actual formulació matemàtica de la mecànica quàntica l'any 1930.
Veure Física atòmica і Mecànica ondulatòria
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Física atòmica і Mecànica quàntica
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Física atòmica і Metre
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Veure Física atòmica і Michael Faraday
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Veure Física atòmica і Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Dalton
Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.
Veure Física atòmica і Model atòmic de Dalton
Model atòmic de Rutherford
A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.
Veure Física atòmica і Model atòmic de Rutherford
Model atòmic de Schrödinger
Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.
Veure Física atòmica і Model atòmic de Schrödinger
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Física atòmica і Molècula
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Física atòmica і Neutró
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Física atòmica і Niels Bohr
Nombre d'Avogadro
'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.
Veure Física atòmica і Nombre d'Avogadro
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Física atòmica і Nucli atòmic
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Física atòmica і Partícula α
Paul Adrien Maurice Dirac
fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Física atòmica і Paul Adrien Maurice Dirac
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Veure Física atòmica і PDF
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Veure Física atòmica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Física atòmica і Premi Nobel de Física
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Física atòmica і Pressió
Propietat química
Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.
Veure Física atòmica і Propietat química
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Física atòmica і Protó
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Física atòmica і Radiació electromagnètica
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Física atòmica і Radioactivitat
Raigs anòdics
Esquema dels raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Els raigs anòdics o raigs canals són feixos d'ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l'ànode metàl·lic dintre d'un tub de descàrrega quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
Veure Física atòmica і Raigs anòdics
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Veure Física atòmica і Raigs catòdics
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Física atòmica і Reacció química
Segle V aC
El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.
Veure Física atòmica і Segle V aC
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Física atòmica і Segon
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Física atòmica і Sistema solar
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Física atòmica і Superfluid
Taula periòdica
upright.
Veure Física atòmica і Taula periòdica
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Física atòmica і Temperatura
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Física atòmica і Teoria atòmica
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Física atòmica і Teoria cinètica molecular
Universitat de Manchester
La Universitat de Manchester és una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra.
Veure Física atòmica і Universitat de Manchester
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria.
Veure Física atòmica і Velocitat angular
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Física atòmica і Velocitat de la llum
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Veure Física atòmica і Viscositat
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Física atòmica і Werner Heisenberg
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Veure Física atòmica і Wilhelm Wien
William Prout
William Prout (15 gener 1785, Horton, Gloucestershire, Anglaterra - 9 abril 1850, Londres), fou un metge, químic i bioquímic anglès conegut pels seus treballs sobre la digestió, la química del metabolisme, les masses atòmiques i la hipòtesi de Prout.
Veure Física atòmica і William Prout
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Veure Física atòmica і Zero absolut
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Física atòmica і 1850
1930
;Països Catalans.
Veure Física atòmica і 1930
370 aC
El 370 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Física atòmica і 370 aC
384 aC
El 384 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Física atòmica і 384 aC