Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Física atòmica

Índex Física atòmica

Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).

115 les relacions: Acadèmia platònica, Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Antoine Lavoisier, Aristòtil, Arnold Sommerfeld, Attosegon, Àtom, Buit, Camp elèctric, Camp magnètic, Capa d'electrons, Càrrega elèctrica, Cesi, Compost químic, Condensat de Bose-Einstein, Constant de Planck, De la natura, Demòcrit, Dispersió (física), Dmitri Mendeléiev, Electròlisi, Electró, Element químic, Elements clàssics, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espectre d'emissió, Espectroscòpia, Experiment de Rutherford, Física, Física molecular, Física nuclear, Fissió nuclear, Fotó, Fusió nuclear, George Stoney, Grup de la taula periòdica, Hipòtesi de Prout, Isaac Newton, Jöns Jacob Berzelius, Jean Baptiste Perrin, John Dalton, Josep de Ribera, Joseph John Thomson, Joseph Louis Proust, Joseph-Louis Gay-Lussac, Julius Plücker, ..., Làser, Línia espectral, Leucip, Llei de Boyle, Llei de conservació de la massa, Llei de Coulomb, Llei de les proporcions definides, Llei de les proporcions múltiples, Llei dels volums de combinació, Lleis ponderals, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Lucreci, Massa atòmica, Matèria, Max Born, Max Planck, Mecànica ondulatòria, Mecànica quàntica, Metre, Michael Faraday, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Dalton, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Schrödinger, Molècula, Neutró, Niels Bohr, Nombre d'Avogadro, Nucli atòmic, Partícula α, Paul Adrien Maurice Dirac, PDF, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Premi Nobel de Física, Pressió, Propietat química, Protó, Radiació electromagnètica, Radioactivitat, Raigs anòdics, Raigs catòdics, Reacció química, Segle V aC, Segon, Sistema solar, Superfluid, Taula periòdica, Temperatura, Teoria atòmica, Teoria cinètica molecular, Universitat de Manchester, Velocitat angular, Velocitat de la llum, Viscositat, Werner Heisenberg, Wilhelm Wien, William Prout, Zero absolut, 1850, 1930, 322 aC, 370 aC, 384 aC, 460 aC. Ampliar l'índex (65 més) »

Acadèmia platònica

Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.

Nou!!: Física atòmica і Acadèmia platònica · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: Física atòmica і Albert Einstein · Veure més »

Amedeo Avogadro

''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.

Nou!!: Física atòmica і Amedeo Avogadro · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Física atòmica і Antoine Lavoisier · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Nou!!: Física atòmica і Aristòtil · Veure més »

Arnold Sommerfeld

va ser un físic teòric alemany pioner en la física atòmica i quàntica.

Nou!!: Física atòmica і Arnold Sommerfeld · Veure més »

Attosegon

Un attosegon és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats de temps igual a 10−18 d'un segon (una trilionèssima d'un segon).

Nou!!: Física atòmica і Attosegon · Veure més »

Àtom

Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.

Nou!!: Física atòmica і Àtom · Veure més »

Buit

Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.

Nou!!: Física atòmica і Buit · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Física atòmica і Camp elèctric · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Física atòmica і Camp magnètic · Veure més »

Capa d'electrons

La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.

Nou!!: Física atòmica і Capa d'electrons · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Física atòmica і Càrrega elèctrica · Veure més »

Cesi

El cesi és l'element químic de símbol Cs i nombre atòmic 55.

Nou!!: Física atòmica і Cesi · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Física atòmica і Compost químic · Veure més »

Condensat de Bose-Einstein

Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).

Nou!!: Física atòmica і Condensat de Bose-Einstein · Veure més »

Constant de Planck

La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.

Nou!!: Física atòmica і Constant de Planck · Veure més »

De la natura

De la natura (en llatí: De rerum natura) és un poema didàctic de temàtica filosòfica i científica, escrit per Lucreci el, que constitueix l'exposició més completa i coherent conservada de la filosofia i de la física epicúries.

Nou!!: Física atòmica і De la natura · Veure més »

Demòcrit

Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Física atòmica і Demòcrit · Veure més »

Dispersió (física)

Dispersió de la llum en dos prismes de diferent material. En física, la dispersió és aquell fenomen de separació de les ones de diferent freqüència en travessar un material.

Nou!!: Física atòmica і Dispersió (física) · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.

Nou!!: Física atòmica і Dmitri Mendeléiev · Veure més »

Electròlisi

L'electròlisi és un mètode de separació dels elements que formen un compost aplicant-los electricitat: es produeix en primer lloc la descomposició en ions, seguit de diversos efectes o reaccions secundàries segons els casos concrets.

Nou!!: Física atòmica і Electròlisi · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Física atòmica і Electró · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Física atòmica і Element químic · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Física atòmica і Elements clàssics · Veure més »

Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

Nou!!: Física atòmica і Equació de Dirac · Veure més »

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Nou!!: Física atòmica і Equació de Schrödinger · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Física atòmica і Ernest Rutherford · Veure més »

Erwin Schrödinger

fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Física atòmica і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espectre d'emissió

L'espectre d'emissió d'un element químic són les radiacions que emet, en estat gasós, quan se li transmet energia.

Nou!!: Física atòmica і Espectre d'emissió · Veure més »

Espectroscòpia

prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.

Nou!!: Física atòmica і Espectroscòpia · Veure més »

Experiment de Rutherford

Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.

Nou!!: Física atòmica і Experiment de Rutherford · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Física atòmica і Física · Veure més »

Física molecular

Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.

Nou!!: Física atòmica і Física molecular · Veure més »

Física nuclear

Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.

Nou!!: Física atòmica і Física nuclear · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Física atòmica і Fissió nuclear · Veure més »

Fotó

Sense descripció.

Nou!!: Física atòmica і Fotó · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Física atòmica і Fusió nuclear · Veure més »

George Stoney

George Johnstone Stoney (15 de febrer de 1826 - 5 de juliol de 1911) va ser un físic angloirlandès.

Nou!!: Física atòmica і George Stoney · Veure més »

Grup de la taula periòdica

Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.

Nou!!: Física atòmica і Grup de la taula periòdica · Veure més »

Hipòtesi de Prout

William Prout (1785-1850), retrat de Henry Wyndham Phillips. Fusió nuclear a l'interior de les estrelles. Nucleosíntesi de 4He a partir de protons, ¹H. La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen.

Nou!!: Física atòmica і Hipòtesi de Prout · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: Física atòmica і Isaac Newton · Veure més »

Jöns Jacob Berzelius

Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.

Nou!!: Física atòmica і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Física atòmica і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

John Dalton

John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.

Nou!!: Física atòmica і John Dalton · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.

Nou!!: Física atòmica і Josep de Ribera · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.

Nou!!: Física atòmica і Joseph John Thomson · Veure més »

Joseph Louis Proust

Joseph Louis Proust, químic francès nascut el 26 de setembre de 1754 a Angers, França, i traspassat el 5 de juliol de 1826 a la mateixa localitat.

Nou!!: Física atòmica і Joseph Louis Proust · Veure més »

Joseph-Louis Gay-Lussac

Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.

Nou!!: Física atòmica і Joseph-Louis Gay-Lussac · Veure més »

Julius Plücker

Julius Plücker (Elberfeld, 16 de juny de 1801 - Bonn, 22 de maig de 1868), va ser un matemàtic i físic alemany.

Nou!!: Física atòmica і Julius Plücker · Veure més »

Làser

Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.

Nou!!: Física atòmica і Làser · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Física atòmica і Línia espectral · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Física atòmica і Leucip · Veure més »

Llei de Boyle

consulta.

Nou!!: Física atòmica і Llei de Boyle · Veure més »

Llei de conservació de la massa

Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.

Nou!!: Física atòmica і Llei de conservació de la massa · Veure més »

Llei de Coulomb

La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.

Nou!!: Física atòmica і Llei de Coulomb · Veure més »

Llei de les proporcions definides

'''Joseph Louis Proust''' La llei de les proporcions definides o llei de Proust és una de les lleis ponderals de la química enunciada el 1794 pel químic francès Joseph Louis Proust, segons la qual si dos o més elements químics es combinen per formar un determinat compost químic, ho fan en una relació de masses invariable.

Nou!!: Física atòmica і Llei de les proporcions definides · Veure més »

Llei de les proporcions múltiples

Òxid de coure(I) Òxid de coure(II) La llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton és una llei ponderal de la química enunciada el 1802 pel científic anglès John Dalton segons la qual les masses d'un mateix element que s'uneix amb una massa fixa d'un altre element per formar en cada cas un compost químic diferent, estan en relació de nombres enters simples.

Nou!!: Física atòmica і Llei de les proporcions múltiples · Veure més »

Llei dels volums de combinació

Joseph Louis Gay-Lussac La llei dels volums de combinació va ser enunciada el 1808 pel químic francès Joseph Louis Gay-Lussac (1778-1850) a conseqüència de les experiències realitzades amb diferents reaccions químiques entre gasos.

Nou!!: Física atòmica і Llei dels volums de combinació · Veure més »

Lleis ponderals

S'anomenen lleis ponderals un conjunt de quatre lleis experimentals obtingudes mitjançant l'anàlisi química gravimètrica dels elements químics que constituïen els composts químics.

Nou!!: Física atòmica і Lleis ponderals · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Física atòmica і Longitud d'ona · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Física atòmica і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Lucreci

miniatura Lucreci (Titus Lucretius Carus; Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura ('De la natura de les coses'), l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Física atòmica і Lucreci · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Física atòmica і Massa atòmica · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Física atòmica і Matèria · Veure més »

Max Born

fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Física atòmica і Max Born · Veure més »

Max Planck

fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Física atòmica і Max Planck · Veure més »

Mecànica ondulatòria

La mecànica ondulatòria és el nom que va rebre la mecànica quàntica en els seus inicis, i és d'aquesta manera que a vegades hom es refereix a les teories quàntiques desenvolupades durant les tres primeres dècades del s. XX, i que van acabar desembocant en la formulació de l'equació de Schrödinger l'any 1926 i l'actual formulació matemàtica de la mecànica quàntica l'any 1930.

Nou!!: Física atòmica і Mecànica ondulatòria · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Física atòmica і Mecànica quàntica · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Física atòmica і Metre · Veure més »

Michael Faraday

Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.

Nou!!: Física atòmica і Michael Faraday · Veure més »

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Nou!!: Física atòmica і Model atòmic de Bohr · Veure més »

Model atòmic de Dalton

Primera pàgina del llibre ''A New System of Chemical Philosophy'' (1808) El model atòmic de Dalton és una teoria sobre la constitució de la matèria elaborada pel químic anglès John Dalton el 1808 que suposa que la matèria està constituïda per àtoms indivisibles i immutables.

Nou!!: Física atòmica і Model atòmic de Dalton · Veure més »

Model atòmic de Rutherford

A sobre, el model atòmic de Thomson i, a sota, el de Rutherford El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.

Nou!!: Física atòmica і Model atòmic de Rutherford · Veure més »

Model atòmic de Schrödinger

Densitat de probabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia El model atòmic de Schrödinger és el model atòmic ideat per Erwin Schrödinger el 1926.

Nou!!: Física atòmica і Model atòmic de Schrödinger · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Física atòmica і Molècula · Veure més »

Neutró

En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Física atòmica і Neutró · Veure més »

Niels Bohr

fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Física atòmica і Niels Bohr · Veure més »

Nombre d'Avogadro

'''Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro''' (1776–1856), comte de Quaregna e Cerreto. El nombre d'Avogadro, o constant d'Avogadro, (símbol NA o L) és una constant física fonamental que representa el nombre d'entitats elementals que hi ha en un mol.

Nou!!: Física atòmica і Nombre d'Avogadro · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Física atòmica і Nucli atòmic · Veure més »

Partícula α

Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.

Nou!!: Física atòmica і Partícula α · Veure més »

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Física atòmica і Paul Adrien Maurice Dirac · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Física atòmica і PDF · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Física atòmica і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Nou!!: Física atòmica і Premi Nobel de Física · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Física atòmica і Pressió · Veure més »

Propietat química

Una propietat química és qualsevol propietat evident durant una reacció química, és a dir, qualsevol qualitat que pot ser establerta solament en canviar la identitat o estructura química d'una substància.

Nou!!: Física atòmica і Propietat química · Veure més »

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Física atòmica і Protó · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Física atòmica і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Física atòmica і Radioactivitat · Veure més »

Raigs anòdics

Esquema dels raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Raigs anòdics observats darrera del càtode perforat Els raigs anòdics o raigs canals són feixos d'ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l'ànode metàl·lic dintre d'un tub de descàrrega quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.

Nou!!: Física atòmica і Raigs anòdics · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Nou!!: Física atòmica і Raigs catòdics · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Física atòmica і Reacció química · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: Física atòmica і Segle V aC · Veure més »

Segon

Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.

Nou!!: Física atòmica і Segon · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Física atòmica і Sistema solar · Veure més »

Superfluid

L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.

Nou!!: Física atòmica і Superfluid · Veure més »

Taula periòdica

upright.

Nou!!: Física atòmica і Taula periòdica · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Física atòmica і Temperatura · Veure més »

Teoria atòmica

La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.

Nou!!: Física atòmica і Teoria atòmica · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Física atòmica і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Universitat de Manchester

La Universitat de Manchester és una gran universitat de la ciutat de Manchester, Anglaterra.

Nou!!: Física atòmica і Universitat de Manchester · Veure més »

Velocitat angular

La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.

Nou!!: Física atòmica і Velocitat angular · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Física atòmica і Velocitat de la llum · Veure més »

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Nou!!: Física atòmica і Viscositat · Veure més »

Werner Heisenberg

fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Física atòmica і Werner Heisenberg · Veure més »

Wilhelm Wien

Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.

Nou!!: Física atòmica і Wilhelm Wien · Veure més »

William Prout

William Prout (15 gener 1785, Horton, Gloucestershire, Anglaterra - 9 abril 1850, Londres), fou un metge, químic i bioquímic anglès conegut pels seus treballs sobre la digestió, la química del metabolisme, les masses atòmiques i la hipòtesi de Prout.

Nou!!: Física atòmica і William Prout · Veure més »

Zero absolut

El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.

Nou!!: Física atòmica і Zero absolut · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Física atòmica і 1850 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Física atòmica і 1930 · Veure més »

322 aC

Sense descripció.

Nou!!: Física atòmica і 322 aC · Veure més »

370 aC

El 370 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Física atòmica і 370 aC · Veure més »

384 aC

El 384 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Física atòmica і 384 aC · Veure més »

460 aC

Sense descripció.

Nou!!: Física atòmica і 460 aC · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »