Taula de continguts
43 les relacions: Antipapa, Arianisme, Èutiques de Constantinoble, Àfrica (província romana), Bisbe, Cardenal, Cisma, Comunió completa, Díptic, Enciclopèdia Catòlica, Església Catòlica Romana, Excomunió, Fèlix II, Fèlix IV, Genseric, Gregori el Gran, Heretgia, Huneric, Imprimatur, Justinià I, Monofisisme, Nihil obstat, Nova York, Odoacre, Orde sacerdotal, Papa, Papa Agapit I, Papa Liberi, Papa Simplici, Patriarca de Constantinoble, Pere Ful·ló, Pere Monge, Primer Concili de Nicea, Roma, Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs, Sínode, Titulus, Vàndals, Zenó, 1 de març, 13 de març.
- Papes de Roma del segle V
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Fèlix III і Antipapa
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Fèlix III і Arianisme
Èutiques de Constantinoble
Èutiques (Eutyches) fou un prevere i abat de Constantinoble del que va encapçalar el patit oposat a Nestori.
Veure Fèlix III і Èutiques de Constantinoble
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Fèlix III і Àfrica (província romana)
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Fèlix III і Bisbe
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Fèlix III і Cardenal
Cisma
obra.
Veure Fèlix III і Cisma
Comunió completa
Comunió plena o Comunió completa és un terme de l'eclesiologia cristiana per descriure la relació de la comunió de les doctrines essencials entre una comunitat cristiana i les altres o entre una comunitat i els individus.
Veure Fèlix III і Comunió completa
Díptic
Louvre Un díptic (del grec díptykhos; de δι («di», 'dos') i -πτυχος («ptykhos», 'plec') és qualsevol objecte amb dues peces planes juntes per una frontissa. Aquestes formes eren bastant populars al món antic, petites taules que es cobrien amb cera a les cares interiors, per anotar enregistraments i per mesurar temps i direccions.
Veure Fèlix III і Díptic
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Fèlix III і Enciclopèdia Catòlica
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Fèlix III і Església Catòlica Romana
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Fèlix III і Excomunió
Fèlix II
Fèlix II, avui considerat antipapa, va ésser proclamat papa en 355 per l'emperador romà Constanci II, que va deposar el papa Liberi I que no havia volgut condemnar Sant Atanasi d'Alexandria.
Veure Fèlix III і Fèlix II
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Veure Fèlix III і Fèlix IV
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Fèlix III і Genseric
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Fèlix III і Gregori el Gran
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Fèlix III і Heretgia
Huneric
Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.
Veure Fèlix III і Huneric
Imprimatur
Un Imprimatur és una declaració oficial per la jerarquia de l'Església catòlica que una obra literària o similar és lliure d'error en matèria de doctrina i moral catòlica, i s'autoritza per tant la seva lectura pels fidels catòlics.
Veure Fèlix III і Imprimatur
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Fèlix III і Justinià I
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Veure Fèlix III і Monofisisme
Nihil obstat
El nihil obstat és una locució llatina amb la qual l'Església catòlica confirma oficialment que, des del punt de vista moral i doctrinal, no hi ha cap obstacle ni objecció contra una obra que aspira a ser publicada o contra una persona que aspira a certes funcions superiors a l'ensenyament o un altre càrrec oficial o contra un candidat beat o sant.
Veure Fèlix III і Nihil obstat
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Fèlix III і Nova York
Odoacre
Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.
Veure Fèlix III і Odoacre
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Veure Fèlix III і Orde sacerdotal
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Fèlix III і Papa
Papa Agapit I
Agapit I o Agapet I (? - Constantinoble 536), fou escollit papa el 13 de maig de l'any 535, fill de Gordià, un sacerdot assassinat durant les revoltes en temps de Símmac I. Va col·laborar amb Cassiodor en la fundació a Roma d'una biblioteca eclesiàstica d'autors grecs i llatins i el va ajudar amb el projecte del monestir i scriptorium de Vivàrium, on es treballava en la traducció dels filòsofs grecs al llatí.
Veure Fèlix III і Papa Agapit I
Papa Liberi
Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.
Veure Fèlix III і Papa Liberi
Papa Simplici
Simplici (Tívoli, primera meitat del - Roma, 10 de febrer de 483) va ser bisbe de Roma de febrer de 468 a març de 483.
Veure Fèlix III і Papa Simplici
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Veure Fèlix III і Patriarca de Constantinoble
Pere Ful·ló
Pere Ful·ló (Petrus Fullo, Pétros) o Pere Gnafeu (Gnapheus o Cnapheus) fou patriarca d'Antioquia a la meitat del.
Veure Fèlix III і Pere Ful·ló
Pere Monge
Pere Monge o Pere Mogge va ser patriarca monofisita d'Alexandria al.
Veure Fèlix III і Pere Monge
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Fèlix III і Primer Concili de Nicea
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Fèlix III і Roma
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Fèlix III і Sant
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Veure Fèlix III і Sant Joan del Laterà
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Veure Fèlix III і Sant Pau Extramurs
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Fèlix III і Sínode
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Veure Fèlix III і Titulus
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Fèlix III і Vàndals
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Veure Fèlix III і Zenó
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix III і 1 de març
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Fèlix III і 13 de març
Vegeu també
Papes de Roma del segle V
- Anastasi I (papa)
- Fèlix III
- Gelasi I
- Innocenci I
- Papa Anastasi II
- Papa Bonifaci I
- Papa Celestí I
- Papa Hilari
- Papa Lleó I
- Papa Símmac
- Papa Simplici
- Papa Sixt III
- Papa Zòsim
També conegut com Papa Fèlix III.