Accés més ràpid que el navegador!
81 les relacions: Armènia, Arzanene, Balcans, Calcedònia, Cambridge University Press, Caucas, Cèsar (títol), Còrdova, Cereal, Concili de Calcedònia, Constantina (esposa de Maurici), Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Ctesifont, Danubi, Dara, Diyarbakır, Eslaus, Espània, Estratègicon, Etnologia, Eufrates, Evagri d'Epifania, Exarcat d'Àfrica, Exarcat de Ravenna, Excubitors, Flavi Focas, Francs, Gregori d'Antioquia, Gregori el Gran, Guerra romano-sassànida del 572-591, Hieràpolis de Síria, Hircània, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Justinià (general), Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Martiriòpolis, Mesopotàmia (província romana), Monofisisme, Nimfi, Ormazd IV, Pau (pare de Maurici), Sírmium, Sòlid (moneda), Silvan, Sofene, Tahm-Khusro d'Armènia, ..., Teòfanes el Confessor, Teodosi (fill de Maurici), Teofilacte Simocates, Tetrarquia, Tigris, Tràcia, Turcs, Visigots, 13 d'agost, 27 de novembre, 539, 578, 580, 581, 582, 583, 584, 585, 586, 587, 588, 589, 591, 596, 597, 598, 600, 602, 603, 605, 607. Ampliar l'índex (31 més) »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Maurici (emperador) і Armènia · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Maurici (emperador) і Arzanene · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Maurici (emperador) і Balcans · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Maurici (emperador) і Calcedònia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Maurici (emperador) і Cambridge University Press · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Maurici (emperador) і Caucas · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Maurici (emperador) і Cèsar (títol) · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Maurici (emperador) і Còrdova · Veure més »
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Nou!!: Maurici (emperador) і Cereal · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Maurici (emperador) і Concili de Calcedònia · Veure més »
Constantina (esposa de Maurici)
Constantina, en llatí Constantina, (560-605) va ser l'esposa de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Nou!!: Maurici (emperador) і Constantina (esposa de Maurici) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Maurici (emperador) і Constantinoble · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Maurici (emperador) і Cosroes I · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Maurici (emperador) і Cosroes II · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Maurici (emperador) і Ctesifont · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Maurici (emperador) і Danubi · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Maurici (emperador) і Dara · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Maurici (emperador) і Diyarbakır · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Maurici (emperador) і Eslaus · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Maurici (emperador) і Espània · Veure més »
Estratègicon
LEstratègicon (en grec medieval: Στρατηγικόν, Strategikon) és un tractat d'estratègia militar que hauria estat escrit durant el.
Nou!!: Maurici (emperador) і Estratègicon · Veure més »
Etnologia
Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia Letnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.
Nou!!: Maurici (emperador) і Etnologia · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Maurici (emperador) і Eufrates · Veure més »
Evagri d'Epifania
Evagri d'Epifania o Evagri Escolàstic (Evagrius Epiphaneus o Evranius Scholasticus, Εὐάγριος), també anomenat Evagri Exprefecte, fou un advocat i historiador grec nascut a Epifania a la regió de l'Orontes a Siria Secunda (Celesíria) però que alguns pensen que el nom li fou donat com a distinció ("Epífanes" vol dir l'Il·lustre) i no (o no sols) pel seu lloc de naixement.
Nou!!: Maurici (emperador) і Evagri d'Epifania · Veure més »
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Maurici (emperador) і Exarcat d'Àfrica · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Maurici (emperador) і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Excubitors
Excubitor (en llatí excubitor i en plural excubitores o excubitii, en grec Έξκουβίτορες ou Έξκούβιτοι, que literalment vol dir 'els que surten del llit', i per tant vigilants o sentinelles), era una classe de soldats que formaven una cohort que guardava el palau o la residència de l'Emperador romà d'Orient. Estaven dirigits per un tribú excubitor. Quan l'emperador anava a alguna celebració a casa d'un altra persona a la mateixa ciutat, els soldats excubitores també l'acompanyaven i feien guàrdia allí com si fos el mateix palau. Es van fundar al voltant del 460 a l'Imperi Romà d'Orient per servir de guàrdia personal als primers emperadors. Els seus comandants van guanyar ràpidament una gran influència i van donar a l'Imperi diversos emperadors al. Els excubitores van perdre gradualment la seva importància cap a finals del, però es van reformar cap a mitjans del i es van convertir en un tagma, o unitat militar, d'elit i formaven el nucli professional de l'exèrcit bizantí. Són mencionats per última vegada l'any 1081.
Nou!!: Maurici (emperador) і Excubitors · Veure més »
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Nou!!: Maurici (emperador) і Flavi Focas · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Maurici (emperador) і Francs · Veure més »
Gregori d'Antioquia
Gregori d'Antioquia fou un patriarca de l'església ortodoxa d'Antioquia del 571 al 593.
Nou!!: Maurici (emperador) і Gregori d'Antioquia · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Maurici (emperador) і Gregori el Gran · Veure més »
Guerra romano-sassànida del 572-591
La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Maurici (emperador) і Guerra romano-sassànida del 572-591 · Veure més »
Hieràpolis de Síria
Columnes a Bambyce Hieràpolis de Síria (en Ἱερὰ πόλις, 'ciutat sagrada') era una ciutat de Síria al districte de Cirrèstica, situada a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a 24.000 passes a l'oest de l'Eufrates i a 36.000 passes (uns 50 km) al sud-oest de Zeugma.
Nou!!: Maurici (emperador) і Hieràpolis de Síria · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Maurici (emperador) і Hircània · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Maurici (emperador) і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Maurici (emperador) і Imperi Sassànida · Veure més »
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Nou!!: Maurici (emperador) і Justinià (general) · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Maurici (emperador) і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Maurici (emperador) і Longobards · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Maurici (emperador) і Martiriòpolis · Veure més »
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Nou!!: Maurici (emperador) і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Maurici (emperador) і Monofisisme · Veure més »
Nimfi
Nimfi (en llatí Nymphius) fou un grec de la Magna Grècia, dirigent de la ciutat de Paleòpolis, i enemic dels romans.
Nou!!: Maurici (emperador) і Nimfi · Veure més »
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Nou!!: Maurici (emperador) і Ormazd IV · Veure més »
Pau (pare de Maurici)
Pau fou el pare de l'emperador romà d'Orient Maurici.
Nou!!: Maurici (emperador) і Pau (pare de Maurici) · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Maurici (emperador) і Sírmium · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Maurici (emperador) і Sòlid (moneda) · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Maurici (emperador) і Silvan · Veure més »
Sofene
Sofene fou una regió d'Armènia a la part occidental, anomenada Tsopq en armeni i també Shahuni.
Nou!!: Maurici (emperador) і Sofene · Veure més »
Tahm-Khusro d'Armènia
Tahm-Khusro (en les fonts gregues s'anomena Ταμχοσρώ o Ταμχοσρόης) va ser marzban d'Armènia del 577 al 580.
Nou!!: Maurici (emperador) і Tahm-Khusro d'Armènia · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Maurici (emperador) і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Teodosi (fill de Maurici)
Teodosi, en grec medieval Θεοδόσιος, en llatí Theodosius, nascut el 4 d'agost del 583 o del 585 i mort després del 27 de novembre del 602, va ser el fill gran de l'emperador romà d'Orient Maurici, que va regnar del 582 al 602.
Nou!!: Maurici (emperador) і Teodosi (fill de Maurici) · Veure més »
Teofilacte Simocates
Teofilacte Simocates (Theophylactus Simocatta) fou un historiador romà d'Orient, font important sobre el regnat de l'emperador Maurici.
Nou!!: Maurici (emperador) і Teofilacte Simocates · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Maurici (emperador) і Tetrarquia · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Maurici (emperador) і Tigris · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Maurici (emperador) і Tràcia · Veure més »
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Nou!!: Maurici (emperador) і Turcs · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Maurici (emperador) і Visigots · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maurici (emperador) і 13 d'agost · Veure més »
27 de novembre
El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maurici (emperador) і 27 de novembre · Veure més »
539
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 539 · Veure més »
578
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 578 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Maurici (emperador) і 580 · Veure més »
581
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 581 · Veure més »
582
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 582 · Veure més »
583
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 583 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 584 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 585 · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 586 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Maurici (emperador) і 587 · Veure més »
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Maurici (emperador) і 588 · Veure més »
589
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 589 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 591 · Veure més »
596
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 596 · Veure més »
597
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 597 · Veure més »
598
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 598 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 600 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Maurici (emperador) і 602 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Maurici (emperador) і 603 · Veure més »
605
El 605 (DCV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Maurici (emperador) і 605 · Veure més »
607
Sense descripció.
Nou!!: Maurici (emperador) і 607 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Flavi Tiberi Maurici, Maurici (emperador romà), Maurici I.
