Accés més ràpid que el navegador!
183 les relacions: Actitud, Agustí d'Hipona, Antiga Grècia, Antonomàsia, Antropologia, Antropologia filosòfica, Antropologia ontològica, Aprenentatge, Argument, Aristòtil, Axiologia, Ètica, Émile Durkheim, Ésser humà, Bertrand Russell, Biologia, Bioquímica, Carrera a peu, Cercle de Viena, Charles Sanders Peirce, Ciència, Ciències naturals, Ciències polítiques, Ciències socials, Classe social, Claude Elwood Shannon, Claude Lévi-Strauss, Climent d'Alexandria, Cognitivisme, Comportament, Comportament social, Comprensibilitat, Comunicació, Concepte, Conductisme, Coneixement, Coneixement científic, Consciència (ètica), Consciència (filosofia), Consciència (psicologia), Contemplació, Context, Cosmologia, Cràtil (diàleg), Crític, Crítica, Cristianisme, Cultura, Definició, Demostració, ..., Denotació, Dialèctica, Dialogal, Dualisme, Edmund Husserl, Educació, Educador, Eficàcia, Emmanuel Levinas, Emoció, Empirisme, Empremta, Epistemologia, Erasme de Rotterdam, Erwin Schrödinger, Especulació, Esportivitat, Estímul, Estrès, Evolució, Existència, Existencialisme, Experiència, Felicitat, Ferdinand de Saussure, Filosofia, Filosofia analítica, Filosofia de la llengua, Filosofia de les ciències socials, Filosofia experimental, Fonologia, Francis Bacon, Friedrich Wilhelm August Fröbel, Galileo Galilei, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gramàtica, Gran Bretanya, Grecs, Habilitats per a la vida, Hans-Georg Gadamer, Hesíode, Història de l'educació, Idealisme, Immanuel Kant, Individu, Informació, Intel·lectual, Intencionalitat, Interès, Investigació, Irracionalitat, Jacques Derrida, Jacques Lacan, Jan Amós Comenius, Jean Piaget, Jean-Jacques Rousseau, Jean-Paul Sartre, Jesús de Natzaret, Joan Lluís Vives i March, Johan Ferrández d'Heredia, John Dewey, John Locke, Justificació (teologia), Karl Jaspers, Límit, Legitimació, Lingüística, Llenguatge, Ludwig Wittgenstein, Maièutica, Mario Bunge, Martin Heidegger, Marxisme, Matemàtiques, Max Scheler, Mètode científic, Mètode Montessori, Múltiple, Ment, Metafísica, Metafísica (Aristòtil), Militarisme, Mitologia, Moralitat (lliçó), Mot, Motivació, Natura, Neopositivisme, Objecte, Objectivitat, Pedagogia, Pensament, Perfeccionisme, Personalitat, Plató, Positivisme, Pràctica, Preconscient, Presocràtics, Professor, Psicologia, Psicoteràpia, Psique (ment), Raó, Racionalisme (filosofia), Raonament, Realitat, Relació, Religió, Renaixement, Responsabilitat, Resposta, Ritu de pas, Sòcrates, Segle, Sentiment, Significat, Societat, Subjectivitat, Substantiu, Tecnologia, Teisme, Teleologia, Teoria, Tomàs d'Aquino, Tractatus logico-philosophicus, Treball, Utopia, Valor, Valor (axiologia), Virtut, Werner Heisenberg, Wilhelm Dilthey. Ampliar l'índex (133 més) »
Actitud
L'actitud o atitud és l'estat de disposició corporal, nerviosa i mental d'un individu o d'un grup que exerceix un influx dinàmic o orientador sobre les respostes a les situacions en què es troba i els objectes i subjectes amb què es relaciona.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Actitud · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Agustí d'Hipona · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Antiga Grècia · Veure més »
Antonomàsia
Lantonomàsia (del llatí antonomasia i del grec ἀντονομασία, antonomazein, "anomenar de manera diferent"), és una sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Antonomàsia · Veure més »
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Antropologia · Veure més »
Antropologia filosòfica
L'antropologia filosòfica és la disciplina que reflexiona sobre què constitueix la humanitat de la persona, els seus trets distintius com a individu i les idees que estan al rerefons de l'antropologia general.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Antropologia filosòfica · Veure més »
Antropologia ontològica
LAntropologia ontològica és un corrent teòric i metodològic de l'antropologia que defèn que la recerca antropològica s'ocupe del món a què es refereix una cultura i no el "com".
Nou!!: Filosofia de l'educació і Antropologia ontològica · Veure més »
Aprenentatge
''La lliçó complicada'', quadre de William-Adolphe Bouguereau (1884) Laprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Aprenentatge · Veure més »
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Argument · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Aristòtil · Veure més »
Axiologia
L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica, per decidir sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu i la nòmina dels més importants per a les diferents cultures.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Axiologia · Veure més »
Ètica
New York, 1 de maig del 1909. Exemple d'ètica aplicada. L'ètica, des que sorgix, s'interessa en la repartició de les riqueses. L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat o moralment correcte.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ètica · Veure més »
Émile Durkheim
David Émile Durkheim (Épinal, Lorena, França, 15 d'abril del 1858 - París, 15 de novembre de 1917) va ser un sociòleg i antropòleg jueu francès.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Émile Durkheim · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ésser humà · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Bertrand Russell · Veure més »
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Biologia · Veure més »
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Bioquímica · Veure més »
Carrera a peu
Gent corrent en la marató de Brussel·les de 2007 La carrera a peu és una forma de desplaçament terrestre que permet a un ésser humà o a un animal moure's ràpidament a peu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Carrera a peu · Veure més »
Cercle de Viena
El Cercle de Viena (alemany: Wiener Kreis) va ser un moviment científic i filosòfic format per Moritz Schlick a Viena, Àustria, l'any 1922 i dissolt definitivament el 1936.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cercle de Viena · Veure més »
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Charles Sanders Peirce · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ciència · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ciències naturals · Veure més »
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ciències polítiques · Veure més »
Ciències socials
Les ciències socials o humanes són les ciències que s'ocupen d'aspectes de les persones no tant en quant ésser biològic sinó en el seu aspecte d'individu que interacciona amb altres dins un sistema o societat determinada.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ciències socials · Veure més »
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Classe social · Veure més »
Claude Elwood Shannon
va ser un enginyer elèctric, matemàtic i criptògraf estatunidenc, recordat per ser el pare de la teoria de la informació i de les comunicacions digitals.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Claude Elwood Shannon · Veure més »
Claude Lévi-Strauss
Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa a AFI) (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 - París, 30 d'octubre del 2009) fou un antropòleg francès.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Claude Lévi-Strauss · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Climent d'Alexandria · Veure més »
Cognitivisme
El cognitivisme és un corrent filosòfic i psicològic que intenta reproduir el funcionament de la ment i aplicar els seus estats a la descripció del món, al mateix temps que nega l'escepticisme.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cognitivisme · Veure més »
Comportament
Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Comportament · Veure més »
Comportament social
Exemple de comportament social. Brisbane, 1942 Comportament social o conducta social, en biologia, psicologia i sociologia és el comportament o conducta dirigit cap a la societat o que té lloc entre membres de la mateixa espècie (relacions intraespecífiques).
Nou!!: Filosofia de l'educació і Comportament social · Veure més »
Comprensibilitat
Comprensibilitat fa referència a l'atenció centrada en la persona, la relació interpersonal i l'escolta són pilars fonamentals per tal de sentir la veu del subjecte, conèixer-la i entendre-la.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Comprensibilitat · Veure més »
Comunicació
Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Comunicació · Veure més »
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Concepte · Veure més »
Conductisme
En el camp de la psicologia, el conductisme descriu les posicions que s'estenen de la creença que l'estudi del comportament té un valor independent d'altres preocupacions.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Conductisme · Veure més »
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Coneixement · Veure més »
Coneixement científic
El coneixement científic és el conjunt de fets verificables i sustentats en evidència recollits per les teories científiques, així com l'estudi i elaboració de nous coneixements mitjançant el mètode científic.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Coneixement científic · Veure més »
Consciència (ètica)
La consciència és el sentiment i certesa internes d'estar actuant bé o malament segons els paràmetres fixats per l'ètica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Consciència (ètica) · Veure més »
Consciència (filosofia)
XVII del metge paracelsià anglès Robert Fludd La consciència és, fonamentalment, la «coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència ».
Nou!!: Filosofia de l'educació і Consciència (filosofia) · Veure més »
Consciència (psicologia)
Dibuix del punt de vista d'una persona conscient segons Ernst Mach.La consciència és un estat de la ment que permet prendre decisions de manera racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Consciència (psicologia) · Veure més »
Contemplació
La contemplació és l'estat espiritual que apareix en l'ésser humà quan practica el silenci mental.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Contemplació · Veure més »
Context
El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Context · Veure més »
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cosmologia · Veure més »
Cràtil (diàleg)
Cràtil (Κρατυλος) és el nom d'un diàleg escrit per Plató l'any 360 aC, aproximadament.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cràtil (diàleg) · Veure més »
Crític
Crítica és la persona, generalment escriptora, que es dedica a produir assaigs sobre l'art, la filosofia, la literatura, la política o qualsevol faceta de la vida coetània.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Crític · Veure més »
Crítica
Una crítica és un judici de valor personal i subjectiu que es fa sobre les qualitats i els defectes d'una producció humana que pot ser literària, plàstica, musical o periodística, entre d'altres.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Crítica · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cristianisme · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Cultura · Veure més »
Definició
Una definició és una explicació del significat d'una paraula o expressió mitjançant algun llenguatge, com per exemple el matemàtic o un d'algorítmic.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Definició · Veure més »
Demostració
Una demostració és un argument rigorós que parteix d'unes premisses que es consideren proposicions acceptades, i tot usant regles correctes d'inferència, arriba a una conclusió.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Demostració · Veure més »
Denotació
La denotació és el significat objectiu d'un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d'una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives com els diccionaris.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Denotació · Veure més »
Dialèctica
La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Dialèctica · Veure més »
Dialogal
Dialogal és una revista trimestral amb caràcter divulgatiu que s'edita des del 2002, per iniciativa de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Dialogal · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Dualisme · Veure més »
Edmund Husserl
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Edmund Husserl · Veure més »
Educació
Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).
Nou!!: Filosofia de l'educació і Educació · Veure més »
Educador
Un educador o monitor de lleure és la persona que educa valors a l'infant durant el seu temps lliure.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Educador · Veure més »
Eficàcia
Leficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Eficàcia · Veure més »
Emmanuel Levinas
Emmanuel Levinas (a vegades escrit amb l'ortografia obsoleta Lévinas) (Kaunas, Imperi Rus, actualment Lituània, 12 de gener de 1906 - París, 25 de desembre de 1995) va ser un important filòsof i escriptor.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Emmanuel Levinas · Veure més »
Emoció
Collage de les diferents emocions. Lemoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Emoció · Veure més »
Empirisme
John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Empirisme · Veure més »
Empremta
Empremta de la petjada de Jesucrist en Sant Tomaso de Milà Lempremta, paraula provinent de l'italià impronta, és una tècnica de reproducció d'imatges.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Empremta · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Epistemologia · Veure més »
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Erasme de Rotterdam · Veure més »
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Erwin Schrödinger · Veure més »
Especulació
En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Especulació · Veure més »
Esportivitat
Encaixada de mans després d'un partit de tennis L'esportivitat, deportivitat o joc net és una aspiració o caràcter distintiu que creu que un esport o activitat pot ser més gaudit tenint en compte l'equitat, l'ètica, el respecte i el sentit de companyonia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Esportivitat · Veure més »
Estímul
Un estímul és qualsevol canvi en l'ambient intern o extern d'un organisme que en provoca una modificació en l'activitat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Estímul · Veure més »
Estrès
Lestrès (o estrés) o tensió és una reacció excessiva del cos o la ment a causa d'una sobre-estimulació de l'entorn i la incapacitat de disminuir l'estat d'alerta.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Estrès · Veure més »
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Evolució · Veure més »
Existència
El quantificador existencial ∃ s'utilitza sovint en lògica per expressar l'existència. L'existència és l'estat de ser real o participar en la realitat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Existència · Veure més »
Existencialisme
Lexistencialisme és un moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Existencialisme · Veure més »
Experiència
Experiència és un concepte general que comprèn el coneixement d'alguna cosa o d'algun fet, per mitjà de l'exposició a aquestes.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Experiència · Veure més »
Felicitat
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Felicitat · Veure més »
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure (Ginebra, 26 de novembre del 1857 - Vufflens-le-Château, 22 de febrer del 1913) fou un lingüista suís.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ferdinand de Saussure · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Filosofia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Filosofia analítica · Veure més »
Filosofia de la llengua
La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Filosofia de la llengua · Veure més »
Filosofia de les ciències socials
La filosofia de les ciències socials és una disciplina que investiga el caràcter de ciència dels estudis socials, posat en qüestió enfront de les denominades ciències experimentals, així com els postulats teòrics que impulsen la recerca i descripció de fenòmens.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Filosofia de les ciències socials · Veure més »
Filosofia experimental
La filosofia experimental, abreujadament anomenada x-phi, és un camp emergent en la recerca filosòficaEdmonds, David and Warburton, Nigel.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Filosofia experimental · Veure més »
Fonologia
La fonologia és la ciència que estudia els fonemes, les classes de sons considerats distintius en un sistema lingüístic concret, i les relacions entre ells.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Fonologia · Veure més »
Francis Bacon
Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Francis Bacon · Veure més »
Friedrich Wilhelm August Fröbel
Friedrich Wilhelm August Fröbel (o Froebel) (Oberweissbach, (Turíngia) 1782 - Marienthal (per Bad Liebenstein), 1852) fou un pedagog alemany.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Friedrich Wilhelm August Fröbel · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Galileo Galilei · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Gramàtica · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Gran Bretanya · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Grecs · Veure més »
Habilitats per a la vida
L'Organització Mundial de la Salut, el 1999, defineix les habilitats per a la vida o competències psicosocials com “l'habilitat d'una persona per enfrontar-se reeixidament a les exigències i desafiaments de la vida diària”.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Habilitats per a la vida · Veure més »
Hans-Georg Gadamer
Placa commemorativa en honor de Hans-Georg Gadamer Hans-Georg Gadamer [hans ˌɡ̊eːɔʶk ˈg̊ɑːdɑmɐ] (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Hans-Georg Gadamer · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Hesíode · Veure més »
Història de l'educació
La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).
Nou!!: Filosofia de l'educació і Història de l'educació · Veure més »
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Idealisme · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Immanuel Kant · Veure més »
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Individu · Veure més »
Informació
Símbol internacional de la informació El concepte dinformació es fa servir actualment en àmbits molt diversos com la física, la tecnologia, les ciències de la comunicació i passant per les del comportament humà.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Informació · Veure més »
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Intel·lectual · Veure més »
Intencionalitat
La intencionalitat en psicologia humana és la qualitat d'intencional d'un acte orientat per la consciència a la seva realització o la voluntat a la consecució d'un fi.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Intencionalitat · Veure més »
Interès
L'interès o interés és la quantitat econòmica percebuda/pagada per una inversió/préstec d'un capital en una unitat de temps.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Interès · Veure més »
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Investigació · Veure més »
Irracionalitat
Irracional (del llatí irrationalis) es refereix a fets o idees que contradiuen la raó humana (del llatí ratio), o de la qual aquesta se li escapa.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Irracionalitat · Veure més »
Jacques Derrida
Jacques Derrida (El-Bihar, Algèria, 15 de juliol del 1930 - París, 8 d'octubre del 2004), francès nascut a Algèria fou un pensador i filòsof.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jacques Derrida · Veure més »
Jacques Lacan
Jacques-Marie Émile Lacan (París, 13 d'abril de 1901 - 9 de setembre de 1981) fou un psiquiatre i psicoanalista francès.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jacques Lacan · Veure més »
Jan Amós Comenius
, anomenat Comenius, fou un filòsof, gramàtic i pedagog txec.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jan Amós Comenius · Veure més »
Jean Piaget
Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jean Piaget · Veure més »
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »
Jean-Paul Sartre
Jean-Paul Charles Aymard Sartre, més conegut com a Jean-Paul Sartre, (París, 21 de juny de 1905 - 15 d'abril de 1980) fou un filòsof, professor universitari, crític literari i escriptor (teatre, novel·la, periodisme) francès, considerat una figura destacada de la filosofia i el marxisme francesos del segle XX.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jean-Paul Sartre · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Filosofia de l'educació і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
John Dewey
va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc.
Nou!!: Filosofia de l'educació і John Dewey · Veure més »
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і John Locke · Veure més »
Justificació (teologia)
A la teologia cristiana, justificació és l'acte de Déu de declarar o fer un pecador justos davant de Déu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Justificació (teologia) · Veure més »
Karl Jaspers
Karl Theodor Jaspers (Oldenburg, 23 de febrer de 1883 – Basilea, 26 de febrer del 1969) fou un psiquiatre i filòsof alemany, especialment reconegut per la seva influència sobre la psiquiatria i la filosofia moderna.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Karl Jaspers · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Límit · Veure més »
Legitimació
S'entén per legitimació (del llatí legitimatio, adaptada al català al) el procés que atorga legitimitat a quelcom, especialment en un sentit polític.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Legitimació · Veure més »
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Lingüística · Veure més »
Llenguatge
Un document exemple de llenguatge enginyeril El llenguatge és la facultat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Llenguatge · Veure més »
Ludwig Wittgenstein
fou un filòsof austríac, nascut en una família de l'alta burgesia industrial d'ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ludwig Wittgenstein · Veure més »
Maièutica
La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Maièutica · Veure més »
Mario Bunge
Mario Augusto Bunge (Buenos Aires, 21 de setembre de 1919 - Mont-real, 24 de febrer de 2020) fou un físic, filòsof de la ciència i humanista argentí; defensor del realisme científic i de la filosofia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Mario Bunge · Veure més »
Martin Heidegger
Martin Heidegger (/ˈhaɪdɛɡər, ˈhaɪdɪɡər/); (1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Martin Heidegger · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Marxisme · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Filosofia de l'educació і Matemàtiques · Veure més »
Max Scheler
Max Scheler (Múnic, Baviera, 22 d'agost del 1874 - Frankfurt del Main, 19 de maig 1928) fou un filòsof social i religiós alemany.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Max Scheler · Veure més »
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Mètode científic · Veure més »
Mètode Montessori
El mètode Montessori constitueix un sistema educacional destinat a encoratjar l'espontaneïtat de l'infant, donant-li llibertat per desenvolupar-se dins d'un ambient especialment preparat, la qual cosa n'afavoreix l'autodesenvolupament.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Mètode Montessori · Veure més »
Múltiple
En matemàtiques, un múltiple és el producte que per a qualsevol numero es pot multiplicar.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Múltiple · Veure més »
Ment
frenològicOliver Elbs, ''Neuro-Esthetics: Mapological foundations and applications (Map 2003)'', (Munich 2005) del cervell. La frenologia fou un dels primers intents de correlacionar les funcions mentals amb parts específiques del cervell epífisis del cervell i d'allí a l'esperit immaterialDescartes, R. (1641) ''Meditations on First Philosophy'', in ''The Philosophical Writings of René Descartes'', trans. by J. Cottingham, R. Stoothoff and D. Murdoch, Cambridge: Cambridge University Press, 1984, vol. 2, pp. 1-62. La ment és la construcció psicològica que aglutina els actes de percepció, cognició, emoció, etc., és a dir, el conjunt de les funcions psíquiques —una característica dels humans, però que també pot ser vàlida per a altres formes de vida Dictionary.com, "mind": "1.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ment · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Metafísica · Veure més »
Metafísica (Aristòtil)
Metafísica — τὰ μετὰ τὰ φυσικά — és un conjunt de tractats d'Aristòtil anomenats així pels estudiosos alexandrins perquè estaven situats després dels llibres dedicats a la física, potser a partir de l'ordenació d'Andrònic de Rodes.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Metafísica (Aristòtil) · Veure més »
Militarisme
prussià (i més tard alemany) Otto von Bismarck, a la dreta, amb el general Helmuth von Moltke, a l'esquerra, i el general Albrecht von Roon, al centre. Tot i que Bismarck era un polític civil i no un oficial militar, portava un uniforme militar com a part de la cultura militarista prussiana de l'època. A partir d'una pintura de Carl Steffeck. Els japonesos marxen cap a Zhengyangmen de Pequín després de capturar la ciutat el juliol de 1937. El militarisme és una ideologia que pot ser definida amb els següents termes.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Militarisme · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Mitologia · Veure més »
Moralitat (lliçó)
Una moralitat és un ensenyament que el que escriu vol transmetre com a missatge de la seva obra, i s'empra principalment en obres normalment dirigides a persones adultes.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Moralitat (lliçó) · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Mot · Veure més »
Motivació
Exemple clàssic de motivació: la pastanaga i el pal (recompensa i càstig). La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Motivació · Veure més »
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Natura · Veure més »
Neopositivisme
El neopositivisme és la visió filosòfica nascuda de l'empirisme modern en l'experiència del Cercle de Viena, els membres més representatius, durant les persecucions antisemites a Europa, van emigrar als Estats Units i a Anglaterra, on van desenvolupar les seves idees.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Neopositivisme · Veure més »
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Objecte · Veure més »
Objectivitat
L′objectivitat és la capacitat o l'ideal de percebre les coses del món exterior tal com són, prescindint de la subjectivitat o filtre personal.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Objectivitat · Veure més »
Pedagogia
Guixant a una pissarra La pedagogia és el conjunt de sabers sobre l'educació.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Pedagogia · Veure més »
Pensament
Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Pensament · Veure més »
Perfeccionisme
El perfeccionisme és un tret de la personalitat consistent a buscar l'excel·lència en el que es fa i valorar el resultat per damunt d'altres factors com l'eficiència o la voluntat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Perfeccionisme · Veure més »
Personalitat
La personalitat és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Personalitat · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Plató · Veure més »
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Positivisme · Veure més »
Pràctica
La pràctica o praxi (πρᾱξις, en grec antic) és una manera de procedir a l'acció o una acció concreta i particular.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Pràctica · Veure més »
Preconscient
En psicoanàlisi, la paraula preconscient s'aplica a pensaments que són inconscients en un moment en particular, però que no estan reprimits i que per tant poden esdevenir conscients.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Preconscient · Veure més »
Presocràtics
La filosofia presocràtica, també coneguda com a filosofia grega primitiva, és la filosofia grega antiga anterior a Sòcrates.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Presocràtics · Veure més »
Professor
Un professor o professora és la és la persona que te l'ofici d'ensenyar o acompanyar l'aprenentatge d'alumnes o deixebles que volen adquirir una ciència, art, llengua, perícia o habilitat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Professor · Veure més »
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Psicologia · Veure més »
Psicoteràpia
En psicologia, psicoteràpia és un procés de comunicació entre un psicoterapeuta i la persona que acudeix a consultar-lo («pacient» o «client»), que cerca el canvi en la conducta, actituds, pensaments o afectes d'un individu amb l'objectiu d'augmentar el seu benestar.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Psicoteràpia · Veure més »
Psique (ment)
La psique és el conjunt de pensaments, emocions i processos de la ment que constitueixen la personalitat de l'individu, usualment en oposició a allò físic o corporal.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Psique (ment) · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Raó · Veure més »
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Racionalisme (filosofia) · Veure més »
Raonament
El raonament és una facultat mental que permet resoldre problemes mitjançant la raó, és a dir, per una activitat mental que consisteix a enllaçar un conjunt de proposicions entre si per donar suport o justificar una idea.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Raonament · Veure més »
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Realitat · Veure més »
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Relació · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Religió · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Renaixement · Veure més »
Responsabilitat
La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Responsabilitat · Veure més »
Resposta
En general, una resposta és la contestació a una pregunta o és una solució o rèplica rellevant a dita pregunta.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Resposta · Veure més »
Ritu de pas
Un ritu de pas és un ritu que marca el pas o transició entre dos estats de l'individu a la societat, especialment els del cicle vital: naixement, transició a l'adultesa, aparellament, mort.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Ritu de pas · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Sòcrates · Veure més »
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Segle · Veure més »
Sentiment
Un sentiment és una emoció sotmesa a un pensament.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Sentiment · Veure més »
Significat
El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Significat · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Societat · Veure més »
Subjectivitat
La subjectivitat, segons la teoria del coneixement, és la propietat de les percepcions, els arguments i el llenguatge basats en el punt de vista del subjecte, i per tant influïts pels interessos i desitjos particulars d'aquest.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Subjectivitat · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Substantiu · Veure més »
Tecnologia
Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que és fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Tecnologia · Veure més »
Teisme
En la filosofia i la religió el teisme (del grec theos, "déu") és el pensament, doctrina o creença en l'existència d'un déu o déus.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Teisme · Veure més »
Teleologia
Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i -logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Teleologia · Veure més »
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Teoria · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Tractatus logico-philosophicus
El Tractatus logico-philosophicus (TLP) (títol en llatí, amb el significat de "Tractat lògic-filosòfic") és una obra de filòsof austríac Ludwig Wittgenstein.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Tractatus logico-philosophicus · Veure més »
Treball
* Economia.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Treball · Veure més »
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Utopia · Veure més »
Valor
* Filosofia i ciències socials.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Valor · Veure més »
Valor (axiologia)
El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Valor (axiologia) · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Filosofia de l'educació і Virtut · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Werner Heisenberg · Veure més »
Wilhelm Dilthey
Wilhelm Dilthey (Biebrich, Wiesbaden, 19 de novembre de 1833 – Seis, Bozen, 1 d'octubre de 1911) fou un historiador, psicòleg, sociòleg i filòsof alemany.
Nou!!: Filosofia de l'educació і Wilhelm Dilthey · Veure més »
