Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

115 les relacions: Amèrica, Anna d'Àustria (reina de França), Anna Maria d'Orleans, Aranjuez, Arxiduc d'Àustria, Arxiducat d'Àustria, Banc (empresa), Banco de San Carlos, Benet XIV, Cadastre, Cadis, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles I d'Anglaterra, Carles III d'Espanya, Carles Manuel II de Savoia, Carles Manuel III de Sardenya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Climent XI, Comtat de Flandes, Comtat del Tirol, Concordat de 1753, Consell de Castella, Convent de les Saleses Reials, Cort (noblesa), Cristina de França, Dei gratia, Dinastia borbònica, Drassana, Ducat de Borgonya, Ducat de Brabant, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Elisabet de Borbó (1614-1664), Enriqueta Adelaida de Savoia, Enriqueta d'Anglaterra, Enriqueta Maria de França, Felip de França, duc d'Orléans, Felip I de Parma, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran Maria de Baviera, Ferrol, França, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gibraltar, Gran Bretanya, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, ..., Il·lustració, Imperi Espanyol, Impost, Isabel de França, Isabel Farnese, Joan V de Portugal, José de Carvajal y Lancáster, L'Havana, Llista de reis d'Espanya, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís de Borbó i Farnese, Lluís de França (gran delfí), Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Lluís XV de França, Madrid, Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera), Maria Anna Victòria de Baviera, Maria Bàrbara de Bragança, Maria Joana Baptista de Savoia, Maria Lluïsa de Savoia, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Maria Teresa I d'Àustria, Maximilià I de Baviera, Monarca, Novembre, Palau del Buen Retiro, Palau Reial de la Granja de San Ildefonso, Pau de Westfàlia, Piemont, Príncep d'Astúries, Províncies Unides, Regne de França, Regne de Jerusalem, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Rei d'Espanya, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, República de Gènova, Sacre Imperi Romanogermànic, Secretari d'Estat i del Despatx Universal, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat de Nimega, Víctor Amadeu I de Savoia, Víctor Amadeu II de Savoia, Villaviciosa de Odón, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 10 d'agost, 10 de gener, 1712, 1713, 1724, 1737, 1746, 1747, 1748, 1752, 1754, 1759, 18 d'octubre, 23 de setembre, 3 de juliol, 30 d'abril. Ampliar l'índex (65 més) » « Shrink índex

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Amèrica · Veure més »

Anna d'Àustria (reina de França)

Anna d'Àustria (Valladolid, 22 de setembre de 1601 - París, 20 de gener de 1666) fou reina de França.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Anna d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Anna Maria d'Orleans

Imatge d'Anna Maria d'Orleans. Anna Maria d'Orleans (Saint-Cloud, França, 27 d'agost de 1669 - Torí, Sardenya-Piemont, 26 d'agost de 1728) fou una princesa de sang reial francesa amb el tractament d'altesa reial de la Casa d'Orleans, duquessa consort de Savoia i successivament reina consort de Sicília i reina consort de Sardenya-Piemont.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Anna Maria d'Orleans · Veure més »

Aranjuez

Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Aranjuez · Veure més »

Arxiduc d'Àustria

El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Arxiduc d'Àustria · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Banc (empresa)

Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Banc (empresa) · Veure més »

Banco de San Carlos

El Banco de San Carlos va ser una entitat bancària espanyola creada per Carles III el 2 de juny de 1782.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Banco de San Carlos · Veure més »

Benet XIV

Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Benet XIV · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Cadastre · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Cadis · Veure més »

Carles Amadeu de Savoia-Nemours

Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles Amadeu de Savoia-Nemours · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles Manuel II de Savoia

Carles Manuel II de Savoia (Torí, Savoia 1634 - íd. 1675) fou el duc de Savoia entre 1638 i 1675, si bé patí la regència de la seva mare durant els primers anys del seu mandat.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles Manuel II de Savoia · Veure més »

Carles Manuel III de Sardenya

Gravat de Carles Manuel III de Sardenya. Carles Manuel III de Sardenya (Torí, Savoia 1701 - íd., Regne de Sardenya-Piemont 1773) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1730 i 1773, i duc de Milà entre 1733 i 1736.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles Manuel III de Sardenya · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Cartagena · Veure més »

Climent XI

Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Climent XI · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Comtat de Flandes · Veure més »

Comtat del Tirol

El comtat de Tirol o del Tirol, principat-comtat des de 1504, fou un estats del Sacre Imperi Romanogermànic i des de 1814 una província de l'Imperi d'Àustria; des de 1867 fou una part de la corona (Kronland) de la part de Cisletània d'Àustria-Hongria.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Comtat del Tirol · Veure més »

Concordat de 1753

El concordat de 1753 va ser un tractat entre Espanya i la Santa Seu en el marc del regnat de Ferran VI d'Espanya.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Concordat de 1753 · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Consell de Castella · Veure més »

Convent de les Saleses Reials

El convent de la Visitació de Nostra Senyora o Institut de Sant Francesc de Sales, més conegut com Saleses Reials, va ser un convent i una església de Madrid, fundat el 1748, per la reina Maria Bàrbara de Bragança per a establir-hi el primer convent de l'Orde de la Visitació a Espanya, i un col·legi i residència per a joves noies de la noblesa.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Convent de les Saleses Reials · Veure més »

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Cort (noblesa) · Veure més »

Cristina de França

Imatge de Cristina circa 1614 Cristina de França o senzillament Cristina Maria, anomenada Madama Reale, (Christine de France; París, França 1606 - Torí, Savoia 1663) fou una princesa francesa, duquessa consort de Savoia i regent del ducat.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Cristina de França · Veure més »

Dei gratia

Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Dei gratia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Dinastia borbònica · Veure més »

Drassana

Drassanes Reials de Barcelona Una drassana (sovint també en plural, drassanes) és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Drassana · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ducat de Brabant · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ducat de Milà · Veure més »

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ducat de Parma · Veure més »

Elisabet de Borbó (1614-1664)

Elisabet de Borbó - Élisabeth de Bourbon, Mademoiselle de Vendôme - (París, agost de 1614 - ibídem 19 de maig de 1664) fou una noble francesa, filla del duc de Vendôme Cèsar de Borbó (1594 - 1665) i de la duquessa Francesca de Lorena (1592 - 1669).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Elisabet de Borbó (1614-1664) · Veure més »

Enriqueta Adelaida de Savoia

miniatura Enriqueta Adelaida de Savoia (en alemany Henriette Adelheid von Savoyen, i en italià Enrichetta Adelaide di Savoia) va néixer a Torí (Itàlia) el 6 de novembre de 1636 i va morir a Múnic el 13 de juny de 1676.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Enriqueta Adelaida de Savoia · Veure més »

Enriqueta d'Anglaterra

Enriqueta d'Anglaterra (Bedford House, comtat d'Exeter, 16 de juny de 1644 - Castell de Saint-Cloud, 30 de juny de 1670) fou duquessa d'Orleans i Princesa d'Anglaterra i Escòcia de la dinastia dels Estuard amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la monarquia francesa.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Enriqueta d'Anglaterra · Veure més »

Enriqueta Maria de França

Enriqueta Maria de França per Anton van Dyck. Enriqueta Maria de França o Enriqueta Maria de Borbó -en francès Henriette Marie de France- (Palau del Louvre de París, 25 de novembre de 1609 -castell de Colombes, 10 de setembre de 1669) fou una noble francesa filla del rei Enric IV de França (1553-1610) i de Maria de Mèdici (1575-1642).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Enriqueta Maria de França · Veure més »

Felip de França, duc d'Orléans

El príncep Felip de França, primer duc d'Orleans. Felip de França dit també Felip II d'Orléans o Felip IV de Valois i també Felip d'Orleans i de Valois (nascut el 21 de setembre de 1640, Saint-Germain-en-Laye - 9 de juny de 1701, castell de Saint-Cloud) fou un príncep de França, Duc d'Orleans per ser el primer duc de la seva nissaga a Orleans i el primer duc d'aquest nom a Valois (abans era un comtat) i de Valois.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Felip de França, duc d'Orléans · Veure més »

Felip I de Parma

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Felip I de Parma · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran Maria de Baviera

Ferran Maria o Ferran I de Baviera (31 d'octubre de 1636, Múnic - Palau de Schleissheim, 1679) fou elector de Baviera des del 1654 fins a la seva mort.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ferran Maria de Baviera · Veure més »

Ferrol

Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Ferrol · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і França · Veure més »

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Gibraltar · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Il·lustració · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Imperi Espanyol · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Impost · Veure més »

Isabel de França

Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Isabel de França · Veure més »

Isabel Farnese

Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Isabel Farnese · Veure més »

Joan V de Portugal

Joan V de Portugal dit el Magnànim (Lisboa, 22 d'octubre de 1689 - ibídem 31 de juliol de 1750) fou príncep del Brasil (1689 – 1706) i rei de Portugal (1706 – 1750).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Joan V de Portugal · Veure més »

José de Carvajal y Lancáster

José de Carvajal y Lancáster (Càceres, 1698 - Madrid, 8 d'abril de 1754) va ser un polític i diplomàtic espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Ferran VI.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і José de Carvajal y Lancáster · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і L'Havana · Veure més »

Llista de reis d'Espanya

S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Llista de reis d'Espanya · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís de Borbó i Farnese

Lluís Antoni Jaume de Borbó i Farnese (Palau del Buen Retiro, Madrid, 25 de juliol de 1727 - Arenas de San Pedro, 7 d'agost de 1785) va ser un infant d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i la seva segona esposa Isabel Farnese.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Lluís de Borbó i Farnese · Veure més »

Lluís de França (gran delfí)

Lluís de França, el Gran Delfí -le Grand Dauphin en francès- (1 de novembre de 1661, castell de Fontainebleau o Versalles - Medon, 14 d'abril de 1711) fou Príncep del Regne de França amb el tractament d'altesa reial que des del seu naixement fins a la seva mort portà el títol de Delfí de Viennois corresponent als hereus al tron francès.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Lluís de França (gran delfí) · Veure més »

Lluís I d'Espanya

Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Lluís I d'Espanya · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Lluís XV de França · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Madrid · Veure més »

Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera)

Maria Anna de Baviera o Maria Anna d'Àustria -en alemany Maria Anna von Österreich- (Graz, Arxiducat d'Àustria, 13 de gener de 1610 - Múnic, 25 de setembre de 1665) fou una noble de la casa dels Ausburg que fou duquessa consort de Baviera i regent.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Anna de Baviera (duquessa de Baviera) · Veure més »

Maria Anna Victòria de Baviera

Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Anna Victòria de Baviera · Veure més »

Maria Bàrbara de Bragança

Maria Bàrbara de Bragança -de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa- (Lisboa, 4 de desembre de 1711-Aranjuez, 27 d'agost de 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Bàrbara de Bragança · Veure més »

Maria Joana Baptista de Savoia

Maria Joana, ''Jean Petitot le vieux'' Maria Joana Baptista de Savoia, anomenada Madama Reale, (París, Regne de França 1644 - Torí, Savoia 1724) fou comtessa de Ginebra i duquessa d'Aumale entre 1659 i 1724 i regent del Ducat de Savoia entre 1675 i 1684.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Joana Baptista de Savoia · Veure més »

Maria Lluïsa de Savoia

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Castella, 14 de febrer de 1714) va ser la reina consort d'Espanya arran del seu matrimoni amb el rei Felip V d'Espanya, sobre el qual va exercir una gran influència.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Lluïsa de Savoia · Veure més »

Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Veure més »

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Monarca · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Novembre · Veure més »

Palau del Buen Retiro

El palau del Buen Retiro va ser un conjunt arquitectònic palatí de grans dimensions situat a la vila de Madrid, construït per Alonso Carbonel, probablement sota les idees de l'arquitecte italià Giovanni Battista Crescenzi, que va servir de segona residència i lloc d'esbarjo del rei Felip IV de Castella.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Palau del Buen Retiro · Veure més »

Palau Reial de la Granja de San Ildefonso

El Palau Reial de la Granja de San Ildefonso és una de les residències de la Família Reial Espanyola.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Palau Reial de la Granja de San Ildefonso · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Pau de Westfàlia · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Piemont · Veure més »

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Príncep d'Astúries · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Províncies Unides · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de França · Veure més »

Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de Jerusalem · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Regne de Sicília · Veure més »

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Rei d'Espanya · Veure més »

Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і República de Gènova · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Secretari d'Estat i del Despatx Universal

El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el ''valido'' per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Secretari d'Estat i del Despatx Universal · Veure més »

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Tractat d'Aquisgrà (1748) · Veure més »

Tractat de Nimega

El Tractat o Pau de Nimega (en francès Négotiations de Nimegue o Négotiations de la Paix de Nimègue) foren una sèrie de pactes que es van signar a la fi de la Guerra Francoholandesa el 17 de setembre de 1678, després de la invasió de l'exèrcit de Lluís XIV de França a la República de les Set Províncies Unides.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Tractat de Nimega · Veure més »

Víctor Amadeu I de Savoia

Víctor Amadeu I de Savoia (nascut a Torí, Savoia el 8 de maig de 1587 - Vercelli 7 d'octubre de 1637) fou el duc de Savoia entre 1630 i 1637.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Víctor Amadeu I de Savoia · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Villaviciosa de Odón

Villaviciosa de Odón és un municipi de la Comunitat de Madrid situat a l'oest de l'àrea metropolitana de Madrid.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Villaviciosa de Odón · Veure més »

Zenón de Somodevilla y Bengoechea

Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і 10 d'agost · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і 10 de gener · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Ferran VI d'Espanya і 1712 · Veure més »