Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Fidelio

Índex Fidelio

Fidelio, op.

78 les relacions: Alemany, Anna Milder-Hauptmann, Arturo Toscanini, Österreichischer Rundfunk, Òpera de l'Estat de Viena, Baix (veu), Baix-baríton, Baríton, Carl Friedrich Weinmüller, Christoph Willibald Gluck, Clarinet, Contrafagot, Cor (música), Do major, Emmanuel Schikaneder, Fagot, Ferdinando Paër, Flauta, Flauta travessera, Flautí, Franz Schubert, Georg Friedrich Treitschke, Gustav Mahler, Heinrich Himmler, Her Majesty's Theatre, Ignaz von Seyfried, Instrument de corda, Jean-Nicolas Bouilly, Johann Michael Vogl, Joseph August Röckel, Joseph Sonnleithner, Karl Böhm, La Scala, Leonora, Llibret, Llista d'òperes més importants, Ludwig van Beethoven, Mi major, Milà, Mur de Berlín, Nazisme, NBC, Obertura (música), Oboè, Orfeu i Eurídice, Pierre Gaveaux, Pres polític, Registre vocal, República Democràtica Alemanya, Secció de corda, ..., Segle XVII, Semperoper, Sevilla, Simfonia núm. 9 (Beethoven), Singspiel, Soprano, Tenor, The New Grove Dictionary of Opera, Theater am Kärntnertor, Theater an der Wien, Thomas Mann, Timbales, Trombó, Trompa (instrument), Trompeta, Trompetes, Viena, Wilhelm Furtwängler, 10 d'abril, 11 de gener, 1803, 1805, 1806, 1814, 1921, 20 de novembre, 23 de maig, 29 de març. Ampliar l'índex (28 més) »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Fidelio і Alemany · Veure més »

Anna Milder-Hauptmann

Pauline Anna Milder-Hauptmann (Constantinoble, 13 de desembre de 1785 – Viena, 29 de maig de 1838) fou una soprano austríaca.

Nou!!: Fidelio і Anna Milder-Hauptmann · Veure més »

Arturo Toscanini

fou un director d'orquestra italià.

Nou!!: Fidelio і Arturo Toscanini · Veure més »

Österreichischer Rundfunk

Österreichischer Rundfunk, ORF (en alemany, Radiodifusió Austríaca) és la ràdio i televisió pública d'Àustria.

Nou!!: Fidelio і Österreichischer Rundfunk · Veure més »

Òpera de l'Estat de Viena

L'Òpera de l'Estat de Viena (Wiener Staatsoper) és un edifici públic d'òpera i ballet situat a Viena.

Nou!!: Fidelio і Òpera de l'Estat de Viena · Veure més »

Baix (veu)

Un baix és el cantant masculí amb la tessitura (resposta en freqüència) més greu: 82/293 Hz.

Nou!!: Fidelio і Baix (veu) · Veure més »

Baix-baríton

El baix-baríton és la veu masculina intermèdia entre la del baríton i la del baix.

Nou!!: Fidelio і Baix-baríton · Veure més »

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Nou!!: Fidelio і Baríton · Veure més »

Carl Friedrich Weinmüller

Carl Friedrich Weinmüller (1765-1828) fou un cantant de la corda de baix alemany Fou cantant de cambra de l'emperador Francesc I d'Àustria.

Nou!!: Fidelio і Carl Friedrich Weinmüller · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

fou un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Fidelio і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Fidelio і Clarinet · Veure més »

Contrafagot

El contrafagot és un aeròfon, un instrument de vent de fusta, de la família de l'oboè.

Nou!!: Fidelio і Contrafagot · Veure més »

Cor (música)

KV 626 (pòstum) de Wolfgang Amadeus Mozart. ''Ave verum corpus'' (Köchel Verzeichnis 618), motet de Mozart per a cor i orquestra Un cor és una agrupació musical de caràcter exclusivament vocal, format per cantaires que canten col·lectivament, sovint conduïts per un director.

Nou!!: Fidelio і Cor (música) · Veure més »

Do major

Do major (també DoM en la notació europea i C en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota do; així està constituïda per les notes do, re, mi, fa, sol, la i si.

Nou!!: Fidelio і Do major · Veure més »

Emmanuel Schikaneder

Emanuel Schikaneder (Straubing, 1 de setembre de 1751 - Viena, 21 de setembre de 1812) fou actor, cantant, director, poeta, així com a director estrenada a Viena, en el teatre Auf der Wieden, el 1791, i s'estrenà a Barcelona, en el seu idioma original, el 1925.

Nou!!: Fidelio і Emmanuel Schikaneder · Veure més »

Fagot

Escala cromàtica. El fagot és un instrument musical aeròfon que pertany a la família de l'oboè; per tant, és un instrument de vent de fusta amb una llengüeta doble a l'embocadura.

Nou!!: Fidelio і Fagot · Veure més »

Ferdinando Paër

Ferdinando Paër (Parma, 1 de juliol de 1771 - París, 3 de maig de 1839) fou un compositor parmesà.

Nou!!: Fidelio і Ferdinando Paër · Veure més »

Flauta

La flauta és una gran família d'instruments de vent, que es caracteritzen pel fet que el so s'hi produeix quan l'aire que s'hi insufla incideix en un bisell practicat a l'embocadura de l'instrument.

Nou!!: Fidelio і Flauta · Veure més »

Flauta travessera

Flauta travessera desmuntada. De dalt a baix: peu, embocadura i cos La flauta travessera, o transversal o d'Alemanya, és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Fidelio і Flauta travessera · Veure més »

Flautí

Jove flautista (Manet, 1866) El flautí (anomenat també piccolo, de l'italià flauto piccolo o flauta petita) és un instrument aeròfon i pertany a la família del vent de fusta.

Nou!!: Fidelio і Flautí · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Nou!!: Fidelio і Franz Schubert · Veure més »

Georg Friedrich Treitschke

Georg Friedrich Treitschke (Leipzig, 29 d'agost de 1776 - Viena, 4 de juny de 1842) va ser un llibretista, traductor i entomòleg alemany.

Nou!!: Fidelio і Georg Friedrich Treitschke · Veure més »

Gustav Mahler

Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.

Nou!!: Fidelio і Gustav Mahler · Veure més »

Heinrich Himmler

Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.

Nou!!: Fidelio і Heinrich Himmler · Veure més »

Her Majesty's Theatre

Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) és un teatre del West End, a Haymarket, Ciutat de Westminster, Londres.

Nou!!: Fidelio і Her Majesty's Theatre · Veure més »

Ignaz von Seyfried

Ignaz von Seyfried (Viena, 15 d'agost de 1776 - 27 d'agost de 1841) fou un compositor i musicòleg austríac.

Nou!!: Fidelio і Ignaz von Seyfried · Veure més »

Instrument de corda

Detall d'un cello Els instruments de corda o instruments cordòfons són, de la Classificació de Sachs-Hornbostel, instruments musicals que produeixen el so quan l'instrumentista fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument, les quals cordes transmeten aquesta vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta (o bé, en el cas dels instruments de corda elèctricament amplificats, a unes pastilles electromagnètiques connectades a un amplificador i uns altaveus).

Nou!!: Fidelio і Instrument de corda · Veure més »

Jean-Nicolas Bouilly

Jean-Nicolas Bouilly (Tours, 24 de gener de 1763 - París, 14 d'abril de 1842) fou un dramaturg, llibretista, escriptor de literatura infantil, i polític de la Revolució Francesa.

Nou!!: Fidelio і Jean-Nicolas Bouilly · Veure més »

Johann Michael Vogl

Johann Michael Vogl (Steyr, Àustria, 10 d'agost de 1768 – Viena, 19 de novembre de 1840) fou un compositor, i destacà principalment com a cantant d'òpera (baríton).

Nou!!: Fidelio і Johann Michael Vogl · Veure més »

Joseph August Röckel

fou un tenor d'òpera alemanya i productor d'òpera.

Nou!!: Fidelio і Joseph August Röckel · Veure més »

Joseph Sonnleithner

Joseph Ferdinand Sonnleithner (Viena, 3 de març de 1766 - Viena, 25 de desembre de 1835) fou un llibretista, director de teatre, arxiver i advocat austríac.

Nou!!: Fidelio і Joseph Sonnleithner · Veure més »

Karl Böhm

Karl August Leopold Böhm (Graz, 28 d'agost de 1894 - Salzburg, 14 d'agost de 1981) fou un director d'orquestra austríac.

Nou!!: Fidelio і Karl Böhm · Veure més »

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Nou!!: Fidelio і La Scala · Veure més »

Leonora

Leonora és una òpera en quatre actes de Saverio Mercadante estrenada al Teatro Nuovo de Nàpols el 5 de desembre de 1844.

Nou!!: Fidelio і Leonora · Veure més »

Llibret

El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.

Nou!!: Fidelio і Llibret · Veure més »

Llista d'òperes més importants

Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori.

Nou!!: Fidelio і Llista d'òperes més importants · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: Fidelio і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Mi major

Mi major (també MiM en la notació europea i E en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota mi.

Nou!!: Fidelio і Mi major · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Fidelio і Milà · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: Fidelio і Mur de Berlín · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Fidelio і Nazisme · Veure més »

NBC

La National Broadcasting Company, Incorporated, (NBC, pronunciï's /'εn.'bi.'si/) és una empresa estatunidenca de televisió i de mitjans de comunicació.

Nou!!: Fidelio і NBC · Veure més »

Obertura (música)

Esborrany de l'obertura de les Hèbrides de Felix Mendelssohn Esborrany de l'escenografia per a la posada en escena de la mateixa obertura, any 1829Una obertura en la música és una peça per a orquestra que precedeix o prepara una òpera, oratori, ballet, o alguna altra obra de caràcter teatral.

Nou!!: Fidelio і Obertura (música) · Veure més »

Oboè

Oboè modern L'oboè o oboé és un instrument aeròfon, de llengüeta doble, amb tub cònic i tessitura aguda.

Nou!!: Fidelio і Oboè · Veure més »

Orfeu i Eurídice

Orfeu i Eurídice (en italià: Orfeo ed Euridice, en francès: Orphée et Eurydice) és una òpera en tres actes del compositor alemany Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi, que data de 1762 i està basada en el mite d'Orfeu.

Nou!!: Fidelio і Orfeu i Eurídice · Veure més »

Pierre Gaveaux

Pierre Gaveaux (Besiers, Erau, 9 d'octubre de 1761 - París, 5 de febrer de 1825) fou un compositor i professor francès.

Nou!!: Fidelio і Pierre Gaveaux · Veure més »

Pres polític

Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica. La política birmana Aung San Suu Kyi va ser empresonada per motius polítics en diverses ocasions entre 1990 i 2010. Un pres polític o presoner polític és qualsevol persona que es mantingui a la presó o detingut d'alguna altra forma —per exemple, sota arrest— sense haver comès un delicte tipificat sinó perquè les seves idees suposin un desafiament o una amenaça per al sistema polític establert, sigui aquest de la naturalesa que sigui.

Nou!!: Fidelio і Pres polític · Veure més »

Registre vocal

S'anomenen registres vocals cada una de les categories de veus humanes en funció de les tessitures més agudes o més greus que poden cantar.

Nou!!: Fidelio і Registre vocal · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Fidelio і República Democràtica Alemanya · Veure més »

Secció de corda

L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya La secció de corda és el cos més gran de l'orquestra Clàssica estàndard.

Nou!!: Fidelio і Secció de corda · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Fidelio і Segle XVII · Veure més »

Semperoper

Semperoper de nit La Semperoper ('Òpera Semper' en català) o Sächsische Staatsoper Dresden ('Òpera estatal saxona de Dresden' en català) és l'edifici de l'òpera pertanyent a l'Estat de Saxònia i ubicat a Dresden, Alemanya.

Nou!!: Fidelio і Semperoper · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Fidelio і Sevilla · Veure més »

Simfonia núm. 9 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Fidelio і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Singspiel

El Singspiel és un tipus d'òpera popular o petita obra de teatre.

Nou!!: Fidelio і Singspiel · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Nou!!: Fidelio і Soprano · Veure més »

Tenor

En música, tenor és el nom donat al tipus més agut de veu d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5.

Nou!!: Fidelio і Tenor · Veure més »

The New Grove Dictionary of Opera

The New Grove Dictionary of Opera és una enciclopèdia d'Òpera, considerara una de les millors fonts de referència general en aquesta temàtica.

Nou!!: Fidelio і The New Grove Dictionary of Opera · Veure més »

Theater am Kärntnertor

El '''Theater am Kärntertor''' dibuixat per Carl Wenzel Zajicek El Theater am Kärntnertor o Kärntnertortheater (Teatre de la Porta de Caríntia) va ser un teatre prestigiós de Viena dels segles  i. El seu nom oficial era Kaiserliches und Königliches Hoftheater zu Wien, és a dir: Teatre de la Cort Imperial i Reial de Viena.

Nou!!: Fidelio і Theater am Kärntnertor · Veure més »

Theater an der Wien

El Theater an der Wien és un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.

Nou!!: Fidelio і Theater an der Wien · Veure més »

Thomas Mann

Paul Thomas Mann (Lübeck, Alemanya, 6 de juny del 1875 - Zúric, Suïssa, 12 d'agost del 1955) fou un novel·lista alemany guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929.

Nou!!: Fidelio і Thomas Mann · Veure més »

Timbales

'''Timbala''' La timbala és un instrument musical membranòfon de la família de percussió.

Nou!!: Fidelio і Timbales · Veure més »

Trombó

El trombó de vares o trombó de colissa és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del tub.

Nou!!: Fidelio і Trombó · Veure més »

Trompa (instrument)

La trompa és un instrument aeròfon, de vent-metall, consistent en un tub obert, llarg i cònic, enrotllat circularment diverses vegades, o també plegat sobre si mateix.

Nou!!: Fidelio і Trompa (instrument) · Veure més »

Trompeta

La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall.

Nou!!: Fidelio і Trompeta · Veure més »

Trompetes

Les trompetes, arbre trompeter o datura (Brugmansia arborea o Datura arborea) és una espècie botànica del regne plantae de la família de les Solanaceae.

Nou!!: Fidelio і Trompetes · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Fidelio і Viena · Veure més »

Wilhelm Furtwängler

Wilhelm Furtwängler (25 de gener del 1886 - 30 de novembre del 1954) va ser un director d'orquestra i compositor alemany.

Nou!!: Fidelio і Wilhelm Furtwängler · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fidelio і 10 d'abril · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Fidelio і 11 de gener · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Fidelio і 1803 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Fidelio і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Fidelio і 1806 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Fidelio і 1814 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Fidelio і 1921 · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fidelio і 20 de novembre · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fidelio і 23 de maig · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Fidelio і 29 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »