Taula de continguts
71 les relacions: Aire líquid, Alumini, AT&T, Àtom, British Science Association, Cel·luloide, Charles Henry Kunsman, Clinton Joseph Davisson, Clorur de sodi, Constant de Planck, Cristal·lografia de raigs X, Cristall, Diferència de potencial, Difracció, Difracció d'electrons de baixa energia, Dualitat ona-partícula, Efecte Edison, Efecte Joule, Electró, Electró-volt, Energia cinètica, Erwin Schrödinger, Estructura cristal·lina, Fluorur de liti, Fluorur de sodi, Galvanòmetre, Gàbia de Faraday, George Paget Thomson, Heli, Hidrogen, James Franck, Joseph John Thomson, Laboratoris Bell, Lester Halbert Germer, Llista d'identitats trigonomètriques, Longitud d'ona, Louis-Victor de Broglie, Magnesi, Massa, Matèria, Max Born, Max von Laue, Mecànica ondulatòria, Mecànica quàntica, Metre, Molècula, Monocristall, Níquel, Neutró, Nova York, ... Ampliar l'índex (21 més) »
- Experiments de física
Aire líquid
L' aire líquid està compost d'aire que ha estat liquat mitjançant aplicació d'alta compressió en pistons i posteriorment refredat a molt baixes temperatures.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Aire líquid
Alumini
Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Alumini
AT&T
AT&T Inc. és el major proveïdor de serveis telefònics locals i de llarga distància als Estats Units, i també ven línia digital d'abonat d'accés a Internet i servei de televisió digital.
Veure Experiment de Davisson-Germer і AT&T
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Àtom
British Science Association
La British Science Association (fins al 2009 British Association for the Advancement of Science) és una societat per al foment de la ciència, la divulgació de la recerca avançada i l'ensenyament.
Veure Experiment de Davisson-Germer і British Science Association
Cel·luloide
La primera fàbrica de cel·luloide a Newark als Estats UnitsEl cel·luloide és un material sintètic fet a partir de nitrocel·lulosa i càmfora, al qual es poden afegir tints i altres agents.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Cel·luloide
Charles Henry Kunsman
Charles Henry Kunsman (7 juny 1890, Flicksville, Pennsilvània, EUA - 15 abril 1970, Berkeley, Califòrnia, EUA) fou un físic estatunidenc, conegut per haver col·laborat amb Clinton Joseph Davisson en l'estudi de la dispersió d'electrons en cristalls, investigació que culminaria posteriorment amb l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria dels electrons.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Charles Henry Kunsman
Clinton Joseph Davisson
Clinton Joseph Davisson (Bloomington, Illinois, EUA, 22 d'octubre de 1881 – Charlottesville, Virgínia, 1 de febrer de 1958) fou un físic estatunidenc guardonat l'any 1937 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Clinton Joseph Davisson
Clorur de sodi
El clorur de sodi (antigament clorur sòdic), és un compost químic binari, de naturalesa iònica, constituït per cations sodi i anions clorur, la qual fórmula química és NaCl.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Clorur de sodi
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Constant de Planck
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Cristal·lografia de raigs X
Cristall
Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Cristall
Diferència de potencial
En la física, la diferència de potencial, tensió elèctrica o voltatge és la diferència en el potencial entre dos punts en un camp conservatiu.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Diferència de potencial
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Difracció
Difracció d'electrons de baixa energia
Patró de difracció d'electrons sobre la superfície d'un monocristall de níquel La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Difracció d'electrons de baixa energia
Dualitat ona-partícula
En física, la dualitat ona-partícula o dualitat ona-corpuscle és un principi segons el qual tots els objectes del nostre univers presenten de manera simultània propietats de les ones i de les partícules.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Dualitat ona-partícula
Efecte Edison
L'efecte Edison o efecte termoiònic és d'importància fonamental en l'electrònica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Efecte Edison
Efecte Joule
L'efecte Joule, també anomenat llei de Joule, és la manifestació tèrmica de la resistència elèctrica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Efecte Joule
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Electró-volt
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Energia cinètica
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Erwin Schrödinger
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Estructura cristal·lina
Fluorur de liti
El fluorur de liti, LiF, és un compost inorgànic iònic format per cations liti, Li+ i anions fluorur, F–.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Fluorur de liti
Fluorur de sodi
El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un sòlid cristal·lí incolor, mitjanament soluble en aigua.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Fluorur de sodi
Galvanòmetre
Els galvanòmetres són aparells que s'empren per detectar el pas del corrent elèctric per un circuit i per a la mesura precisa de la seva intensitat elèctrica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Galvanòmetre
Gàbia de Faraday
Demostració del funcionament de la gàbia de Faraday Una gàbia de Faraday és qualsevol recinte recobert de material conductor, o una malla o xarxa d'aquest material.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Gàbia de Faraday
George Paget Thomson
George Paget Thomson (Cambridge, Anglaterra, 1892 - ibídem, 1975) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1937.
Veure Experiment de Davisson-Germer і George Paget Thomson
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Heli
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Hidrogen
James Franck
James Franck (Hamburg, Alemanya, 1882 - Göttingen, 1964) fou un físic i químic alemany, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925.
Veure Experiment de Davisson-Germer і James Franck
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Joseph John Thomson
Laboratoris Bell
Els Laboratoris Bell (en anglès: Bell Labs) són diferents centres d'investigació científica i tecnològica ubicats en més de deu països i que pertanyen a l'empresa estatunidenca Lucent Technologies.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Laboratoris Bell
Lester Halbert Germer
Lester Halbert Germer, Chicago, Illinois, EUA, 10 octubre 1896 - Gardiner, Nova York, 3 octubre 1971, fou un físic nord-americà que, juntament amb el seu company Clinton Joseph Davisson (1881-1958), realitzaren el 1927 l'experiment de Davisson-Germer que demostrà la naturalesa ondulatòria de l'electró predita pel físic francès Louis-Victor de Broglie (1892–1987) el 1924.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Lester Halbert Germer
Llista d'identitats trigonomètriques
En matemàtiques, les identitats trigonomètriques són igualtats que impliquen funcions trigonomètriques i que són veritat per a qualsevol valor de les variables.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Llista d'identitats trigonomètriques
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Veure Experiment de Davisson-Germer і Longitud d'ona
Louis-Victor de Broglie
fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Louis-Victor de Broglie
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Magnesi
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Matèria
Max Born
fou un matemàtic i físic alemany, que féu importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Max Born
Max von Laue
Max von Laue (Coblença, 9 d'octubre de 1879 - Berlín, 24 d'abril de 1960) fou un professor universitari i físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1914.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Max von Laue
Mecànica ondulatòria
La mecànica ondulatòria és el nom que va rebre la mecànica quàntica en els seus inicis, i és d'aquesta manera que a vegades hom es refereix a les teories quàntiques desenvolupades durant les tres primeres dècades del s. XX, i que van acabar desembocant en la formulació de l'equació de Schrödinger l'any 1926 i l'actual formulació matemàtica de la mecànica quàntica l'any 1930.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Mecànica ondulatòria
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Mecànica quàntica
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Metre
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Experiment de Davisson-Germer і Molècula
Monocristall
Un monocristall de diamant Un monocristall és un sòlid cristal·lí format per un sol cristall, sense canvis d'orientació en l'estructura cristal·lina.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Monocristall
Níquel
El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Níquel
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Neutró
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Nova York
Ona electromagnètica
Una ona electromagnètica és la forma que l'energia de la radiació electromagnètica adopta segons la teoria ondulatòria.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Ona electromagnètica
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Or
Owen Willans Richardson
Sir Owen Willans Richardson (Dewsbury, Anglaterra 1879 - Alton, Anglaterra 1959) fou un físic i professor universitari anglès guardonat l'any 1928 amb el Premi Nobel de Física.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Owen Willans Richardson
Oxford
La "Radcliffe Camera", una sala de lectura de la biblioteca Bodleian de la Universitat d'Oxford Oxford és una antiga ciutat universitària del Regne Unit situada al comtat d'Oxfordshire, a Anglaterra.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Oxford
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Oxigen
Partícula
estrelles del cel nocturn. En ciències físiques, una partícula és un petit objecte localitzat al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Partícula
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Platí
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Premi Nobel de Física
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Quantitat de moviment
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Radiació electromagnètica
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Radiació X
Raigs catòdics
Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Raigs catòdics
Sistema cristal·lí cúbic
Representació amb boles d'un sistema isomètric. El sistema cristal·lí cúbic, també anomenat isomètric, és un dels set sistemes cristal·lins existents en cristal·lografia.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Sistema cristal·lí cúbic
Torr
El torr és una unitat de pressió que no pertany al SI.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Torr
Tungstè
El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Tungstè
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Universitat Georg-August de Göttingen
Volt
El volt és la unitat derivada del SI de la diferència de potencial elèctric o força electromotriu.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Volt
Walter Maurice Elsasser
Walter Maurice Elsasser (Mannheim, Alemanya, 20 març 1904 - Baltimore, Maryland, EUA, 14 octubre 1991, fou un físic alemany nacionalitzat estatunidenc, que realitzà importants aportacions en els camps de la mecànica quàntica, geomagnetisme, sismologia, dinàmica atmosfèrica i biofísica.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Walter Maurice Elsasser
William Henry Bragg
William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Cumberland, Regne Unit, 1862 - Londres, 1942) fou un físic i químic anglès guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg.
Veure Experiment de Davisson-Germer і William Henry Bragg
William Lawrence Bragg
Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.
Veure Experiment de Davisson-Germer і William Lawrence Bragg
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Veure Experiment de Davisson-Germer і Xarxa de Bravais
Vegeu també
Experiments de física
- Experiment d'Eötvös
- Experiment de Cavendish
- Experiment de Davisson-Germer
- Experiment de Fizeau
- Experiment de Franck-Hertz
- Experiment de Michelson-Morley
- Experiment de Millikan
- Experiment de Pound-Rebka
- Experiment de Rutherford
- Experiment de Schiehallion
- Experiment de Stern-Gerlach
- Experiment de Torricelli
- Experiment de Wu
- Experiment de Young
- Experiment de la doble escletxa
- Font d'Heró
- Glen Anderson Rebka
- Gravity Probe B
- Hemisferis de Magdeburg
- Màquina d'Atwood
- Pèndol de Foucault
- Partícula massiva d'interacció feble
- Roda de Savart
- Teorema de Torricelli