Taula de continguts
48 les relacions: Acipenseriformes, Actinopterigis, Actinopteris, Albúlids, Anguil·liformes, Àmia, Caraciformes, Celacant, Cipriniformes, Cladística, Clade, Cladistia, Cladograma, Clupeïformes, Condrostis, Dipnous, Elopiformes, Elopomorfs, Esociformes, Esquelet, Gimnotiformes, Gnatostomats, Gonorrinquiformes, Grec antic, Hiodòntids, Holostis, Lepisosteïformes, Monofiletisme, Neopterigis, Notacantiformes, Os, Osmeriformes, Ostariofisis, Osteoglossiformes, Osteoglossomorfs, Parafiletisme, Peixos ossis, Poliptèrids, Protacantopterigis, Ripidistis, Salmònids, Sarcopterigis, Silurià, Siluriformes, Teleostis, Tetrapodomorfs, Tetràpodes, Vertebrats.
Acipenseriformes
''Yanosteus longidorsalis'' Els acipenseriformes són un ordre de peixos actinopterigis primitius que inclou els esturions i els peixos espàtula, així com algunes famílies fòssils ja extintes.
Veure Euteleòstoms і Acipenseriformes
Actinopterigis
Els actinopterigis (Actinopterygii, gr. 'aletes radiades') són el clade dominant dels vertebrats, amb més de 27.000 espècies de peixos, distribuïdes per gairebé tots els ambients aquàtics marins, d'aigua dolça i salabrosos.
Veure Euteleòstoms і Actinopterigis
Actinopteris
Els actinopteris són un clade de peixos actinopterigis que inclou tots els actinopterigis excepte els Cladistia.
Veure Euteleòstoms і Actinopteris
Albúlids
''Pterothrissus gissu''. Els albúlids o peixos os (Albulidae) és una família de peixos actinopterigis, l'única família inclosa en l'ordre dels albuliformes.
Veure Euteleòstoms і Albúlids
Anguil·liformes
Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.
Veure Euteleòstoms і Anguil·liformes
Àmia
L'àmia (Amia calva) és una espècie primitiva de peix holosti, l'únic representant viu de l'ordre Amiiformes, que a la fi del Mesozoic van arribar a abundar en les aigües del món; per això se'l considera un fòssil vivent.
Veure Euteleòstoms і Àmia
Caraciformes
''Leporinus fasciatus'' ''Leporinus obtusidens'' Els caraciformes (Characiformes) són un ordre de peixos actinopterigis, el qual inclou les ben conegudes piranyes.
Veure Euteleòstoms і Caraciformes
Celacant
Dibuix d'un celacant El celacant (Latimeria chalumnae) és una espècie de peix sarcopterigi de l'ordre dels celacantiformes.
Veure Euteleòstoms і Celacant
Cipriniformes
Els cipriniformes són un ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
Veure Euteleòstoms і Cipriniformes
Cladística
Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.
Veure Euteleòstoms і Cladística
Clade
Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.
Veure Euteleòstoms і Clade
Cladistia
Cladistia és un clade de peixos ossis que actualment consta de poques restes anguiliformes (amb forma d'anguila) d'una diversitat antiga.
Veure Euteleòstoms і Cladistia
Cladograma
Exemple de cladograma Cladograma simple d'espècies amb característiques derivades. Un cladograma és un diagrama representatiu en la classificació biològica taxonòmica dels organismes, en el qual es mostra la relació entre diferents espècies segons una característica derivada, resultat de l'anàlisi cladística d'una espècie.
Veure Euteleòstoms і Cladograma
Clupeïformes
Alosa de pedrer americana (''Dorosoma cepedianum'') ''Tenualosa ilisha'' ''Limnothrissa miodon'' Els clupeïformes (Clupeiformes) són un ordre de peixos osteïctis, el més primitiu i menys evolucionat d'aquest grup.
Veure Euteleòstoms і Clupeïformes
Condrostis
Els condrostis (Chondrostei) són peixos actinopterigis amb esquelet principalment cartilaginosos que presenten una certa ossificació.
Veure Euteleòstoms і Condrostis
Dipnous
Els dipnous (Dipnoi, gr. 'dues respiracions') són una subclasse de peixos sarcopterigis proveïts d'un principi de pulmó derivat de la bufeta natatòria, per la qual cosa es coneixen com a peixos pulmonats.
Veure Euteleòstoms і Dipnous
Elopiformes
Els elopiformes són un ordre de peixos marins teleostis del superorden Elopomorpha, distribuïts per tots els oceans.
Veure Euteleòstoms і Elopiformes
Elopomorfs
Els elopomorfs (Elopomorpha) són un superordre de peixos actinopterigis.
Veure Euteleòstoms і Elopomorfs
Esociformes
''Esox americanus'' ''Dallia pectoralis'' ''Umbra limi'' Els esociformes (Esociformes) són un ordre de peixos teleostis d'aigua dolça, distribuïts per rius de diversos continents, entre els quals es troba inclosa una espècie d'aigua dolça, el lluç de riu, un voraç depredador que està dotat de mandíbules molt potents.
Veure Euteleòstoms і Esociformes
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Veure Euteleòstoms і Esquelet
Gimnotiformes
''Apteronotus albifrons'' ''Eigenmannia lineata'' Els gimnotiformes (Gymnotiformes) són un ordre de peixos de riu teleòstis entre els quals s'inclouen els peixos elèctrics d'Amèrica del Sud i els anomenats peixos ganivet.
Veure Euteleòstoms і Gimnotiformes
Gnatostomats
Els gnatostomats (Gnathostomata, gr. "boca amb mandíbula") o vertebrats mandibulats són un clade de vertebrats proveïts de mandíbules articulades.
Veure Euteleòstoms і Gnatostomats
Gonorrinquiformes
''Dastilbe'', Gonorynchiforme extingit Els gonorrinquiformes (Gonorynchiformes) són un ordre de peixos osteïctis.
Veure Euteleòstoms і Gonorrinquiformes
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Euteleòstoms і Grec antic
Hiodòntids
Els hiodòntids (Hiodontidae) són l'única família de l'ordre dels hiodontiformes, peixos de riu teleostis del superordre dels osteoglossomorfs, entre els quals s'inclouen només un parell d'espècies vives, distribuïdes per rius de Nord-amèrica, i diverses espècies extintes.
Veure Euteleòstoms і Hiodòntids
Holostis
Els holostis (Holostei) són una infraclasse de peixos actinopterigis que agrupa peixos d'esquelet quasi totalment ossificat, amb escates ganoides i notocorda persistent.
Veure Euteleòstoms і Holostis
Lepisosteïformes
Els lepisosteïformes (Lepisosteiformes) són un ordre de peixos actinopterigis que conté una única família, la dels lepisosteids.
Veure Euteleòstoms і Lepisosteïformes
Monofiletisme
aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.
Veure Euteleòstoms і Monofiletisme
Neopterigis
Els neopterigis (Neopterygii, gr. "aletes noves") són un grup de peixos actinopterigis.
Veure Euteleòstoms і Neopterigis
Notacantiformes
Els notacantiformes (Notacanthiformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha.
Veure Euteleòstoms і Notacantiformes
Os
Ossos humans Los és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa.
Veure Euteleòstoms і Os
Osmeriformes
Els osmeriformes (Osmeriformes) són un ordre de peixos de la classe dels actinopterigis.
Veure Euteleòstoms і Osmeriformes
Ostariofisis
Els ostariofisis (Ostariophysi) constitueixen un superordre de peixos actinopterigis.
Veure Euteleòstoms і Ostariofisis
Osteoglossiformes
Els osteoglossiformes (Osteoglossiformes, gr. llengua amb ossos), són un ordre relativament primitiu dels peixos amb teleostis que conté dos subordres, Notopteroidei i Osteoglossoidei.
Veure Euteleòstoms і Osteoglossiformes
Osteoglossomorfs
Els osteoglossomorfs (Osteoglossomorpha) són un superordre de peixos de la classe dels actinopterigis.
Veure Euteleòstoms і Osteoglossomorfs
Parafiletisme
Els rèptils són un grup parafilètic. Si s'hi incloguessin les aus esdevindria monofilètic. En filogènia, el terme parafiletisme s'aplica a un grup tots els integrants del qual tenen un ancestre comú, però no tots els descendents d'aquest ancestre són presents al grup.
Veure Euteleòstoms і Parafiletisme
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Veure Euteleòstoms і Peixos ossis
Poliptèrids
Els poliptèrids (Polypteridae) és l'única família de peixos inclosa en l'ordre Polypteriformes de peixos actinopterigis, d'aspecte molt primitiu.
Veure Euteleòstoms і Poliptèrids
Protacantopterigis
Els protacantopterigis (Protacanthopterygii) són un superordre de peixos de la classe dels actinopterigis, que viuen tant en hàbitats marins com d'aigüa dolça.
Veure Euteleòstoms і Protacantopterigis
Ripidistis
potes podia sortir de l'aigua, precedint els primers amfibis tetràpodes com ara ''Acanthostega'', que tenia potes amb vuit dígits; i ''Ichthyostega'', amb potes desenvolupades que li permetien moure's per aiguamolls plens d'algues. Els sarcopterigis evolucionaren en els celacants, que encara viuen avui en dia.
Veure Euteleòstoms і Ripidistis
Salmònids
''Salmo marmoratus'' ''Coregonus albula'' ''Hucho hucho'' ''Oncorhynchus masou'' ''Salmo salar'' ''Oncorhynchus clarki'' ''Salmo trutta'' ''Salvelinus alpinus'' ''Oncorhynchus tshawytscha'' ''Thymallus thymallus'' Els salmònids (Salmonidae) són una família de peixos d'aletes radiades que constitueix l'única família actualment existent de l'ordre dels salmoniformes.
Veure Euteleòstoms і Salmònids
Sarcopterigis
Els Sarcopterigis o Sarcopterygii (del grec, σάρξ (sárx) «carn»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») de vegades considerat sinònim de Crossopterygii (del grec, κροσσός (krossós) «serrell»; πτέρυξ (ptérux), «ala, aletes») és un tàxon (tradicionalment una classe o subclasse) de peixos coneguts com a «peixos d'aletes lobulades».
Veure Euteleòstoms і Sarcopterigis
Silurià
El Silurià és un període geològic que pertany al Paleozoic i que s'estén des del final del període Ordovicià, fa uns 443,7 ± 1,5 milions d'anys, fins al principi del període Devonià, fa uns 416,0 ± 2,8 milions d'anys.
Veure Euteleòstoms і Silurià
Siluriformes
Els siluriformes o peixos gat (Siluriformes) constitueixen un ordre de peixos osteïctis.
Veure Euteleòstoms і Siluriformes
Teleostis
Els teleostis (Teleostei, gr. 'ossos complets') són una de les tres infraclasses de la classe dels actinopterigis, o peixos d'aletes radiades.
Veure Euteleòstoms і Teleostis
Tetrapodomorfs
Els tetrapodomorfs (Tetrapodomorpha) són un clade de vertebrats, que inclou sarcopterigis (peixos d'aletes lobulades) amb característiques de tetràpode (vertebrats amb potes).
Veure Euteleòstoms і Tetrapodomorfs
Tetràpodes
Els tetràpodes (terme derivat del grec que literalment significa 'quatre potes') són un clade de vertebrats sarcopterigis que inclou els animals de quatre potes i els seus avantpassats directes, el peixos d'aletes lobulades, essent la branca d'animals que van evolucionar per trepitjar la terra ferma.
Veure Euteleòstoms і Tetràpodes
Vertebrats
Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.
Veure Euteleòstoms і Vertebrats
També conegut com Euteleostomi, Euteleòstom.