Taula de continguts
28 les relacions: Ajuntament, Antoni Abat, Argent (heràldica), Bandera de Canals, Blasonament, Butlletí Oficial de l'Estat, Calixt III, Canals, Cimera Reial, Costera, Escut de Xella, Escuts i banderes de la Costera, Gules, Jaume el Conqueridor, Llista d'escuts del País Valencià, Ministeri de la Governació, Or (heràldica), País Valencià, Pal (heràldica), Partició (heràldica), Reial Acadèmia de la Història, Senyera reial, Tiara (barret), 16 de juliol, 1955, 1956, 24 de febrer, 6 de març.
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Escut de Canals і Ajuntament
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Veure Escut de Canals і Antoni Abat
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Veure Escut de Canals і Argent (heràldica)
Bandera de Canals
La bandera de Canals és un símbol representatiu que utilitza l'Ajuntament de Canals, municipi del País Valencià situat en la comarca de la Costera.
Veure Escut de Canals і Bandera de Canals
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Veure Escut de Canals і Blasonament
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Escut de Canals і Butlletí Oficial de l'Estat
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Veure Escut de Canals і Calixt III
Canals
Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.
Veure Escut de Canals і Canals
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Veure Escut de Canals і Cimera Reial
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure Escut de Canals і Costera
Escut de Xella
L'escut de Xella és un símbol representatiu oficial de Xella, municipi del País Valencià, a la comarca de la Canal de Navarrés.
Veure Escut de Canals і Escut de Xella
Escuts i banderes de la Costera
Els escuts i banderes de la Costera són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Veure Escut de Canals і Escuts i banderes de la Costera
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Veure Escut de Canals і Gules
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Escut de Canals і Jaume el Conqueridor
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Veure Escut de Canals і Llista d'escuts del País Valencià
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Veure Escut de Canals і Ministeri de la Governació
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Veure Escut de Canals і Or (heràldica)
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Escut de Canals і País Valencià
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Veure Escut de Canals і Pal (heràldica)
Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.
Veure Escut de Canals і Partició (heràldica)
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Veure Escut de Canals і Reial Acadèmia de la Història
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg.
Veure Escut de Canals і Senyera reial
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Veure Escut de Canals і Tiara (barret)
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Escut de Canals і 16 de juliol
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Escut de Canals і 1955
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Escut de Canals і 1956
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Escut de Canals і 24 de febrer
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Escut de Canals і 6 de març