Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Ajuntament, Antoni Abat, Argent (heràldica), Bandera de Canals, Blasonament, Butlletí Oficial de l'Estat, Calixt III, Canals, Cimera Reial, Costera, Escut de Xella, Escuts i banderes de la Costera, Gules, Jaume el Conqueridor, Llista d'escuts del País Valencià, Ministeri de la Governació, Or (heràldica), País Valencià, Pal (heràldica), Partició (heràldica), Reial Acadèmia de la Història, Senyera reial, Tiara (barret), 16 de juliol, 1955, 1956, 24 de febrer, 6 de març.
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Escut de Canals і Ajuntament · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: Escut de Canals і Antoni Abat · Veure més »
Argent (heràldica)
Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.
Nou!!: Escut de Canals і Argent (heràldica) · Veure més »
Bandera de Canals
La bandera de Canals és un símbol representatiu que utilitza l'Ajuntament de Canals, municipi del País Valencià situat en la comarca de la Costera.
Nou!!: Escut de Canals і Bandera de Canals · Veure més »
Blasonament
El blasonament és el fet de blasonar –és a dir, disposar, descriure i interpretar– els escuts d'una família, una ciutat, etc., segons les regles i la terminologia pròpies de la ciència heràldica o del blasó.
Nou!!: Escut de Canals і Blasonament · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Escut de Canals і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Escut de Canals і Calixt III · Veure més »
Canals
Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.
Nou!!: Escut de Canals і Canals · Veure més »
Cimera Reial
Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).
Nou!!: Escut de Canals і Cimera Reial · Veure més »
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Nou!!: Escut de Canals і Costera · Veure més »
Escut de Xella
L'escut de Xella és un símbol representatiu oficial de Xella, municipi del País Valencià, a la comarca de la Canal de Navarrés.
Nou!!: Escut de Canals і Escut de Xella · Veure més »
Escuts i banderes de la Costera
Els escuts i banderes de la Costera són el conjunt de símbols que representen els municipis d'aquesta comarca.
Nou!!: Escut de Canals і Escuts i banderes de la Costera · Veure més »
Gules
Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.
Nou!!: Escut de Canals і Gules · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Escut de Canals і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Nou!!: Escut de Canals і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »
Ministeri de la Governació
El Ministeri de la Governació va ser un departament del Govern d'Espanya que es va formar per primera vegada amb les Corts de Cadis amb intermitència en les seves funcions i denominació fins a 1977 en què és substituït pel Ministeri de l'Interior.
Nou!!: Escut de Canals і Ministeri de la Governació · Veure més »
Or (heràldica)
Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.
Nou!!: Escut de Canals і Or (heràldica) · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Escut de Canals і País Valencià · Veure més »
Pal (heràldica)
El pal, en heràldica, és una peça honorable col·locada verticalment al centre de l'escut, tot travessant el camper de dalt a baix, i delimitada per dues línies verticals paral·leles.
Nou!!: Escut de Canals і Pal (heràldica) · Veure més »
Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent.
Nou!!: Escut de Canals і Partició (heràldica) · Veure més »
Reial Acadèmia de la Història
La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.
Nou!!: Escut de Canals і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Escut de Canals і Senyera reial · Veure més »
Tiara (barret)
Tiara és el nom donat comú d'una família de lligadures altes originades a l'Àsia occidental i després adoptades per l'Església Catòlica.
Nou!!: Escut de Canals і Tiara (barret) · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut de Canals і 16 de juliol · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Escut de Canals і 1955 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Escut de Canals і 1956 · Veure més »
24 de febrer
El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Escut de Canals і 24 de febrer · Veure més »
6 de març
El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Escut de Canals і 6 de març · Veure més »
