Accés més ràpid que el navegador!
293 les relacions: Aapir, Açina, Abraham, Adab, Adadxumaiddina, Adadxumausur, Agal (lligadura), Aixurdan I, Aixurreixixi I, Aixurubal·lit I, Akxak, Allahad, Altiplà Iranià, Amnanu, An = Anum, Antic Orient Pròxim, Antisemitisme, Anubanini, Anxan, Apišal, Apirak, Aratta, Arqueologia d'Elam, Arquitectura aquemènida, Arquitectura de l'Iran, Art antic de l'Iran, Art persa, Art sassànida, Arukku (príncep), Ashlakka, Ashnakkum, Assarhaddon, Assíria, Asshur-Nadinshum, Assiriologia, Assurbanipal, Atamrum, Awan, Awan (desambiguació), Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Baix imperi d'Egipte, Balulu, Baranamtarra, Barba, Bartatua, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Bel-ibni, Bit Shilani, ..., Bit Yakin, Bit-Imbi, Bixapur, Bronzes del Lorestan, Burnaburiaix I, Caldea, Cap d'Hammurabi, Carro de guerra, Cassites, Chogha Bonut, Chogha Mish, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Civilització protoelamita, Cronologia bíblica, Cronologia de la història de l'Iran, Cultura de Jiroft, Cultura de l'Iran, Dagó, Darios el Gran, Dècada del 1300 aC, Dècada del 1310 aC, Dècada del 1650 aC, Dècada del 640 aC, Der, Dinastia cassita, Dinastia epàrtida, Dur Ilu, Eannatum I, Edat del bronze, Eixnunna, Ekal·latum, Elamita, Elamita lineal, Elimaida (província), Enlil, Enlilnadinakhi, Enlilnadinxumi, Enlilnirari, Enuma Elix, Escriptura cuneïforme, Estàtua de la deessa Narundi, Estela d'Hammurabi, Etana, Exèrcit aquemènida, Gambulu, George Smith (assiriòleg), Gudea, Gungunum, Gutis, Hafrak, Hajji Mohammed, Hamazi, Hammurabi, Harran, Hida'ar, Hidali, Hipòtesi dels kurgans, Hiritum, Història d'Àsia, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Iran, Història de Mesopotàmia, Història del Turkmenistan, Hudimiri, Humbam, Humban-haltaix III, Humban-Numena, Humbanhaltaix II, Humbanikaix I, Humbannikaix II, Humbanumena III, I Dinastia del País de la Mar, Ibalpiel II, Ibbi-Sin, Idamaraz, Idhadj, Igihalki, Igihàlquides, Iluixuma, Imperi Accadi, Imperi Aquemènida, Imperi paleobabilònic, Indabibi, Iran, Isfahan, Isin, Ittimardukbalatu, Ixbi-Erra, Ixme-Dagan I, Kadaixmankharbe II, Kaftari, Kaixtiliaix IV, Kültepe, Khalule, Khita, Khorramxahr, Khuzestan, Kidínuides, Kidin-Hutran II, Kindattu, Kirbit, Kix, Kudur-Mabuk, Kunnam, Kurigalzu II, Kutir-Nakhunte III, La Mare de Déu del canonge Van der Paele, Lagaix, Lamentació sobre la destrucció d'Ur, Larsa, Llengües indoeuropees, Llengua aïllada, Llengua elamita, Lleona Guennol, Llista d'estats per era, Llista de reis d'Elam, Llista dels reis de Babilònia, Lot (personatge del Gènesi), Lugal-Ane-Mundu, Madaktu, Malgium, Malqum, Manixtuixu, Mapa babilònic del món, Mar-biti-apla-usur, Mardaman, Marduk-Apal-Iddina II, Marduk-balassu-iqbi, Marduk-Kabitahheixu, Mardukakhkheriba, Mardukaplaiddina, Mari (Mesopotàmia), Marlik, Mebaragesi, Melixiku, Mesopotàmia, Metropolitan Museum of Art, Mides III, Mil·lenni III aC, Muntanya Damavand, Museu del Louvre, Mushezib-Marduk, Mut-Aixkur, Nabonassar, Nabopolassar, Nabucodonosor I, Namar, Naqsh-e Rostam, Naram-Sin d'Accàdia, Nazimaruttaix, Neoelamita I, Neoelamita II, Neoelamita III, Nergal-ushezib, Ninshubur, Opis, Parsua, Parsuwaix, Pau comuna, Pèrsia, Pedra Michaux, Període assiri mitjà, Període d'Isin-Larsa, Període dinàstic arcaic, Període paleoassiri, Període postcassita, Període predinàstic d'Egipte, Persèpolis, Pinigir, Província d'Isfahan, Província de Buixehr, Puzur-Inshushinak, Qatna, Ram-Hurmuz, Regne d'Elimaida, Religió elamita, Rim-Sin I, Rim-Sin II, Rimuix d'Accad, Riu Karun, Samsuiluna, Sarduri III, Sargon d'Accad, Sargon I, Sargon II, Sàtrapa, Sóar, Segell cilíndric, Segle VII aC, Segle XII aC, Segle XXXI aC, Sennàquerib, Silkhak-Inxuixinak, Silli-Adad, Simaixki, Simbologia i adoració del foc, Sin-Iqisham, Siwepalar-Huppak, Smerdis de Pèrsia, Su, Sua, Subartu, Suhar, Suhum, Sukkal, Sukkalmah, Sumer, Susa (Iran), Susiana, Sutrúquides, Sutruk-Nakhunte, Sutruk-Nakhunte III, Tammaritu I, Tammaritu II, Teïspes d'Anshan, Teglatfalassar III, Tepe Sabz, Tepti-Ahar, Tercera dinastia d'Ur, Teumman, Tukultininurta I, Ulamburiaix, Unitat de mesura, Unitats de mesura de Mesopotàmia, Untash-Napirisha, Ur, Urakazabarna, Urtak, Uruk, Warakshe, When God Was a Woman, Xamaix-xuma-ukin, Xeriku, Xulgi, Zababaixumaiddina, Zagros, Zakhara, Zalluhan, Ziggurat d'Ur, Zigurat, Zimri-Lim. Ampliar l'índex (243 més) »
Aapir
Aapir fou un estat independent iranià pre mede situat a uns 50 km al nord de les muntanyes Bakhtiar a l'Iran, governat per Hanni, contemporani del rei d'Elam, Sutruk-Nakhunte I. Es coneix per una inscripció trobada a les excavacions arqueològiques de la zona.
Nou!!: Elam і Aapir · Veure més »
Açina
Açina o ššina (derivat de l'antic persa āç "foc", paraula de la que deriven les variants Hašina en elamita, i Atrinā i Ašina, en accadi) era fill d'Upadarma.
Nou!!: Elam і Açina · Veure més »
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Nou!!: Elam і Abraham · Veure més »
Adab
Adab o Ud-Nun fou una ciutat estat de Mesopotàmia entre Telloh i Nippur; al lloc de la moderna Bismaya o Bismya, a la governació de Wasit, a l'Iraq.
Nou!!: Elam і Adab · Veure més »
Adadxumaiddina
Adadxumaiddina o Adad-šuma-iddina va ser rei de Babilònia durant sis anys.
Nou!!: Elam і Adadxumaiddina · Veure més »
Adadxumausur
Adadshumausur o Adad-šuma-uṣur va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Elam і Adadxumausur · Veure més »
Agal (lligadura)
Home utilitzant un ''agal'' fosc sobre la seua ''kufiyya'' blanca Un agal (en àrab عقال, ʿiqāl), també anomenat egal, igal o iqal, és un accessori, una mena de cordó, utilitzat generalment pels homes a diversos països de la península Àràbiga.
Nou!!: Elam і Agal (lligadura) · Veure més »
Aixurdan I
Aixurdan I o Aššur-dan I va ser rei d'Assíria des potser el 1179 fins al 1133 aC.
Nou!!: Elam і Aixurdan I · Veure més »
Aixurreixixi I
Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I o Aššur-reš-iši I va ser rei d'Assíria segurament entre el 1132 aC i el 1116 aC.
Nou!!: Elam і Aixurreixixi I · Veure més »
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Elam і Aixurubal·lit I · Veure més »
Akxak
Akxak va ser una antiga ciutat estat de Mesopotàmia de la qual es tenen les primeres notícies segures cap al 2600 aC però existia de molt abans.
Nou!!: Elam і Akxak · Veure més »
Allahad
Mapa Allahad fou un regne de la regió del Tigris superior a uns 20 km a l'est d'Andarig.
Nou!!: Elam і Allahad · Veure més »
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Nou!!: Elam і Altiplà Iranià · Veure més »
Amnanu
Amnanu fou una tribu amorita, una de les quatre tribus anomenades del sud o bensimalites, que va tenir els seus territoris a l'entorn d'Uruk, Larsa i Sippar.
Nou!!: Elam і Amnanu · Veure més »
An = Anum
An.
Nou!!: Elam і An = Anum · Veure més »
Antic Orient Pròxim
Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer LAntic Orient Pròxim o Antic Orient és el terme utilitzat per denominar les zones de l'Àsia occidental i del nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors a la civilització clàssica grecoromana, i que actualment es denomina Orient Pròxim o Orient Mitjà.
Nou!!: Elam і Antic Orient Pròxim · Veure més »
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Nou!!: Elam і Antisemitisme · Veure més »
Anubanini
llengua.
Nou!!: Elam і Anubanini · Veure més »
Anxan
Anxan (en sumeri: 𒀭𒍝𒀭 An sá an) va ser un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.
Nou!!: Elam і Anxan · Veure més »
Apišal
Tauleta d'argila amb text cuneiforme narrant la campanya de Naram-Sin a Apišal Apišal va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada al nord-oest d'Accad, sotmesa per Sargon I d'Accad.
Nou!!: Elam і Apišal · Veure més »
Apirak
Apirak fou un regne situat a la regió d'Elam que fou conquerit per Naram-Sin, quan hi regnava Rish Ramman.
Nou!!: Elam і Apirak · Veure més »
Aratta
Aratta va ser un antic estat situat en algun lloc de l'Orient Mitjà o Àsia meridional, els orígens del qual poden situar-se aproximadament entre 2500-2100 a.C. És esmentat en les llegendes sumèries més antigues, en particular a Enmerkar i el Senyor d'Aratta, com un país ric i muntanyós, situat «riu a dalt», i governat per un rei anomenat Ensuh-keshdanna, que competeix amb Enmerkar, rei d'Uruk.
Nou!!: Elam і Aratta · Veure més »
Arqueologia d'Elam
Larqueologia d'Elam és una ciència encara poc desenvolupada que estudia les troballes al territori de l'antic regne d'aquest nom.
Nou!!: Elam і Arqueologia d'Elam · Veure més »
Arquitectura aquemènida
Panorama de les runes de Persèpolis Relleu dels Immortals Lleó mossegant un bou Larquitectura aquemènida (Persa: معماری هخامنشیان) és l'arquitectura que van desenvolupar els perses aquemènides, manifestat en la construcció de ciutats espectaculars utilitzades pel govern de l'imperi i per habitar-hi la població (Persèpolis, Susa, Ecbàtana), temples edificats per allotjar-hi el culte i les reunions socials (com ara els temples mazdeistes i mausoleus erigits en honor de reis caiguts (com per exemple la tomba de Cir II el Gran). La característica principal de l'arquitectura persa era la seva naturalesa eclèctica, amb elements incorporats de les arquitectures assíria, egípcia, meda i grega asiàtica, però produint no obstant això una identitat persa única, apreciant-se en el producte acabat. L'arquitectura aquemènida, acadèmicament, està classificada sota l'arquitectura persa, en termes del seu estil i disseny. L'herència arquitectònica aquemènida, iniciada amb l'expansió de l'imperi al voltant del 550 aC, va ser un període de creixement artístic que va deixar un extraordinari llegat arquitectònic, que va des de la solemne tomba de Cir el Gran, a Pasàrgada, fins a les estructures esplèndides de l'opulent ciutat de Persèpolis. Amb l'arribada del segon Imperi persa, la dinastia sassànida (224–624), es va reviure la tradició aquemènida amb la construcció de temples dedicats al foc, així com palaus monumentals. Potser les estructures mes espectaculars, avui dia, són les runes de Persèpolis, abans una ciutat opulenta establerta pel rei aquemènida Darios I el Gran amb funcions governamentals i cerimonials, a més de servir com una de les quatre capitals de l'imperi. Persèpolis va trigar 100 anys en ser construïda, i finalment seria saquejada i cremada per les tropes d'Alexandre el Gran l'any 330 aC. També es van construir estructures urbanístiques similars a Susa i Ecbàtana, amb funcions similars a Persèpolis i també promogudes per Darios I. Entre les funcions d'aquests centres es trobava la recepció de dignataris i delegats, la celebració de cerimònies i deures imperials, així com d'allotjament de reis.
Nou!!: Elam і Arquitectura aquemènida · Veure més »
Arquitectura de l'Iran
Larquitectura iraniana o arquitectura persa és l'arquitectura que s'ha construït al territori que ara correspon més o menys amb l'Iran contemporani i el continent cultural iranià.
Nou!!: Elam і Arquitectura de l'Iran · Veure més »
Art antic de l'Iran
El ''ziggurat'' de Choga Zambil Art antic de l'Iran (Sovint es menciona Iran i algunes de les seves regions i antigues ciutats com Elam i Susa, degut a la seva posició fronterera amb les valls de Mesopotàmia, que determinà antigues i constants reciproques entre els pobles en País entre rius i dels altiplans i muntanyes iranianes.) Els arqueòlegs esmenten l'estil de Susa la ceràmica decorada.
Nou!!: Elam і Art antic de l'Iran · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Elam і Art persa · Veure més »
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Nou!!: Elam і Art sassànida · Veure més »
Arukku (príncep)
Arukku (assiri A-ru-uk-ku) fou un príncep aquemènida fill de Cir I d'Anshan (avi de Cir II el Gran).
Nou!!: Elam і Arukku (príncep) · Veure més »
Ashlakka
Mapa Ashlakka (o Ašlakkâ, transliterat Aixlakka) fou una ciutat estat i regne a Mesopotàmia, de localització desconeguda a la regió d'Idamaraz (Ida-Maraṣ).
Nou!!: Elam і Ashlakka · Veure més »
Ashnakkum
Mapa Ashnakkum o també Ašnakkum va ser un regne de la zona del triangle del riu Khabur anomenada Idamaraz a les fonts del regne de Mari.
Nou!!: Elam і Ashnakkum · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Elam і Assarhaddon · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Elam і Assíria · Veure més »
Asshur-Nadinshum
Asshur-Nadishum o Aššur-nādin-šum va ser rei de Babilònia entre els anys 700 aC i 694 aC.
Nou!!: Elam і Asshur-Nadinshum · Veure més »
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Elam і Assiriologia · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Elam і Assurbanipal · Veure més »
Atamrum
Atamrum, fill de Warad-Sin, va ser rei d'Allahad i després d'Andarig.
Nou!!: Elam і Atamrum · Veure més »
Awan
Awan va ser un regne a la regió d'Elam, al sud de Susa.
Nou!!: Elam і Awan · Veure més »
Awan (desambiguació)
* Awan, personatge bíblic;.
Nou!!: Elam і Awan (desambiguació) · Veure més »
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Nou!!: Elam і Èridu · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Elam і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Elam і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Baix imperi d'Egipte
El Baix Imperi d'Egipte, també conegut com a Període Tardà d'Egipte, comprèn la història de l'antic Egipte des de la dinastia XXVI, saïta, al, fins a la conquesta d'Alexandre el Gran (que dona inici al període hel·lenístic d'Egipte).
Nou!!: Elam і Baix imperi d'Egipte · Veure més »
Balulu
Balulu va ser rei d'Ur i el quart i darrer rei de la primera dinastia d'Ur a Sumer.
Nou!!: Elam і Balulu · Veure més »
Baranamtarra
Baranamtarra va ser la Reina de Lagaix durant el segle XXIV aC.
Nou!!: Elam і Baranamtarra · Veure més »
Barba
La barba és el pèl facial que cobreix la zona de les mandíbules en els humans mascles.
Nou!!: Elam і Barba · Veure més »
Bartatua
Bartatua o Partitava (antic persa Partatava, esmentat per Heròdot com Protothyes), fou un rei escita (al seu país se l'anomena com al rei o a aquest com el seu país) que durant la revolta dels medes vers 671 aC, quan els assiris van iniciar negociacions, va demanar la mà de la filla del rei Assarhaddon.
Nou!!: Elam і Bartatua · Veure més »
Batalla de les Termòpiles (480 aC)
La batalla de les Termòpiles (grec antic: Μάχη τῶν Θερμοπυλῶν, Makhe ton Thermopilon) fou un enfrontament entre una aliança de ciutats estat gregues, comandada pel rei Leònides I d'Esparta, i l'Imperi Aquemènida de Xerxes I.
Nou!!: Elam і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »
Bel-ibni
Bel-ibni va ser rei de Babilònia entre els anys 703 aC i 700 aC.
Nou!!: Elam і Bel-ibni · Veure més »
Bit Shilani
Bit Shilani o Bit Šilani va ser una tribu aramea, o caldea com eren anomenades les tribus aramees a Babilònia, que va formar un estat amb aquest nom, de situació incerta a la part sud de Babilònia, al nord (nord-est?) de Bit Amukkani.
Nou!!: Elam і Bit Shilani · Veure més »
Bit Yakin
Bit Yakin fou un principat caldeu (arameu) a la part sud de Babilònia, just a la costa del golf Pèrsic.
Nou!!: Elam і Bit Yakin · Veure més »
Bit-Imbi
Bit-Imbi fou una ciutat d'Elam, no localitzada, probablement a la part occidental del regne, que fou seu d'un príncep elamita que fou virtualment independent vers el 648 aC i fins al 646 aC.
Nou!!: Elam і Bit-Imbi · Veure més »
Bixapur
Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.
Nou!!: Elam і Bixapur · Veure més »
Bronzes del Lorestan
Un dels distintius tipus "canònics" de bronze del Lorestan, el "Estàndard del Mestre dels Animals", aquí en dos nivells, que mostra la "juntura zoomorfica"; 22 cm d'alçada. Galta de mossegada de cavall amb motiu del "Mestre dels animals", cap al 700 aC Anell d'arnès amb cabra i felins Els Bronzes del Lorestan són petits objectes de fosa decorats amb escultures de bronze de l'edat del ferro primerenca que s'han trobat en gran nombre a la província de Lorestan i Kermanxah a l'oest de l'Iran.
Nou!!: Elam і Bronzes del Lorestan · Veure més »
Burnaburiaix I
Burnaburiaix I o Burnaburiaš I va ser fill i successor d'Agum II en el tron de Babilònia.
Nou!!: Elam і Burnaburiaix I · Veure més »
Caldea
Caldea (Kaldi) va seu un país que va existir entre finals del o principis del fins a mitjans del.
Nou!!: Elam і Caldea · Veure més »
Cap d'Hammurabi
Cap reial, conegut com a '''Cap d'Hammurabi''', al Museu del Louvre El cap d'Hammurabi és una escultura que data de l'any 2000 ae aproximadament, en època de l'Imperi paleobabilònic, un antic regne de Mesopotàmia, a l'entorn de l'actual l'Iraq, que s'originà a partir de la ciutat estat de Babilim, i s'estengué per Accad i Sumèria.
Nou!!: Elam і Cap d'Hammurabi · Veure més »
Carro de guerra
El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.
Nou!!: Elam і Carro de guerra · Veure més »
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Nou!!: Elam і Cassites · Veure més »
Chogha Bonut
Chogha Bonut (en persa, چغابنوت Čoḡā Bonut) és un jaciment arqueològic del sud-oest de l'Iran, situat a la província de Khuzestan.
Nou!!: Elam і Chogha Bonut · Veure més »
Chogha Mish
Tappeh-ye Choghā Mīsh (en persa; چغامیش čoġā mīš) que data del 6800 aC, és el lloc d'un assentament calcolític de l'Iran occidental, situat a la província de Khuzestan, a la plana Susiana.
Nou!!: Elam і Chogha Mish · Veure més »
Cir I d'Anxan
Cir I (en persa antic Kuruš) va ser rei d'Anxan possiblement entre els anys 640 aC i 580 aC.
Nou!!: Elam і Cir I d'Anxan · Veure més »
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Nou!!: Elam і Cir II el Gran · Veure més »
Civilització protoelamita
Copa de plata de Marvdaixt, Fars, amb una inscripció elamita-lineal en ella, III mil·lenni aC Museu Nacional de l'Iran. ''Tappeh Sialk'' és una de les ruïnes proto-elamites que queden a l'Iran. Les ruïnes es remunten al VI mil·lenni aC en la seva part més antiga. El període proto-elamita discorre, aproximadament, del 3200 aC al 2700 aC quan Susa, més tard capital dels elamites, va començar a rebre influència de les cultures de l'altiplà iranià.
Nou!!: Elam і Civilització protoelamita · Veure més »
Cronologia bíblica
La cronologia bíblica és aquella que pren com a base fonamental les dades i referències històriques i de temps que apareixen a la Bíblia, i que poden ser complementades en segon terme per dades de fonts seglars.
Nou!!: Elam і Cronologia bíblica · Veure més »
Cronologia de la història de l'Iran
Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia).
Nou!!: Elam і Cronologia de la història de l'Iran · Veure més »
Cultura de Jiroft
La "Cultura de Jiroft" és una cultura arqueològica que es considera que es va desenvolupar al principi de l'edat del bronze en l'actual Iran en les seves províncies de Sistan i Kerman dins la zona de Jiroft.
Nou!!: Elam і Cultura de Jiroft · Veure més »
Cultura de l'Iran
La cultura de l'Iran s'ha manifestat sota diverses facetes en el curs de la història de l'Iran, així com en bona part de l'Àsia central.
Nou!!: Elam і Cultura de l'Iran · Veure més »
Dagó
Dagó (derivat de l'arrel semítica dag, que significa, peix petit) era un déu filisteu del mar.
Nou!!: Elam і Dagó · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Elam і Darios el Gran · Veure més »
Dècada del 1300 aC
Sense descripció.
Nou!!: Elam і Dècada del 1300 aC · Veure més »
Dècada del 1310 aC
Sense descripció.
Nou!!: Elam і Dècada del 1310 aC · Veure més »
Dècada del 1650 aC
Sense descripció.
Nou!!: Elam і Dècada del 1650 aC · Veure més »
Dècada del 640 aC
Sense descripció.
Nou!!: Elam і Dècada del 640 aC · Veure més »
Der
Localització de '''Der''' a Mesopotàmia Der (moderna Tell Aqar, prop d'al-Badra, a la governació de Wasit a l'Iraq) fou una ciutat estat de Mesopotàmia a Sumer, però a l'est del riu Tigris a la frontera amb el Regne d'Elam.
Nou!!: Elam і Der · Veure més »
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Nou!!: Elam і Dinastia cassita · Veure més »
Dinastia epàrtida
La dinastia epàrtida o Sukkalmah (vers 1970-1600 aC.) va governar Elam després de la dinastia de Simashki.
Nou!!: Elam і Dinastia epàrtida · Veure més »
Dur Ilu
Dur Ilu fou un mític petit regne o ciutat estat a la regió d'Elam, que apareix a la crònica de Sargon I cap al 2325 aC.
Nou!!: Elam і Dur Ilu · Veure més »
Eannatum I
Eannatum (en sumeri, 𒂍𒀭𒈾𒁺) va ser ensi de Lagaix cap al 2470 aC a 2430 aC.
Nou!!: Elam і Eannatum I · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Elam і Edat del bronze · Veure més »
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Nou!!: Elam і Eixnunna · Veure més »
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Nou!!: Elam і Ekal·latum · Veure més »
Elamita
* Elamita, persona d'Elam.
Nou!!: Elam і Elamita · Veure més »
Elamita lineal
Lelamita lineal fou un sistema d'escriptura utilitzada a Elam vers el 2100 aC en temps de Puzur-Inshushinak, el darrer dels dotze reis de la llista de reis d'Awan que dona la llista de Susa.
Nou!!: Elam і Elamita lineal · Veure més »
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Nou!!: Elam і Elimaida (província) · Veure més »
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Nou!!: Elam і Enlil · Veure més »
Enlilnadinakhi
Enlilnadinakhi o Enlil-nādin-aḫi va ser rei de Babilònia uns dos o tres anys, l'últim de la dinastia cassita.
Nou!!: Elam і Enlilnadinakhi · Veure més »
Enlilnadinxumi
Enlilnadinxumi o Enlil-nādin-šumi va ser un rei cassita de Babilònia i del País de la Mar.
Nou!!: Elam і Enlilnadinxumi · Veure més »
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Elam і Enlilnirari · Veure més »
Enuma Elix
LEnuma Elix (Enûma Eliš) és un llarg poema d'un miler de versos escrit cap a l'any 1200 aC a Babilònia.
Nou!!: Elam і Enuma Elix · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Elam і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Estàtua de la deessa Narundi
LEstàtua de la deessa Narundi, és una escultura que data de l'any 2100 aC., de l'època de l'Imperi elamita, en fārsi: تمدن عیلام situat a l'est de Sumer i Accad, a l'actual sud-oest de l'Iran.
Nou!!: Elam і Estàtua de la deessa Narundi · Veure més »
Estela d'Hammurabi
LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Estela d'Hammurabi · Veure més »
Etana
Etana va ser el tretzè rei de la primera dinastia de Kish a Sumer, segons el que diu la llista de reis sumeris.
Nou!!: Elam і Etana · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Elam і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Gambulu
Gambulu fou un estat arameu situat a la Baixa Mesopotàmia, a la part del Tigris, al nord de Bit Yakin i al sud de Puqudu.
Nou!!: Elam і Gambulu · Veure més »
George Smith (assiriòleg)
George Smith (26 de març de 1840, Chelsea - 19 d'agost de 1876, Alep) era un assiriòleg del Regne Unit, va ser pioner en el camp, i va traduir l'Epopeia de Gilgamesh, el treball més antic conegut de la literatura.
Nou!!: Elam і George Smith (assiriòleg) · Veure més »
Gudea
Gudea. Gudea (en sumeri 𒅗𒌤𒀀 gu.de.a) va ser ensi (governant) de Lagaix entre els anys 2144 aC i 2124 aC.
Nou!!: Elam і Gudea · Veure més »
Gungunum
Gungunum va ser el cinquè rei de la ciutat-estat de Larsa, al sud de Mesopotàmia que va regnar entre els anys 1868 aC i 1841 aC.
Nou!!: Elam і Gungunum · Veure més »
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Nou!!: Elam і Gutis · Veure més »
Hafrak
Hafrak fou una antiga comarca de Fars entre Xiraz i Abarkuh.
Nou!!: Elam і Hafrak · Veure més »
Hajji Mohammed
Hajji Mohammed és un jaciment arqueològic proper a Uruk a l'Iraq del sud, que ha donat nom a una ceràmica trobada en aquest lloc per primer cop el 1937, consistent en peces decorades per dins i fora amb dibuixos geomètrics de color entre vermell i marron fosc que presenta certes similituds amb la ceràmica d'Halaf.
Nou!!: Elam і Hajji Mohammed · Veure més »
Hamazi
Hamazi o Khamazi (sumeri: Ḫa-ma-ziki) va ser un antic regne i ciutat estat que va arribar a la màxima importància entre els anys 2500 aC i 2400 aC.
Nou!!: Elam і Hamazi · Veure més »
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Elam і Hammurabi · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Elam і Harran · Veure més »
Hida'ar
Hida'ar o també Hidar, va ser un rei de Mari a l'antiga Mesopotàmia, una ciutat-estat molt important pel seu comerç al curs mitjà de l'Eufrates.
Nou!!: Elam і Hida'ar · Veure més »
Hidali
Hidali (accadià Hidala, Hidali, Hidalu; neoelamita i elamita aquemènida Hidali o Idali) fou una ciutat elamita de la part oriental (regió d'Anshan) que fou una de les residencies reals de las regions de cultura elamita des de vers el 700 aC; vers el 653 aC el regne estava sota dependència d'Assíria.
Nou!!: Elam і Hidali · Veure més »
Hipòtesi dels kurgans
Perspectiva de la hipòtesi dels kurgans Al 1956, l'arqueòloga lituana Marija Gimbutas (1921-1994) presentà la seua hipòtesi dels kurgans, que combinava arqueologia i lingüística per situar l'indret originari (urheimat) dels pobles parlants del protoindoeuropeu.
Nou!!: Elam і Hipòtesi dels kurgans · Veure més »
Hiritum
Hiritum va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que estava situada entre l'Eufrates i el Tigris, a la vora del canal d'Irnina que els unia, en allò que avui en dia és l'Iraq.
Nou!!: Elam і Hiritum · Veure més »
Història d'Àsia
La Ruta de la Seda connectava diverses civilitzacions al llarg d'Àsia. Àsia l'any 1200, abans de l'Imperi Mongol. Mapa d'Àsia, 1892. La història d'Àsia és la història col·lectiva que agrupa les històries de diversos pobles que poden agrupar-se en quatre zones culturals diferenciades vinculades per la massa interior de l'estepa euroasiàtica: el Pròxim Orient, l'Àsia del Sud, l'Àsia Oriental i les estepes centrals.
Nou!!: Elam і Història d'Àsia · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Elam і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Elam і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Nou!!: Elam і Història de l'Iran · Veure més »
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Elam і Història de Mesopotàmia · Veure més »
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Nou!!: Elam і Història del Turkmenistan · Veure més »
Hudimiri
Hudimiri (Khudimiri) dou un regne situat segurament a l'est de l'Elam, esmentat a les fonts assíries només durant el regnat d'Assurbanipal; el 649 aC Nabubelshumate va fugir del País de la Mar o Bit Yakin i es va refugiar a Hudimiri i els assiris van construir uns vaixells per perseguir-lo.
Nou!!: Elam і Hudimiri · Veure més »
Humbam
Humbam (en elamita 𒀭𒃲𒈨𒌍) i també Huban era un déu adorat a Elam.
Nou!!: Elam і Humbam · Veure més »
Humban-haltaix III
Humban-haltaix III o Humban-Haltaš III va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Humban-haltaix III · Veure més »
Humban-Numena
Humban-Numena o Kumban-Numena va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Humban-Numena · Veure més »
Humbanhaltaix II
Humbanhaltaix II o Humban-Haltaš II va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Humbanhaltaix II · Veure més »
Humbanikaix I
Humbanikaix I o Humban-nikaš I va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Humbanikaix I · Veure més »
Humbannikaix II
Humbannikaix II o Humban-nikaš II va ser rei d'Elam entre els anys 653 aC i 652 aC.
Nou!!: Elam і Humbannikaix II · Veure més »
Humbanumena III
Humbanumena III o Humban-numena va ser rei d'Elam de l'any 692 aC al 689 aC, aproximadament.
Nou!!: Elam і Humbanumena III · Veure més »
I Dinastia del País de la Mar
La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC.
Nou!!: Elam і I Dinastia del País de la Mar · Veure més »
Ibalpiel II
Ibalpiel II o Ibal-Pi-El II va ser rei d'Eixnunna conegut com "el príncep" o l'"eixunnaqueu".
Nou!!: Elam і Ibalpiel II · Veure més »
Ibbi-Sin
Ibbisin Ibbi-Sin va ser rei d'Ur del 2028 aC al 2003 aC.
Nou!!: Elam і Ibbi-Sin · Veure més »
Idamaraz
Hipotetica reconstrcció dels regnes de l'Idamaraz vers 1770 aC Idamaraz fou el nom donat a les fonts mariotes (del regne de Mari) a la regió anomenada el triangle del Khabur.
Nou!!: Elam і Idamaraz · Veure més »
Idhadj
Idhadj o Malamir fou una antiga vila de l'Iran a la riba d'un afluent del Dudjayl o Karun al Luristan del sud.
Nou!!: Elam і Idhadj · Veure més »
Igihalki
o Igi-ḫalki va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Igihalki · Veure més »
Igihàlquides
La dinastia Igihàlquida o dels igihàlquides (que va regnar possiblement entre el 1400 aC i el 1200 aC) va ser una dinastia d'Elam.
Nou!!: Elam і Igihàlquides · Veure més »
Iluixuma
Iluixuma va ser rei d'Assur (Assíria) cap als anys 1945 aC i 1906 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Elam і Iluixuma · Veure més »
Imperi Accadi
LImperi Accadi va ser un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon.
Nou!!: Elam і Imperi Accadi · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Elam і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Nou!!: Elam і Imperi paleobabilònic · Veure més »
Indabibi
Indabibi va ser rei d'Elam per un període molt breu l'any 649 aC.
Nou!!: Elam і Indabibi · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Elam і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Elam і Isfahan · Veure més »
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Nou!!: Elam і Isin · Veure més »
Ittimardukbalatu
Ittimardukbalatu o Itti-Marduk-balāṭu va ser el segon rei de la dinastia d'Isin a Babilònia, successor del seu pare Marduk-Kabitahheixu cap a l'any 1138 aC.
Nou!!: Elam і Ittimardukbalatu · Veure més »
Ixbi-Erra
Ishiberra i el seu temps Ixbi-Erra o Išbi-Erra va ser el primer rei de Sumer de la dinastia d'Isin, segons la Llista de reis sumeris.
Nou!!: Elam і Ixbi-Erra · Veure més »
Ixme-Dagan I
Ixme-Dagan I o Išme-Dagan va ser rei d'Ekal·latum.
Nou!!: Elam і Ixme-Dagan I · Veure més »
Kadaixmankharbe II
Kadaixmankharbe II o Kadašman-Ḫarbe II va ser rei de Babilònia.
Nou!!: Elam і Kadaixmankharbe II · Veure més »
Kaftari
Kaftari és un nivell arqueològic d'Anshan a Elam, que equival en alguns aspectes a un dels nivells de Susa, i està caracteritzat per la ceràmica pintada de color d'ant i adornada amb fileres d'ocells, que és un tret exclusiu d'Anshan.
Nou!!: Elam і Kaftari · Veure més »
Kaixtiliaix IV
Kaixtiliaix IV o Kaštiliaš IV va ser fill i successor de Xagarakti-Xuriaix com a rei de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Elam і Kaixtiliaix IV · Veure més »
Kültepe
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.
Nou!!: Elam і Kültepe · Veure més »
Khalule
Khalule (Halule) fou una població de Mesopotàmia, prop de la moderna Samarra, a la riba oriental del Tigris, famosa per la batalla que s'hi va lliurar el 691 aC.
Nou!!: Elam і Khalule · Veure més »
Khita
Khita de vegades Hita (en elamita 𒄭𒋫𒀀 hi-ta-a) va ser governador de Susa i l'onzè rei de la dinastia d'Awan d'Elam, cap al 2280 aC.
Nou!!: Elam і Khita · Veure més »
Khorramxahr
Khorramxahr és un port i ciutat de la província de Khuzestan, a l'Iran, uns 10 km al nord d'Abadan, a la dreta del Xatt al-Arab (Arvand Rud, en persa), prop de la confluència amb el canal Haffar, afluent del Karun.
Nou!!: Elam і Khorramxahr · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Elam і Khuzestan · Veure més »
Kidínuides
Els Kidínuides (o Quidínuides) van ser una dinastia que va governar Elam cap a la meitat del segon mil·lenni aC.
Nou!!: Elam і Kidínuides · Veure més »
Kidin-Hutran II
Kidin-Hutran II va ser rei d'Elam, de la dinastia dels Igihàlquides conegut per les seves guerres amb Babilònia.
Nou!!: Elam і Kidin-Hutran II · Veure més »
Kindattu
Kindattu (𒆠𒅔𒁕𒌅, ki-in-da-tu) i també Kindadu, que va regnar cap al 2000 aC segons la cronologia mitjana, va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Kindattu · Veure més »
Kirbit
Kirbit fou una regió a la frontera occidental d'Elam, a l'est de Der.
Nou!!: Elam і Kirbit · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Kix · Veure més »
Kudur-Mabuk
Kudur-Mabuk va ser un governant de l'antiga ciutat-estat de Larsa, a Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Kudur-Mabuk · Veure més »
Kunnam
Kunnam o Kunnaman fou un general elamita, comandant de l'expedició a territori de Mari, contra Shubat-Enlil.
Nou!!: Elam і Kunnam · Veure més »
Kurigalzu II
Kurigalzu II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Nou!!: Elam і Kurigalzu II · Veure més »
Kutir-Nakhunte III
Kutir-Nakhunte o Kudur-Nakhunte va ser rei d'Elam i Babilònia.
Nou!!: Elam і Kutir-Nakhunte III · Veure més »
La Mare de Déu del canonge Van der Paele
La Mare de Déu del canonge Van der Paele (en neerlandès Madonna met kanunnik Joris van der Paele) és una pintura religiosa realitzada a l'oli sobre taula per Jan van Eyck el 1436.
Nou!!: Elam і La Mare de Déu del canonge Van der Paele · Veure més »
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Nou!!: Elam і Lagaix · Veure més »
Lamentació sobre la destrucció d'Ur
La Lamentació sobre la destrucció d'Ur, o El lament per Ur és un poema sumeri escrit en forma de lament al voltant de l'època de la caiguda d'Ur en mans dels elamites, que va marcar el final de la Tercera dinastia de la ciutat cap a l'any 2000 aC.
Nou!!: Elam і Lamentació sobre la destrucció d'Ur · Veure més »
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Larsa · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Elam і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Nou!!: Elam і Llengua aïllada · Veure més »
Llengua elamita
Lelamita era una llengua parlada a Elam i regions veïnes, fins fa poc coneguda només pels textos escrits en escriptura cuneïforme trobats a Susa i alguns altres llocs, i que daten d'entre el 2400 i el 300 aC.
Nou!!: Elam і Llengua elamita · Veure més »
Lleona Guennol
La Lleona Guennol és una escultura petita (d'uns 8 cm) mesopotàmica d'uns 5.000 anys d'antiguitat descoberta a la vora de Bagdad, l'Iraq.
Nou!!: Elam і Lleona Guennol · Veure més »
Llista d'estats per era
Els estats al llarg de la història, han anat evolucionant en diferents continents segons les edats històriques.
Nou!!: Elam і Llista d'estats per era · Veure més »
Llista de reis d'Elam
Els elamites eren un poble situat al sud-oest de l'Iran, a les províncies actuals de Khuzestan, Ilam, Fars, Buixehr, Lorestan, Bakhtiari i Kohgiluyeh.
Nou!!: Elam і Llista de reis d'Elam · Veure més »
Llista dels reis de Babilònia
Aquest article recull, en forma de llistes, tots els reis de Babilònia, ordenats cronològicament per dinasties en la forma en què s'ha trobat en tauletes escrites amb escriptura cuneïforme.
Nou!!: Elam і Llista dels reis de Babilònia · Veure més »
Lot (personatge del Gènesi)
Lot i les seues filles En el Gènesi (19, 1-38), Lot és un fill d'Aran, germà d'Abraham, que es va salvar de la destrucció de Sodoma i Gomorra.
Nou!!: Elam і Lot (personatge del Gènesi) · Veure més »
Lugal-Ane-Mundu
Lugal-Anne-Mundu fou el rei més important de la ciutat estat d'Adab a Sumer i hauria exercit breument l'hegemonia sobre una part del país segons li atribueix la llista de reis sumeris que li assigna un regnat de 90 anys i el situa entre la segona dinastia d'Ur i la dinastia de Mari.
Nou!!: Elam і Lugal-Ane-Mundu · Veure més »
Madaktu
Madaktu va ser una ciutat elamita de situació incerta, prop de la frontera amb Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Madaktu · Veure més »
Malgium
Malgium i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Malgium o de vegades Malkium, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia situada vora el riu Tigris i propera a la desembocadura del riu Diyala.
Nou!!: Elam і Malgium · Veure més »
Malqum
Malqum fou una ciutat estat i regne de la zona a l'est del Tigris, entre Eshnuna i Der.
Nou!!: Elam і Malqum · Veure més »
Manixtuixu
L'imperi Acadià en temps de Manishtushu Manixtuixu o Maništušu va ser el tercer rei de l'imperi d'Accad.
Nou!!: Elam і Manixtuixu · Veure més »
Mapa babilònic del món
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al.
Nou!!: Elam і Mapa babilònic del món · Veure més »
Mar-biti-apla-usur
Mar-biti-apla-usur va ser un rei de la VII dinastia que va regnar a Babilònia, o dinastia elamita, segurament del 984 aC al 979 aC, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Elam і Mar-biti-apla-usur · Veure més »
Mardaman
Mardaman va ser una regió de Mesopotàmia al nord-est de Simurrum que apareix sotmesa a Sargon I, i que després es va revoltar contra Naram-Sin d'Accàdia al començament del seu regnat, l'any 2260 aC.
Nou!!: Elam і Mardaman · Veure més »
Marduk-Apal-Iddina II
Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.
Nou!!: Elam і Marduk-Apal-Iddina II · Veure més »
Marduk-balassu-iqbi
Marduk-balassu-iqbi va ser un rei de Babilònia, el vuitè de l'anomenada Dinastia E. Va regnar de l'any 819 aC al 813 aC, succeint al seu pare Marduk-zakir-shumi I, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Elam і Marduk-balassu-iqbi · Veure més »
Marduk-Kabitahheixu
Marduk-Kabitahheixu va ser governador d'Isin sota el rei elamita Kutir-Nakhunte.
Nou!!: Elam і Marduk-Kabitahheixu · Veure més »
Mardukakhkheriba
Mardukakhkheriba o també Marduk-aḫḫē-erība, va ser el novè rei de Babilònia de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia.
Nou!!: Elam і Mardukakhkheriba · Veure més »
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Nou!!: Elam і Mardukaplaiddina · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Elam і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Marlik
Marlik és un jaciment arqueològic situat a Gilan (actualment província de l'Iran), a la rodalia de la ciutat de Rudbar, al sud-oest de la mar Càspiai. Marlik és famós per les seues ceràmiques zoomòrfiques.
Nou!!: Elam і Marlik · Veure més »
Mebaragesi
Mebaragesi o Enmebaragesi, i també Me-Baragesi, En-Men-Barage-Si i Enmebaragisi va ser el 22è rei de la primera dinastia de Kish a Sumer esmentat a la llista de reis sumeris, que li assigna un mític regnat de 900 anys.
Nou!!: Elam і Mebaragesi · Veure més »
Melixiku
Melixiku o Meli-Šiḫu, o també Melixipak (Meli-Šipak) va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Elam і Melixiku · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Elam і Mesopotàmia · Veure més »
Metropolitan Museum of Art
El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.
Nou!!: Elam і Metropolitan Museum of Art · Veure més »
Mides III
Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.
Nou!!: Elam і Mides III · Veure més »
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Nou!!: Elam і Mil·lenni III aC · Veure més »
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Nou!!: Elam і Muntanya Damavand · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Elam і Museu del Louvre · Veure més »
Mushezib-Marduk
o Mušēzib-Marduk va ser rei de Babilònia de l'any 693 aC al 689 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Elam і Mushezib-Marduk · Veure més »
Mut-Aixkur
Mut-Aixkur o Mut-Aškur, va ser rei d'Assíria, fill i successor d'Ixme-Dagan I. No consta a la Llista dels reis d'Assíria, però sí en altres fonts.
Nou!!: Elam і Mut-Aixkur · Veure més »
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Nou!!: Elam і Nabonassar · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Elam і Nabopolassar · Veure més »
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Nou!!: Elam і Nabucodonosor I · Veure més »
Namar
Namar va ser una regió de Mesopotàmia al nord-oest d'Apišal i Akkad.
Nou!!: Elam і Namar · Veure més »
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Elam і Naqsh-e Rostam · Veure més »
Naram-Sin d'Accàdia
Àrees revoltades contra Naram-Sin cap al 2260 aC L'imperi de Naram-Sin cap al 2250 aC Naram-Sin o Naram-Sîn (? - 2223 aC) (en accadi, 𒀭𒈾𒊏𒄠𒀭𒂗𒍪) va ser el quart rei de l'Imperi d'Accad.
Nou!!: Elam і Naram-Sin d'Accàdia · Veure més »
Nazimaruttaix
Nazimaruttaix o Nazi-Maruttaš va ser fill i successor de Kurigalzu II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Elam і Nazimaruttaix · Veure més »
Neoelamita I
El Neoelamita I (vers 1100-770 aC) és un període de la història d'Elam que no va deixar documents elamites escrits.
Nou!!: Elam і Neoelamita I · Veure més »
Neoelamita II
El Neoelamita II (vers 770-646 aC) és un període de la història d'Elam.
Nou!!: Elam і Neoelamita II · Veure més »
Neoelamita III
Neoelamita III (vers 646-539 aC) és un període de la història d'Elam que va entre el saqueig de Susa per Assurbanipal (646 aC) i la conquesta de Susiana pels aquemènides d'Anshan, segurament obra de Cir II el gran després del 539 aC.
Nou!!: Elam і Neoelamita III · Veure més »
Nergal-ushezib
Nergal-ushezib o Nergal-ušēzib va ser rei de Babilònia de l'any 694 aC al 693 aC, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Elam і Nergal-ushezib · Veure més »
Ninshubur
Ninshubur (𒀭𒎏𒋚; Ninšubur, "Dama de Subartu" o "Senyora dels servents"), també escrit Ninšubura, era una deessa mesopotàmica el paper principal de la qual era el de sukkal (visir diví) de la deessa Inanna.
Nou!!: Elam і Ninshubur · Veure més »
Opis
Opis (en accadi Upî o Upija, en grec antic Ὦπις) va ser una ciutat de Mesopotàmia (Babilònia) esmentada per Heròdot que diu que era a la vora del Tigris.
Nou!!: Elam і Opis · Veure més »
Parsua
Parsua, Parsuah, Parshua o Parsuash és un territori que apareix esmentat als texts assiris des del segle IX aC.
Nou!!: Elam і Parsua · Veure més »
Parsuwaix
Parsuwaix, Parsumaix o Parsamix o Parsuaix o Parsuah o Parsa fou un territori equivalent més o menys al modern Fars, probablement un territori semblant al de l'antiga regió elamita d'Anxan (almenys Anxan era la part nord de Parsuwaix) i que va agafar el nom de la tribu irànica dels parsus (perses) tot i que els seus reis van utilitzar el de reis d'Anxan.
Nou!!: Elam і Parsuwaix · Veure més »
Pau comuna
) La pau comuna (grec antic: κοινὴ εἰρήνη, kené irene) és el nom que els grecs donaven a una pau, semblant als tractats de pau internacionals ratificats per totes les polis participants, és a dir, totes les ciutats estat de Grècia. Aquests tractats no els proposaren els grecs, encara que s'hi adheriren, sinó el seu poderós veí, el rei persa conegut com el Gran rei.
Nou!!: Elam і Pau comuna · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Elam і Pèrsia · Veure més »
Pedra Michaux
La Pedra Michaux, és un kudurru de pedra gravada, -estela usualment de forma rectangular o fàl·lica i amb la part superior arrodonida-, data del.
Nou!!: Elam і Pedra Michaux · Veure més »
Període assiri mitjà
El Període assiri mitjà és el període de la història d'Assíria entre la caiguda de l'imperi assiri antic al i l'establiment de l'Imperi neoassiri al.
Nou!!: Elam і Període assiri mitjà · Veure més »
Període d'Isin-Larsa
El període d'Isin-Larsa (al voltant de 2025-1763 aC, Cronologia mitjana; o 1961-1699 aC, Cronologia curta) és una fase de la història de l'antiga Mesopotàmia, que s'estén entre el final de la Tercera Dinastia d'Ur i la conquesta de Mesopotàmia pel rei Hammurabi de Babilònia, que va conduir a la creació de la Primera dinastia de Babilònia.
Nou!!: Elam і Període d'Isin-Larsa · Veure més »
Període dinàstic arcaic
Situació de les principals ciutats sumèries i abast d'aquesta cultura al final del període dinàstic arcaic. Relleu votiu d'Ur-Nanshe Es denomina període dinàstic arcaic o període protodinàstic de Mesopotàmia l'etapa de la història de Mesopotàmia compresa entre el 2900 aC i el 2334 aC, és a dir, el període sumeri.
Nou!!: Elam і Període dinàstic arcaic · Veure més »
Període paleoassiri
LImperi assiri antic o paleoassiri és un dels períodes en què es divideix la història d'Assíria.
Nou!!: Elam і Període paleoassiri · Veure més »
Període postcassita
Babilònia als primers segles del mil·lenni I aC El període postcassita és una fase de la història de Babilònia, que va aproximadament des del 1155 fins al 728 aC.
Nou!!: Elam і Període postcassita · Veure més »
Període predinàstic d'Egipte
El període predinàstic de l'antic Egipte és el període anterior a la dinastia I, és a dir, abans de la unificació del país.
Nou!!: Elam і Període predinàstic d'Egipte · Veure més »
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Nou!!: Elam і Persèpolis · Veure més »
Pinigir
Pinigir o també Pinikir, Pirengir i Parakaras era una deessa elamita que va tenir una gran importància durant l'època de la dinastia d'Awan (2500 aC - 2100 aC).
Nou!!: Elam і Pinigir · Veure més »
Província d'Isfahan
Comtats d'Isfahan La província d'Isfahan (també Esfahan, Espahan, Sepahan, o Isphahan) és una divisió administrativa de l'Iran al centre del país amb capital a la ciutat d'Isfahan.
Nou!!: Elam і Província d'Isfahan · Veure més »
Província de Buixehr
La província de Buixehr és una de les 31 províncies de l'Iran, la capital de la qual és la ciutat de Buixehr.
Nou!!: Elam і Província de Buixehr · Veure més »
Puzur-Inshushinak
Puzur-Inshushinak o Puzur-Inšušinak, en elamita Kutik-Inšušinak ("el que prega a Inshushinak, una divinitat elamita) va ser l'últim rei de la dinastia elamita d'Awan al.
Nou!!: Elam і Puzur-Inshushinak · Veure més »
Qatna
Qatna o Qatana o Qatanum va ser un regne segurament de població amorrita, entorn de la ciutat d'aquest nom (avui Mishrife -al-Masrafa-, prop d'Homs) del que es tenen notícies almenys des del 1800 aC quan n'era rei Ishi-Addu, que era el pare d'Amut Pi-El.Eren contemporanis de Yashmakhadad i de Zimri-Lim, reis de Mari.
Nou!!: Elam і Qatna · Veure més »
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Nou!!: Elam і Ram-Hurmuz · Veure més »
Regne d'Elimaida
El Regne d'Elimaida va ser un estat autònom del segle II aC fins a principis del segle III, sovint un vassall sota control de l'Imperi Part.
Nou!!: Elam і Regne d'Elimaida · Veure més »
Religió elamita
La religió elamita es refereix a les creences de la població d'Elam.
Nou!!: Elam і Religió elamita · Veure més »
Rim-Sin I
Rim-Sin I va ser l'últim rei de la seva dinastía a la ciutat-estat de Larsa, a Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Rim-Sin I · Veure més »
Rim-Sin II
Rim-Sense II fou un usurpador del tron de Larsa (1741 - 1736 aC).
Nou!!: Elam і Rim-Sin II · Veure més »
Rimuix d'Accad
Imperi d'Akkad amb Rimuix i Manixtuixu Rimuix d'Accad o Rimuš va ser el fill i successor de Sargon al capdavant de l'imperi d'Accad, i segons diu la Llista de reis sumeris va regnar nou anys.
Nou!!: Elam і Rimuix d'Accad · Veure més »
Riu Karun
El riu Karun (també escrit Karun, Karūn i Karoun) és un riu de l'Iran, que antigament es va dir Pasitigris.
Nou!!: Elam і Riu Karun · Veure més »
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Nou!!: Elam і Samsuiluna · Veure més »
Sarduri III
Sarduri III va ser rei d'Urartu de l'any 646 aC al 620 aC aproximadament.
Nou!!: Elam і Sarduri III · Veure més »
Sargon d'Accad
Sargon d'Accad o també Šarrukin ('rei autèntic'), conegut amb el nom de Sargon el Gran, va ser un rei semita fundador de la dinastia d'Accad i del primer imperi conegut.
Nou!!: Elam і Sargon d'Accad · Veure més »
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Nou!!: Elam і Sargon I · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Elam і Sargon II · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Elam і Sàtrapa · Veure més »
Sóar
En el Gènesi, capítol tretze, Sóar és una petita ciutat (el nom vol dir «petit») en què es refugià Lot fugint de la destrucció de Sodoma i Gomorra.
Nou!!: Elam і Sóar · Veure més »
Segell cilíndric
Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23. Segell cilíndric babilònic, c.1800 BCE, fet d'hematites. Trobat a la càmera de Linescan. Foto invertida perquè es vegi com era la impressió del segell. Impressió d'un segell cilíndric trobat a San Andrés, jaciment de la cultura olmeca. S'ha proposat com a prova de la primera escriptura trobada a la zona de Mesoamèrica. Està datat el 650 aC. Un segell cilíndric és un petit cilindre, generalment d'uns 2,5 cm de llargada amb diversos caràcters o imatges en relleu que s'emprava a l'antiguitat per fer una impressió fent-lo rodolar sobre una superfície tova de dues dimensions, principalment argila.
Nou!!: Elam і Segell cilíndric · Veure més »
Segle VII aC
El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.
Nou!!: Elam і Segle VII aC · Veure més »
Segle XII aC
El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga (col·lapse de l'edat de bronze), ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.
Nou!!: Elam і Segle XII aC · Veure més »
Segle XXXI aC
El segle XXXI aC és un període de l'edat antiga que va des de l'any 3100 aC fins al 3001 aC i està marcat pel desenvolupament paral·lel de civilitzacions a diferents punts del planeta.
Nou!!: Elam і Segle XXXI aC · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Elam і Sennàquerib · Veure més »
Silkhak-Inxuixinak
Silkhak-Inxuixinak o Šilḫak-Inšušinak va ser rei d'Elam i Babilònia cap a l'any 1150 aC.
Nou!!: Elam і Silkhak-Inxuixinak · Veure més »
Silli-Adad
Silli-Adad va ser rei de la ciutat-estat de Larsa cap als anys 1771 aC i 1770 aC.
Nou!!: Elam і Silli-Adad · Veure més »
Simaixki
Simaixki va ser un regne de la regió d'Elam, a l'oest de Susa (a l'actual Iran), també anomenat Simaix o Kimaix.
Nou!!: Elam і Simaixki · Veure més »
Simbologia i adoració del foc
L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.
Nou!!: Elam і Simbologia i adoració del foc · Veure més »
Sin-Iqisham
Sin-Iqisham o Sin-Iqišam va ser rei de la ciutat de Larsa, a l'Antic Orient Pròxim entre els anys 1776 aC i 1771 aC aproximadament.
Nou!!: Elam і Sin-Iqisham · Veure més »
Siwepalar-Huppak
Siwepalar-Huppak o Siwe-Palar-Khuppak va ser rei d'Elam entre els anys 1778 aC i 1745 aC, aproximadament.
Nou!!: Elam і Siwepalar-Huppak · Veure més »
Smerdis de Pèrsia
Smerdis (en grec antic Σμέρδις) o en persa Bardiya (بردیا Bardiyā, i amb aquest nom es menciona a la Inscripció de Behistun) era de la dinastia aquemènida i va ser rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.
Nou!!: Elam і Smerdis de Pèrsia · Veure més »
Su
* Geografia: Su (Riner) és un poble del municipi català de Riner, a la comarca del Solsonès.
Nou!!: Elam і Su · Veure més »
Sua
El país de Su o Sua era un territori de les muntanyes de Zagros poblat per l'anomenada gent de Su, probablement formada per elements iranians antics com els gutis, i per nouvinguts, i també per poblacions d'arrel elamita.
Nou!!: Elam і Sua · Veure més »
Subartu
Subartu o Subar (en accadi Šubartum/Subartum/ina Šú-ba-ri, en assiri Mât Šubarri; en sumeri: Su-bir4/Subar/Šubur; Subari a les Cartes d'Amarna i Šbr a Ugarit) va ser un país al nord de Namar, a l'Alta Mesopotàmia i a la zona del Tigris superior.
Nou!!: Elam і Subartu · Veure més »
Suhar
Suhar o Sohar és una ciutat d'Oman, la més desenvolupada del sultanat a part de la capital Mascat, de la qual es troba a uns 200 km.
Nou!!: Elam і Suhar · Veure més »
Suhum
Mapa Suhum (Sukhum) era el nom d'una regió que s'esmenta a les tauletes de Mari al; als seus habitants se'ls anomena suheus.
Nou!!: Elam і Suhum · Veure més »
Sukkal
Sukkal (traduït convencionalment del sumeri per 'visir') era una paraula que designava un tipus d'oficial de la cort d'un rei.
Nou!!: Elam і Sukkal · Veure més »
Sukkalmah
Sukkalmah ('gran regent') fou el títol reial dels reis elamites de Simashki (reis d'Anshan i Susa) entre el 2000 i el 1500 aC i. És documentat a partir de la tercera dinastia d'Ur.
Nou!!: Elam і Sukkalmah · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Elam і Sumer · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Elam і Susa (Iran) · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Elam і Susiana · Veure més »
Sutrúquides
Els Sutrúquides (que van regnar entre els anys 1200 aC - 1100 aC aproximadament) van ser una dinastia que va governar Elam, i va portar al país a la cimera del seu poder.
Nou!!: Elam і Sutrúquides · Veure més »
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Nou!!: Elam і Sutruk-Nakhunte · Veure més »
Sutruk-Nakhunte III
Sutruk-Nakhunte III o Šutruk-Nahhunte III va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Sutruk-Nakhunte III · Veure més »
Tammaritu I
Tammaritu I va ser rei d'una part d'Elam entre els anys 653 aC i 652 aC.
Nou!!: Elam і Tammaritu I · Veure més »
Tammaritu II
Tammaritu II va ser rei d'Elam.
Nou!!: Elam і Tammaritu II · Veure més »
Teïspes d'Anshan
Teïspes (Cišpiš) va ser rei dels perses entre els anys i 640 aC, aproximadament.
Nou!!: Elam і Teïspes d'Anshan · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Elam і Teglatfalassar III · Veure més »
Tepe Sabz
Tepe Sabz és un jaciment arqueològic de Khūzestān, Iran, del qual pren el nom la cultura neolítica homònima.
Nou!!: Elam і Tepe Sabz · Veure més »
Tepti-Ahar
Tepti-Ahar va ser rei d'Elam a finals del o a principis del.
Nou!!: Elam і Tepti-Ahar · Veure més »
Tercera dinastia d'Ur
Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur. La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix.
Nou!!: Elam і Tercera dinastia d'Ur · Veure més »
Teumman
Teumman segons les fonts assíries o Tempti-Huban-Inšušinak en llengua elamita, va ser rei d'Elam entre els anys 664 aC i 653 aC aproximadament.
Nou!!: Elam і Teumman · Veure més »
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Nou!!: Elam і Tukultininurta I · Veure més »
Ulamburiaix
Ulamburiaix o Ulamburiaš va ser fill de Burnaburiaix I, i rei del País de la Mar i després de Babilònia.
Nou!!: Elam і Ulamburiaix · Veure més »
Unitat de mesura
Palazzo della Ragione, a Pàdua Una unitat de mesura o unitat de mida és una quantitat estandarditzada d'una determinada magnitud física.
Nou!!: Elam і Unitat de mesura · Veure més »
Unitats de mesura de Mesopotàmia
Metrologia sumèria Les unitats de mesura de Mesopotàmia es van originar en les poc organitzades ciutats estat de les primeres dinasties de Sumer.
Nou!!: Elam і Unitats de mesura de Mesopotàmia · Veure més »
Untash-Napirisha
Untash-Napirisha o Untaš-Napiriša va ser rei d'Elam de la dinastia Igihàlquida des de potser el 1275 aC fins al 1240 aC.
Nou!!: Elam і Untash-Napirisha · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Elam і Ur · Veure més »
Urakazabarna
Urakazabarna fou un regne mede que existia al a la frontera oriental d'Assíria, i que correspon a la regió de Gurgan.
Nou!!: Elam і Urakazabarna · Veure més »
Urtak
Urtak o probablement en elamita Urtagu va ser rei d'Elam de l'any 675 aC al 664 aC.
Nou!!: Elam і Urtak · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Elam і Uruk · Veure més »
Warakshe
Warakshe (en sumeri Mar-ḫa-šiKI 𒈥𒄩𒅆𒆠, Marhashi, Marhasi, Parhasi, Barhasi i Waraḫše.; en accadi: "Parahshum" 𒁀𒊏𒄴𒋧𒆠) va ser un regne a la regió d'Elam, a l'oest, sotmès a Sargon I d'Accad cap a l'any 2325 aC.
Nou!!: Elam і Warakshe · Veure més »
When God Was a Woman
When God Was a Woman (Quan Déu Era una Dona) és el títol als Estats Units d'un llibre de 1976 escrit per l'escultora i historiadora de l'art Merlin Stone.
Nou!!: Elam і When God Was a Woman · Veure més »
Xamaix-xuma-ukin
Xamaix-xuma-ukin o Šamaš-šuma-ukin va ser rei de Babilònia, de la X Dinastia o Dinastia assíria.
Nou!!: Elam і Xamaix-xuma-ukin · Veure més »
Xeriku
Xeriku va ser un regne del nord d'Elam, sotmès pel rei Sargon I d'Accad.
Nou!!: Elam і Xeriku · Veure més »
Xulgi
Dominis de Shulgi Xulgi o Šulgi va ser rei d'Ur del 2094 aC al 2046 aC.
Nou!!: Elam і Xulgi · Veure més »
Zababaixumaiddina
Zababaixumaiddina o Zababa-šuma-iddina va ser, segons la Llista dels reis un rei de Babilònia de la dinastia cassita, cap a l'any 1160 aC.
Nou!!: Elam і Zababaixumaiddina · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Elam і Zagros · Veure més »
Zakhara
Zakhara va ser un dels regnes elamites, situat probablement al sud de Warakshe, que és esmentat cap a l'any 2075 aC.
Nou!!: Elam і Zakhara · Veure més »
Zalluhan
Zalluhan o Zalluhān fou un petit regne amorrita de la zona del Khabur, vassall de Mari.
Nou!!: Elam і Zalluhan · Veure més »
Ziggurat d'Ur
Reconstrucció informàtica del ziggurat d'Ur El ziggurat d'Ur (en sumeri é-temen-ní-gùr-ru) és un ziggurat enclavat al costat de les ruïnes de l'antiga ciutat sumèria d'Ur, en l'actual l'Iraq.
Nou!!: Elam і Ziggurat d'Ur · Veure més »
Zigurat
Un zigurat és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esglaonada.
Nou!!: Elam і Zigurat · Veure més »
Zimri-Lim
Zimri-Lim o Zimrilim va ser rei de la ciutat-estat de Mari a l'antiga Mesopotàmia.
Nou!!: Elam і Zimri-Lim · Veure més »
Redirigeix aquí:
Elamites, Imperi Elamita, Imperi elamita, Regne d'Elam.
