Taula de continguts
30 les relacions: Afrodita, Atena, Col·lut, Dioscurs, Eros (fill d'Ares), Eurípides, Fundació Bernat Metge, Gòrgias de Leontins, Grec antic, Guerra de Troia, Helena de Troia, Hera, Hexàmetre, Homer, Ifigenia a Àulida, Ilíada, Judici de Paris, Leda, Les troianes, Menelau, Nèmesis, Paris de Troia, Pirítous, Poma de la Discòrdia, Pseudo-Apol·lodor, Quint Esmirneu, Teseu, Troia, Viena, Zeus.
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Veure El rapte d'Hèlena і Afrodita
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure El rapte d'Hèlena і Atena
Col·lut
Col·lut (Coluthus) fou un dels darrers poetes èpics grecs nascut a Licòpolis (Egipte).
Veure El rapte d'Hèlena і Col·lut
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure El rapte d'Hèlena і Dioscurs
Eros (fill d'Ares)
Eros (en grec Ἔρως, ‘amor') és el déu de l'amor en la mitologia grega.
Veure El rapte d'Hèlena і Eros (fill d'Ares)
Eurípides
'''Eurípides''' amb els títols de les seves obres, al Museu del Louvre va ser un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb Èsquil i Sòfocles.
Veure El rapte d'Hèlena і Eurípides
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure El rapte d'Hèlena і Fundació Bernat Metge
Gòrgias de Leontins
Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.
Veure El rapte d'Hèlena і Gòrgias de Leontins
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure El rapte d'Hèlena і Grec antic
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Veure El rapte d'Hèlena і Guerra de Troia
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Veure El rapte d'Hèlena і Helena de Troia
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Veure El rapte d'Hèlena і Hera
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Veure El rapte d'Hèlena і Hexàmetre
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure El rapte d'Hèlena і Homer
Ifigenia a Àulida
Eurípides Ifigenia a Àulida (títol original: Ἰφιγένεια ἡ ἐν Αὐλίδι) és una tragèdia d'Eurípides datada l'any 409 aC i representada el 406 aC, posteriorment a la mort del seu autor.
Veure El rapte d'Hèlena і Ifigenia a Àulida
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure El rapte d'Hèlena і Ilíada
Judici de Paris
El Judici de Paris és un episodi de la mitologia grecoromana antiga estretament relacionat amb el relat mític de la guerra de Troia.
Veure El rapte d'Hèlena і Judici de Paris
Leda
s del quadre perdut de Miquel Àngel. Ulpiano Checa. Leda (en grec Λήδα, en llatí Lēda), segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi, rei d'Etòlia, i esposa de Tindàreu, rei d'Esparta.
Veure El rapte d'Hèlena і Leda
Les troianes
Ulisses tira Astíanax de les muralles davant la impotència d'Andròmaca Les troianes (en grec: Τρωάδες) és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides.
Veure El rapte d'Hèlena і Les troianes
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Veure El rapte d'Hèlena і Menelau
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Veure El rapte d'Hèlena і Nèmesis
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Veure El rapte d'Hèlena і Paris de Troia
Pirítous
Pirítous i Hipodamia rebent els centaures. Fresc de Pompeia D'acord amb la mitologia grega, Pirítous (en grec antic Πειρίθοος, Peirithoos), va ser un rei dels làpites, fill d'Ixíon.
Veure El rapte d'Hèlena і Pirítous
Poma de la Discòrdia
J. M. W. Turner, "The Goddess of Discord Choosing the Apple of Contention in the Garden of the Hesperides" La Poma de la Discòrdia fa referència a un relat de la mitologia grega en el qual la deessa Eris (Ἔρις) va llançar aquesta poma daurada al centre del banquet dels déus celebrat pel casament de Peleu i Tetis com a premi a la més bella.
Veure El rapte d'Hèlena і Poma de la Discòrdia
Pseudo-Apol·lodor
Pseudo-Apol·lodor és el nom que es dona actualment a l'autor del compendi mitològic grec titulat Biblioteca (Βιβλιοθήκη), una obra atribuïda anteriorment a Apol·lodor d'Atenes (del). No sabem res de la seva vida ni si va escriure altres obres.
Veure El rapte d'Hèlena і Pseudo-Apol·lodor
Quint Esmirneu
Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).
Veure El rapte d'Hèlena і Quint Esmirneu
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Veure El rapte d'Hèlena і Teseu
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure El rapte d'Hèlena і Troia
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure El rapte d'Hèlena і Viena
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure El rapte d'Hèlena і Zeus