Taula de continguts
27 les relacions: Abd Al·lah ibn Iskandar, Baba Sultan, Derwix Sultan, Ferganà, Imperi Mongol, Imperi Seljúcida, Kanat de Bukharà, Kanat de Kokand, Kanat de Txagatai, Kazakhs, Khwarizm, Nawruz Ahmad, Qarakhànida, Ràbita, República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan, Rus, Ruta de la seda, Samarcanda, Samànides, Taixkent, Turquestan (desambiguació), Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Ura Tepe, Usruixana, Uzbekistan, Xibànides, 1991.
- Ciutats de l'Uzbekistan
Abd Al·lah ibn Iskandar
Abd-Al·lah (II) ibn Iskandar ibn Janibeg o Abd-Al·lah Khan (1532/1533-1598) fou un kan uzbek dels xibànides del Kanat de Bukharà.
Veure Djizak і Abd Al·lah ibn Iskandar
Baba Sultan
Baba Sultan (? - 1582) fou un príncep uzbek, kan de Taixkent.
Veure Djizak і Baba Sultan
Derwix Sultan
Derwish Sultan fou kan uzbek xibànida de Taixkent.
Veure Djizak і Derwix Sultan
Ferganà
* Regne de Ferganà.
Veure Djizak і Ferganà
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Djizak і Imperi Mongol
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Djizak і Imperi Seljúcida
Kanat de Bukharà
El Kanat de Bukharà fou un estat de l'Àsia Central durant els segles i, i continuat sota emirs al i fins al 1920.
Veure Djizak і Kanat de Bukharà
Kanat de Kokand
El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.
Veure Djizak і Kanat de Kokand
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Veure Djizak і Kanat de Txagatai
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Veure Djizak і Kazakhs
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Djizak і Khwarizm
Nawruz Ahmad
Nawruz Ahmad fou kan de Taixkent (vers 1528-1556) i kagan dels uzbeks (1552-1556) de la dinastia xibànida.
Veure Djizak і Nawruz Ahmad
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Veure Djizak і Qarakhànida
Ràbita
Monastir, a Tunísia Una ràbita o un ribat (de l'àrab, ‘fonda’, ‘hostal’) era, en els primers temps de la conquesta musulmana del Magrib, un recinte fortificat (o un bastió a la costa destinat a protegir l'àrea i descoratjar els enemics d'atacar per mar) edificat als confins de les zones frontereres que servia per a protegir les rutes comercials, però també per a difondre l'islam.
Veure Djizak і Ràbita
República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan
Diverses variants de bandera La República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan (Туркестанская Автономная Советская Социалистическая Республика, translietat Turkestanskaya Avtonomnaya Sovetskaya Sotsialisticheskaya Respublika) fou un territori que va existir dins la Rússia soviètica del 30 d'abril de 1918 al 27 d'octubre de 1924.
Veure Djizak і República Socialista Soviètica Autònoma del Turquestan
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Djizak і Rus
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Djizak і Ruta de la seda
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Djizak і Samarcanda
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Djizak і Samànides
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Djizak і Taixkent
Turquestan (desambiguació)
* Turquestan (regió) o Turània, terres turques al nord de l'Iran i de l'Afganistan.
Veure Djizak і Turquestan (desambiguació)
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Djizak і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Ura Tepe
Ura Tepe, Ura Tipa, Ura Tippa, Ura Tebe, Ura-tübe, Ura-Tube, Ura-Tyube, Ura-Teppa —Ура-Теппа en tadjik— i altres variacions, és el nom d'un principat uzbek de l'Àsia central.
Veure Djizak і Ura Tepe
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Veure Djizak і Usruixana
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Veure Djizak і Uzbekistan
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Veure Djizak і Xibànides
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Djizak і 1991
Vegeu també
Ciutats de l'Uzbekistan
- Andidjan
- Angren
- Bukharà
- Denov
- Djizak
- Ferganà (ciutat)
- Khivà
- Kokand
- Margilan
- Moynaq
- Nukus
- Qarshi
- Samarcanda
- Termez
- Urganch
- Urgut
- Xahrisabz
També conegut com Jizak, Jizakh, Jizzakh, Jizzax, Zizach.