Obrir a Google MapsTaula de continguts
92 les relacions: Ajuntament, Albarrasí, Alcàntera de Xúquer, Alfons el Magnànim, Alqueria, Alzira, Antella, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Aqüeducte, Arnadí, Arròs, Autobús, Autovia de la Mediterrània, Azagra, Batlle, Blat, Butlletí Oficial de l'Estat, Canal de Navarrés, Carquinyoli, Carxofera, Castelló (la Ribera Alta), Cecília de Roma, Ceràmica, Clima mediterrani, Coca cristina, Conurbació, Costera, Cotes, Dacsa, Diputació de València, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Embassament de Tous, Falles, Fava, Fesol, Garrofer, Gavarda, Generalitat Valenciana, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Isidre el Llaurador, Jaume el Conqueridor, Josep de Natzaret, La Pobla Llarga, La Ribera Alta, Moriscos, Moros i Cristians, Musulmà, Nap, Oli, País Valencià, ... Ampliar l'índex (42 més) »
- Ribera Alta
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Càrcer і Ajuntament
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Veure Càrcer і Albarrasí
Alcàntera de Xúquer
Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Alcàntera de Xúquer
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Càrcer і Alfons el Magnànim
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Veure Càrcer і Alqueria
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Alzira
Antella
Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Antella
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.
Veure Càrcer і Antoni Josep Cavanilles i Palop
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure Càrcer і Aqüeducte
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Veure Càrcer і Arnadí
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Veure Càrcer і Arròs
Autobús
Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.
Veure Càrcer і Autobús
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Veure Càrcer і Autovia de la Mediterrània
Azagra
Azagra és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera del Alto Ebro, dins la merindad d'Estella.
Veure Càrcer і Azagra
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Càrcer і Batlle
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Càrcer і Blat
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Càrcer і Butlletí Oficial de l'Estat
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Veure Càrcer і Canal de Navarrés
Carquinyoli
Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.
Veure Càrcer і Carquinyoli
Carxofera
La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Veure Càrcer і Carxofera
Castelló (la Ribera Alta)
Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Castelló (la Ribera Alta)
Cecília de Roma
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.
Veure Càrcer і Cecília de Roma
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Càrcer і Ceràmica
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Càrcer і Clima mediterrani
Coca cristina
La coca Cristina és una coca típica del País Valencià feta amb ou, sucre, ametlla mòlta i ratlladura de llima.
Veure Càrcer і Coca cristina
Conurbació
Una conurbació és una regió que comprèn una sèrie de ciutats, pobles grans i altres àrees urbanes que, a través del creixement poblacional i el seu creixement físic es fusionen.
Veure Càrcer і Conurbació
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Veure Càrcer і Costera
Cotes
Cotes és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Cotes
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Càrcer і Dacsa
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Veure Càrcer і Diputació de València
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Càrcer і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Embassament de Tous
L'Embassament de Tous és un embassament del riu Xúquer situat entre les comarques valencianes de la Canal de Navarrés i la Ribera Alta, concretament entre els municipis de Millars i Tous.
Veure Càrcer і Embassament de Tous
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Veure Càrcer і Falles
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Veure Càrcer і Fava
Fesol
Fesols secs (''Phaseolus vulgaris'') Mongetera. Fesols amb plàtan. Un fesol o mongeta és la llavor d’un dels diversos gèneres de la família de les plantes amb flor lleguminoses, que s’utilitzen com a verdures per a l’alimentació humana o animal.
Veure Càrcer і Fesol
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Veure Càrcer і Garrofer
Gavarda
Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Gavarda
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Càrcer і Generalitat Valenciana
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Veure Càrcer і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
Isidre el Llaurador
Isidre el Llaurador o de Madrid (Madrid, 1080-1130) va ser un camperol de Madrid, canonitzat al i venerat com a sant per l'Església Catòlica.
Veure Càrcer і Isidre el Llaurador
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Càrcer і Jaume el Conqueridor
Josep de Natzaret
Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.
Veure Càrcer і Josep de Natzaret
La Pobla Llarga
La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і La Pobla Llarga
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure Càrcer і La Ribera Alta
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Càrcer і Moriscos
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Veure Càrcer і Moros i Cristians
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Càrcer і Musulmà
Nap
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.
Veure Càrcer і Nap
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Càrcer і Oli
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Càrcer і País Valencià
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Veure Càrcer і Paella d'arròs
Pantanada de Tous
La pantanada de Tous (popularment la pantanà) és el nom amb què es coneix la gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 a conseqüència del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm/dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 16.000 m³/s que arrasà la Ribera del Xúquer.
Veure Càrcer і Pantanada de Tous
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Càrcer і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Càrcer і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Càrcer і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Càrcer і Regidor
Riu Sellent
El riu Sellent és un afluent del riu Xúquer pel seu marge dret.
Veure Càrcer і Riu Sellent
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Càrcer і Seda
Sellent
Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Càrcer і Sellent
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Veure Càrcer і Torró
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Càrcer і València
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Càrcer і Valencià
Vall Farta
La Vall Farta o Vall de Càrcer és una vall, considerada subcomarca natural de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel riu Xúquer.
Veure Càrcer і Vall Farta
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Càrcer і Vi
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Càrcer і Xàtiva
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Càrcer і Xúquer
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Càrcer і 1237
1242
;Països catalans.
Veure Càrcer і 1242
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Càrcer і 1263
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Càrcer і 14 de setembre
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Càrcer і 1437
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Càrcer і 16 de setembre
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Càrcer і 1609
1857
;Països Catalans.
Veure Càrcer і 1857
1877
; Països Catalans.
Veure Càrcer і 1877
1900
;Països Catalans.
Veure Càrcer і 1900
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Càrcer і 1920
1940
;Països Catalans.
Veure Càrcer і 1940
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Càrcer і 1960
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Càrcer і 1981
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Càrcer і 1992
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Càrcer і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Càrcer і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Càrcer і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Càrcer і 2000
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Càrcer і 2002
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Càrcer і 2005
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Càrcer і 2008
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Càrcer і 2010
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Càrcer і 2012
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Càrcer і 2015
5 d'agost
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Càrcer і 5 d'agost
Vegeu també
Ribera Alta
- Alberic
- Alcàntera de Xúquer
- Alfarb
- Algemesí
- Alginet
- Alzira
- Antella
- Beneixida
- Benifaió
- Benimodo
- Benimuslem
- Càrcer
- Carcaixent
- Carlet
- Castelló (la Ribera Alta)
- Catadau
- Cotes
- Gavarda
- Guadassuar
- L'Énova
- L'Alcúdia
- La Pobla Llarga
- La Ribera Alta
- Llombai
- Manuel
- Massalavés
- Montortal
- Montroi
- Montserrat (Ribera Alta)
- Rafelguaraf
- Real (Ribera Alta)
- Sant Joanet
- Sellent
- Senyera (Ribera Alta)
- Sumacàrcer
- Torís
- Tous
També conegut com Carcerina, Carcerí.