Taula de continguts
65 les relacions: Acord (música), André Campra, Antonio Vivaldi, Avinyó, Òpera ballet, Ària (música), Ballet, Cantata, Carl Stamitz, Castor et Pollux, Clarmont d'Alvèrnia, Clavicèmbal, Comèdia-ballet, Compositor, Dardanus (Rameau), Denis Diderot, Dijon, Euclides, Festival d'Ais de Provença, François Couperin, François-Joseph Gossec, Francesos, Georg Friedrich Händel, Harmonia musical, Hippolyte et Aricie, Io (nimfa), Itàlia, Jean-Baptiste Lully, Jean-Jacques Rousseau, Johann Sebastian Bach, Les Boréades, Les Indes galantes, Lió, Llibret, Lluís XV de França, Louis Marchand, Música barroca, Melodia, Milà, Motet, Natura, Opera buffa, Orfeu, Orgue, Orquestra, París, Pastoral heroica, Philippe Quinault, Piano, Platée, ... Ampliar l'índex (15 més) »
- Morts el 1764
- Naixements del 1683
Acord (música)
Notació d'un acord. Un acord musical és la combinació de tres o més notes que sonen alhora.
Veure Jean-Philippe Rameau і Acord (música)
André Campra
André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744) fou un compositor francès, famós en el període comprès entre Lully i Rameau.
Veure Jean-Philippe Rameau і André Campra
Antonio Vivaldi
Antonio Lucio Vivaldi (Venècia, 4 de març del 1678-Viena, 28 de juliol del 1741) va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc.
Veure Jean-Philippe Rameau і Antonio Vivaldi
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Jean-Philippe Rameau і Avinyó
Òpera ballet
Una òpera ballet (originalment en francés, opéra-ballet) és un tipus d'espectacle dramàtic que combina el cant i la dansa, anterior al ballet.
Veure Jean-Philippe Rameau і Òpera ballet
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Veure Jean-Philippe Rameau і Ària (música)
Ballet
Ballet ''El Trencanous'' miniatura Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.
Veure Jean-Philippe Rameau і Ballet
Cantata
violins i el violoncel a la segona fila Una cantata és una composició musical vocal amb acompanyament instrumental, habitualment amb diversos moviments i sovint amb un cor.
Veure Jean-Philippe Rameau і Cantata
Carl Stamitz
Carl Stamitz (Mannheim 1745 - Jena 1801) va ser un compositor txec que es troba entre els més representatius de la segona generació d'aquells que van treballar a la cort de Carles IV del Palatinat, a Mannheim, durant la segona meitat del Segle XVIII.
Veure Jean-Philippe Rameau і Carl Stamitz
Castor et Pollux
Castor et Pollux és una òpera amb pròleg i cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Pierre Joseph Bernard.
Veure Jean-Philippe Rameau і Castor et Pollux
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Veure Jean-Philippe Rameau і Clarmont d'Alvèrnia
Clavicèmbal
El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).
Veure Jean-Philippe Rameau і Clavicèmbal
Comèdia-ballet
La comèdia-ballet és un drama, musical i coreogràfic creat per Molière per a la seva obra Les Fâcheux.
Veure Jean-Philippe Rameau і Comèdia-ballet
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Veure Jean-Philippe Rameau і Compositor
Dardanus (Rameau)
Dardanus és una òpera en pròleg i 5 actes composta per Jean-Philippe Rameau sobre un llibret en francès de Charles-Antoine Le Clerc de La Bruère.
Veure Jean-Philippe Rameau і Dardanus (Rameau)
Denis Diderot
Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.
Veure Jean-Philippe Rameau і Denis Diderot
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Jean-Philippe Rameau і Dijon
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Jean-Philippe Rameau і Euclides
Festival d'Ais de Provença
El Festival internacional d'art líric d'Ais de Provença és un festival d'òpera i de música clàssica creat el 1948 i qui té lloc cada estiu a Ais de Provença.
Veure Jean-Philippe Rameau і Festival d'Ais de Provença
François Couperin
François Couperin, anomenat el Gran (París, 10 de novembre de 1668 - 11 de setembre de 1733), fou un compositor, organista i clavecinista francès.
Veure Jean-Philippe Rameau і François Couperin
François-Joseph Gossec
François-Joseph Gossec (Vergnies, Hennegau, 1734 – Passy-lès-Paris, 16 de febrer de 1829) va ser un compositor franco-belga, notable director i cofundador del Conservatori de París.
Veure Jean-Philippe Rameau і François-Joseph Gossec
Francesos
Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.
Veure Jean-Philippe Rameau і Francesos
Georg Friedrich Händel
.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.
Veure Jean-Philippe Rameau і Georg Friedrich Händel
Harmonia musical
L'harmonia (del llatí harmonia) musical és tot el que es relaciona amb els sons simultanis (acords).
Veure Jean-Philippe Rameau і Harmonia musical
Hippolyte et Aricie
Hippolyte et Aricie és una òpera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin.
Veure Jean-Philippe Rameau і Hippolyte et Aricie
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Veure Jean-Philippe Rameau і Io (nimfa)
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Jean-Philippe Rameau і Itàlia
Jean-Baptiste Lully
, nascut Giovanni Battista Lulli, fou un ballarí, coreògraf i compositor francès d'origen italià, que va crear la tragèdia-ballet, un gènere teatral amb un pròleg al qual es canta la grandesa del rei, i la comèdia-ballet, una mena de dansa-teatre que componia amb el dramaturg Molière per a divertir al rei i la cort.
Veure Jean-Philippe Rameau і Jean-Baptiste Lully
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Jean-Philippe Rameau і Jean-Jacques Rousseau
Johann Sebastian Bach
fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.
Veure Jean-Philippe Rameau і Johann Sebastian Bach
Les Boréades
Les Boréades és una òpera amb cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret atribuït a Louis de Cahusac.
Veure Jean-Philippe Rameau і Les Boréades
Les Indes galantes
Les Indes galantes és una òpera amb un pròleg i quatre actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Louis Fuzelier.
Veure Jean-Philippe Rameau і Les Indes galantes
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Jean-Philippe Rameau і Lió
Llibret
El llibret és el text utilitzat en una obra musical de caràcter teatral com ara l'òpera, l'opereta, la sarsuela, l'oratori o el musical.
Veure Jean-Philippe Rameau і Llibret
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Veure Jean-Philippe Rameau і Lluís XV de França
Louis Marchand
Louis Marchand (Lió, 2 de febrer de 1669 - París, 17 de febrer de 1732) fou un compositor, organista i clavecinista francès.
Veure Jean-Philippe Rameau і Louis Marchand
Música barroca
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el i la primera meitat del.
Veure Jean-Philippe Rameau і Música barroca
Melodia
En la música, la melodia (sovint també anomenada veu) és una sèrie d'esdeveniments o sons lineals o una successió de sons organitzats de manera que formin frases amb sentit musical, en contraposició a l'harmonia que és la simultaneïtat de sons.
Veure Jean-Philippe Rameau і Melodia
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Jean-Philippe Rameau і Milà
Motet
Inici del motet ''De profundis'' de Nicolas Champion. El motet és una composició vocal de caràcter gairebé sempre religiós, sobre text llatí, amb acompanyament d'instruments o sense.
Veure Jean-Philippe Rameau і Motet
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Jean-Philippe Rameau і Natura
Opera buffa
''Il barbiere di Siviglia'', a l'any 2015 Lopera buffa, o catalanitzat òpera bufa, és un gènere d'òpera que nasqué en ple període barroc, es desenvolupà a Nàpols en la primera part del.
Veure Jean-Philippe Rameau і Opera buffa
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Veure Jean-Philippe Rameau і Orfeu
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Veure Jean-Philippe Rameau і Orgue
Orquestra
Una orquestra és un conjunt instrumental.
Veure Jean-Philippe Rameau і Orquestra
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Jean-Philippe Rameau і París
Pastoral heroica
Jean-Baptiste Lully per Paul Mignard La pastoral heroica (en francès, pastorale héroïque) és una peça lírica destinada a l'escena, practicada a la França dels segles i. El seu esperit i principis són propers als de la tragédie lyrique.
Veure Jean-Philippe Rameau і Pastoral heroica
Philippe Quinault
Philippe Quinault (París, 3 de juny de 1635 - 26 de novembre de 1688) va ser un poeta francès, dedicat tant al teatre parlat com cantat i especialment conegut com a llibretista i assistent de Jean-Baptiste Lully.
Veure Jean-Philippe Rameau і Philippe Quinault
Piano
El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.
Veure Jean-Philippe Rameau і Piano
Platée
Platée és una òpera amb pròleg i tres actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Jacques Autreau.
Veure Jean-Philippe Rameau і Platée
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Jean-Philippe Rameau і Segle XVIII
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Jean-Philippe Rameau і Segle XX
Teoria de la música
Iubal, Pitàgores i Filolau fent investigacions teòriques, en un gravat en fusta de Franchinus Gaffurius, ''Theorica musicæ'' (1492). La teoria de la música és la branca de les ciències de la música que es dedica a l'estudi del llenguatge musical.
Veure Jean-Philippe Rameau і Teoria de la música
Tragédie lyrique
dreta La tragèdia lírica (en francès tragédie lyrique o tragédie en musique) és el tipus d'òpera francesa més important en el període que abasta des de Jean-Baptiste Lully fins a Rameau (1683-1764).
Veure Jean-Philippe Rameau і Tragédie lyrique
Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels
El Tractat d'harmonia reduïda als seus principis naturals («Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels») és un tractat d'harmonia escrit per Jean-Philippe Rameau i publicat a París l'any 1722.
Veure Jean-Philippe Rameau і Traité de l'harmonie réduite à ses principes naturels
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Jean-Philippe Rameau і 12 de setembre
1706
;Països Catalans.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1706
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1722
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1724
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1728
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1733
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1741
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1747
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Jean-Philippe Rameau і 1982
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Jean-Philippe Rameau і 25 de setembre
Vegeu també
Morts el 1764
- Agustín de Montiano y Luyando
- Benito Jerónimo Feijoo
- Charles Churchill
- Christian Friedrich Henrici
- Christian Goldbach
- Cudjoe
- Domenico Dall'Oglio
- Erik Pontoppidan
- Francesc Josies de Saxònia-Coburg-Saalfeld
- Francesco Algarotti
- Hans Adolph Brorson
- Ivan VI de Rússia
- Jean-Marie Leclair
- Jean-Philippe Rameau
- Johann Mattheson
- Josep Mir i Llussà
- Josep Quer i Martínez
- Karl Weber
- Madame de Pompadour
- Michel-Ange Slodtz
- Nathaniel Bliss
- Pietro Antonio Locatelli
- William Hogarth
- Yves-Marie André
Naixements del 1683
- Abiell Whichello
- Carl Gustaf Bielke
- Carlo Bergonzi (lutier)
- Carolina de Brandenburg-Ansbach
- Caspar Neumann (químic)
- Christian Zell
- Christoph Graupner
- Cristià Lluís II de Mecklenburg-Schwerin
- Farrukh-siyar
- Felip V d'Espanya
- François Nicole
- Gao Fenghan
- Giovanni Poleni
- Gottfried Silbermann
- Henry Mill
- Jean Théophile Désaguliers
- Jean-Philippe Rameau
- Joan Salvador i Riera
- Johann David Heinichen
- Jordi II del Regne Unit
- Juan Bautista de Orendain y Azpilcueta
- Lorenz Heister
- Maria Anna Victòria de Savoia
- Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)
- Maria Civit i Llobera
- Mark Catesby
- Miyagawa Chōshun
- Peichin Takahara
- Pere Rabassa
- Pieter Langendijk
- René Antoine Ferchault de Réaumur
- Sofia Albertina d'Erbach-Erbach
També conegut com Jean Philippe Rameau, Rameau, Rameau, Jean-Philippe, Ramista.