Accés més ràpid que el navegador!
31 les relacions: Alfons III de Portugal, Alfons X de Castella, Andreu II d'Hongria, Beatriu de Castella i de Guzmán, Corona d'Aragó, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Enric de Castella el Senador, Escalona del Alberche, Felip III de França, Ferran III de Castella, Infants d'Aragó, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Lisboa, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Manuel de Borgonya, Maria de Montpeller, Maria Guillén de Guzmán, Monestir d'Uclés, Peñafiel, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Senyoriu de Villena, Teobald II de Navarra, Villena, Violant d'Hongria, Violant de Courtenay, 1239, 1256, 1275.
Alfons III de Portugal
Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Alfons III de Portugal · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Alfons X de Castella · Veure més »
Andreu II d'Hongria
Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Andreu II d'Hongria · Veure més »
Beatriu de Castella i de Guzmán
Beatriu de Castella (?, ca. 1244 - Almoster, 7 d'agost de 1306) va ser una noble castellana, filla natural del rei Alfons X. Va ser reina consort de Portugal (1253-1279) com a esposa d'Alfons III.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Beatriu de Castella i de Guzmán · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Corona d'Aragó · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Hongria
Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »
Enric de Castella el Senador
Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230 – Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Enric de Castella el Senador · Veure més »
Escalona del Alberche
Escalona del Alberche o Escalona és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Escalona del Alberche · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Felip III de França · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Ferran III de Castella · Veure més »
Infants d'Aragó
Infant d'Aragó fou el títol emprat a Castella per als fills mascles de Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Infants d'Aragó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Jaume II de Mallorca · Veure més »
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Lisboa · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Manuel de Borgonya
Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Manuel de Borgonya · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Maria de Montpeller · Veure més »
Maria Guillén de Guzmán
Maria Guillén de Guzmán (ca. 1205 - 4 d'octubre de 1262) fou la primera esposa de l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Savi, fill de Ferran III de Castella i d'Elisabet Beatriu de Suàbia.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Maria Guillén de Guzmán · Veure més »
Monestir d'Uclés
El Monestir d'Uclés és un monestir construït entre el i XVII sobre un castell musulmà que anteriorment fou un castre romà.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Monestir d'Uclés · Veure més »
Peñafiel
Peñafiel és un municipi de la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Peñafiel · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Pere el Gran · Veure més »
Senyoriu de Villena
Extensió del Senyoriu de Villena en temps de Joan Manuel, al voltant del 1340. El senyoriu de Villena va ser un estat feudal situat al sud d'Espanya, entre les corones de Castella i Aragó.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Senyoriu de Villena · Veure més »
Teobald II de Navarra
Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Teobald II de Navarra · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Villena · Veure més »
Violant d'Hongria
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Violant d'Hongria · Veure més »
Violant de Courtenay
Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і Violant de Courtenay · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і 1239 · Veure més »
1256
Sense descripció.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і 1256 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Constança d'Aragó i d'Hongria і 1275 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constança d'Aragó (filla de Jaume I).
