Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Afrodita, Agamèmnon (obra), Alexandria, Antioquia de l'Orontes, Aquil·les Taci, Atenes, Ítanos (municipi), Èsquil, Ànnia Regil·la, Bizanci, Cesarea de Palestina, Claudi Elià, Constantinoble, Constel·lació de la Verge, Cornucòpia, Creta, Cristianisme, Dafnis i Cloe, Deessa, Demèter, Descripció de Grècia, Diàdocs, Dice, Erecteu, Filòstrat d'Atenes, Fill, Fortuna (mitologia), Hermes, Hesíode, Himne homèric, Isop, Julià l'Apòstata, Les Lleis, Libani, Longus, Mar Egea, Messènia, Mitilene, Mitologia grega, Moires, Nèmesis, Nimfa, Nova Roma, Ocèan, Oceànides, Pausànias (geògraf), Píndar, Plató, Polibi, Protogenia (filla d'Erecteu), ..., Teogonia, Tetis (filla de Gea), Zeus. Ampliar l'índex (3 més) »
Afrodita
En la mitologia grega, Afrodita (Aphrodītē) era la deessa de l'amor, la bellesa, el plaer, la passió i la fecunditat.
Nou!!: Tique і Afrodita · Veure més »
Agamèmnon (obra)
Clitemnestra dubte abans de matar Agamèmnon adormit. Al seu costat, Egist l'anima a que ho executi. 1817, obra de Pierre-Narcisse Guérin. Agamèmnon és la primera obra de la trilogia de lOrestea, d'Èsquil, que va ser representada l'any 458 aC.
Nou!!: Tique і Agamèmnon (obra) · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Tique і Alexandria · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Tique і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aquil·les Taci
Aquil·les Taci (Achilles Tatius fou un gramàtic alexandrí del o III, o potser fins i tot posterior: per certes imitacions que l'autor fa d'Heliodor d'Èmesa que posa en relleu Foci, hom pensa que podia ser d'una època posterior, potser del o començament del. Segons Suides, fou inicialment pagà, però es va convertir al cristianisme, encara que dels seus llibres no es desprèn aquesta afirmació, ja que no porten cap referència a pensaments cristians. La seva principal obra és una novel·la d'amor entre Clitofont i Leucipe que porta per títol Τὰ κατὰ Λενκίππην καὶ Κλειτοφῶντα, en vuit llibres. L'obra té aspectes contradictoris i és escrita en un estil retòric, però considerada de les millors novel·les amoroses conservades de la literatura grega. Clitofont explica a un amic seu tots els fets ocorreguts des del començament fins al final de la història, quan aconsegueix l'amor de Leucipe. La novel·la és més aviat avorrida i el narrador té un estil afectat i insípid. Aquil·les Taci, com va fer també Heliodor d'Èmesa, no utilitza recursos meravellosos, però l'acumulació d'aventures i dificultats tant físiques com morals que presenta, i que els amants han de superar abans d'unir-se i ser feliços, és immensa, i fa que els esdeveniments siguin improbables, tot i que el desenvolupament està hàbilment gestionat per l'autor. L'obra conté moltes digressions, que encara que són interessants per si mateixes i contenen informació curiosa, trenquen el ritme de la narració. L'obra imita l'estil d'autors anteriors, i tot i les deficiències, va ser un llibre molt llegit, com ho demostren la gran quantitat de manuscrits conservats. Fou traduïda parcialment al llatí per primera vegada per Anníbal della Croce (Crucejus) a Leyden el 1544 i deu anys més tard va aparèixer l'edició completa a Basilea; la primera edició en grec es va fer a Heidelberg el 1601. El 1638 fou traduïda a l'anglès per Anthony Hodges, a Oxford. Una altra obra que Suides li atribueix és un llibre sobre l'esfera una part de la qual sembla esser una introducció als Φαινόμενα (fenòmens) d'Arat, però que és probablement de Fírmic, un temps anterior. Suides també menciona un llibre sobre etimologia i un altre titulat «Histories miscel·lànies», ambdues perdudes, i no és segur que siguin d'aquest Aquil·les.
Nou!!: Tique і Aquil·les Taci · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Tique і Atenes · Veure més »
Ítanos (municipi)
Ruines de l'antiga ciutat d'Itanos El municipi d'Itanos a la prefectura de Lassithi Ítanos (grec Ίτανος) és un municipi a l'extrem est de l'illa grega de Creta, a la prefectura de Lassithi.
Nou!!: Tique і Ítanos (municipi) · Veure més »
Èsquil
Èsquil Èsquil (en grec antic:, Aiskhúlos o Aiskhýlos, Eleusis, c. 525/524, Gela 456/455 aC) fou un dramaturg grec.
Nou!!: Tique і Èsquil · Veure més »
Ànnia Regil·la
Ànnia Regil·la (Appia Annia Regilla Atilia Caucidia Tertulla; Ἀσπασία Ἄννια Ῥήγιλλα), va ser una important dama romana que va viure entre els anys 125-160.
Nou!!: Tique і Ànnia Regil·la · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Tique і Bizanci · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Tique і Cesarea de Palestina · Veure més »
Claudi Elià
Claudi Elià, en llatí Claudius Ælianus, en grec antic, fou un escriptor i compilador romà nascut a Praeneste pel 175 i mort al voltant del 235.
Nou!!: Tique і Claudi Elià · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Tique і Constantinoble · Veure més »
Constel·lació de la Verge
La Verge (en llatí: Virgo; «verge»), de símbol Verge, és una constel·lació del Zodíac que es troba a l'hemisferi nord celeste.
Nou!!: Tique і Constel·lació de la Verge · Veure més »
Cornucòpia
Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.
Nou!!: Tique і Cornucòpia · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Tique і Creta · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Tique і Cristianisme · Veure més »
Dafnis i Cloe
Amors pastorals de Dafnis i Cloe, o simplement Dafnis i Cloe (en grec Δάφνις καὶ Χλόη, Daphnis kai Chloē), és l'única obra del novel·lista grec Longus (segle II), escrita a finals del.
Nou!!: Tique і Dafnis i Cloe · Veure més »
Deessa
Afrodita és la deessa grega de la bellesa i l'amor. Una deessa o dea és un deïtat femenina en les religions politeistes. Sovint les característiques femenines són les principals de les seves formes.
Nou!!: Tique і Deessa · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Tique і Demèter · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Tique і Descripció de Grècia · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Tique і Diàdocs · Veure més »
Dice
Dice (Δίκη Díkē; 'justícia') va ser una de les Hores.
Nou!!: Tique і Dice · Veure més »
Erecteu
L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.
Nou!!: Tique і Erecteu · Veure més »
Filòstrat d'Atenes
Filòstrat d'Atenes (vers 175- vers 250) va ser un escriptor de la Grècia romana, conegut per ser el biògraf d'Apol·loni de Tíana.
Nou!!: Tique і Filòstrat d'Atenes · Veure més »
Fill
Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.
Nou!!: Tique і Fill · Veure més »
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Nou!!: Tique і Fortuna (mitologia) · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Tique і Hermes · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Tique і Hesíode · Veure més »
Himne homèric
Els himnes homèrics són una col·lecció de trenta-dos (o trenta-quatre, segons altres opinions) poemes èpics curts grecs, que en l'antiguitat solien atribuir-se a Homer a causa de les coincidències mètriques amb altres obres homèriques.
Nou!!: Tique і Himne homèric · Veure més »
Isop
Isop segons l'edició en català de 1908, de Ramon Miquel i Planes, basada en unes altres del segle XVI Isop (Aesopus) va ser un escriptor de faules grec que va viure al i del qual es desconeix la data exacta del naixement i la mort.
Nou!!: Tique і Isop · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Tique і Julià l'Apòstata · Veure més »
Les Lleis
Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.
Nou!!: Tique і Les Lleis · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Tique і Libani · Veure més »
Longus
''Dafnis i Cloe'' de Jean-Pierre Cortot Longus (Λόγγος), anomenat 'el Sofista', va ser un novel·lista de la Grècia antiga autor de l'obra Dafnis i Cloe, de vegades presentada amb el títol de Pastorals de Longus, considerada com la primera novel·la pastoral.
Nou!!: Tique і Longus · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Tique і Mar Egea · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Tique і Messènia · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: Tique і Mitilene · Veure més »
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Nou!!: Tique і Mitologia grega · Veure més »
Moires
Representació d'una '''Moira''' al Palau de la Moncloa. Les moires (en grec antic Μοῖραι), van ser, en mitologia grega, divinitats, filles de Nix, la Nit, segons Hesíode, i per tant pertanyien a la primera generació divina.
Nou!!: Tique і Moires · Veure més »
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Nou!!: Tique і Nèmesis · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Tique і Nimfa · Veure més »
Nova Roma
El terme «Nova Roma» s'ha utilitzat en els següents contextos.
Nou!!: Tique і Nova Roma · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Tique і Ocèan · Veure més »
Oceànides
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.
Nou!!: Tique і Oceànides · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Tique і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Píndar
Píndar (grec: Πίνδαρος, llatí: Pindarus) (Cinoscèfals, prop de Tebes de Beòcia, 522 / 518 aC - Argos 455 / 438 aC), va ser un poeta líric grec.
Nou!!: Tique і Píndar · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Tique і Plató · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Tique і Polibi · Veure més »
Protogenia (filla d'Erecteu)
Segons la mitologia grega, Protogenia (en Πρωτογένεια, 'nascuda la primera') va ser una princesa atenesa, filla d'Erecteu i de Praxítea.
Nou!!: Tique і Protogenia (filla d'Erecteu) · Veure més »
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Nou!!: Tique і Teogonia · Veure més »
Tetis (filla de Gea)
Tetis o Tetís (en grec Τηθύς Têthýs) segons la mitologia grega, era la més jove de les titànides i la mare de tots els déus fluvials.
Nou!!: Tique і Tetis (filla de Gea) · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Tique і Zeus · Veure més »
