Taula de continguts
85 les relacions: ABC-Clio, Abruços, Alfons el Magnànim, Amadeu VIII de Savoia, Avellino, Aversa, Ballester, Batalla de Bulgnéville, Batalla naval de Ponça (1435), Bernat I de Vilamarí, Biagio Assereto, Bisignano, Bombarda (arma), Caiguda de Constantinoble, Castell de l'Ou, Castell Nou de Nàpols, Castellroig, Concili de Basilea, Ferrara i Florència, Condottiero, Corona d'Aragó, Corts de Montsó (1435-1436), Cosenza, Dinastia d'Anjou, Ducat de Milà, Ducat de Nàpols, Elionor d'Alburquerque, Enric I d'Empúries, Estats Pontificis, Eugeni IV, Felip III de Borgonya, Felip Maria Visconti, Ferran I de Nàpols, Francesc Sforza, Francesco Piccinino, Francesco Spinola, Gaeta, Galera, Guerra catalano-genovesa, Guerres de Llombardia, Joan el Sense Fe, Joan Hunyadi, Joana II de Nàpols, Krujë, L'Aquila, Llista de comtes, senyors i ducs de Milà, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís III de Provença, Mar Egea, Maria de Castella, Nàpols, ... Ampliar l'índex (35 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і ABC-Clio
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Abruços
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Alfons el Magnànim
Amadeu VIII de Savoia
Amadeu VIII de Savoia, anomenat el Pacífic, (Chambéry, Savoia, 1383 - Ginebra, República de Ginebra, 1451) fou el comte de Savoia entre 1391 i 1416.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Amadeu VIII de Savoia
Avellino
Avellino és un municipi italià, situat a la regió de Campània i a la província d'Avellino.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Avellino
Aversa
Aversa és una ciutat italiana de 56.000 habitants, prop de Nàpols, a la província de Caserta de la regió de Campània.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Aversa
Ballester
* Ballester (menestral), menestral que tenia com a ofici fer ballestes i vendre-les.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ballester
Batalla de Bulgnéville
La batalla de Bulgnéville va tenir lloc el 2 de juliol de 1431 entre els exèrcits dels cosins Renat I d'Anjou i Antoni de Vaudémont sobre partició del ducat de Lorena després de la mort del duc Carles II de Lorena.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Batalla de Bulgnéville
Batalla naval de Ponça (1435)
La batalla de Ponça s'esdevingué el 5 d'agost de 1435 entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Batalla naval de Ponça (1435)
Bernat I de Vilamarí
Bernat I de Vilamarí († 1463) fou un noble i militar català del llinatge de Vilamarí.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Bernat I de Vilamarí
Biagio Assereto
Biagio Assereto fou un almirall genovès del.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Biagio Assereto
Bisignano
Bisignano és un municipi al territori de la província de Cosenza, a la (regió de Calàbria, Itàlia).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Bisignano
Bombarda (arma)
La bombarda o llombarda, considerada l'arma de foc portàtil més antiga, era una peça d'artilleria primitiva precursora del canó, amb un pes variable segons l'època de construcció.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Bombarda (arma)
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Caiguda de Constantinoble
Castell de l'Ou
El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Castell de l'Ou
Castell Nou de Nàpols
El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Castell Nou de Nàpols
Castellroig
Castellroig Castellroig (en Καστελλόριζο, Kastelórizo) o Megiste (en grec i oficialment, Μεγίστη, Megisti) és una illa grega del grup del Dodecanès.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Castellroig
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Concili de Basilea, Ferrara i Florència
Condottiero
''Il Condottiere'', de Leonardo da Vinci El condottiero (en italià plural condottieri; singular condottiero) era el nom que rebien els capitans de tropes mercenàries al servei de les ciutats estat italianes des de finals de l'Edat Mitjana fins a mitjans del.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Condottiero
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Corona d'Aragó
Corts de Montsó (1435-1436)
Les Corts de Montsó de 1435-1436, corts generals de la corona d'Aragó, foren convocades per la reina Maria, com a lloctinent general d'Aragó, València, Catalunya i Mallorca, el dia 15 d'octubre de 1435, a Saragossa estant, per a reunir-se a Montsó el 15 de novembre, però foren posposades fins al 25 de novembre.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Corts de Montsó (1435-1436)
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Cosenza
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Dinastia d'Anjou
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ducat de Milà
Ducat de Nàpols
El ducat de Nàpols, que va néixer com a província romana d'Orient dirigida per un governador militar (dux), aviat va passar a convertir-se en un estat independent, que va tenir una longevitat de cinc segles durant l'alta edat mitjana, paral·lela a la invasió longobarda de la Itàlia peninsular.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ducat de Nàpols
Elionor d'Alburquerque
Escut de Elionor d'Alburquerque Elionor d'Alburquerque, anomenada la Ricahembra (Castella, c. 1374 - Medina del Campo, 16 de desembre de 1435), fou comtessa d'Alburquerque i de Ledesma i senyora de Castro de Haro, entre altres dominis a Castella, i reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Elionor d'Alburquerque
Enric I d'Empúries
Enric d'Aragó (Medina del Campo, ca. 1400 - Calataiud, 1445) va ser un infant d'Aragó, germà dels monarques Alfons el Magnànim i Joan el Sense Fe.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Enric I d'Empúries
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Estats Pontificis
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Eugeni IV
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Felip III de Borgonya
Felip Maria Visconti
Filippo Maria Visconti en una medalla de Pisanello Felip Maria Visconti (en italià: Filippo Maria Visconti) (Milà, Senyoriu de Milà 1392 - íd. 1447) fou el comte de Pavia entre 1402 i 1412 i 3r Duc de Milà entre 1412 i 1447.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Felip Maria Visconti
Ferran I de Nàpols
Ferran I de Nàpols (València, 1423 - Nàpols, 1494) fou rei de Nàpols (1458 - 1494).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ferran I de Nàpols
Francesc Sforza
Francesc I Sforza (San Miniato, Toscana, 23 de juliol de 1401 - Milà, Ducat de Milà 1466) fou un noble italià que va ser Duc de Milà entre 1450 i 1466.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Francesc Sforza
Francesco Piccinino
Francesco Piccinino (c 1407 - 16 d'octubre de 1449) va ser un condottiero italià.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Francesco Piccinino
Francesco Spinola
Francesco Spinola fou un almirall genovès del.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Francesco Spinola
Gaeta
Gaeta (en català antic Gaieta) és una ciutat de la regió del Laci a Itàlia, a la província de Latina, al peu de l'Orlando i enfront de Terracina.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Gaeta
Galera
Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Galera
Guerra catalano-genovesa
* Guerra catalano-genovesa (1330-1336).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Guerra catalano-genovesa
Guerres de Llombardia
Les guerres de Llombardia foren uns conflictes al centre i nord d'Itàlia que implicaren la República de Venècia i el ducat de Milà, i els seus aliats.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Guerres de Llombardia
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Joan el Sense Fe
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Joan Hunyadi
Joana II de Nàpols
Escut d'Armes del Regne de Nàpols durant la '''dinastia Anjou-Durazzo''' Joana II de Nàpols (Zara, Croàcia 1373 - Nàpols 1435) va ser una noble italiana comtessa titular de Provença i reina de Nàpols (1414-1435) i reina de Jerusalem (1414-1419).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Joana II de Nàpols
Krujë
Vista de Krujë Museu Skanderbeg Krujë (en albanès i oficialment) o Croia és una ciutat d'Albània, capital del districte de Krujë al comtat o regió de Durrës, i té una població d'uns 20.000 habitants.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Krujë
L'Aquila
L'Aquila és un municipi italià, capital de la regió dels Abruços i de la província de L'Aquila.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і L'Aquila
Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
La llista de comtes-bisbes, senyors i ducs de Milà és la següent.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Llista de comtes, senyors i ducs de Milà
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Llista de reis de Sicília i Nàpols
Lluís III de Provença
Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Lluís III de Provença
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Mar Egea
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Maria de Castella
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Nàpols
Ottolino Zoppo
Ottolino Zoppo fou un diplomàtic del ducat de Milà del segle XV El 1426 va pactar la pau entre el ducat de Milà i l'Antiga Confederació Suïssa, i en 1435, sent ambaixador de Felip Maria Visconti a Gaeta, que es va posar sota la protecció milanesa, i el va advertir de la possibilitat que Alfons el Magnànim, que ambicionava el Regne de Nàpols, ataqués el seu port, i el servís de cap de pont per les seves ambicions, i Visconti va enviar Francesco Spinola amb 800 homes, dels quals 400 eren ballesters, a defensar la ciutat.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ottolino Zoppo
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Papa
Pau de Terracina
Sent aliats contra Francesco Sforza, Eugeni IV i Alfons el Magnànim van negociar un arranjament de les seves diferències en la primavera de 1443, donant lloc a un acord formal a Terracina el 14 de juny 1443.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Pau de Terracina
Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Pere d'Aragó i d'Alburquerque (1405 - Nàpols, 17 d'octubre de 1438) fou Infant d'Aragó i virrei de Sicília, duc de Noto, senyor de Terrassa, Vilagrassa, Elx i Crevillent.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Pere d'Aragó i d'Alburquerque
Ramon d'Ortafà
Ramon d'Ortafà (Rosselló) fou un noble català.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Ramon d'Ortafà
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Regne d'Hongria
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Regne de França
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Regne de Nàpols
Renat I
Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I, dit el Bo (en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn; Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou duc de Lorena (1431 – 1453), comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), rei de Nàpols i de Sicília (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i comte de Barcelona (1466 – 1472).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Renat I
República Ambrosiana
La República Ambrosiana - Aurea Repubblica Ambrosiana - fou el govern republicà amb el qual es conegué el Ducat de Milà entre 1447 i 1450.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і República Ambrosiana
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і República de Florència
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і República de Gènova
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і República de Venècia
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Salern
Setge de Gerba (1432)
El setge de Gerba de 1432 fou una de les batalles de l'Expedició a Tunis d'Alfons el Magnànim.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Setge de Gerba (1432)
Setge de Nàpols (1437-1442)
El Setge de Nàpols fou un conjunt d'operacions que van dur a la conquesta de la capital del Regne de Nàpols per part d'Alfons el Magnànim.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Setge de Nàpols (1437-1442)
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Sicília
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Skanderbeg
Terracina
Terracina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Terracina
Tractat de Lodi
El Tractat de Lodi va ser un acord de pau entre el ducat de Milà i la República de Venècia signat el 4 d'abril de 1454 a Lodi, Llombardia, sobre les riberes del riu Adda.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Tractat de Lodi
Tractat de Milà
El Tractat de Milà fou un tractat de suport mutu signat en octubre de 1435 entre Alfons el Magnànim i Felip Maria Visconti, duc de Milà, i senyor de Gènova, durant la Conquesta del Regne de Nàpols, en la demanda del tro del Regne de Nàpols el primer, i en la disputa contra els Sforza i el Papat del segon, i el Magnànim fou alliberat.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Tractat de Milà
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Trípoli
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і Xipre
1431
;Països Catalans.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1431
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1434
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1435
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1436
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1437
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1441
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1442
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1451
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 1454
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 2 de febrer
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 2 de juny
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Conquesta del Regne de Nàpols і 25 de març