Accés més ràpid que el navegador!
54 les relacions: Amadeo Bordiga, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anton Pannekoek, Antonio Gramsci, Autogestió, Autonomia proletària, Béla Kun, Benjamin Péret, Biennio Rosso, Bolxevisme, Cajo Brendel, Claude Lefort, Comunisme, Consells obrers, Cornelius Castoriadis, Daniel De Leon, Democràcia, Democràcia directa, Democràcia participativa, Dirigisme, György Lukács, Henry Chazé, Hermann Gorter, Ióssif Stalin, III Internacional, Jan Appel, Karl Korsch, Leninisme, Luxemburguisme, Marxisme, Marxisme llibertari, Maximilien Rubel, Mitjans de producció, Moviment autònom, Moviment del 68, Otto Rühle, Països Baixos, Partit polític, Paul Mattick, Primera Guerra Mundial, Propaganda, Revolució Alemanya, Revolució Russa, Rosa Luxemburg, Sindicalisme revolucionari, Sindicat, Situacionisme, Socialdemocràcia, Socialisme llibertari, ..., Socialisme o barbàrie, Soviet, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1946. Ampliar l'índex (4 més) »
Amadeo Bordiga
Amadeo Bordiga (Resina, avui en dia Ercolano, 13 de juny de 1889 – Formia, 23 de juliol de 1970) va ser un polític comunista italià, un dels fundadors del Partit Comunista d'Itàlia (PCI), juntament amb Antonio Gramsci i Palmiro Togliatti.
Nou!!: Comunisme de consells і Amadeo Bordiga · Veure més »
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Nou!!: Comunisme de consells і Anarcosindicalisme · Veure més »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Comunisme de consells і Anarquisme · Veure més »
Anton Pannekoek
Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Nou!!: Comunisme de consells і Anton Pannekoek · Veure més »
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.
Nou!!: Comunisme de consells і Antonio Gramsci · Veure més »
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Nou!!: Comunisme de consells і Autogestió · Veure més »
Autonomia proletària
Lautonomia obrera és un concepte que postula que, per emancipar-se, el proletariat ha de desenvolupar la seva autonomia en relació al capital.
Nou!!: Comunisme de consells і Autonomia proletària · Veure més »
Béla Kun
Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.
Nou!!: Comunisme de consells і Béla Kun · Veure més »
Benjamin Péret
Benjamin Péret (Rezé, França 4 de juliol del 1899 - París, 18 de setembre del 1959), va ser un dels poetes surrealistes francesos més importants i influents.
Nou!!: Comunisme de consells і Benjamin Péret · Veure més »
Biennio Rosso
Setembre de 1920: a Milà obrers armats ocupen les fàbriques El Biennio Rosso (bienni roig) és el terme amb el que alguns historiadors indiquen el període de la història d'Itàlia immediatament després de la Primera Guerra Mundial i que va durar fins a principis de 1921, en el que es va produir, sobretot a la Itàlia central i la Itàlia septentrional, protestes rurals, disturbis per aliments, manifestacions dels treballadors, l'ocupació de terres i fàbriques amb intents d'autogestió.
Nou!!: Comunisme de consells і Biennio Rosso · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Comunisme de consells і Bolxevisme · Veure més »
Cajo Brendel
Cajo Brendel (La Haia, 26 d'octubre de 1915 - 25 de juny de 2007) fou un teòric holandès del comunisme dels consells.
Nou!!: Comunisme de consells і Cajo Brendel · Veure més »
Claude Lefort
Claude Lefort, anomenat fins a 1942 amb el cognom matern Claude Cohen (París, 21 d'abril de 1924 - París, 3 d'octubre de 2010), fou un filòsof francès conegut per la seva reflexió sobre la noció de totalitarisme, a partir de la qual va construir entre els anys 1960 i 1970 una filosofia de la democràcia com el règim polític en què el poder és un lloc buit, inacabat, sempre construint-se, en què s'alternen opinions i interessos divergents.
Nou!!: Comunisme de consells і Claude Lefort · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Comunisme de consells і Comunisme · Veure més »
Consells obrers
Un consell obrer és una assemblea deliberativa de la classe treballadora, que es proposa facilitar l'autogestió obrera o el control obrer dins d'una empresa.
Nou!!: Comunisme de consells і Consells obrers · Veure més »
Cornelius Castoriadis
Cornelius Castoriadis (en grec Κορνήλιος Καστοριάδης, Constantinoble, 11 de març de 1922 - París, 26 de desembre de 1997) fou un filòsof i psicoanalista francès d'origen grec, defensor del concepte d'autonomia política i fundador als anys 40 del grup polític Socialisme o barbàrie i de la revista del mateix nom, de tendències properes al luxemburguisme i al consellisme.
Nou!!: Comunisme de consells і Cornelius Castoriadis · Veure més »
Daniel De Leon
Daniel De Leon (14 de desembre de 1852-11 de maig de 1914) fou un editor de periòdics socialistes nord-americans, polític, teòric marxista i organitzador sindical.
Nou!!: Comunisme de consells і Daniel De Leon · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Comunisme de consells і Democràcia · Veure més »
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Nou!!: Comunisme de consells і Democràcia directa · Veure més »
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Nou!!: Comunisme de consells і Democràcia participativa · Veure més »
Dirigisme
Dirigisme (del francés "dirigisme") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.
Nou!!: Comunisme de consells і Dirigisme · Veure més »
György Lukács
György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 1885 — 4 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i crític literari hongarès.
Nou!!: Comunisme de consells і György Lukács · Veure més »
Henry Chazé
Henry Chazé (nom de guerra de Gaston Davoust) (Chazé-Henry, 1904 - Grassa, 1984).
Nou!!: Comunisme de consells і Henry Chazé · Veure més »
Hermann Gorter
Hermann Gorter, o també Herman Gorter, (Wormerveer, Zaanstad, Països Baixos, 26 de novembre de 1864 - Brussel·les, 15 de setembre de 1927) fou un escriptor i polític marxista neerlandès.
Nou!!: Comunisme de consells і Hermann Gorter · Veure més »
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Nou!!: Comunisme de consells і Ióssif Stalin · Veure més »
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Nou!!: Comunisme de consells і III Internacional · Veure més »
Jan Appel
Jan Appel (Mecklemburg-Pomerània Occidental, Alemanya, 1890 - Maastricht, Països Baixos, 4 de maig de 1985) fou un comunista alemany.
Nou!!: Comunisme de consells і Jan Appel · Veure més »
Karl Korsch
Karl Korsch (Tostedt, Baixa Saxònia, 15 d'agost de 1886 - Cambridge, Massachusetts, EUA, 21 d'octubre de 1961) fou un filòsof alemany, teòric i militant del comunisme de consells.
Nou!!: Comunisme de consells і Karl Korsch · Veure més »
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Nou!!: Comunisme de consells і Leninisme · Veure més »
Luxemburguisme
El terme luxemburguisme és el moviment marxista revolucionari creat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, conegut pel nom de Lliga Espartaquista, que es caracteritzava pel seu rebuig total de la guerra de 1914 i la seva defensa de la democràcia obrera enfront de la visió militarista del partit que atribuïen a Lenin.
Nou!!: Comunisme de consells і Luxemburguisme · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Comunisme de consells і Marxisme · Veure més »
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Nou!!: Comunisme de consells і Marxisme llibertari · Veure més »
Maximilien Rubel
Maximilien Rubel (Txernivtsí, 1905 - París, 1996) va ser un marxòleg austríac naturalitzat francès, consellista, marxista.
Nou!!: Comunisme de consells і Maximilien Rubel · Veure més »
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Nou!!: Comunisme de consells і Mitjans de producció · Veure més »
Moviment autònom
El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.
Nou!!: Comunisme de consells і Moviment autònom · Veure més »
Moviment del 68
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 després dels esdeveniments del Maig francès, començant en aquest país, i estenent-se ràpidament, per obra dels mitjans de comunicació, arreu d'Europa, Estats Units, Amèrica Llatina, Oceania i parts d'Àfrica i Àsia.
Nou!!: Comunisme de consells і Moviment del 68 · Veure més »
Otto Rühle
Otto Rühle (Großvoigtsberg, Saxònia, 23 d'octubre de 1874 - Mèxic, 24 de juny de 1943) fou un escriptor i militant comunista d'esquerra alemany.
Nou!!: Comunisme de consells і Otto Rühle · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Comunisme de consells і Països Baixos · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Comunisme de consells і Partit polític · Veure més »
Paul Mattick
Paul Mattick (Pomerània, 13 de març de 1904 - Cambridge, Massachusetts, 7 de febrer de 1981), fou un teòric i polític marxista.
Nou!!: Comunisme de consells і Paul Mattick · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Comunisme de consells і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Nou!!: Comunisme de consells і Propaganda · Veure més »
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Nou!!: Comunisme de consells і Revolució Alemanya · Veure més »
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Nou!!: Comunisme de consells і Revolució Russa · Veure més »
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Nou!!: Comunisme de consells і Rosa Luxemburg · Veure més »
Sindicalisme revolucionari
En sentit estricte, el sindicalisme revolucionari és un corrent sindical històric inspirat en Georges Sorel i Arturo Labriola, on el sindicat era la institució clau per protegir els treballadors dels seus patrons i de l'Estat (o de qualsevol abús), així com per organitzar la vida productiva i administrativa de la societat.
Nou!!: Comunisme de consells і Sindicalisme revolucionari · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Comunisme de consells і Sindicat · Veure més »
Situacionisme
Pintada situacionista fotografiada a Menton, Occitània, 2006. La Internacional Situacionista (1957-1972) va ser un moviment fundat per Guy Debord, format per artistes i intel·lectuals, que tenia com a objectius acabar amb el sistema opressiu de la societat de classes i combatre el sistema ideològic contemporani de la civilització occidental: l'anomenada dominació capitalista.
Nou!!: Comunisme de consells і Situacionisme · Veure més »
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Nou!!: Comunisme de consells і Socialdemocràcia · Veure més »
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Nou!!: Comunisme de consells і Socialisme llibertari · Veure més »
Socialisme o barbàrie
Socialisme o barbàrie (Socialisme ou barbarie en francès) va ser un grup marxista francès que va existir entre 1948 i 1965.
Nou!!: Comunisme de consells і Socialisme o barbàrie · Veure més »
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Nou!!: Comunisme de consells і Soviet · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Comunisme de consells і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Comunisme de consells і 1946 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comunisme consejista, Consellisme.
