Taula de continguts
54 les relacions: Amadeo Bordiga, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anton Pannekoek, Antonio Gramsci, Autogestió, Autonomia proletària, Béla Kun, Benjamin Péret, Biennio Rosso, Bolxevisme, Cajo Brendel, Claude Lefort, Comunisme, Consells obrers, Cornelius Castoriadis, Daniel De Leon, Democràcia, Democràcia directa, Democràcia participativa, Dirigisme, György Lukács, Henry Chazé, Hermann Gorter, Ióssif Stalin, III Internacional, Jan Appel, Karl Korsch, Leninisme, Luxemburguisme, Marxisme, Marxisme llibertari, Maximilien Rubel, Mitjans de producció, Moviment autònom, Moviment del 68, Otto Rühle, Països Baixos, Partit polític, Paul Mattick, Primera Guerra Mundial, Propaganda, Revolució Alemanya, Revolució Russa, Rosa Luxemburg, Sindicalisme revolucionari, Sindicat, Situacionisme, Socialdemocràcia, Socialisme llibertari, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Comunisme
- Comunisme d'esquerra
- Consellisme
- Esquerra antiestalinista
Amadeo Bordiga
Amadeo Bordiga (Resina, avui en dia Ercolano, 13 de juny de 1889 – Formia, 23 de juliol de 1970) va ser un polític comunista italià, un dels fundadors del Partit Comunista d'Itàlia (PCI), juntament amb Antonio Gramsci i Palmiro Togliatti.
Veure Comunisme de consells і Amadeo Bordiga
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Veure Comunisme de consells і Anarcosindicalisme
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Comunisme de consells і Anarquisme
Anton Pannekoek
Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Veure Comunisme de consells і Anton Pannekoek
Antonio Gramsci
Antonio Gramsci (Ales, 22 de gener del 1891 - Roma, 27 d'abril del 1937) fou un escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard.
Veure Comunisme de consells і Antonio Gramsci
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Veure Comunisme de consells і Autogestió
Autonomia proletària
Lautonomia obrera és un concepte que postula que, per emancipar-se, el proletariat ha de desenvolupar la seva autonomia en relació al capital.
Veure Comunisme de consells і Autonomia proletària
Béla Kun
Béla Kun (nat Béla Kohn) va néixer el 20 de febrer de 1886 a Szilágycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transsilvània (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Unió Soviètica.
Veure Comunisme de consells і Béla Kun
Benjamin Péret
Benjamin Péret (Rezé, França 4 de juliol del 1899 - París, 18 de setembre del 1959), va ser un dels poetes surrealistes francesos més importants i influents.
Veure Comunisme de consells і Benjamin Péret
Biennio Rosso
Setembre de 1920: a Milà obrers armats ocupen les fàbriques El Biennio Rosso (bienni roig) és el terme amb el que alguns historiadors indiquen el període de la història d'Itàlia immediatament després de la Primera Guerra Mundial i que va durar fins a principis de 1921, en el que es va produir, sobretot a la Itàlia central i la Itàlia septentrional, protestes rurals, disturbis per aliments, manifestacions dels treballadors, l'ocupació de terres i fàbriques amb intents d'autogestió.
Veure Comunisme de consells і Biennio Rosso
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Veure Comunisme de consells і Bolxevisme
Cajo Brendel
Cajo Brendel (La Haia, 26 d'octubre de 1915 - 25 de juny de 2007) fou un teòric holandès del comunisme dels consells.
Veure Comunisme de consells і Cajo Brendel
Claude Lefort
Claude Lefort, anomenat fins a 1942 amb el cognom matern Claude Cohen (París, 21 d'abril de 1924 - París, 3 d'octubre de 2010), fou un filòsof francès conegut per la seva reflexió sobre la noció de totalitarisme, a partir de la qual va construir entre els anys 1960 i 1970 una filosofia de la democràcia com el règim polític en què el poder és un lloc buit, inacabat, sempre construint-se, en què s'alternen opinions i interessos divergents.
Veure Comunisme de consells і Claude Lefort
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Comunisme de consells і Comunisme
Consells obrers
Un consell obrer és una assemblea deliberativa de la classe treballadora, que es proposa facilitar l'autogestió obrera o el control obrer dins d'una empresa.
Veure Comunisme de consells і Consells obrers
Cornelius Castoriadis
Cornelius Castoriadis (en grec Κορνήλιος Καστοριάδης, Constantinoble, 11 de març de 1922 - París, 26 de desembre de 1997) fou un filòsof i psicoanalista francès d'origen grec, defensor del concepte d'autonomia política i fundador als anys 40 del grup polític Socialisme o barbàrie i de la revista del mateix nom, de tendències properes al luxemburguisme i al consellisme.
Veure Comunisme de consells і Cornelius Castoriadis
Daniel De Leon
Daniel De Leon (14 de desembre de 1852-11 de maig de 1914) fou un editor de periòdics socialistes nord-americans, polític, teòric marxista i organitzador sindical.
Veure Comunisme de consells і Daniel De Leon
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Comunisme de consells і Democràcia
Democràcia directa
Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.
Veure Comunisme de consells і Democràcia directa
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Veure Comunisme de consells і Democràcia participativa
Dirigisme
Dirigisme (del francés "dirigisme") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.
Veure Comunisme de consells і Dirigisme
György Lukács
György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 1885 — 4 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i crític literari hongarès.
Veure Comunisme de consells і György Lukács
Henry Chazé
Henry Chazé (nom de guerra de Gaston Davoust) (Chazé-Henry, 1904 - Grassa, 1984).
Veure Comunisme de consells і Henry Chazé
Hermann Gorter
Hermann Gorter, o també Herman Gorter, (Wormerveer, Zaanstad, Països Baixos, 26 de novembre de 1864 - Brussel·les, 15 de setembre de 1927) fou un escriptor i polític marxista neerlandès.
Veure Comunisme de consells і Hermann Gorter
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Comunisme de consells і Ióssif Stalin
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Veure Comunisme de consells і III Internacional
Jan Appel
Jan Appel (Mecklemburg-Pomerània Occidental, Alemanya, 1890 - Maastricht, Països Baixos, 4 de maig de 1985) fou un comunista alemany.
Veure Comunisme de consells і Jan Appel
Karl Korsch
Karl Korsch (Tostedt, Baixa Saxònia, 15 d'agost de 1886 - Cambridge, Massachusetts, EUA, 21 d'octubre de 1961) fou un filòsof alemany, teòric i militant del comunisme de consells.
Veure Comunisme de consells і Karl Korsch
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Veure Comunisme de consells і Leninisme
Luxemburguisme
El terme luxemburguisme és el moviment marxista revolucionari creat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, conegut pel nom de Lliga Espartaquista, que es caracteritzava pel seu rebuig total de la guerra de 1914 i la seva defensa de la democràcia obrera enfront de la visió militarista del partit que atribuïen a Lenin.
Veure Comunisme de consells і Luxemburguisme
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Comunisme de consells і Marxisme
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Veure Comunisme de consells і Marxisme llibertari
Maximilien Rubel
Maximilien Rubel (Txernivtsí, 1905 - París, 1996) va ser un marxòleg austríac naturalitzat francès, consellista, marxista.
Veure Comunisme de consells і Maximilien Rubel
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Veure Comunisme de consells і Mitjans de producció
Moviment autònom
El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.
Veure Comunisme de consells і Moviment autònom
Moviment del 68
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 després dels esdeveniments del Maig francès, començant en aquest país, i estenent-se ràpidament, per obra dels mitjans de comunicació, arreu d'Europa, Estats Units, Amèrica Llatina, Oceania i parts d'Àfrica i Àsia.
Veure Comunisme de consells і Moviment del 68
Otto Rühle
Otto Rühle (Großvoigtsberg, Saxònia, 23 d'octubre de 1874 - Mèxic, 24 de juny de 1943) fou un escriptor i militant comunista d'esquerra alemany.
Veure Comunisme de consells і Otto Rühle
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Comunisme de consells і Països Baixos
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Veure Comunisme de consells і Partit polític
Paul Mattick
Paul Mattick (Pomerània, 13 de març de 1904 - Cambridge, Massachusetts, 7 de febrer de 1981), fou un teòric i polític marxista.
Veure Comunisme de consells і Paul Mattick
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Comunisme de consells і Primera Guerra Mundial
Propaganda
La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.
Veure Comunisme de consells і Propaganda
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Veure Comunisme de consells і Revolució Alemanya
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Veure Comunisme de consells і Revolució Russa
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Veure Comunisme de consells і Rosa Luxemburg
Sindicalisme revolucionari
En sentit estricte, el sindicalisme revolucionari és un corrent sindical històric inspirat en Georges Sorel i Arturo Labriola, on el sindicat era la institució clau per protegir els treballadors dels seus patrons i de l'Estat (o de qualsevol abús), així com per organitzar la vida productiva i administrativa de la societat.
Veure Comunisme de consells і Sindicalisme revolucionari
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Comunisme de consells і Sindicat
Situacionisme
Pintada situacionista fotografiada a Menton, Occitània, 2006. La Internacional Situacionista (1957-1972) va ser un moviment fundat per Guy Debord, format per artistes i intel·lectuals, que tenia com a objectius acabar amb el sistema opressiu de la societat de classes i combatre el sistema ideològic contemporani de la civilització occidental: l'anomenada dominació capitalista.
Veure Comunisme de consells і Situacionisme
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Veure Comunisme de consells і Socialdemocràcia
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Veure Comunisme de consells і Socialisme llibertari
Socialisme o barbàrie
Socialisme o barbàrie (Socialisme ou barbarie en francès) va ser un grup marxista francès que va existir entre 1948 i 1965.
Veure Comunisme de consells і Socialisme o barbàrie
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Veure Comunisme de consells і Soviet
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Comunisme de consells і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
1946
;Països Catalans.
Veure Comunisme de consells і 1946
Vegeu també
Comunisme
- Ajuda mútua
- Anticapitalisme
- Anticomunisme
- Blanquisme
- Bloc de l'Est
- Bundisme
- Comunisme
- Comunisme cristià
- Comunisme d'esquerra
- Comunisme de consells
- Comunisme llibertari
- Comunisme nacional
- Comunisme primitiu
- De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats
- Democràcia soviètica
- Dia Internacional dels Treballadors
- Distensió
- Economia planificada
- Eix del Mal
- Estalinisme
- Eurocomunisme
- Hegemonia cultural
- Història del comunisme
- Internacional Obrera i Socialista
- Internacionalisme
- Marxisme
- Marxisme-leninisme
- Mitjans de producció
- No passaran
- Operació Priboi
- Proletariat
- Sindicalisme revolucionari
- Socialisme autogestionari
- Socialisme llibertari
- Soviet
- Treballadors del món, uniu-vos!
Comunisme d'esquerra
- Comunisme d'esquerra
- Comunisme de consells
- Corrent comunista internacional
- Democràcia soviètica
- Liquidacionisme
Consellisme
- Comunisme de consells
Esquerra antiestalinista
- Agrupació dels Amics de Durruti
- Albert Camus
- Amadeo Bordiga
- André Gide
- Arthur Koestler
- Bernard Charbonneau
- C.L.R. James
- Claude Lefort
- Comunisme d'esquerra
- Comunisme de consells
- Confederalisme democràtic
- Danduk Kuular
- Dwight Macdonald
- Edward Palmer Thompson
- George Orwell
- Herbert Marcuse
- Ignazio Silone
- Josip Broz Tito
- Lev Trotski
- Max Schachtman
- Milovan Đilas
- Nèstor Makhnò
- Nikita Khrusxov
- Oposició d'esquerra
- Panait Istrati
- Partit Comunista Japonès
- Partit Laborista Independent
- Pierre Clastres
- Roger Vailland
- Rudolf Bahro
- Siegfried Kracauer
- Simone Weil
- Situacionisme
- Slavoj Žižek
- Socialdemocràcia
- Socialisme democràtic
- Socialisme llibertari
- Stephen Spender
- Sylvia Pankhurst
- Titisme
- Tony Cliff
- Trotskisme
També conegut com Comunisme consejista, Consellisme.