Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comunisme і Comunisme de consells
Comunisme і Comunisme de consells tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Anarcosindicalisme, Anarquisme, Anton Pannekoek, Bolxevisme, Comunisme, Democràcia participativa, Ióssif Stalin, III Internacional, Leninisme, Luxemburguisme, Marxisme, Marxisme llibertari, Mitjans de producció, Moviment autònom, Moviment del 68, Otto Rühle, Partit polític, Paul Mattick, Primera Guerra Mundial, Revolució Alemanya, Revolució Russa, Rosa Luxemburg, Sindicat, Situacionisme, Socialdemocràcia, Socialisme llibertari, Soviet, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Anarcosindicalisme і Comunisme · Anarcosindicalisme і Comunisme de consells ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Comunisme · Anarquisme і Comunisme de consells ·
Anton Pannekoek
Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Anton Pannekoek і Comunisme · Anton Pannekoek і Comunisme de consells ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Comunisme · Bolxevisme і Comunisme de consells ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Comunisme · Comunisme і Comunisme de consells ·
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Comunisme і Democràcia participativa · Comunisme de consells і Democràcia participativa ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Comunisme і Ióssif Stalin · Comunisme de consells і Ióssif Stalin ·
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Comunisme і III Internacional · Comunisme de consells і III Internacional ·
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Comunisme і Leninisme · Comunisme de consells і Leninisme ·
Luxemburguisme
El terme luxemburguisme és el moviment marxista revolucionari creat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, conegut pel nom de Lliga Espartaquista, que es caracteritzava pel seu rebuig total de la guerra de 1914 i la seva defensa de la democràcia obrera enfront de la visió militarista del partit que atribuïen a Lenin.
Comunisme і Luxemburguisme · Comunisme de consells і Luxemburguisme ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Comunisme і Marxisme · Comunisme de consells і Marxisme ·
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Comunisme і Marxisme llibertari · Comunisme de consells і Marxisme llibertari ·
Mitjans de producció
Els mitjans de producció (Produktionsmittel) són, segons la teoria marxista, la conjunció dels mitjans de treball i el o els subjectes del treball.
Comunisme і Mitjans de producció · Comunisme de consells і Mitjans de producció ·
Moviment autònom
El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.
Comunisme і Moviment autònom · Comunisme de consells і Moviment autònom ·
Moviment del 68
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 després dels esdeveniments del Maig francès, començant en aquest país, i estenent-se ràpidament, per obra dels mitjans de comunicació, arreu d'Europa, Estats Units, Amèrica Llatina, Oceania i parts d'Àfrica i Àsia.
Comunisme і Moviment del 68 · Comunisme de consells і Moviment del 68 ·
Otto Rühle
Otto Rühle (Großvoigtsberg, Saxònia, 23 d'octubre de 1874 - Mèxic, 24 de juny de 1943) fou un escriptor i militant comunista d'esquerra alemany.
Comunisme і Otto Rühle · Comunisme de consells і Otto Rühle ·
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Comunisme і Partit polític · Comunisme de consells і Partit polític ·
Paul Mattick
Paul Mattick (Pomerània, 13 de març de 1904 - Cambridge, Massachusetts, 7 de febrer de 1981), fou un teòric i polític marxista.
Comunisme і Paul Mattick · Comunisme de consells і Paul Mattick ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Comunisme і Primera Guerra Mundial · Comunisme de consells і Primera Guerra Mundial ·
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Comunisme і Revolució Alemanya · Comunisme de consells і Revolució Alemanya ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Comunisme і Revolució Russa · Comunisme de consells і Revolució Russa ·
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Comunisme і Rosa Luxemburg · Comunisme de consells і Rosa Luxemburg ·
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Comunisme і Sindicat · Comunisme de consells і Sindicat ·
Situacionisme
Pintada situacionista fotografiada a Menton, Occitània, 2006. La Internacional Situacionista (1957-1972) va ser un moviment fundat per Guy Debord, format per artistes i intel·lectuals, que tenia com a objectius acabar amb el sistema opressiu de la societat de classes i combatre el sistema ideològic contemporani de la civilització occidental: l'anomenada dominació capitalista.
Comunisme і Situacionisme · Comunisme de consells і Situacionisme ·
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Comunisme і Socialdemocràcia · Comunisme de consells і Socialdemocràcia ·
Socialisme llibertari
El socialisme llibertari, o anarcosocialisme,Ostergaard, Geoffrey.
Comunisme і Socialisme llibertari · Comunisme de consells і Socialisme llibertari ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Comunisme і Soviet · Comunisme de consells і Soviet ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Comunisme de consells і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comunisme і Comunisme de consells
- Què tenen en comú Comunisme і Comunisme de consells
- Semblances entre Comunisme і Comunisme de consells
Comparació entre Comunisme і Comunisme de consells
Comunisme té 277 relacions, mentre que Comunisme de consells té 54. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 8.46% = 28 / (277 + 54).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comunisme і Comunisme de consells. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
