Accés més ràpid que el navegador!
114 les relacions: Alexandre I, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Apol·lo, Aristàgores de Milet, Arquitectura romana d'Orient, Arquitrau, Artabazos I, Èfors, Batalla de Marató, Batalla de Mícale, Batalla de Platea, Batalla de Salamina, Bàrbar, Bronze, Caiguda de Constantinoble, Capitell, Cf., Ciutat estat, Columna, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corneli Nepot, Darios el Gran, Dístic, Dístic elegíac, Delfos (ciutat), Demòstenes, Democràcia atenesa, Descripció de Grècia, Diodor, Diodor de Sicília, Edward Gibbon, Erètria, Estrateg, Eusebi de Cesarea, Exèrcit aquemènida, Exèrcit espartà, Fòcida, Febo, Filip II de Macedònia, Gal·lípoli, Gals, Grec, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hèrmies Sozomen, Heròdot, Hipòdrom de Constantinoble, Història de la Guerra del Peloponnès, ..., Històries (Heròdot), Ilotes, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Istme de Corint, Jònia, Laconis, Lliga Amficciònica, Lliga de Delos, Mardoni, Marina de guerra a l'antiga Grècia, Medes, Medisme, Mehmet II, Milet, Museu Arqueològic d'Istanbul, Olímpia, Opere citato, Oracle de Delfos, Pale, Pausànias (geògraf), Pausànies (general), Pèricles, Peloponès, Picada de serp, Platea, Platea (Grècia), Plistarc de Macedònia, Plutarc de Queronea, Posidó, Pseudo-Demòstenes, Quarta Croada, Quios, Revolta Jònica, Sabre, Salamina, Sardes, Sòcrates Escolàstic, Segle I aC, Serf, Simònides, Simònides de Ceos, Talismà, Tebes (Grècia), Temístocles, The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Tirania, Tràcia, Tucídides, Turquia, Unitat perifèrica de Beòcia, Visir, Xantip d'Atenes, Xerxes I de Pèrsia, Zòsim, Zeus, 1422, 1453, 1630, 1700, 1855, 1856, 1886, 324. Ampliar l'índex (64 més) »
Alexandre I
* Alexandre I Balas, Rei selèucida (150-146 aC).
Nou!!: Columna de les serps і Alexandre I · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Columna de les serps і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Columna de les serps і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Columna de les serps і Apol·lo · Veure més »
Aristàgores de Milet
Aristàgores de Milet o Aristàgoras de Milet (en llatí Aristagoras, en grec antic Αρισταγόρας "Aristagóras") fou un governant de Milet a finals del segle VI aC i començaments del V aC.
Nou!!: Columna de les serps і Aristàgores de Milet · Veure més »
Arquitectura romana d'Orient
citació.
Nou!!: Columna de les serps і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Nou!!: Columna de les serps і Arquitrau · Veure més »
Artabazos I
Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Nou!!: Columna de les serps і Artabazos I · Veure més »
Èfors
Els èfors eren els magistrats de l'antiga Grècia propis de les ciutats dòriques, entre les quals Tera, Cirene, Esparta.
Nou!!: Columna de les serps і Èfors · Veure més »
Batalla de Marató
La batalla de Marató (grec antic: Μάχη τοῦ Μαραθῶνος, Makhe tu Marathonos) fou un enfrontament entre els ciutadans d'Atenes, amb l'ajuda de Platea, i un exèrcit persa comandat per Datis i Artafernes.
Nou!!: Columna de les serps і Batalla de Marató · Veure més »
Batalla de Mícale
La batalla de Mícale fou una de les dues principals batalles de la Segona guerra mèdica que acabaren amb la invasió de persa de Grècia.
Nou!!: Columna de les serps і Batalla de Mícale · Veure més »
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Nou!!: Columna de les serps і Batalla de Platea · Veure més »
Batalla de Salamina
La Batalla de Salamina Ναυμαχία τῆς Σαλαμῖνος, Naumakhia tes Salaminos) va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes. La victòria grega va suposar un punt d'inflexió a la Segona Guerra Mèdica que acabaria amb l'eventual derrota persa. El rei Xerxes va contemplar des de la costa com tota la seva flota era destruïda.
Nou!!: Columna de les serps і Batalla de Salamina · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Columna de les serps і Bàrbar · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Columna de les serps і Bronze · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Columna de les serps і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Columna de les serps і Capitell · Veure més »
Cf.
cf. és una abreviatura de la paraula llatina confer, que significa "comparar" o "consultar".
Nou!!: Columna de les serps і Cf. · Veure més »
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Nou!!: Columna de les serps і Ciutat estat · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Columna de les serps і Columna · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Columna de les serps і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Columna de les serps і Constantinoble · Veure més »
Corneli Nepot
Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Columna de les serps і Corneli Nepot · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Columna de les serps і Darios el Gran · Veure més »
Dístic
Un dístic és una estrofa de dos versos que té un sentit temàtic complet, procedent de la poesia clàssica grega i llatina.
Nou!!: Columna de les serps і Dístic · Veure més »
Dístic elegíac
El dístic elegíac és un metre emprat pels poetes lírics grecs per a diferents temes que va ser posteriorment adoptat per la poesia romana, especialment per Ovidi.
Nou!!: Columna de les serps і Dístic elegíac · Veure més »
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Nou!!: Columna de les serps і Delfos (ciutat) · Veure més »
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Nou!!: Columna de les serps і Demòstenes · Veure més »
Democràcia atenesa
Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.
Nou!!: Columna de les serps і Democràcia atenesa · Veure més »
Descripció de Grècia
Pausànias. Karl Christoph Traugott Tauchnitz, 1829 La Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec), és un llibre de viatges escrit per Pausànies o Pausànias al.
Nou!!: Columna de les serps і Descripció de Grècia · Veure més »
Diodor
* Diodor d'Amfípolis, militar macedoni (s. II aC).
Nou!!: Columna de les serps і Diodor · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: Columna de les serps і Diodor de Sicília · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Columna de les serps і Edward Gibbon · Veure més »
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Nou!!: Columna de les serps і Erètria · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Columna de les serps і Estrateg · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Columna de les serps і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Exèrcit aquemènida
batalla d'Issos. Lexèrcit aquemènida dels reis perses, des de Cir II el Gran a Darios III, durant quasi els seus dos segles i mig d'existència (550-330 aC), va estar integrat per contingents d'estats vassalls i de mercenaris, principalment, grecs.
Nou!!: Columna de les serps і Exèrcit aquemènida · Veure més »
Exèrcit espartà
L'exèrcit espartà era la força militar de la ciutat estat d'Esparta, una de les més importants en la història de l'antiga Grècia.
Nou!!: Columna de les serps і Exèrcit espartà · Veure més »
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Nou!!: Columna de les serps і Fòcida · Veure més »
Febo
Màquines venedores d'un Febo FEBO (pronunciat en neerlandès) és una cadena de restaurants de menjar ràpid neerlandesa fundada el 1941.
Nou!!: Columna de les serps і Febo · Veure més »
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Nou!!: Columna de les serps і Filip II de Macedònia · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Columna de les serps і Gal·lípoli · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Columna de les serps і Gals · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Columna de les serps і Grec · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Columna de les serps і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Columna de les serps і Guerres mèdiques · Veure més »
Hèrmies Sozomen
Salamini Hermies Sozòmenos o Salamanes Hermies Sozomen (en llatí Salaminius Hermeias Sozomenus o Salamanes Hermeias Sozemenus, en grec) (vers 400-450) fou un historiador de l'església.
Nou!!: Columna de les serps і Hèrmies Sozomen · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Columna de les serps і Heròdot · Veure més »
Hipòdrom de Constantinoble
L'hipòdrom de Constantinoble actualment LHipòdrom de Constantinoble va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, avui Istanbul.
Nou!!: Columna de les serps і Hipòdrom de Constantinoble · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: Columna de les serps і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Columna de les serps і Històries (Heròdot) · Veure més »
Ilotes
Els ilotes o hilotes (en grec antic Εἵλωτες Heílōtes, en llatí Hilotae) eren els membres de la classe social inferior a Esparta.
Nou!!: Columna de les serps і Ilotes · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Columna de les serps і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Columna de les serps і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Istme de Corint
L'istme de Corint és un braç de terra d'uns 6 km d'amplada que uneix la península del Peloponès amb la Grècia central.
Nou!!: Columna de les serps і Istme de Corint · Veure més »
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Nou!!: Columna de les serps і Jònia · Veure més »
Laconis
Els laconis (en grec antic Λακωνίς) o lacedemonis (Λακεδαίμωνιον) eren els habitants lliures de Lacònia o Lacedemònia, tant els ciutadans espartans com els periecs.
Nou!!: Columna de les serps і Laconis · Veure més »
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Nou!!: Columna de les serps і Lliga Amficciònica · Veure més »
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Nou!!: Columna de les serps і Lliga de Delos · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: Columna de les serps і Mardoni · Veure més »
Marina de guerra a l'antiga Grècia
La marina de guerra en l'Antiga Grècia, que no es pot generalitzar a tots els grecs, sinó a algunes polis gregues, va romandre directament sotmesa a estendre l'influència territorial, que era alhora la fi i la condició necessària.
Nou!!: Columna de les serps і Marina de guerra a l'antiga Grècia · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Columna de les serps і Medes · Veure més »
Medisme
Històries'', VII, 136. El terme medisme (en grec: μηδισμός) s'utilitzava en l'antiga Grècia per a referir-se a l'actitud dels grecs favorables als perses o disposats a acceptar la seua supremacia.
Nou!!: Columna de les serps і Medisme · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Columna de les serps і Mehmet II · Veure més »
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Nou!!: Columna de les serps і Milet · Veure més »
Museu Arqueològic d'Istanbul
El Museu Arqueològic d'Istanbul (en turc: İstanbul Arkeoloji Müzesi, oficialment Müzeleri, 'Museus') és un museu arqueològic situat al districte de Fatih de la ciutat d'Istanbul (Turquia).
Nou!!: Columna de les serps і Museu Arqueològic d'Istanbul · Veure més »
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Nou!!: Columna de les serps і Olímpia · Veure més »
Opere citato
L'expressió llatina opere citato (en l'obra citada), s'abrevia com op.
Nou!!: Columna de les serps і Opere citato · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Columna de les serps і Oracle de Delfos · Veure més »
Pale
* Pale (poble), nació que habita principalment a l'estat Shan de Birmània.
Nou!!: Columna de les serps і Pale · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Columna de les serps і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pausànies (general)
Pausànies o Pausànias (Pausanias) fou un general espartà del, fou regent d'Esparta de la branca agída de la família reial lacedemònica, fill de Cleombrot d'Esparta i Alcatea o Alcitea; i nebot de Leònides I.
Nou!!: Columna de les serps і Pausànies (general) · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Columna de les serps і Pèricles · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Columna de les serps і Peloponès · Veure més »
Picada de serp
Una picada de serp és una lesió causada per la mossegada d'una serp verinosa.
Nou!!: Columna de les serps і Picada de serp · Veure més »
Platea
* Platea (Grècia) o Platees, una antiga ciutat de Beòcia.
Nou!!: Columna de les serps і Platea · Veure més »
Platea (Grècia)
Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.
Nou!!: Columna de les serps і Platea (Grècia) · Veure més »
Plistarc de Macedònia
Plistarc o Pleistarc (en llatí Pleistarchus, en grec antic Πλείσταρχος) fou fill d'Antípater i germà de Cassandre de Macedònia.
Nou!!: Columna de les serps і Plistarc de Macedònia · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Columna de les serps і Plutarc de Queronea · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Columna de les serps і Posidó · Veure més »
Pseudo-Demòstenes
Pseudo-Demòstenes és el nom donat a l'autor (o autors) d'una sèrie de discursos conservats que s'havien atribuït fins llavors a l'orador atenenc Demòstenes, però que s'ha demostrat que no van ser escrits per ell.
Nou!!: Columna de les serps і Pseudo-Demòstenes · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Columna de les serps і Quarta Croada · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Columna de les serps і Quios · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Columna de les serps і Revolta Jònica · Veure més »
Sabre
Sabre de cavalleria El sabre (del magiar "szablya") és una arma blanca que es pot utilitzar punxant o tallant.
Nou!!: Columna de les serps і Sabre · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: Columna de les serps і Salamina · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Columna de les serps і Sardes · Veure més »
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Nou!!: Columna de les serps і Sòcrates Escolàstic · Veure més »
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Nou!!: Columna de les serps і Segle I aC · Veure més »
Serf
Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.
Nou!!: Columna de les serps і Serf · Veure més »
Simònides
* Semònides d'Amorgos, sovint mal anomenat Simònides, poeta iàmbic del.
Nou!!: Columna de les serps і Simònides · Veure més »
Simònides de Ceos
Simònides de Ceos (en Σιμωνίδης ὁ Κεῖος; 556 aC-468 aC) va ser un poeta líric grec nascut a l'illa de Ceos.
Nou!!: Columna de les serps і Simònides de Ceos · Veure més »
Talismà
Talismà turc contra el mal d'ull Un talismà és un objecte al qual hom atribueix poders màgics o religiosos destinats a protegir, curar o fer mal a les persones a qui va destinat.
Nou!!: Columna de les serps і Talismà · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Columna de les serps і Tebes (Grècia) · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Columna de les serps і Temístocles · Veure més »
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar.
Nou!!: Columna de les serps і The History of the Decline and Fall of the Roman Empire · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Columna de les serps і Tirania · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Columna de les serps і Tràcia · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Columna de les serps і Tucídides · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Columna de les serps і Turquia · Veure més »
Unitat perifèrica de Beòcia
La unitat perifèrica de Beòcia (Νομός Βοιωτίας o Βοιωτία) és una unitat perifèrica de Grècia situada a la perifèria de la Grècia Central, i que correspon a l'antiga prefectura de Beòcia.
Nou!!: Columna de les serps і Unitat perifèrica de Beòcia · Veure més »
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Nou!!: Columna de les serps і Visir · Veure més »
Xantip d'Atenes
Xantip (Xanthippus), fill d'Arífron, fou el pare de Pèricles.
Nou!!: Columna de les serps і Xantip d'Atenes · Veure més »
Xerxes I de Pèrsia
cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei dels reis de l'Imperi persa (xahanxà) del 485 aC al 465 aC.
Nou!!: Columna de les serps і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Columna de les serps і Zòsim · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Columna de les serps і Zeus · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Columna de les serps і 1422 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Columna de les serps і 1453 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Columna de les serps і 1630 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Columna de les serps і 1700 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Columna de les serps і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Columna de les serps і 1856 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Columna de les serps і 1886 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Columna de les serps і 324 · Veure més »
