Obrir a Google MapsTaula de continguts
31 les relacions: Aiguafort, August, Basament, Columna, Corinti, Damnatio memoriae, Dioclecià, Edat mitjana, Erosió, Esmaragd de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Exili, Fòrum Romà, Flavi Focas, Giuseppe Vasi, Gravat, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Marbre, Maria, mare de Jesús, Màrtir, Metre, Octubre, Or, Panteó de Roma, Papa Bonifaci IV, Ravenna, Roma, Rostra, Vedutismo, 1 d'agost.
Aiguafort
Goya, «''Eso es peor''», 1812-1815 L'aiguafort (del llatí, aqua forte, aigua forta) és una modalitat de gravat al buit en què la tinta es diposita a les parts gravades o buidades.
Veure Columna de Focas і Aiguafort
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Columna de Focas і August
Basament
El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.
Veure Columna de Focas і Basament
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Columna de Focas і Columna
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Columna de Focas і Corinti
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Veure Columna de Focas і Damnatio memoriae
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Columna de Focas і Dioclecià
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Columna de Focas і Edat mitjana
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Columna de Focas і Erosió
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Veure Columna de Focas і Esmaragd de Ravenna
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Columna de Focas і Exarcat de Ravenna
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Columna de Focas і Exili
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Columna de Focas і Fòrum Romà
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Columna de Focas і Flavi Focas
Giuseppe Vasi
Giuseppe Vasi (Corleone, 27 d'agost de 1710 - Roma 16 d'abril de 1782), va ser un gravador, arquitecte i vedutista italià del.
Veure Columna de Focas і Giuseppe Vasi
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Veure Columna de Focas і Gravat
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Columna de Focas і Llista d'emperadors romans d'Orient
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Columna de Focas і Longobards
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Columna de Focas і Marbre
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Columna de Focas і Maria, mare de Jesús
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Columna de Focas і Màrtir
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Columna de Focas і Metre
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Columna de Focas і Octubre
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Columna de Focas і Or
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Columna de Focas і Panteó de Roma
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Veure Columna de Focas і Papa Bonifaci IV
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Columna de Focas і Ravenna
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Columna de Focas і Roma
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Veure Columna de Focas і Rostra
Vedutismo
''Il Campo di Rialto'' (Venècia), de Canaletto ''Vista del palau Ducal de Venècia'', de Canaletto El vedutisme (de veduta, 'vista' en italià; plural: vedute) és un gènere pictòric molt típic del ''settecento'' italià.
Veure Columna de Focas і Vedutismo
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Veure Columna de Focas і 1 d'agost