Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Aiguafort, August, Basament, Columna, Corinti, Damnatio memoriae, Dioclecià, Edat mitjana, Erosió, Esmaragd de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Exili, Fòrum Romà, Flavi Focas, Giuseppe Vasi, Gravat, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Marbre, Maria, mare de Jesús, Màrtir, Metre, Octubre, Or, Panteó de Roma, Papa Bonifaci IV, Ravenna, Roma, Rostra, Vedutismo, 1 d'agost, 608, 610.
Aiguafort
Goya, «''Eso es peor''», 1812-1815 L'aiguafort (del llatí, aqua forte, aigua forta) és una modalitat de gravat al buit en què la tinta es diposita a les parts gravades o buidades.
Nou!!: Columna de Focas і Aiguafort · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Columna de Focas і August · Veure més »
Basament
El basament, o sòcol, és un membre arquitectònic sobresortint d'un element superior, el qual s'hi recolza, que pot ser un pilar, una columna o pilastra, una escultura, un mur o altres construccions.
Nou!!: Columna de Focas і Basament · Veure més »
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Nou!!: Columna de Focas і Columna · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Columna de Focas і Corinti · Veure més »
Damnatio memoriae
Tondo de la dinastia dels Severs on apareixen retrats de Septimi Sever, Júlia Domna, Caracal·la i Publi Septimi Geta. La cara de Geta ha estat esborrada a causa de la "damnatio memoriae" ordenada pel seu germà, Caracal·la Damnatio memoriae és una denominació moderna donada a la condemna oficial d'un emperador romà pel senat romà, mentre que el contrari era l'apoteosi (apotheosis).
Nou!!: Columna de Focas і Damnatio memoriae · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Columna de Focas і Dioclecià · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Columna de Focas і Edat mitjana · Veure més »
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Nou!!: Columna de Focas і Erosió · Veure més »
Esmaragd de Ravenna
Esmaragd (en llatí Smaragdus) fou exarca de Ravenna per dues vegades, del 585 al 589 i del 603 al 611.
Nou!!: Columna de Focas і Esmaragd de Ravenna · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Columna de Focas і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Nou!!: Columna de Focas і Exili · Veure més »
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Nou!!: Columna de Focas і Fòrum Romà · Veure més »
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Nou!!: Columna de Focas і Flavi Focas · Veure més »
Giuseppe Vasi
Giuseppe Vasi (Corleone, 27 d'agost de 1710 - Roma 16 d'abril de 1782), va ser un gravador, arquitecte i vedutista italià del.
Nou!!: Columna de Focas і Giuseppe Vasi · Veure més »
Gravat
Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.
Nou!!: Columna de Focas і Gravat · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Columna de Focas і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Columna de Focas і Longobards · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Columna de Focas і Marbre · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Columna de Focas і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Columna de Focas і Màrtir · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Columna de Focas і Metre · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Columna de Focas і Octubre · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Columna de Focas і Or · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Columna de Focas і Panteó de Roma · Veure més »
Papa Bonifaci IV
Bonifaci IV, O.S.B. (Marsica, ? - Roma, 8 de maig de 615) fou un religiós italià, papa de Roma.
Nou!!: Columna de Focas і Papa Bonifaci IV · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Columna de Focas і Ravenna · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Columna de Focas і Roma · Veure més »
Rostra
Rostra, nom llatí que literalment vol dir becs, fou la denominació aplicada a unes plataformes del fòrum dalt de les quals els oradors s'adreçaven al poble.
Nou!!: Columna de Focas і Rostra · Veure més »
Vedutismo
''Il Campo di Rialto'' (Venècia), de Canaletto ''Vista del palau Ducal de Venècia'', de Canaletto El vedutisme (de veduta, 'vista' en italià; plural: vedute) és un gènere pictòric molt típic del ''settecento'' italià.
Nou!!: Columna de Focas і Vedutismo · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Columna de Focas і 1 d'agost · Veure més »
608
Sense descripció.
Nou!!: Columna de Focas і 608 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Columna de Focas і 610 · Veure més »
