Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Cesare Formichi

Índex Cesare Formichi

Cesare Formichi (Roma, 15 d'abril de 1883 - Roma, 21 de juliol de 1949) fou un baríton operístic italià prominent, especialment associat amb el repertori italià.

Taula de continguts

  1. 74 les relacions: Adriana Lecouvreur, Aida, Aida (Verdi), Aleksandr Borodín, Alfredo Catalani, Amilcare Ponchielli, Arthur Honegger, Baríton, Barcelona, Bolonya, Buenos Aires, Camille Saint-Saëns, Carl Maria von Weber, Charles Gounod, Der Freischütz, Die Walküre, Don Carlos (Verdi), Ernani, Ettore Panizza, Falstaff (Verdi), Faust (Gounod), Francesco Cilea, Franco Alfano, Gaetano Donizetti, Götterdämmerung, Giacomo Puccini, Giuseppe Verdi, Gran Teatre del Liceu, Hector Berlioz, I puritani, Il trovatore, Italo Montemezzi, Jules Massenet, Kniaz' Igor, L'amore dei tre re, La Bohème, La Damnation de Faust, La fanciulla del West, La forza del destino, La Gioconda, La Scala, La traviata, La Wally, Le Jongleur de Notre-Dame, Lohengrin, Londres, Lucia di Lammermoor, Manon, Manon Lescaut, Milà, ... Ampliar l'índex (24 més) »

  2. Cantants de Roma

Adriana Lecouvreur

Adriana Lecouvreur és una òpera verista amb música de Francesco Cilea i llibret d'Arturo Colautti, basat en l'obra teatral, Adrienne Lecouvreur, d'Eugène Scribe i Ernest Legouvé.

Veure Cesare Formichi і Adriana Lecouvreur

Aida

* Aida (Verdi), òpera de Giuseppe Verdi.

Veure Cesare Formichi і Aida

Aida (Verdi)

Aida (en català, Aïda) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi, escrita a partir d'un llibret en italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette.

Veure Cesare Formichi і Aida (Verdi)

Aleksandr Borodín

, nom complet amb patronímic Aleksandr Porfírievitx Borodín, fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.

Veure Cesare Formichi і Aleksandr Borodín

Alfredo Catalani

Alfredo Catalani (Lucca, 19 de juny de 1854 – Milà, 7 d'agost de 1893), compositor d'òpera italià, conegut principalment per les obres La Wally (1892, sobre libretto de Luigi Illica, que conté la més cèlebre ària de les compostes per Catalani, Ebben? ne andrò lontana en l'Acte I) i Loreley (1890).

Veure Cesare Formichi і Alfredo Catalani

Amilcare Ponchielli

Amilcare Ponchielli (Paderno Ponchielli, Llombardia, 31 d'agost de 1834 - Milà, 17 de gener de 1886) va ser un compositor italià d'òpera, conegut principalment per la seva òpera La Gioconda.

Veure Cesare Formichi і Amilcare Ponchielli

Arthur Honegger

Arthur Honegger (Le Havre, 10 de març de 1892 - París, 27 de novembre de 1955) fou un compositor franco-suís.

Veure Cesare Formichi і Arthur Honegger

Baríton

Baríton és el tipus més comú de veu masculina, situada entre la del baix i la del tenor.

Veure Cesare Formichi і Baríton

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Cesare Formichi і Barcelona

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Cesare Formichi і Bolonya

Buenos Aires

Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.

Veure Cesare Formichi і Buenos Aires

Camille Saint-Saëns

, (AFI) fou un compositor francès.

Veure Cesare Formichi і Camille Saint-Saëns

Carl Maria von Weber

fou un compositor romàntic alemany.

Veure Cesare Formichi і Carl Maria von Weber

Charles Gounod

Charles Gounod (París, 1818 - Saint-Cloud, l'Illa de França, 1893) fou un compositor, director i organista francès.

Veure Cesare Formichi і Charles Gounod

Der Freischütz

Der Freischütz és un singspiel en tres actes compost per Carl Maria von Weber sobre un llibret de Friedrich Kind, basat un conte fantàstic de Johann August Apel del mateix títol publicat el 1810 al recull Gespensterbuch.

Veure Cesare Formichi і Der Freischütz

Die Walküre

Die Walküre (en alemany, La valquíria) és la segona de les quatre òperes del cicle titulat L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.

Veure Cesare Formichi і Die Walküre

Don Carlos (Verdi)

Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).

Veure Cesare Formichi і Don Carlos (Verdi)

Ernani

Ernani és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Francesco Maria Piave, basada en la peça teatral Hernani (París, 1830) de Victor Hugo.

Veure Cesare Formichi і Ernani

Ettore Panizza

Ettore Panizza, nascut Héctor Panizza (Buenos Aires (Argentina), 12 d'agost, 1875 - Milà (Itàlia), 27 de novembre, 1967) va ser un director i compositor argentí, un dels principals directors d'orquestra de principis del segle XX.

Veure Cesare Formichi і Ettore Panizza

Falstaff (Verdi)

Falstaff és una commedia lirica operística en tres actes de Giuseppe Verdi, segons un llibret d'Arrigo Boito adaptant les obres de Shakespeare The Merry Wives of Windsor i Henry IV.

Veure Cesare Formichi і Falstaff (Verdi)

Faust (Gounod)

Faust és una òpera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, basat en la llegenda homònima i en l'obra de Goethe.

Veure Cesare Formichi і Faust (Gounod)

Francesco Cilea

Francesco Cilea (Palmi, prop de Reggio Calabria, 23 de juliol de 1866 - Varazze, prop de Savona 20 de novembre de 1950) fou un compositor d'òpera italià, i autor també de nombroses peces per a piano, orquestra, corda.

Veure Cesare Formichi і Francesco Cilea

Franco Alfano

Franco Alfano (8 de març de 1875, Posillipo, prop de Nàpols - 27 d'octubre de 1954 a San Remo) fou un compositor i pianista italià.

Veure Cesare Formichi і Franco Alfano

Gaetano Donizetti

Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.

Veure Cesare Formichi і Gaetano Donizetti

Götterdämmerung

Götterdämmerung (en alemany, El crepuscle dels déus o El capvespre dels déus) és un drama musical en un pròleg i tres actes, la darrera de les quatre òperes que constitueixen la tetralogia Der Ring des Nibelungen ('L'anell del Nibelung'), de Richard Wagner.

Veure Cesare Formichi і Götterdämmerung

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Veure Cesare Formichi і Giacomo Puccini

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure Cesare Formichi і Giuseppe Verdi

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Cesare Formichi і Gran Teatre del Liceu

Hector Berlioz

Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme.

Veure Cesare Formichi і Hector Berlioz

I puritani

I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835.

Veure Cesare Formichi і I puritani

Il trovatore

Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez.

Veure Cesare Formichi і Il trovatore

Italo Montemezzi

Italo Montemezzi (Vigasio, prop de Verona, 31 de maig de 1875 - 15 de maig de 1952) va ser un compositor italià sobretot conegut per l'òpera L'amore dei tre re.

Veure Cesare Formichi і Italo Montemezzi

Jules Massenet

Jules Massenet, de nom complet Jules Émile Frédéric Massenet (Montaud, prop de Saint-Étienne, 12 de maig de 1842 – París, 13 d'agost de 1912) fou un compositor francès de l'època romàntica sobretot conegut per les seves òperes, de les quals en va escriure més de trenta.

Veure Cesare Formichi і Jules Massenet

Kniaz' Igor

El príncep Ígor és una òpera en un pròleg i quatre actes d'Aleksandr Borodín, amb llibret del mateix autor, basat en l'obra medieval El conte de la campanya d'Ígor.

Veure Cesare Formichi і Kniaz' Igor

L'amore dei tre re

L'amore dei tre re és una òpera en tres actes d'Italo Montemezzi, amb llibret de Sem Benelli, basat en l'obra homònima de l'escriptor.

Veure Cesare Formichi і L'amore dei tre re

La Bohème

La Bohème és una òpera en quatre quadres de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger.

Veure Cesare Formichi і La Bohème

La Damnation de Faust

La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828.

Veure Cesare Formichi і La Damnation de Faust

La fanciulla del West

La fanciulla del West (La noia de l'Oest) és una òpera en tres actes, amb música de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Guelfo Civinini i Carlo Zangarini, basada en l'obra de teatre The Girl of the Golden West de David Belasco.

Veure Cesare Formichi і La fanciulla del West

La forza del destino

La forza del destino (La força del destí) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi.

Veure Cesare Formichi і La forza del destino

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.

Veure Cesare Formichi і La Gioconda

La Scala

El Teatro alla Scala (també conegut com La Scala de Milà) és un dels teatres d'òpera més famosos del món.

Veure Cesare Formichi і La Scala

La traviata

A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855.

Veure Cesare Formichi і La traviata

La Wally

La Wally és una òpera en quatre actes amb música d'Alfredo Catalani i llibret italià de Luigi Illica.

Veure Cesare Formichi і La Wally

Le Jongleur de Notre-Dame

Le Jongleur de Notre-Dame (El joglar de Notre Dame) és una òpera en tres actes composta per Jules Massenet sobre un llibret francès de Maurice Léna, basat en l'obra homònima d'Anatole France.

Veure Cesare Formichi і Le Jongleur de Notre-Dame

Lohengrin

Lohengrin és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner.

Veure Cesare Formichi і Lohengrin

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Cesare Formichi і Londres

Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott.

Veure Cesare Formichi і Lucia di Lammermoor

Manon

Manon és una opéra-comique en cinc actes de Jules Massenet amb llibret francès d'Henri Meilhac i Philippe Gille, basat en L'histoire du chevalier des Grieux et de Manon Lescaut (1731) de l'Abat Prévost.

Veure Cesare Formichi і Manon

Manon Lescaut

Manon Lescaut és una òpera en quatre actes composta per Giacomo Puccini sobre un llibret que va aparèixer com a anònim en l'edició original, però que era escrit per fins a set llibretistes (Domenico Oliva i Luigi Illica, amb aportacions de Marco Praga, Ruggero Leoncavallo, Giulio Ricordi, Giuseppe Adami i el mateix Puccini).

Veure Cesare Formichi і Manon Lescaut

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Cesare Formichi і Milà

Montecarlo

Montcarles Montecarlo (italià: Monte Carlo, en monegasc: Munte-Carlu, en occità: Montcarles) és un dels tres barris de Mònaco, i un dels més selectes, sovint concebut de forma errònia com la capital de l'estat, encara que formalment no en té cap (Mònaco és una ciutat estat).

Veure Cesare Formichi і Montecarlo

Otello (Verdi)

Otel·lo és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi amb llibret d'Arrigo Boito basada en la tragèdia de Shakespeare amb el mateix nom (Othello).

Veure Cesare Formichi і Otello (Verdi)

Pagliacci

Pagliacci (que significa «Pallassos» en italià) és una òpera en dos actes de Ruggero Leoncavallo, amb llibret del mateix autor.

Veure Cesare Formichi і Pagliacci

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Cesare Formichi і París

Parsifal

Parsifal és una òpera en tres actes composta per Richard Wagner.

Veure Cesare Formichi і Parsifal

Poliuto

Poliuto (també coneguda com a I martiti, Les martyrs o Paolina e Poliuto) és una opera seria en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvadore Cammarano, a partir de la tragèdia Polyeucte de Pierre Corneille.

Veure Cesare Formichi і Poliuto

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Veure Cesare Formichi і Richard Wagner

Rigoletto

Rigoletto és una òpera en 3 actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en l'obra teatral Le roi s'amuse de Victor Hugo.

Veure Cesare Formichi і Rigoletto

Risurrezione

Risurrezione és una òpera en quatre actes de Franco Alfano, amb llibret de Cesare Hanau, basat en l'obra homònima de Lev Nikolàievitx Tolstoi.

Veure Cesare Formichi і Risurrezione

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Cesare Formichi і Roma

Ruggero Leoncavallo

va ser un compositor i llibretista d'òpera italià.

Veure Cesare Formichi і Ruggero Leoncavallo

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Veure Cesare Formichi і Sant Petersburg

Tannhäuser

Tannhäuser al Venusberg adorant Venus. Per John Collier, 1901. Tannhäuser (1205 - 1270) fou un poeta alemany.

Veure Cesare Formichi і Tannhäuser

Thaïs

Thaïs és una òpera en tres actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Louis Gallet, basat en la novel·la homònima d'Anatole France, tenint en compte La Tentation de Saint-Antoine, de Flaubert.

Veure Cesare Formichi і Thaïs

Tosca

Tosca és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini sobre un llibret italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en el drama La Tosca, de Victorien Sardou.

Veure Cesare Formichi і Tosca

Umberto Giordano

Umberto Giordano (Foggia, 28 d'agost de 1867 - Milà, 12 de novembre de 1948) fou un compositor italià que va compondre fonamentalment òpera, algunes de les quals han aconseguit consolidar-se en el repertori internacional.

Veure Cesare Formichi і Umberto Giordano

Un ballo in maschera

Un ballo in maschera (Un ball de màscares) és una òpera en tres actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret d'Antonio Somma.

Veure Cesare Formichi і Un ballo in maschera

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Cesare Formichi і Viena

Vincenzo Bellini

Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini (Catània 3 de novembre 1801 - Puteaux 23 de setembre 1835) és un dels més celebres compositors d'òpera italià.

Veure Cesare Formichi і Vincenzo Bellini

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Cesare Formichi і 15 d'abril

1883

;Països Catalans.

Veure Cesare Formichi і 1883

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Cesare Formichi і 1949

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Veure Cesare Formichi і 21 de juliol

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Veure Cesare Formichi і 28 de desembre

Vegeu també

Cantants de Roma

, Montecarlo, Otello (Verdi), Pagliacci, París, Parsifal, Poliuto, Richard Wagner, Rigoletto, Risurrezione, Roma, Ruggero Leoncavallo, Sant Petersburg, Tannhäuser, Thaïs, Tosca, Umberto Giordano, Un ballo in maschera, Viena, Vincenzo Bellini, 15 d'abril, 1883, 1949, 21 de juliol, 28 de desembre.