Obrir a Google MapsTaula de continguts
72 les relacions: Al-Àndalus, Alcassaba, Arnau de Banyuls, Avinyó, Baix Maestrat, Bé d'interès cultural, Benet XIII, Benicarló, Berenguer de Cardona, Biblioteca Nacional de França, Biblioteca Vaticana, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Miravet, Cisma d'Occident, Climent VIII de Peníscola, Comanador (religiós), Concili de Constança, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos, Espanya, Estat sobirà, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Flor de lis, Fortalesa, Giovanni Battista Antonelli, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Monument, Orde de Montesa, Orde del Temple, País Valencià, Països Catalans, París, Peníscola, Pirateria marítima, Regne de València, Revolta de les Germanies, Roma, Sàpiens, Setge de Peníscola (1225), Tortosa, Vinaròs, Virrei de València, 1233, ... Ampliar l'índex (22 més) »
- Castells de l'Orde del Temple
- Castells del País Valencià
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Castell de Peníscola і Al-Àndalus
Alcassaba
Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.
Veure Castell de Peníscola і Alcassaba
Arnau de Banyuls
Arnau III de Banyuls (finals del - començaments del segle XIV) fou un guerrer català, cavaller de l'Orde del Temple, comandant de la casa de Gardeny (diòcesi de Lleida) i comandant de Peníscola.
Veure Castell de Peníscola і Arnau de Banyuls
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Castell de Peníscola і Avinyó
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Veure Castell de Peníscola і Baix Maestrat
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Castell de Peníscola і Bé d'interès cultural
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Castell de Peníscola і Benet XIII
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Castell de Peníscola і Benicarló
Berenguer de Cardona
fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).
Veure Castell de Peníscola і Berenguer de Cardona
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Veure Castell de Peníscola і Biblioteca Nacional de França
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Veure Castell de Peníscola і Biblioteca Vaticana
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Castell de Peníscola і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Castell de Peníscola і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Castell de Miravet
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.
Veure Castell de Peníscola і Castell de Miravet
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Castell de Peníscola і Cisma d'Occident
Climent VIII de Peníscola
Climent VIII, nascut a Terol (Regne d'Aragó) en el 1370 amb el nom de Gil Sánchez Muñoz y Carbón, va ser arxipreste de Terol i antic canonge de Barcelona.
Veure Castell de Peníscola і Climent VIII de Peníscola
Comanador (religiós)
El comanador (en llatí medieval: commendator), en l'entorn religiós, era una dignitat dotada de renda que administrava una casa religiosa d'un orde religiós, als ordes de l'Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni Abat es deia “preceptor”.
Veure Castell de Peníscola і Comanador (religiós)
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Castell de Peníscola і Concili de Constança
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Castell de Peníscola і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Castell de Peníscola і Corona d'Aragó
Diego Hurtado de Mendoza y Lemos
Diego Hurtado de Mendoza (Manzanares el Real, 1468?- Toledo, 1536), segon fill del cardenal Mendoza i Mencía de Lemos, futur comte de Melito, va nàixer en el Castell de Manzanares, on va ser criat i educat.
Veure Castell de Peníscola і Diego Hurtado de Mendoza y Lemos
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Castell de Peníscola і Espanya
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Castell de Peníscola і Estat sobirà
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Castell de Peníscola і Felip II de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Castell de Peníscola і Felip V d'Espanya
Flor de lis
Flor de lis La flor de lis (gal·licisme que ve de la paraula Fleur de lis i vol dir «flor de lliri») és una representació de la flor del lliri groc vista frontalment, on es poden veure els tres pètals, els dos laterals caient i el central aixecat.
Veure Castell de Peníscola і Flor de lis
Fortalesa
Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.
Veure Castell de Peníscola і Fortalesa
Giovanni Battista Antonelli
Joan Baptista Antonelli (Giovanni Battista Antonelli) va ser un enginyer militar italià dins d'una saga familiar dedicada a l'enginyeria.
Veure Castell de Peníscola і Giovanni Battista Antonelli
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Castell de Peníscola і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Castell de Peníscola і Guerra del Francès
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Castell de Peníscola і Itàlia
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Castell de Peníscola і Jaume el Conqueridor
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Castell de Peníscola і Jaume el Just
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Veure Castell de Peníscola і Monument
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Veure Castell de Peníscola і Orde de Montesa
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Castell de Peníscola і Orde del Temple
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Castell de Peníscola і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Castell de Peníscola і Països Catalans
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Castell de Peníscola і París
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Castell de Peníscola і Peníscola
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Veure Castell de Peníscola і Pirateria marítima
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Castell de Peníscola і Regne de València
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Castell de Peníscola і Revolta de les Germanies
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Castell de Peníscola і Roma
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Castell de Peníscola і Sàpiens
Setge de Peníscola (1225)
El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.
Veure Castell de Peníscola і Setge de Peníscola (1225)
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Castell de Peníscola і Tortosa
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Castell de Peníscola і Vinaròs
Virrei de València
El Virrei de València, que va substituir el Lloctinent general que havia exercit la mateixa funció al segle XV, era la més alta magistratura delegada de la Corona de la Monarquia Hispànica al regne de València, constituint una mena d'alter ego del monarca, que el nomenava entre els membres de l'alta noblesa castellana.
Veure Castell de Peníscola і Virrei de València
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Castell de Peníscola і 1233
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Castell de Peníscola і 1317
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1411
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1414
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1423
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1429
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1441
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1488
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Castell de Peníscola і 1519
1521
;Països Catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1521
1522
;Països Catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1522
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Veure Castell de Peníscola і 1578
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1705
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Castell de Peníscola і 1707
1708
;Països catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1708
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Castell de Peníscola і 1714
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Castell de Peníscola і 1786
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Castell de Peníscola і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1814
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Castell de Peníscola і 1890
1931
;Països Catalans.
Veure Castell de Peníscola і 1931
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Castell de Peníscola і 1957
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Castell de Peníscola і 2008
Vegeu també
Castells de l'Orde del Temple
- Arwad
- Bagras
- Cúpula de la Roca
- Castell Blanc
- Castell Pelegrí
- Castell d'Almourol
- Castell de Beaufort
- Castell de Peníscola
- Castell de Pombal
- Castell de Rocaguillem
- Castell de Tomar
- Castell de la Lande
- Castell del Mar
- Catedral de Nostra Senyora de Tortosa
- Convent de Crist
- Darbesac
- Montsó
- Novillas
- Safed
- Tartous
Castells del País Valencià
- Castell d'Aiora
- Castell de Banyeres de Mariola
- Castell de Barxell
- Castell de Biar
- Castell de Castielfabib
- Castell de Cocentaina
- Castell de Peníscola
- Castell de Sagunt
- Castell de Santa Bàrbara
- Castell de Sesga
- Castell de Xàtiva
- Castell de la Solana
- Castell de la Talaia
- Castell o torre de la Torre d'en Besora
- Palau dels Milà i Aragó
- Ruta dels Castells del Vinalopó
- Torre de Paterna
- Torre i muralles dels Borja
També conegut com Castell del Papa Luna.