Taula de continguts
35 les relacions: Alfons el Franc, Arnau Mir de Tost, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arsenda d'Àger, Borrell II, Castell de Mur, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Conca Dellà, Ermengol I d'Urgell, Ferran el Catòlic, Guerra Civil catalana, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llimiana, Marquesat de Camarasa, Noguera Pallaresa, Pere el Gran, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon V de Pallars Jussà, Ramon VI de Pallars Jussà, Riu de Conques, Tremp, Valença de Tost, Vila closa, 1055, 1330, 1391, 1426, 1481, 1487, 982.
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Veure Castell de Llimiana і Alfons el Franc
Arnau Mir de Tost
Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.
Veure Castell de Llimiana і Arnau Mir de Tost
Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.
Veure Castell de Llimiana і Arnau Roger I de Pallars Sobirà
Arsenda d'Àger
Castell d'Àger Arsenda d'Àger (v.1015-1068) va ser una dona de la petita noblesa del s. XI, filla i esposa de cavaller.
Veure Castell de Llimiana і Arsenda d'Àger
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Castell de Llimiana і Borrell II
Castell de Mur
Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp.
Veure Castell de Llimiana і Castell de Mur
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Castell de Llimiana і Comtat d'Osona
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Veure Castell de Llimiana і Comtat d'Urgell
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Castell de Llimiana і Comtat de Barcelona
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Veure Castell de Llimiana і Comtat de Girona
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Castell de Llimiana і Comtat de Pallars
Conca Dellà
La Conca Dellà, també anomenada de vegades Conca d'Orcau, és una de les tres conques que formen el Pallars Jussà (a més de la Vall Fosca): la Conca de Tremp, o Conca Deçà, al voltant del cap de comarca, que ocupa del centre cap al sud i oest de la comarca, la Conca de Dalt, al nord, que ocupa tot l'espai a llevant de la Pobla de Segur i té el Pont de Claverol com a cap municipal, i la Conca Dellà, a l'entorn d'Isona.
Veure Castell de Llimiana і Conca Dellà
Ermengol I d'Urgell
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010.
Veure Castell de Llimiana і Ermengol I d'Urgell
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Castell de Llimiana і Ferran el Catòlic
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Castell de Llimiana і Guerra Civil catalana
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Castell de Llimiana і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Castell de Llimiana і Joan el Sense Fe
Llimiana
La vila i municipi de Llimiana se situa al sud de la comarca del Pallars Jussà, entre el Montsec de Rúbies, la Conca de Tremp i la serra de Sant Gervàs.
Veure Castell de Llimiana і Llimiana
Marquesat de Camarasa
El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari.
Veure Castell de Llimiana і Marquesat de Camarasa
Noguera Pallaresa
La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.
Veure Castell de Llimiana і Noguera Pallaresa
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Veure Castell de Llimiana і Pere el Gran
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Veure Castell de Llimiana і Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon V de Pallars Jussà
Ramon V de Pallars Jussà (? - 1098) fou comte de Pallars Jussà (1047-1098).
Veure Castell de Llimiana і Ramon V de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà
Ramon VI de Pallars Jussà (? - 1178) fou comte de Pallars Jussà (1174-1178).
Veure Castell de Llimiana і Ramon VI de Pallars Jussà
Riu de Conques
Riu de Conques El riu de Conques, també anomenat en el seu tram final riu de Gavet, és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa.
Veure Castell de Llimiana і Riu de Conques
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Castell de Llimiana і Tremp
Valença de Tost
Valença de Tost (Pallars Jussà, -) fou una comtessa catalana.
Veure Castell de Llimiana і Valença de Tost
Vila closa
La vila closa de Figuerola d'Orcau Una vila closa és una població protegida per muralles, originalment sense edificacions extramurs.
Veure Castell de Llimiana і Vila closa
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Castell de Llimiana і 1055
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Castell de Llimiana і 1330
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Castell de Llimiana і 1391
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Castell de Llimiana і 1426
1481
; Països Catalans.
Veure Castell de Llimiana і 1481
1487
Països Catalans.
Veure Castell de Llimiana і 1487
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Castell de Llimiana і 982