Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Ausiàs March, Barcelona, Carles III d'Espanya, Catolicisme, Decrets de Nova Planta, Espill (Jaume Roig), Furs de València, Gregori Maians i Siscar, Jaume el Conqueridor, Jaume Roig, Llibre dels fets, Lluís Galiana i Cervera, Notari, Principat de Catalunya, Regne de València, Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, Renaixença, Universitat de València, Valencià, 1733, 1734, 1740, 1741, 1742, 1754.
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Ausiàs March · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Barcelona · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Carles III d'Espanya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Catolicisme · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Espill (Jaume Roig)
Espill és una novel·la en versos, del metge valencià Jaume Roig, escrita segons la tradició d'estudis al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Espill (Jaume Roig) · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Furs de València · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Roig
Ninot de Jaume Roig a la Falla infantil de l'Ajuntament de 2013. Jaume Roig (València, ca. 1400 – Benimàmet, l'Horta, 5 d'abril de 1478) fou un metge i escriptor valencià, famós per ser l'autor dEspill o Llibre de les dones (ca. 1460), una de les obres més rellevants de la literatura catalana medieval.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Jaume Roig · Veure més »
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Llibre dels fets · Veure més »
Lluís Galiana i Cervera
Imatge del centre històric d'Ontinyent, lloc natal de l'escriptor Lluís Galiana. Lluís Galiana i Cervera (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1740 - Ontinyent, Vall d'Albaida, 1771) fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra Rondalla de rondalles.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Lluís Galiana i Cervera · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Notari · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Principat de Catalunya · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Regne de València · Veure més »
Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi
El Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi, també conegut com a Col·legi del Patriarca, és un seminari fundat en 1583 per Joan de Ribera, arquebisbe i virrei de València i patriarca d'Antioquia, qui tres anys després posà la primera pedra.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Renaixença · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Universitat de València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і Valencià · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1734 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1740 · Veure més »
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1741 · Veure més »
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1742 · Veure més »
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Carles Ros i Hebrera і 1754 · Veure més »
