Obrir a Google MapsTaula de continguts
43 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons el Magnànim, Andújar, Aragó, Baltasar Carles d'Àustria, Batalla d'Épila, Bernadí de Siena, Camp de Carinyena, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Cereal, Cigró, Compositor, Corts de Montsó-Binèfar, Daroca, Director d'orquestra, DO Cariñena, Edat mitjana, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Aragó i de Castella, Garcia Fernández de Heredia, Guerra de Successió Espanyola, Hispània, Hortalissa, Jaume el Just, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Justícia d'Aragó, Llegum, Maria d'Aragó i d'Alburquerque, Micalet, Oli, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Pesta bubònica, Pius V, Província de Saragossa, Ramon de Penyafort, Vi.
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Carinyena (Aragó) і Alfons el Bataller
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Carinyena (Aragó) і Alfons el Magnànim
Andújar
Andújar és un municipi de la província de Jaén a Andalusia (Espanya).
Veure Carinyena (Aragó) і Andújar
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Carinyena (Aragó) і Aragó
Baltasar Carles d'Àustria
Baltasar Carles Domènec d'Àustria i de Borbó (Madrid, 17 d'octubre de 1629 - Saragossa, 9 d'octubre de 1646) anomenat usualment només Baltasar Carles, va ser infant d'Espanya i príncep d'Astúries, de Girona, de Viana i de Portugal entre 1632 i 1646, però no va arribar a regnar a causa de la seva mort prematura.
Veure Carinyena (Aragó) і Baltasar Carles d'Àustria
Batalla d'Épila
La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.
Veure Carinyena (Aragó) і Batalla d'Épila
Bernadí de Siena
Bernadí de Siena (Massa Marittima, Toscana, 1380 - L'Aquila, Abruços, 20 de maig de 1444) va ser un frare franciscà, considerat el més gran orador del seu temps.
Veure Carinyena (Aragó) і Bernadí de Siena
Camp de Carinyena
El Camp de Carinyena és una de les comarques de l'Aragó.
Veure Carinyena (Aragó) і Camp de Carinyena
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Carinyena (Aragó) і Carles II de Castella
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Carinyena (Aragó) і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Carinyena (Aragó) і Castellà
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Carinyena (Aragó) і Cereal
Cigró
Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.
Veure Carinyena (Aragó) і Cigró
Compositor
Un compositor és algú que compon música, és a dir, que crea una obra reunint o combinant diversos elements musicals.
Veure Carinyena (Aragó) і Compositor
Corts de Montsó-Binèfar
Les Corts de Montsó-Binèfar van ser presidides pel rei Felip I d'Aragó i foren Corts Generals de la Corona d'Aragó que implicava la reunió de les Corts forals valencianes, les Corts del Regne d'Aragó i les Corts de Catalunya.
Veure Carinyena (Aragó) і Corts de Montsó-Binèfar
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Veure Carinyena (Aragó) і Daroca
Director d'orquestra
Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.
Veure Carinyena (Aragó) і Director d'orquestra
DO Cariñena
La DO Cariñena està situada a la província de Saragossa, al voltant de Carinyena, la ciutat que dona nom a tota la comarca.
Veure Carinyena (Aragó) і DO Cariñena
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Carinyena (Aragó) і Edat mitjana
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Carinyena (Aragó) і Felip II de Castella
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Carinyena (Aragó) і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Carinyena (Aragó) і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Carinyena (Aragó) і Felip V d'Espanya
Ferran d'Aragó i de Castella
Seu Vella de Lleida) Ferran d'Aragó (València, 1329 - Borriana, 1363), infant d'Aragó i marquès de Tortosa i Camarasa.
Veure Carinyena (Aragó) і Ferran d'Aragó i de Castella
Garcia Fernández de Heredia
García Fernández de Heredia (Munébrega, Aragó, ? - La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 de juny de 1411) fou arquebisbe de Saragossa.
Veure Carinyena (Aragó) і Garcia Fernández de Heredia
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Carinyena (Aragó) і Guerra de Successió Espanyola
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Carinyena (Aragó) і Hispània
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Veure Carinyena (Aragó) і Hortalissa
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Carinyena (Aragó) і Jaume el Just
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Carinyena (Aragó) і Joan el Sense Fe
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Veure Carinyena (Aragó) і Joan II de Castella
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Carinyena (Aragó) і Justícia d'Aragó
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Carinyena (Aragó) і Llegum
Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Armes de Maria d'Aragó i d'Alburquerque Maria d'Aragó (1403 - 18 de febrer de 1445), princesa d'Aragó i reina consort de Castella (1420-1445).
Veure Carinyena (Aragó) і Maria d'Aragó i d'Alburquerque
Micalet
El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.
Veure Carinyena (Aragó) і Micalet
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Carinyena (Aragó) і Oli
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Carinyena (Aragó) і Pere el Cerimoniós
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Carinyena (Aragó) і Pere I de Castella
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Carinyena (Aragó) і Pesta bubònica
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Veure Carinyena (Aragó) і Pius V
Província de Saragossa
La província de Saragossa està ubicada al nord d'Espanya i en el centre de la comunitat autònoma d'Aragó.
Veure Carinyena (Aragó) і Província de Saragossa
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Veure Carinyena (Aragó) і Ramon de Penyafort
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Carinyena (Aragó) і Vi