Taula de continguts
24 les relacions: Adrast (fill de Tàlau), Alèctor, Els set contra Tebes, Epígons, Estènel (fill de Capaneu), Evadne (filla d'Ifis), Guerra dels set Cabdills, Helena de Troia, Ianira, Ifis (rei), Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Catorzè, Infern - Cant Dissetè, Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Vint-i-Cinquè, Infern - Cant Vintè, Les fenícies, Les suplicants, Papini Estaci, Taurisc (pintor), Tebes (Grècia), Timesiteu, Vanni Fucci, Zeus.
Adrast (fill de Tàlau)
Segons la mitologia grega, Adrast (en Ἂδραστος) va ser un rei d'Argos fill de Tàlau i de Lisímaca.
Veure Capaneu і Adrast (fill de Tàlau)
Alèctor
Alèctor (en grec antic Ἀλέκτωρ) va ser, segons la mitologia grega, un rei d'Argos, fill i successor d'Anaxàgoras i pare d'Ifis.
Veure Capaneu і Alèctor
Els set contra Tebes
''El jurament dels set cabdills'' (obra d'Alfred Church, 1897) Els set contra Tebes és una tragèdia d'Èsquil.
Veure Capaneu і Els set contra Tebes
Epígons
Els epígons (en grec antic Ἐπίγονοι) són els descendents dels set cabdills que van participar en la primera expedició contra Tebes.
Veure Capaneu і Epígons
Estènel (fill de Capaneu)
Segons la mitologia grega, Estènel (en grec antic Σθένελος) va ser un heroi, fill de Capaneu i d'Evadne.
Veure Capaneu і Estènel (fill de Capaneu)
Evadne (filla d'Ifis)
Evadne (en grec antic Εὐάδνη, Euadne), segons la mitologia grega, fou filla d'Ifis, rei d'Argos.
Veure Capaneu і Evadne (filla d'Ifis)
Guerra dels set Cabdills
La guerra dels set Cabdills és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega.
Veure Capaneu і Guerra dels set Cabdills
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Veure Capaneu і Helena de Troia
Ianira
Ianira (en grec antic Ἰάνειρά) és, a la mitologia grega el nom de dos personatges femenins.
Veure Capaneu і Ianira
Ifis (rei)
Segons la mitologia grega, Ifis (en grec antic Ἶφις), fou un rei d'Argos, fill d'Alèctor.
Veure Capaneu і Ifis (rei)
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Veure Capaneu і Infern (La Divina Comèdia)
Infern - Cant Catorzè
Gustave Doré: "L'horrible sorral" dels violents contra Déu i la natura El cant catorzè de l'Infern de Dante Alighieri es desenvolupa en el tercer anell del Setè Cercle, on els pecadors són castigats sobre un "horrible sorral", de sorra ardent en què cauen flames constants a sobre dels condemnats.
Veure Capaneu і Infern - Cant Catorzè
Infern - Cant Dissetè
Gerió il·lustrat per Gustave Doré El cant dissetè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en el tercer anell del setè cercle, on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, al final d'aquest anell els pelegrins troben un gran penya-segat.
Veure Capaneu і Infern - Cant Dissetè
Infern - Cant Quinzè
Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.
Veure Capaneu і Infern - Cant Quinzè
Infern - Cant Vint-i-Cinquè
El cant vint i cinquè pintat per Priamo de la Quercia. Segle XV. Giovanni Stradano. Cant XXV.
Veure Capaneu і Infern - Cant Vint-i-Cinquè
Infern - Cant Vintè
Els endevins. Il·lustració de Giovanni Stradano El cant vintè de l'Infern de Dante Alighieri té lloc en la quarta fossa del vuitè cercle on són castigats els endevins i els mags; estem a la matinada del 9 d'abril de 1300 (Dissabte Sant), o segons altres comentaristes del 26 de març del 1300.
Veure Capaneu і Infern - Cant Vintè
Les fenícies
Eurípides, creador de ''Les fenícies'' Les fenícies (en grec: Φοίνισσαι) és una tragèdia del dramaturg grec Eurípides, datada el 410 aC.
Veure Capaneu і Les fenícies
Les suplicants
Les suplicants (en grec: Ικέτιδες) és una tragèdia d'Eurípides del 423 aC.
Veure Capaneu і Les suplicants
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Veure Capaneu і Papini Estaci
Taurisc (pintor)
Taurisc (en llatí Tauriscus, en grec antic Ταυρίσκος) fou un pintor grec.
Veure Capaneu і Taurisc (pintor)
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Capaneu і Tebes (Grècia)
Timesiteu
Timesiteu (en llatí Timesitheus, en grec antic Τιμησίθεος) fou un poeta tràgic grec que només menciona Suides i dona el nom de les seves obres.
Veure Capaneu і Timesiteu
Vanni Fucci
El fossat vuité, dels lladres o violents contra les coses de Déu. Cant vint-i-quatrè, il·lustrat per Gustave Doré Vanni Fucci al fossat dels Lladres. Gustave Doré Vanni Fucci anomenat "Bèstia" és una figura històrica del, originari de Pistoia.
Veure Capaneu і Vanni Fucci
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Capaneu і Zeus
També conegut com Capaneus, Kapaneós.