Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cal·ligrafia

Índex Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

129 les relacions: Al-Àndalus, Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí, Alcorà, Alcuí de York, Alfabet, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet siríac, Antiga Roma, Aràbia, Aràbia Saudita, Art, Art abstracte, Àfrica, Bàsmala, Bíblia, Bellesa, Cal·ligrafia àrab, Cal·ligrafia cúfica, Cal·ligrafia japonesa, Cal·ligrafia occidental, Cal·ligrafia xinesa, Califat Abbàssida, Canya (planta), Capitular, Carlemany, Cursiva, Déu en l'islam, Diccionario de la lengua española, Didàctica de l'escriptura, Dinastia Han, Dinastia Qin, Dinastia Shang, Dinastia Tang, Dinastia Zhou, Diwan (càrrec), Edat mitjana, Epitafi, Escriba, Escriptura, Escriptura a mà, Escriptura cancelleresca, Escriptura cursiva romana, Escriptura quadrada, Escriptura rústica, Escriptura xinesa, Gòtica (tipografia), Grafologia, ..., Hira, Hiragana, Humanisme, Ibn Muqla, Ideograma, Il·luminació (pintura), Imperi Otomà, Impremta, Iraq, Islam, Japó, Johannes Gutenberg, Kanji, Katakana, Kufa, Làkhmides, Lettering, Li Si, Literatura àrab, Lleida, Magrib, Mahmut II, Mahoma, Majúscula, Marroc, Màixriq, Màquina d'escriure, Minaret, Minúscula, Mineola (Nova York), Núria Perpinyà i Filella, Ordinador, Pa d'or, Papir, Període dels Regnes Combatents (Xina), Pergamí, Qin Shi Huangdi, Renaixement, República Popular de la Xina, Scriptorium, Semiuncial, Signe, Simplificació dels caràcters xinesos, Solimà I el Magnífic, Sultà, Sura (Alcorà), Taquigrafia, Teatre Municipal de l'Escorxador, Thúluth, Times New Roman, Tinta xinesa, Tipografia, Tughra, Turc, Umma (islam), Uncial, Urdú, Visir, Xahada, Xina, 1407, 15 de gener, 1520, 1566, 1958, 1964, 2010, 220, 25, 317, 321, 344, 348, 379, 420, 618, 786, 907, 940. Ampliar l'índex (79 més) »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Cal·ligrafia і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí

Abu-Abd-ar-Rahman al-Khalil ibn Àhmad ibn Amr ibn Tamim al-Farahidí al-Azdí al-Yahmadí al-Basrí ——, més conegut com a al-Khalil ibn Àhmad o al-Farahidí, fou un escriptor i filòleg del sud d'Aràbia (actual Oman).

Nou!!: Cal·ligrafia і Al-Khalil ibn Àhmad al-Farahidí · Veure més »

Alcorà

LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alcorà · Veure més »

Alcuí de York

Museu d'Història de l'Art, Viena Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alcuí de York · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet · Veure més »

Alfabet àrab

Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet siríac

Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.

Nou!!: Cal·ligrafia і Alfabet siríac · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Cal·ligrafia і Antiga Roma · Veure més »

Aràbia

Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.

Nou!!: Cal·ligrafia і Aràbia · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita o l'Aràbia Saudí és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Cal·ligrafia і Aràbia Saudita · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Cal·ligrafia і Art · Veure més »

Art abstracte

Exemple de l'art abstracte modern, Natalia Plachta Fernandes, Where are you I L'art abstracte és un estil artístic que va sorgir a l'inici del.

Nou!!: Cal·ligrafia і Art abstracte · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Cal·ligrafia і Àfrica · Veure més »

Bàsmala

Exemple d'utilització decorativa de la bàsmala La bàsmala és una fórmula ritual islàmica que encapçala totes les sures de l'Alcorà (excepte la novena) i que els musulmans utilitzen en diversos altres contexts així com a motiu ornamental cal·ligràfic.

Nou!!: Cal·ligrafia і Bàsmala · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Cal·ligrafia і Bíblia · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Cal·ligrafia і Bellesa · Veure més »

Cal·ligrafia àrab

Bàsmala amb forma d'au: una composició cal·ligràfica àrab clàssica. La cal·ligrafia àrab (‘art de la línia’) és un art decoratiu propi dels pobles que utilitzen l'alfabet àrab i les seves variants.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cal·ligrafia àrab · Veure més »

Cal·ligrafia cúfica

s de l'Alcorà escrit en cal·ligrafia cúfica. Lescriptura o cal·ligrafia cúfica és un estil de cal·ligrafia àrab, considerat el tipus d'escriptura més antic en aquest idioma i consistent en una forma modificada de l'antiga escriptura dels Nabateus.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cal·ligrafia cúfica · Veure més »

Cal·ligrafia japonesa

El shodō (書道|しょどう|el "camí de l'escriptura") és la cal·ligrafia japonesa.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cal·ligrafia japonesa · Veure més »

Cal·ligrafia occidental

Amb cisell damunt pedra, les majúscules. L'escriptura quadrada és considerada com un dels més bells exemples de cal·ligrafia. La cal·ligrafia occidental o cal·ligrafia llatina és la cal·ligrafia basada en l'ús de l'alfabet llatí, creat pels romans, i en un sentit més ampli abasta també els treballs realitzats emprant l'alfabet grec o el ciríl·lic.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cal·ligrafia occidental · Veure més »

Cal·ligrafia xinesa

Segons la cal·ligrafia xinesa, o shūfǎ (书法), els caràcters xinesos poden ser traçats segons cinc estils històrics.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cal·ligrafia xinesa · Veure més »

Califat Abbàssida

Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Cal·ligrafia і Califat Abbàssida · Veure més »

Canya (planta)

Canya de sant Joan a Macarella (Menorca) La canya és la tija de diferents poàcies (antigament gramínies) lignificades.

Nou!!: Cal·ligrafia і Canya (planta) · Veure més »

Capitular

Un capitular (en llatí: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Cal·ligrafia і Capitular · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Cal·ligrafia і Carlemany · Veure més »

Cursiva

''Alexa'', un tipus de lletra en cursiva 4 formes de la font de lletra Adobe Arabic (Normal, cursiva, negreta, negreta-cursiva) La cursiva o itàlica és un estil de tipus de lletra —altres estils són la rodona, la negreta, la versaleta…— que té els traços inclinats cap a la dreta, a la manera de l'escriptura manual.

Nou!!: Cal·ligrafia і Cursiva · Veure més »

Déu en l'islam

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica En l'islam, Déu és el senyor absolut, omnipotent i omniscient de l'Univers i el creador de tot allò que existeix.

Nou!!: Cal·ligrafia і Déu en l'islam · Veure més »

Diccionario de la lengua española

Edició de 1780. El Diccionario de la lengua española (oficialment, DLE — DRAE, corresponent a Diccionario de la Real Academia Española) és un diccionari normatiu del castellà editat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Cal·ligrafia і Diccionario de la lengua española · Veure més »

Didàctica de l'escriptura

La didàctica de l'escriptura, ensenyament de l'escriptura o pedagogia de l'escriptura és el conjunt de metodologies per a l'aprenentatge i l'ensenyament de l'escriptura, com a part de l'alfabetització.

Nou!!: Cal·ligrafia і Didàctica de l'escriptura · Veure més »

Dinastia Han

La dinastia Han (en caràcters tradicionals: 漢朝, caràcters simplificats: 汉朝, en pinyin: Hàncháo) va regnar sobre la Xina del 202 aC al 220 dC.

Nou!!: Cal·ligrafia і Dinastia Han · Veure més »

Dinastia Qin

La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.

Nou!!: Cal·ligrafia і Dinastia Qin · Veure més »

Dinastia Shang

La dinastia Shang (en xinès tradicional i simplificat: 商朝; en pinyin: Shāng Cháo, coneguda també com a dinastia Yin (en xinès tradicional i simplificat: 殷代; en pinyin: Yīn Dài), fou una dinastia reial xinesa que governà a la vall del Riu Groc a la província de Henan, al mil·lenni II aC. Tradicionalment es considera que va succeir la (possiblement mítica) dinastia Xia i fou succeïda, al seu torn per la dinastia Zhou de l'Oest. El relat clàssic dels Shang prové de textos com el Shujing, els Annals de Bambú i els Registres del Gran Historiador. L'erudició moderna data la dinastia entre els segles XVI i XI aC, amb més acord sobre la data de finalització que sobre la data d'inici. Se suposa que fou fundada per un vassall rebel, Shāng Tāng ('Tang el perfecte'), que va enderrocar la dinastia Xia que governava al nord de Shansi. La dinastia Shang és la dinastia més antiga de la història tradicional xinesa. La seva historicitat està acreditada per les troballes a la vall del Riu Groc. Les excavacions a les ruïnes de Yin Xu (prop de l'actual Anyang), que ha estat identificada com l'última capital Shang, van descobrir onze tombes reials importants i els fonaments de palaus i llocs rituals. Les principals troballes arqueològiques de la vall del riu Groc, que han confirmat l'existència dels reis Shang, són objectes rituals de bronze i, especialment, els ossos oraculars, closques de tortuga i omòplats d'animal sobre els quals escrivien prediccions oraculars. Aquests ossos tenen tres seccions: una pregunta per a l'oracle, la seva contestació i el resultat que reflectia si l'oracle tenia raó. Normalment els ossos són de bestiar, bous o micos, però mai de gats o gossos. Aquests textos escrits en els ossos són la forma més antiga que s'ha conservat d'escriptura xinesa, coneguda com a escriptura dels ossos oraculars, i han tingut un paper fonamental en les investigacions recents sobre l'origen i el desenvolupament dels caràcters xinesos. La informació que ens proporcionen ens dona una visió privilegiada de les primeres etapes de la civilització xinesa sobre diversos aspectes, com la política, l'economia, cultura, religió, geografia, astronomia, calendari, art i medicina. Sima Qian diu en les seves Memòries històriques (Shǐjì, 史记 en xinès simplificat o 史記 en xinès tradicional) que la dinastia Shong va traslladar la seva capital set vegades. L'últim i més important trasllat, a la ciutat de Yin (殷) l'any 1350 aC va portar a l'època daurada de la dinastia. De fet, aquesta etapa se l'anomena de vegades època Yin. L'emplaçament de la capital de Yin està molt a prop de l'actual ciutat d'Anyang. La civilització Shan encara estava basada en l'agricultura i la cacera i va dominar el curs mitjà del riu Groc (a Shantung i a la província moderna de Shang, existien territoris independents). En aquest període, es va desenvolupar el sistema d'escriptura. S'han trobat nombrosos objectes de bronze i molts porten inscripcions; els objectes estan molt ben treballats. La dinastia va regir sobre el nord de la Xina i els Shang van fer incursions contra els nòmades i altres veïns. La capital fou traslladada vers el 1325 aC per l'emperador Pau Ken (Pau Geng) a Yin, i per això la dinastia va agafar aquest nom. Vers el 1175 aC, el principat de Pin, al curs superior dels rius Wei i Ching, a Shensi, governat per Tan Fu, se'n va reconèixer vassall. Un successor, Wen, fou empresonat vers el 1125 aC i el seu fill Ou (Wu Wang), nomenat rei de Pin, però el fill fou lleial al pare i es va revoltar i la rebel·lió es va fer gran fins que l'emperador Zi Zhou Tsin fou enderrocat, i Wu proclamat sobirà, i fundà la dinastia Zhou (Chou), amb capital a Hao.

Nou!!: Cal·ligrafia і Dinastia Shang · Veure més »

Dinastia Tang

La dinastia Tang (xinès: 唐朝, pinyin: Tángcháo) (618-907) va ser la successora de la dinastia Sui i predecessora del període de les Cinc dinasties i Deu regnes a la Xina.

Nou!!: Cal·ligrafia і Dinastia Tang · Veure més »

Dinastia Zhou

La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.

Nou!!: Cal·ligrafia і Dinastia Zhou · Veure més »

Diwan (càrrec)

El dewan, diwan o divan, és un mot persa que, al llarg de la història islàmica, ha tingut diversos significats i funcions, diferents però alhora similars.

Nou!!: Cal·ligrafia і Diwan (càrrec) · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Cal·ligrafia і Edat mitjana · Veure més »

Epitafi

«No espero res. No temo res. Sóc lliure». Epitafis al sepulcre de la família de Franz Kafka Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenatjar les persones que hi són sepultades.

Nou!!: Cal·ligrafia і Epitafi · Veure més »

Escriba

Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriba · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura · Veure més »

Escriptura a mà

Lescriptura a mà és aquella feta per una persona amb un instrument d'escriptura, com un estilet, una ploma d'au, un bolígraf o un llapis, utilitzant la mà.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura a mà · Veure més »

Escriptura cancelleresca

L'escriptura cancelleresca, també anomenada itàlica és una cal·ligrafia lleugerament inclinada.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura cancelleresca · Veure més »

Escriptura cursiva romana

data.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura cursiva romana · Veure més »

Escriptura quadrada

Escriptura quadrada L'escriptura quadrada (també anomenada majúscula lapidària, majúscula monumental o majúscula elegant) és la forma de cal·ligrafia de l'antiga Roma que va donar origen a les majúscules actuals.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura quadrada · Veure més »

Escriptura rústica

L'escriptura rústica (en llatí capitalis rustica) és una forma de cal·ligrafia majúscula de l'antiga Roma.

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura rústica · Veure més »

Escriptura xinesa

L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).

Nou!!: Cal·ligrafia і Escriptura xinesa · Veure més »

Gòtica (tipografia)

Tipografia de la família gòtica. La lletra gòtica, altrament coneguda com a cal·ligrafia gòtica, és un tipus de lletra que va ser usada a l'Europa Occidental aproximadament des de 1150 i el 1500.

Nou!!: Cal·ligrafia і Gòtica (tipografia) · Veure més »

Grafologia

La grafologia és l'estudi de l'escriptura com a reveladora de la personalitat, activitat, intel·ligència i temperament humà.

Nou!!: Cal·ligrafia і Grafologia · Veure més »

Hira

Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.

Nou!!: Cal·ligrafia і Hira · Veure més »

Hiragana

El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.

Nou!!: Cal·ligrafia і Hiragana · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Cal·ligrafia і Humanisme · Veure més »

Ibn Muqla

Abu-Ali Muhàmmad ibn Alí ibn Muqla, més conegut com a Ibn Muqla (Bagdad 885/886 - 940) va ser visir i un dels cal·lígrafs de l'escriptura àrab més importants del període abbàssida, a qui s'atribueix la invenció de l'escriptura thúluth.

Nou!!: Cal·ligrafia і Ibn Muqla · Veure més »

Ideograma

xinesos. Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin, encara que en l'escriptura de certes llengües significa una paraula, un morfema, una frase determinada o idees completes, sense representar cadascuna de les seves síl·labes o fonemes.

Nou!!: Cal·ligrafia і Ideograma · Veure més »

Il·luminació (pintura)

Manuscrit il·luminat del ''Llibre dels fets'' Una il·luminació és un tipus de decoració pintada, o de vegades en forma d'escriptura (tipografia manual), usada sobretot del al XIV als llibres escrits a mà amb motius en color.

Nou!!: Cal·ligrafia і Il·luminació (pintura) · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Cal·ligrafia і Imperi Otomà · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Cal·ligrafia і Impremta · Veure més »

Iraq

LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Cal·ligrafia і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Cal·ligrafia і Islam · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Cal·ligrafia і Japó · Veure més »

Johannes Gutenberg

, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.

Nou!!: Cal·ligrafia і Johannes Gutenberg · Veure més »

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.

Nou!!: Cal·ligrafia і Kanji · Veure més »

Katakana

Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.

Nou!!: Cal·ligrafia і Katakana · Veure més »

Kufa

Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.

Nou!!: Cal·ligrafia і Kufa · Veure més »

Làkhmides

s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.

Nou!!: Cal·ligrafia і Làkhmides · Veure més »

Lettering

La retolació o lettering és una tècnica artística per la qual es crea una paraula dibuixant les lletres que la formen sense seguir un alfabet predefinit.

Nou!!: Cal·ligrafia і Lettering · Veure més »

Li Si

Li Si o Li Ssu (280 aC., Chu - 208 aC., Shaanxi), originari del país de Chu, situat en gran part de l'actual Hubei.

Nou!!: Cal·ligrafia і Li Si · Veure més »

Literatura àrab

Exemplar d'un dels manuscrits més antics de ''Les mil i una nits'' (segle XIV) La literatura àrab és el conjunt de textos literaris escrits en llengua àrab; no és habitual, per tant, incloure les obres que estan escrites usant l'alfabet àrab però no l'idioma, com és el cas de la literatura persa i de la literatura en llengua urdú.

Nou!!: Cal·ligrafia і Literatura àrab · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Cal·ligrafia і Lleida · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Cal·ligrafia і Magrib · Veure més »

Mahmut II

Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.

Nou!!: Cal·ligrafia і Mahmut II · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Cal·ligrafia і Mahoma · Veure més »

Majúscula

La majúscula és la versió més grossa de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: Cal·ligrafia і Majúscula · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Cal·ligrafia і Marroc · Veure més »

Màixriq

Màixriq, literalment «Llevant», és el nom que rep la regió àrab oriental, oposada al Magrib.

Nou!!: Cal·ligrafia і Màixriq · Veure més »

Màquina d'escriure

''Smith Premier'', del 1889 1870: "The Writing ball" de Rasmus Malling-Hansen La màquina d'escriure és un aparell mecànic, electromecànic o electrònic amb un conjunt de tecles que en ser pressionades imprimeixen caràcters en un paper.

Nou!!: Cal·ligrafia і Màquina d'escriure · Veure més »

Minaret

Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.

Nou!!: Cal·ligrafia і Minaret · Veure més »

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: Cal·ligrafia і Minúscula · Veure més »

Mineola (Nova York)

Mineola és una població dels Estats Units a l'estat de Nova York.

Nou!!: Cal·ligrafia і Mineola (Nova York) · Veure més »

Núria Perpinyà i Filella

Núria Perpinyà i Filella (Lleida, Segrià, 25 de maig de 1961) és una escriptora catalana.

Nou!!: Cal·ligrafia і Núria Perpinyà i Filella · Veure més »

Ordinador

Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.

Nou!!: Cal·ligrafia і Ordinador · Veure més »

Pa d'or

Ús del pa d'or en una quadre d'art modern fet per Gustav Klimt el 1907. Una palleta d'or de 5 mm de diàmetre (a baix) es pot ampliar mitjançant el martelleig en una làmina d'or d'uns 0,5 metres quadrats. Museu de l'or de Toi, Japó. Pa d'or és el full molt prim d'or batut usat tradicionalment com a decoració per daurar a diferents arts, per exemple en escultures, icones, retaules, orfebreria, mobiliari i superfícies arquitectòniques tant exteriors com interiors.

Nou!!: Cal·ligrafia і Pa d'or · Veure més »

Papir

El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.

Nou!!: Cal·ligrafia і Papir · Veure més »

Període dels Regnes Combatents (Xina)

El període dels Regnes Combatents (en xinès tradicional, 戰國時代, simplificat:战国时代, pinyin: Zhànguó Shídài) és el període de la història xinesa comprès entre els anys 475 aC i 221 aC.

Nou!!: Cal·ligrafia і Període dels Regnes Combatents (Xina) · Veure més »

Pergamí

XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Nou!!: Cal·ligrafia і Pergamí · Veure més »

Qin Shi Huangdi

Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC)Wood, Frances (2008). China's First Emperor and His Terracotta Warriors. Macmillan publishing., 9780312381127. p 2. va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪).Vegeu.Book.sina.com.cn. "." 帝王相貌引起的歷史爭議. Consultat el 18-01-2009. Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys. L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.

Nou!!: Cal·ligrafia і Qin Shi Huangdi · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Cal·ligrafia і Renaixement · Veure més »

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Nou!!: Cal·ligrafia і República Popular de la Xina · Veure més »

Scriptorium

Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.

Nou!!: Cal·ligrafia і Scriptorium · Veure més »

Semiuncial

La semiuncial és un tipus d'escriptura derivada de la capital romana clàssica.

Nou!!: Cal·ligrafia і Semiuncial · Veure més »

Signe

* Signe o símbol, representació d'una idea de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits.

Nou!!: Cal·ligrafia і Signe · Veure més »

Simplificació dels caràcters xinesos

La simplificació dels caràcters xinesos és el procés de reforma de l'escriptura xinesa que va tenir lloc a la segona meitat del, quan el govern de la República Popular de la Xina va promoure l'adopció d'un sistema de caràcters simplificats (簡體字 / 简体字 jiǎntǐzì), que ha substituït els caràcters tradicionals a la Xina continental.

Nou!!: Cal·ligrafia і Simplificació dels caràcters xinesos · Veure més »

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Nou!!: Cal·ligrafia і Solimà I el Magnífic · Veure més »

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Nou!!: Cal·ligrafia і Sultà · Veure més »

Sura (Alcorà)

Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Cal·ligrafia і Sura (Alcorà) · Veure més »

Taquigrafia

Transcripció taquigràfica La taquigrafia o estenografia és una escriptura abreviada d'execució més ràpida que l'escriptura ordinària.

Nou!!: Cal·ligrafia і Taquigrafia · Veure més »

Teatre Municipal de l'Escorxador

El Teatre Municipal de l'Escorxador és un teatre ubicat a l'antic Escorxador Municipal, un edifici modernista de Lleida rehabilitat per la Paeria des d'octubre del 1998.

Nou!!: Cal·ligrafia і Teatre Municipal de l'Escorxador · Veure més »

Thúluth

La Bandera de l'Aràbia Saudita, amb la inscripció de la ''xahada'' en ''thúluth'' salat escrita en ''thúluth'' El thúluth (‘terç’) és una varietat de cal·ligrafia àrab que va fer la seva primera aparició al (segle quart de l'Hègira).

Nou!!: Cal·ligrafia і Thúluth · Veure més »

Times New Roman

Geòrgia amb 84 punts. Times New Roman és una tipografia del tipus serifa encarregada pel diari The Times (Londres) el 1931 i dissenyada per Stanley Morison al costat de Starling Burgess i Victor Lardent.

Nou!!: Cal·ligrafia і Times New Roman · Veure més »

Tinta xinesa

Dibuix amb tinta xinesa La tinta xinesa és una tinta d'invenció xinesa utilitzada principalment a la cal·ligrafia xinesa i japonesa, així com a la pintura xinesa.

Nou!!: Cal·ligrafia і Tinta xinesa · Veure més »

Tipografia

''Summa teològica'' de Sant Tomàs d'Aquino La tipografia és una tècnica (industrial o artística) de reproduir texts de forma impresa mitjançant tipus mòbils i gravats que són entitats, la forma dels quals es transfereixen al suport per pressió directa.

Nou!!: Cal·ligrafia і Tipografia · Veure més »

Tughra

''Tughra'' del sultà Mahmut II. Tughra o tugra és el signe o signatura individual dels sultans de l'Imperi Otomà, compost a partir del seu nom i utilitzat per aquests com a segell.

Nou!!: Cal·ligrafia і Tughra · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Cal·ligrafia і Turc · Veure més »

Umma (islam)

Lumma (‘comunitat’ o ‘nació’, amb la mateixa etimologia que, ‘mare’) designa, dins de l'islam, la «comunitat dels creients» més enllà de la seva nacionalitat, dels seus lligams familiars i de la divisió dels poders polítics que els governen.

Nou!!: Cal·ligrafia і Umma (islam) · Veure més »

Uncial

L'escriptura uncial té forma de majúscules gregues i llatines, és arrodonida i es va emprar en els còdexs des del fins al.

Nou!!: Cal·ligrafia і Uncial · Veure més »

Urdú

L'urdú és una llengua indoiraniana parlada principalment a l'Índia i al Pakistan.

Nou!!: Cal·ligrafia і Urdú · Veure més »

Visir

Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.

Nou!!: Cal·ligrafia і Visir · Veure més »

Xahada

La xahada (‘testimoniatge’, en context religiós ‘professió de fe’, tot i que també se l'anomena en dual,, derivat de, ‘testificar’, ‘ésser testimoni’) és una frase que constitueix la professió de fe de l'islam i és el primer dels anomenats «cinc pilars» en què es fonamenta aquesta religió.

Nou!!: Cal·ligrafia і Xahada · Veure més »

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Cal·ligrafia і Xina · Veure més »

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Cal·ligrafia і 1407 · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Cal·ligrafia і 15 de gener · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 1520 · Veure més »

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cal·ligrafia і 1566 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Cal·ligrafia і 1958 · Veure més »

1964

;Països Catalans.

Nou!!: Cal·ligrafia і 1964 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Cal·ligrafia і 2010 · Veure més »

220

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 220 · Veure més »

25

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 25 · Veure més »

317

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 317 · Veure més »

321

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 321 · Veure més »

344

El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Cal·ligrafia і 344 · Veure més »

348

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 348 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 379 · Veure més »

420

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 420 · Veure més »

618

El 618 (DCXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Cal·ligrafia і 618 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 786 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 907 · Veure més »

940

Sense descripció.

Nou!!: Cal·ligrafia і 940 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cal.ligrafia, Cal·ligrafia infantil, Cal·lígraf, Cal•ligrafia, Caŀligrafia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »