Taula de continguts
25 les relacions: Atena, Atles (mitologia), Ceuta, Circe, Eetes, Gai Juli Higí, Grec antic, Hèlios, Hermes, Hesíode, Homer, Mar Mediterrània, Nausítous, Nimfa, Oceà Atlàntic, Oceànides, Odissea, Odisseu, Ogígia, Penèlope, Perseida, Plèione, Teogonia, Zeus, 1616.
- Helíades
- Oceànides
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Veure Calipso (mitologia) і Atena
Atles (mitologia)
Segons la mitologia grega, Atles, Atlas o Atlant (Ἄτλας) va ser un tità que, per tant, pertany a la generació anterior a la dels Olímpics.
Veure Calipso (mitologia) і Atles (mitologia)
Ceuta
Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.
Veure Calipso (mitologia) і Ceuta
Circe
Circe p. 80 (Kírke, Κίρκη) fou una maga mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis.
Veure Calipso (mitologia) і Circe
Eetes
Jàson rebut pel Rei Eetes Eetes (grec antic Αἰήτης, llatí Aeetes), fou un rei mític fill d'Hèlios i de Perseis que inicialment havia rebut del seu pare el regne de Corint, però l'havia deixat pel de la Còlquida, país situat al peu del Caucas, vora el Mar Negre.
Veure Calipso (mitologia) і Eetes
Gai Juli Higí
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) va ser un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que va néixer a Hispània i que va ser deixeble de Corneli Alexandre Polihistor.
Veure Calipso (mitologia) і Gai Juli Higí
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Calipso (mitologia) і Grec antic
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Veure Calipso (mitologia) і Hèlios
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Calipso (mitologia) і Hermes
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Veure Calipso (mitologia) і Hesíode
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Calipso (mitologia) і Homer
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Calipso (mitologia) і Mar Mediterrània
Nausítous
Nausítous (en grec Ναυσίθοος), va ser un rei dels feacis, fill de Posidó i de Peribea, filla del rei Eurimedont, que regnava sobre un poble de gegants.
Veure Calipso (mitologia) і Nausítous
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Veure Calipso (mitologia) і Nimfa
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Calipso (mitologia) і Oceà Atlàntic
Oceànides
En la mitologia grecoromana, les oceànides (en Ὠκεανίδες; en singular, oceànida, Ὠκεανίς) eren unes nimfes filles dels titans Ocèan i Tetis.
Veure Calipso (mitologia) і Oceànides
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Calipso (mitologia) і Odissea
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Calipso (mitologia) і Odisseu
Ogígia
Hermes ordena a Calipso que deixi partir Odisseu. Ogígia és una illa esmentada a L'Odissea d'Homer.
Veure Calipso (mitologia) і Ogígia
Penèlope
Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.
Veure Calipso (mitologia) і Penèlope
Perseida
Segons la mitologia grega, Perseida (en Περσηίς) va ser una nimfa oceànida, filla d'Ocèan i de Tetis.
Veure Calipso (mitologia) і Perseida
Plèione
D'acord amb la mitologia grega, Plèione (en grec antic Πληιόνη), va ser una nimfa, filla d'Oceà i de Tetis.
Veure Calipso (mitologia) і Plèione
Teogonia
La Teogonia o Teogònia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus»; en llatí Thĕŏgŏnĭa, ae) és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega.
Veure Calipso (mitologia) і Teogonia
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Calipso (mitologia) і Zeus
1616
Nicolau Copèrnic.
Veure Calipso (mitologia) і 1616
Vegeu també
Helíades
- Òquim
- Actis
- Aqueront
- Bisaltes (mitologia)
- Càndal
- Càrites (mitologia)
- Cèrcaf
- Calipso (mitologia)
- Circe
- Climen
- Coribants
- Dirce
- Eetes
- Estèrope
- Eufròsine
- Faetont
- Faetusa
- Hèmera
- Helíades
- Heliades (ètnia)
- Hores
- Lèlex (pare de Policàon)
- Lampècia
- Mèrope
- Macar (mitologia)
- Pasífae
- Tènages
Oceànides
- Àmfiro
- Àsia (mitologia)
- Admete (filla d'Oceà)
- Adrastea (nimfa)
- Amaltea (mitologia)
- Amfitrite
- Cal·lírroe (filla d'Oceà)
- Calipso (mitologia)
- Cerceida
- Clícia
- Clímene
- Daïra (filla d'Oceà)
- Dione (mitologia)
- Dione (titànide)
- Doris (mitologia)
- Electra (filla d'Oceà)
- Estix
- Etna (mitologia)
- Eurínome
- Fílira
- Galaxaura
- Ianira
- Iante
- Ida (nimfa)
- Idia
- Leuce
- Mèrope
- Melòbosis
- Metis (filla d'Oceà)
- Nèmesis
- Neera (nimfa)
- Nisíades
- Oceànides
- Peito
- Perseida
- Plèione
- Pluto
- Polixo
- Primno
- Rode (nimfa)
- Sirena
- Tique
- Zeuxo