Taula de continguts
114 les relacions: Abadia, Annuario Pontificio, Arquebisbat de Bourges, Arquebisbat de Poitiers, Arquebisbat de Tours, Bisbat d'Agen, Bisbat d'Orleans, Bisbat de Besiers, Bisbat de Comenge, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Mâcon, Bisbat de Soissons, Bisbat de Tarba, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Capítol (catolicisme), Catedral, Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, Concordat, Concordat del 1801, Congregació de l'Esperit Sant, Corrèze, Denis de Sainte-Marthe, Departament francès, Diòcesi, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Francès, Joan XXII, Llatí, Lleó X, Llemosí, Marcel Lefebvre, Martí de Tours, Normands, Nova Aquitània, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Ordinariat militar de França, Paganisme, Parròquia eclesiàstica, Pesta Negra, Pius VII, Província eclesiàstica, Qui Christi Domini, Ritu romà, Seminari, Solstici, Tula, ... Ampliar l'índex (64 més) »
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Bisbat de Tulle і Abadia
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Tulle і Annuario Pontificio
Arquebisbat de Bourges
L'església de Sainte-Solange, meta de pel·legrinatge. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Fontgombault. Larquebisbat de Bourges (francès: Archidiocèse de Bourges, llatí: Archidioecesis Bituricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.
Veure Bisbat de Tulle і Arquebisbat de Bourges
Arquebisbat de Poitiers
XIV. IV). X. Larquebisbat de Poitiers (francès: Archidiocèse de Poitiers, llatí: Archidioecesis Pictaviensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Tulle і Arquebisbat de Poitiers
Arquebisbat de Tours
V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Tulle і Arquebisbat de Tours
Bisbat d'Agen
El bisbat d'Agen (francès: diocèse d'Agen, llatí: Dioecesis Agennensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus, centrada a Agen.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat d'Agen
Bisbat d'Orleans
L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat d'Orleans
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Besiers
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Comenge
Bisbat de Llemotges
catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Llemotges
Bisbat de Mâcon
El bisbat de Mâcon (francès: Diocèse de Mâcon, llatí: Dioecesis Matisconensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Mâcon
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Soissons
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbat de Tarba
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat de Tulle і Bisbe (Església Catòlica)
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat de Tulle і Butlla
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Bisbat de Tulle і Capítol (catolicisme)
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat de Tulle і Catedral
Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
* Per a l'orde monàstic medieval de Saint-Sulpice-des-Bois, vegeu: Orde de Sant Sulpici La Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici, en llatí Societas Presbyterorum a Sancto Sulpitio, és una societat de vida apostòlica de clergues, de dret pontifici.
Veure Bisbat de Tulle і Companyia dels Sacerdots de Sant Sulpici
Concordat
Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.
Veure Bisbat de Tulle і Concordat
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Bisbat de Tulle і Concordat del 1801
Congregació de l'Esperit Sant
La Congregació de l'Esperit Sant i del Sagrat Cor de Maria, en llatí Congregatio Sancti Spiritus sub tutela Immaculati Cordis Beatissimae Virginis Mariae, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament una congregació clerical.
Veure Bisbat de Tulle і Congregació de l'Esperit Sant
Corrèze
* Corresa, departament francès a la regió Nova Aquitània.
Veure Bisbat de Tulle і Corrèze
Denis de Sainte-Marthe
va ser un religiós benedictí, teòleg i historiador francès, superior general de la Congregació de Sant Maur.
Veure Bisbat de Tulle і Denis de Sainte-Marthe
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Bisbat de Tulle і Departament francès
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Tulle і Diòcesi
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Veure Bisbat de Tulle і Església catòlica a França
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat de Tulle і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Tulle і Església sufragània
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Bisbat de Tulle і Francès
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Veure Bisbat de Tulle і Joan XXII
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Tulle і Llatí
Lleó X
Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència, 1475 - Roma, Estats Pontificis, 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.
Veure Bisbat de Tulle і Lleó X
Llemosí
* Lingüística.
Veure Bisbat de Tulle і Llemosí
Marcel Lefebvre
Marcel-François Lefebvre C.S.Sp. (Tourcoing, 29 de novembre de 1905- Martigny, 25 de març de 1991) fou un arquebisbe catòlic francès.
Veure Bisbat de Tulle і Marcel Lefebvre
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Bisbat de Tulle і Martí de Tours
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Bisbat de Tulle і Normands
Nova Aquitània
Nova Aquitània (en francès: Nouvelle-Aquitaine; en occità: Nòva Aquitània) és una regió administrativa del Migdia francès creada per la reforma territorial del 2014, que comprèn 12 departaments, i resulta de la fusió de les antigues regions d'Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.
Veure Bisbat de Tulle і Nova Aquitània
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Tulle і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat de Tulle і Orde de Sant Benet
Ordinariat militar de França
LOrdinariat militar de França (francès: Diocèse aux armées françaises) és una ordinariat militar de l'Església Catòlica a França.
Veure Bisbat de Tulle і Ordinariat militar de França
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Bisbat de Tulle і Paganisme
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Tulle і Parròquia eclesiàstica
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Bisbat de Tulle і Pesta Negra
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Tulle і Pius VII
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Bisbat de Tulle і Província eclesiàstica
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Bisbat de Tulle і Qui Christi Domini
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Tulle і Ritu romà
Seminari
Claustre del Seminari de Tarragona Seminari Metropolità de València Un seminari és un centre destinat a la formació de sacerdots.
Veure Bisbat de Tulle і Seminari
Solstici
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol té la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
Veure Bisbat de Tulle і Solstici
Tula
Tula (del nàhuatl «Tōllan», 'lloc de tules'), també coneguda com a Tollan-Xicocotitlan (del nàhuatl Tōllan-Xīcocotitlan); (Tula és la forma castellanitzada de Tōllan) és una ciutat arqueològica precolombina situada al municipi de Tula de Allende, al sud de l'estat d'Hidalgo, Mèxic, a 70 km.
Veure Bisbat de Tulle і Tula
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Veure Bisbat de Tulle і Vicariat
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1095
1103
El 1103 (MCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1103
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1317
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1343
1346
Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1346
1348
s.
Veure Bisbat de Tulle і 1348
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Bisbat de Tulle і 1361
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1369
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1376
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Bisbat de Tulle і 1402
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1407
1416
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1416
1419
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1419
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Bisbat de Tulle і 1422
1425
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1425
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1426
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1451
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1454
1455
;Països Catalans:; Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1455
1471
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1471
1495
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1495
1514
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1514
1535
Barba-roja.
Veure Bisbat de Tulle і 1535
1544
El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Tulle і 1544
1559
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1559
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Tulle і 1582
1586
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1586
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Veure Bisbat de Tulle і 1587
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Veure Bisbat de Tulle і 1594
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Veure Bisbat de Tulle і 1599
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Bisbat de Tulle і 1652
1671
Stenka Razin.
Veure Bisbat de Tulle і 1671
1702
;Món.
Veure Bisbat de Tulle і 1702
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Bisbat de Tulle і 1721
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1724
1725
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1725
1740
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1740
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1741
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Bisbat de Tulle і 1761
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1791
1801
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1801
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1824
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Tulle і 1825
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Bisbat de Tulle і 1842
1878
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1878
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1879
1908
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1908
1913
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1913
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Bisbat de Tulle і 1918
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Bisbat de Tulle і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1940
1962
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Tulle і 1962
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Bisbat de Tulle і 1970
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Bisbat de Tulle і 1984
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Tulle і 1985
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Tulle і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Tulle і 1997
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Bisbat de Tulle і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Bisbat de Tulle і 2001
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Tulle і 2002
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Bisbat de Tulle і 2013
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Bisbat de Tulle і 2014
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Bisbat de Tulle і 24 de juny