Obrir a Google MapsTaula de continguts
171 les relacions: Aeque principaliter, Annuario Pontificio, Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado, Arquebisbat de Càller, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Ljubljana, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Viena, Arquebisbe, Ístria veneciana, Baptisme, Bisbat de Gubbio, Bisbat de Koper, Bisbat de Pinerolo, Capítol (catolicisme), Catolicisme, Companyia de Jesús, Concili de Trento, Congregació per als Bisbes, Diòcesi, Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu, Diòcesi titular, Dret canònic, Duino-Aurisina, Edat mitjana, Església sufragània, Excomunió, Feixisme italià, Ferdinando Ughelli, Friül - Venècia Júlia, Gregori el Gran, Imperi Austrohongarès, Irredemptisme italià, Italià, Iugoslàvia, Justinià I, Llatí, Lleó XII, Llista d'emperadors romans d'Orient, Lotari II d'Itàlia, Luteranisme, Monrupino, Muggia, Municipi, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Papa, Parròquia eclesiàstica, ... Ampliar l'índex (121 més) »
Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància.
Veure Bisbat de Trieste і Aeque principaliter
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat de Trieste і Annuario Pontificio
Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Larquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado (italià: Arcidiocesi di Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado; llatí: Archidioecesis Urbinatensis-Urbaniensis-Sancti Angeli in Vado) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pesaro, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat d'Urbino-Urbania-Sant'Angelo in Vado
Arquebisbat de Càller
Larquebisbat de Càller (italià: arcidiocesi di Cagliari; llatí: Archidioecesis Calaritana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat de Càller
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat de Gorizia
Arquebisbat de Ljubljana
El palau episcopal de Ljubljana Larquebisbat de Ljubljana (eslovè: Nadškofija Ljubljana; llatí: Archidioecesis Labacensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Eslovènia.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat de Ljubljana
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Viena
Escut de la diòcesi Larquebisbat de Viena és una jurisdicció eclesiàstica catòlica d'Àustria.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbat de Viena
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Bisbat de Trieste і Arquebisbe
Ístria veneciana
La Ístria veneciana fou la part de la península d'Ístria que va passar a Venècia al llarg del i fins al començament del.
Veure Bisbat de Trieste і Ístria veneciana
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Veure Bisbat de Trieste і Baptisme
Bisbat de Gubbio
El bisbat de Gubbio (italià: diocesi di Gubbio; llatí: Dioecesis Eugubina) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Veure Bisbat de Trieste і Bisbat de Gubbio
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Veure Bisbat de Trieste і Bisbat de Koper
Bisbat de Pinerolo
El bisbat de Pinerolo (italià: diocesi di Pinerolo; llatí: Dioecesis Pineroliensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure Bisbat de Trieste і Bisbat de Pinerolo
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Bisbat de Trieste і Capítol (catolicisme)
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Bisbat de Trieste і Catolicisme
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Bisbat de Trieste і Companyia de Jesús
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Veure Bisbat de Trieste і Concili de Trento
Congregació per als Bisbes
La Congregació per als Bisbes (Congregatio pro Episcopis) és la congregació de la Cúria Romana que realitza la selecció dels nous bisbes abans de l'aprovació papal.
Veure Bisbat de Trieste і Congregació per als Bisbes
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat de Trieste і Diòcesi
Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
A l'Església Catòlica s'anomena diòcesi immediatament subjecta una diòcesi que depèn directament de la Santa Seu i que no està subjecta a l'autoritat d'un arquebisbe metropolità.
Veure Bisbat de Trieste і Diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Veure Bisbat de Trieste і Diòcesi titular
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Veure Bisbat de Trieste і Dret canònic
Duino-Aurisina
Duino-Aurisina (eslovè: Devin-Nabrežina) és un municipi dispers de 8.698 habitants a la província de Trieste, regió de Friül – Venècia Júlia, al nord-est d'Itàlia.
Veure Bisbat de Trieste і Duino-Aurisina
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Bisbat de Trieste і Edat mitjana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat de Trieste і Església sufragània
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Bisbat de Trieste і Excomunió
Feixisme italià
Mussolini, líder del feixisme. ''fasces'' romà era l'emblema del ''Partito Nazionale Fascista''. En aquest emblema, sobre la bandera i amb les sigles. El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió.
Veure Bisbat de Trieste і Feixisme italià
Ferdinando Ughelli
Ferdinando Ughelli (Florència, 21 de març de 1595 - Roma, 19 de maig de 1670) va ser un monjo cistercenc i historiador de l'Església florentí.
Veure Bisbat de Trieste і Ferdinando Ughelli
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Bisbat de Trieste і Friül - Venècia Júlia
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Veure Bisbat de Trieste і Gregori el Gran
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Bisbat de Trieste і Imperi Austrohongarès
Irredemptisme italià
Savoia (França) * Suïssa Italiana (Suïssa) Lirredemptisme italià (en italià: irredentismo italiano) va ser un moviment d'opinió actiu a Itàlia a la fi del que va sorgir a propòsit de la unificació d'Itàlia.
Veure Bisbat de Trieste і Irredemptisme italià
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Bisbat de Trieste і Italià
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Veure Bisbat de Trieste і Iugoslàvia
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Bisbat de Trieste і Justinià I
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat de Trieste і Llatí
Lleó XII
Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.
Veure Bisbat de Trieste і Lleó XII
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Bisbat de Trieste і Llista d'emperadors romans d'Orient
Lotari II d'Itàlia
Lotari d'Arle (926 o 928 - 950) fou fill d'Hug d'Arle; fou rei d'Itàlia del vers el 947 a la seva mort el 950.
Veure Bisbat de Trieste і Lotari II d'Itàlia
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Bisbat de Trieste і Luteranisme
Monrupino
Monrupino (eslovè Repentabor) és un municipi italià, dins de la província de Trieste.
Veure Bisbat de Trieste і Monrupino
Muggia
Muggia (eslovè Milje) és un municipi italià, dins de la província de Trieste.
Veure Bisbat de Trieste і Muggia
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Bisbat de Trieste і Municipi
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Bisbat de Trieste і Orde de Frares Menors
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Bisbat de Trieste і Orde de Sant Benet
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Bisbat de Trieste і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Bisbat de Trieste і Orde dels Predicadors
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Bisbat de Trieste і Papa
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat de Trieste і Parròquia eclesiàstica
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Trieste і Patriarcat d'Aquileia
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Veure Bisbat de Trieste і Pau VI
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Veure Bisbat de Trieste і Pius II
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Veure Bisbat de Trieste і Pius VI
Pius VIII
Pius VIII (en llatí Pius VIII, en francès: Pie VIII, en italià: Pio VIII) és el nom que va prendre el cardenal Francesco Saverio Castiglioni en esdevenir Papa el 1829.
Veure Bisbat de Trieste і Pius VIII
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Bisbat de Trieste і Pius XI
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Veure Bisbat de Trieste і Poder temporal
Postojna
Postojna (també coneguda com a Adelsberg en alemany; en italià com a Postumia) és una ciutat de la província de Carniola, al sud-oest d'Eslovènia.
Veure Bisbat de Trieste і Postojna
Província de Trieste
La Província de Trieste (en eslovè, Tržaška pokrajina) és una província que forma part de la regió de Friül-Venècia Júlia dins Itàlia.
Veure Bisbat de Trieste і Província de Trieste
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Veure Bisbat de Trieste і Qüestió dels Tres Capítols
Regió eclesiàstica Triveneto
Mapa de la Regió eclesiàstica Triveneto a Itàlia La regió eclesiàstica Triveneto és una de les setze regions eclesiàstiques en les que està dividit el territori de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Bisbat de Trieste і Regió eclesiàstica Triveneto
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Bisbat de Trieste і Religió
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat de Trieste і Ritu romà
San Dorligo della Valle
San Dorligo della Valle (eslovè Dolina) és un municipi italià, dins de la província de Trieste.
Veure Bisbat de Trieste і San Dorligo della Valle
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat de Trieste і Santa Seu
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Bisbat de Trieste і Segona Guerra Mundial
Sgonico
Sgonico (eslovè Zgonik) és un municipi italià, dins de la província de Trieste.
Veure Bisbat de Trieste і Sgonico
Teatins
Els Clergues Regulars o Teatins (en llatí Ordo clericorum regularium vulgo Theatinorum) és un institut religiós masculí dret pontifici, concretament un orde de clergues regulars.
Veure Bisbat de Trieste і Teatins
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Bisbat de Trieste і Trieste
Zona franca
Una zona franca (o zona de lliure comerç) és un territori molt ben delimitat d'un país on es gaudeix d'alguns beneficis tributaris, com ara el no pagament de drets d'importació de mercaderies o el no cobrament d'alguns impostos.
Veure Bisbat de Trieste і Zona franca
1082
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1082
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1145
1149
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1149
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1186
1188
Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1188
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1190
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1192
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1230
1232
Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1232
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1233
1299
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1299
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Bisbat de Trieste і 1302
1327
Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.
Veure Bisbat de Trieste і 1327
1330
El 1330 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1330
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1341
1346
Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1346
1349
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1349
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1369
1408
; Països catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1409
1416
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1416
1418
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1418
1424
;Països catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1424
1441
Països Catalans Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1441
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1447
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1450
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1451
1459
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1459
1485
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1485
1486
Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1486
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 1502
1522
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1522
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 1523
1558
; Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1558
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1565
1574
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1574
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1575
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Bisbat de Trieste і 1591
1617
Rosa de Santa Maria a Metz.
Veure Bisbat de Trieste і 1617
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Trieste і 1620
1630
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1630
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Trieste і 1631
1646
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1646
1662
El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.
Veure Bisbat de Trieste і 1662
1673
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1673
1691
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1691
1719
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1719
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Bisbat de Trieste і 1720
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Bisbat de Trieste і 1721
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1724
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1739
1740
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1740
1751
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1751
1760
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1760
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Bisbat de Trieste і 1761
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1774
1775
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1775
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1784
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Bisbat de Trieste і 1788
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1791
1794
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1794
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1796
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Bisbat de Trieste і 1803
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1807
1821
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1821
1830
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1831
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1846
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Bisbat de Trieste і 1867
1875
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1875
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Bisbat de Trieste і 1882
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Bisbat de Trieste і 1895
1896
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1896
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1902
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Bisbat de Trieste і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1911
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Bisbat de Trieste і 1919
1922
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1922
1923
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Bisbat de Trieste і 1925
1932
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Bisbat de Trieste і 1936
1938
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1938
1947
;Països Catalans.
Veure Bisbat de Trieste і 1947
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat de Trieste і 1975
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 1977
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 1996
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 1997
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 2009
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Veure Bisbat de Trieste і 2010
542
El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 542
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 565
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 577
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 587
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 590
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Bisbat de Trieste і 602
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 603
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 715
766
El 766 (DCCLXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Bisbat de Trieste і 766
També conegut com Bisbe de Trieste, Diòcesi de Trieste.