Taula de continguts
89 les relacions: Ajuntament, Alcanyís, Aljub, Alt Palància, Antoni Ponç i Piquer, Aqüeducte, Aqüeducte de Begís, Arteas de Abajo, Arteas de Arriba, Atri (pati), Àguila daurada, Batlle, Bé d'interès cultural, Begís, Butlletí Oficial de l'Estat, Carreu, Castell de Begís, Castellà, Cisterna, Comtat de Montpensier, Diputació de Castelló, El Toro, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Ermita de Loreto (Begís), Ermita de Sant Joan (Begís), Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Esquirol, Etnologia, Graner, Gres, Guerres Carlines, Guineu roja, Ibers, Isabel II d'Espanya, Jaume el Conqueridor, Làpida, Madrid, Orde de Calatrava, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Peñaescabia, Pi (arbre), Pinus mugo, Pou de glaç, Regidor, Riu Palància, Sacanyet, Senglar, ... Ampliar l'índex (39 més) »
- Alt Palància
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Veure Begís і Ajuntament
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Veure Begís і Alcanyís
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Veure Begís і Aljub
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Veure Begís і Alt Palància
Antoni Ponç i Piquer
Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.
Veure Begís і Antoni Ponç i Piquer
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure Begís і Aqüeducte
Aqüeducte de Begís
L'Aqüeducte de Begís, denominat també Aqüeducte romà dels Arcs, es troba en el municipi de Begís, en la comarca valenciana de l'Alt Palància.
Veure Begís і Aqüeducte de Begís
Arteas de Abajo
Arteas de Abajo és un poble ubicat al terme municipal de Begís, a la comarca valenciana de l'Alt Palància, a una altura de 880 m.s.n.m. Tancat entre el barranc de la Masadica i el riu Canales, es troba a curta distància d'Arteas de Arriba.
Veure Begís і Arteas de Abajo
Arteas de Arriba
Arteas de Arriba és un poble ubicat al terme municipal de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, a 920 m.s.n.m. Enclavat entre les serres del Toro i d'Andilla, el volten els rius Palància i Canales, així com el barranc de la Marina i el de los Bullidores, afluents del darrer dels rius.
Veure Begís і Arteas de Arriba
Atri (pati)
Latri (del llatí atrium) és el pati principal d'alguns temples i cases romanes (domus).
Veure Begís і Atri (pati)
Àguila daurada
Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà) L'àguila daurada Rev.
Veure Begís і Àguila daurada
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Begís і Batlle
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Begís і Bé d'interès cultural
Begís
Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і Begís
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Begís і Butlletí Oficial de l'Estat
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Begís і Carreu
Castell de Begís
El castell de Begís es troba a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià, al costat del nucli urbà.
Veure Begís і Castell de Begís
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Begís і Castellà
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.
Veure Begís і Cisterna
Comtat de Montpensier
El comtat de Montpensier fou una senyoria feudal de França.
Veure Begís і Comtat de Montpensier
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Veure Begís і Diputació de Castelló
El Toro
El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і El Toro
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Veure Begís і Eleccions municipals espanyoles de 2019
Ermita de Loreto (Begís)
L'Ermita Verge de Loreto de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-002, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Begís і Ermita de Loreto (Begís)
Ermita de Sant Joan (Begís)
L'Ermita de Sant Joan de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-003, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Begís і Ermita de Sant Joan (Begís)
Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)
L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Veure Begís і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)
Esquirol
Lesquirol, esquirol comú,Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment».
Veure Begís і Esquirol
Etnologia
Col·lecció d'imatges que representen els objectes que poden encabir-se dins de l'estudi de la disciplina. Museu Valencià d'Etnologia Letnologia (del grec ethnos 'poble' i logos 'ciència', 'ciència dels pobles') és una ciència social que estudia les ètnies, els pobles i les seves cultures.
Veure Begís і Etnologia
Graner
Un graner de fusta Un graner és un magatzem de cereal i menjar animal.
Veure Begís і Graner
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Begís і Gres
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Begís і Guerres Carlines
Guineu roja
La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.
Veure Begís і Guineu roja
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Begís і Ibers
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Begís і Isabel II d'Espanya
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Begís і Jaume el Conqueridor
Làpida
Làpida Una làpida, pedra tombal o pedra de tomba és una pedra treballada que marca el lloc on es troba una sepultura.
Veure Begís і Làpida
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Begís і Madrid
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure Begís і Orde de Calatrava
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Begís і País Valencià
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Begís і Partit judicial
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Begís і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Begís і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Peñaescabia
El cim Peñaescabia és una muntanya i un Paratge Natural Municipal homònim del municipi de Begís (Alt Palància).
Veure Begís і Peñaescabia
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Veure Begís і Pi (arbre)
Pinus mugo
Pinus mugo és una espècie de conífera de la família Pinaceae pròpia de l'alta muntanya europea (viu a l'estatge subalpí) i que presenta dues subespècies d'aspecte força diferent, que per alguns autors són dues espècies diferents: Pinus mugo subsp.
Veure Begís і Pinus mugo
Pou de glaç
Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.
Veure Begís і Pou de glaç
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Begís і Regidor
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Veure Begís і Riu Palància
Sacanyet
Sacanyet (en castellà i oficialment, Sacañet, i en la parla xurra, Secañet) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і Sacanyet
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Veure Begís і Senglar
Serra d'Andilla
La serra d'Andilla és una alineació muntanyosa situada als estreps orientals del Sistema Ibèric, al límit entre les comarques valencianes de l'Alt Palància i els Serrans, i l'aragonesa de Gúdar-Javalambre.
Veure Begís і Serra d'Andilla
Sitja
Sitges de gra a Austràlia. Una sitja és un dipòsit.
Veure Begís і Sitja
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і Sogorb
Tallamar (arquitectura)
Tallamars al pont de la Torre de Londres. Un tallamar és una prolongació corba o en forma d'angle que tenen els pilars d'un pont i que serveix per a disminuir la resistència que oposen al corrent del riu.
Veure Begís і Tallamar (arquitectura)
Teix
Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).
Veure Begís і Teix
Teresa (Alt Palància)
Teresa, també conegut com a Teresa de Begís, i en la parla xurra, Tresa, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і Teresa (Alt Palància)
Toràs
Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Veure Begís і Toràs
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Begís і Unió de Centre Democràtic
Vaixella
Vaixella. Vaixella (del llatí vascella, pl. Neutre de Vascellum, "gotet") és el conjunt d'estris que s'utilitzen per al servei de la taula, és a dir, traslladar, servir i permetre ingerir el menjar.
Veure Begís і Vaixella
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Begís і València
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Begís і Volta de canó
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Begís і 1 de setembre
1229
;Països Catalans.
Veure Begís і 1229
1276
;Països Catalans.
Veure Begís і 1276
1580
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Begís і 1580
1725
;Països Catalans.
Veure Begís і 1725
1792
;Països catalans.
Veure Begís і 1792
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Begís і 18 d'agost
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Begís і 1838
1900
;Països Catalans.
Veure Begís і 1900
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Begís і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Begís і 1920
1930
;Països Catalans.
Veure Begís і 1930
1940
;Països Catalans.
Veure Begís і 1940
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Begís і 1950
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Begís і 1960
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Begís і 1970
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Begís і 1981
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Begís і 1985
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Begís і 1987
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Begís і 1991
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Begís і 1994
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Begís і 1997
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Begís і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Begís і 2005
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Veure Begís і 2019
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Begís і 26 de novembre
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Begís і 3 de febrer
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Begís і 7 de setembre
Vegeu també
Alt Palància
- Algímia d'Almonesir
- Almedíxer
- Alt Palància
- Altura (Alt Palància)
- Assuévar
- Begís
- Benafer
- Castellnou (Alt Palància)
- Caudiel
- El Toro
- Figueres (Alt Palància)
- Gaibiel
- La Vall d'Almonesir
- Matet
- Navaixes
- Pavies
- Pina (Alt Palància)
- Sacanyet
- Serra Calderona
- Serra d'Énguera
- Serra d'Espadà
- Serra del Toro
- Soneixa
- Sot de Ferrer
- Teresa (Alt Palància)
- Toràs
- Xóvar
També conegut com Begissana, Begissà, Bejís, Masia dels Pérez.