Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Batalla d'Albelda

Índex Batalla d'Albelda

La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.

46 les relacions: Al-Andalus (revista), Alí ibn al-Athir, Albelda de Iregua, Alfons II d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Annales regni Francorum, Ènnec Aritza, Banu Qassi, Bascos, Batalla de Clavijo, Batalla de Monte Laturce, Calendari musulmà, Carles el Calb, Comtat d'Aragó, Comtat de Barcelona, Conquesta feudal hispànica, Crònica d'Alfons III, Ducat de Gascunya, Ebre, Emenó de Poitiers, Emirat de Qúrtuba, Era Hispànica, França Occidental, Francs, Galí I Asnar, Gals, Garcia Ènnec, Gascunya, Ibn Hayyan, Ibn Idhari, Ibn Khaldun, Marca Hispànica, Monestir de San Pedro de Siresa, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Musulmà, Ordoni I, País Basc, Regne d'Astúries, Tudela, Velasc el Gascó, 851, 852, 855, 859, 860, 867.

Al-Andalus (revista)

Al-Andalus: revista de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada fou una publicació periòdica que va existir entre els anys 1933 i 1978, relacionada amb els estudis àrabs, com a òrgan oficial de l'arabisme, editada des de les Escoles d'Estudis Àrabs de Madrid i Granada, vinculades al CSIC.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Al-Andalus (revista) · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Albelda de Iregua

Albelda de Iregua és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Albelda de Iregua · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Alfons III d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Alfons III d'Astúries · Veure més »

Annales regni Francorum

Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Annales regni Francorum · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ènnec Aritza · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Banu Qassi · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Bascos · Veure més »

Batalla de Clavijo

Castell de Clavijo. La batalla de Clavijo és un enfrontament llegendari que es va considerar durant molt temps una de les més cèlebres batalles de la Reconquesta, dirigida pel rei Ramir I d'Astúries contra els musulmans.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Batalla de Clavijo · Veure més »

Batalla de Monte Laturce

El turó de Muntanya Laturce avui La batalla de Monte Laturce, també coneguda com la segona batalla d'Albelda (de 859) (per distingir-la de la batalla d'Albelda de 851), fou una victòria per a les forces d'Ordoni I d'Astúries i el seu aliat Garcia I de Pamplona.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Batalla de Monte Laturce · Veure més »

Calendari musulmà

El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Calendari musulmà · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Carles el Calb · Veure més »

Comtat d'Aragó

IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Comtat de Barcelona · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Crònica d'Alfons III

La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Crònica d'Alfons III · Veure més »

Ducat de Gascunya

El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ducat de Gascunya · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ebre · Veure més »

Emenó de Poitiers

Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Emenó de Poitiers · Veure més »

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Emirat de Qúrtuba · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Era Hispànica · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Batalla d'Albelda і França Occidental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Francs · Veure més »

Galí I Asnar

Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Galí I Asnar · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Gals · Veure més »

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Garcia Ènnec · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Gascunya · Veure més »

Ibn Hayyan

Abu-Marwan Hayyan ibn Khàlaf ibn Hussayn ibn Hayyan ibn Mùhammad ibn Wahb ibn Hayyan al-Qurtubí —en àrab أبو مروان حيان بن خلف بن حسين بن حيان بن محمد بن حيان بن وهب بن حيان القرطبي Abū Marwān Ḥayyān ibn Muḥammad ibn Ḥusayn ibn Muḥammad ibn Ḥayyān ibn Wahb ibn Ḥayyān al-Qurṭubī—, més conegut simplement com a Ibn Hayyan (Còrdova, 987/988 — 30 d'octubre de 1076), fou el més gran historiador medieval de l'Àndalus, incloent els historiadors musulmans i cristians.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ibn Hayyan · Veure més »

Ibn Idhari

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Muhàmmad ibn Idhari al-Marrakuixí, més conegut simplement com a Ibn Idhari, fou un historiador musulmà del final del i primera part del XIV.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ibn Idhari · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ibn Khaldun · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Marca Hispànica · Veure més »

Monestir de San Pedro de Siresa

El monestir de San Pedro de Siresa es troba a la vall pirenaica d'Echo, a la població de Siresa i dins el terme de Valle de Hecho, província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Batalla d'Albelda і Monestir de San Pedro de Siresa · Veure més »

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Mussa ibn Mussa ibn Fortun · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Musulmà · Veure més »

Ordoni I

Ordoni (castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Ordoni I · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Batalla d'Albelda і País Basc · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Regne d'Astúries · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Tudela · Veure més »

Velasc el Gascó

Balaixk al-Jalaixqí o Velasc el Gascó fou valí de Pamplona profranc a les primeries del.

Nou!!: Batalla d'Albelda і Velasc el Gascó · Veure més »

851

El 851 (DCCCLI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 851 · Veure més »

852

Sense descripció.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 852 · Veure més »

855

El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 855 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 859 · Veure més »

860

Sense descripció.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 860 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Batalla d'Albelda і 867 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Batalla d'Albelda (851), Batalla d'Albelda de 851, Batalla d'Albelda del 851.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »