Taula de continguts
152 les relacions: Absis, Adrià I, Agostino Spinola Basadone, Alexandre III (papa), Amalasunta, Andreas Franz Frühwirth, Antipapa, Ardicino della Porta el Vell, Art paleocristià, Basílica, Basílica de San Sebastiano fuori le mura, Basílica de Sant Climent del Laterà, Basílica de Santa Pràxedes, Basílica de Santa Pudenciana, Basílica menor, Beniamino Stella, Bisbat de Roma, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Cardenal, Cònsol romà, Contrareforma, Cosme i Damià, màrtirs, Crist, Cristianització, Diaca, Dioscurs, Eduardo Francisco Pironio, Església (arquitectura), Església primitiva, Fèlix IV, Fòrum Romà, Fòrums Imperials, Francesco Zabarella, Giovanni Salviati, Gregori XIII, Innocenci Cybo, Innocenci XI, Joan XXIII de Pisa, Johannes Willebrands, Leopold de Mèdici, Liber Pontificalis, Luigi Maria Torregiani, Marc i Marcel·lià, Mario Grech, Maxenci, Mosaic, Orde de Sant Benet, Orde dels Predicadors, ... Ampliar l'índex (102 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Absis
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Adrià I
Agostino Spinola Basadone
Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649) fou un eclesiàstic espanyol d'origen italià que ocupà les dignitats de cardenal, bisbe de Tortosa, arquebisbe de Granada, Santiago de Compostel·la i Sevilla; i home d'Estat, amb activitats diplomàtiques davant la Santa Seu i membre del Consell d'Estat.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Agostino Spinola Basadone
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Alexandre III (papa)
Amalasunta
Amalasunta, també coneguda com a Amalasuntha, Amalasuentha, Amalaswintha o Amalasuintha (c. 495 - 30 d'abril de 535), fou reina dels ostrogots.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Amalasunta
Andreas Franz Frühwirth
Andreas Franz Früwirth O.P. (21 d'agost de 1845, Sankt Anna am Aigen, Àustria - † 9 de febrer de 1933, Roma, Itàlia) fou un cardenal austríac, Mestre General de l'Orde de Predicadors del 1891 al 1904.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Andreas Franz Frühwirth
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Antipapa
Ardicino della Porta el Vell
fou un cardenal italià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Ardicino della Porta el Vell
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Art paleocristià
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica
Basílica de San Sebastiano fuori le mura
La basílica de Sant Sebastià Extramurs és un lloc de culte catòlic de la ciutat de Roma, al barri de l'Ardeatino, al número 136 de la via Àpia Antica.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica de San Sebastiano fuori le mura
Basílica de Sant Climent del Laterà
La basílica de Sant Climent és un complex d'edificis a Roma (Itàlia) centrats al voltant d'una església catòlica dedicada al papa Climent I. El lloc és notable per ser un registre arqueològic de la història religiosa, política i arquitectònica de Roma de principis de l'era cristiana fins a l'edat mitjana.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica de Sant Climent del Laterà
Basílica de Santa Pràxedes
La Basílica de Santa Pràxedes (en italià, Santa Prassede) és una basílica de Roma, a prop de la Basílica de Santa Maria Major.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica de Santa Pràxedes
Basílica de Santa Pudenciana
La basílica de Santa Pudenciana és un lloc de culte catòlic del segle V que es troba a Roma a través de Urbana (l'antic vicus Patricius), al barri de Monti.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica de Santa Pudenciana
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Basílica menor
Beniamino Stella
Beniamino Stella (nascut el 18 d'agost de 1941) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, actual prefecte de la Congregació pel Clergat.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Beniamino Stella
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Bisbat de Roma
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
El bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina -sede suburbicaria di Porto-Santa Rufina; Portuensis-Sanctae Rufinae - és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Bisbat suburbicari de Porto-Santa Rufina
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Cardenal
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Cònsol romà
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Contrareforma
Cosme i Damià, màrtirs
Cosme i Damià, els Sants Metges (Aràbia?, - Cir o Aegea de Síria (Cilícia), actual Ayas (Turquia), 303), foren dos famosos metges, germans, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Cosme i Damià, màrtirs
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Crist
Cristianització
La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Cristianització
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Diaca
Dioscurs
Els '''Dioscurs''' del Capitoli de Roma, obra de Miquel Àngel. Els Dioscurs (en grec Διόσκουροι, Dióskuroi, "fills de Zeus") són els fills de Zeus i Leda: Càstor i Pòl·lux (també dit Polideuces).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Dioscurs
Eduardo Francisco Pironio
Eduardo Francisco Pironio (3 de desembre de 1920 – 5 de febrer de 1998) va ser un cardenal de l'Església catòlica (el sisè argentí en ser-ho, i el primer llatinoamericà en ocupar un càrrec a la Cúria Pontifícia en el moment de la seva creació cardenalícia).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Eduardo Francisco Pironio
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Església (arquitectura)
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Església primitiva
Fèlix IV
Fèlix IV (Benevent, Samni, o Campània, ? - Roma, 22 de setembre de 530), sovint també anomenat Fèlix III, fou escollit papa el 12 de juliol de 526.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Fèlix IV
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Fòrum Romà
Fòrums Imperials
Els Fòrums Imperials (en Fora Imperatorum) en Fori Imperiali) constitueixen una sèrie de places monumentals edificades en el decurs d'un segle i mig (entre l'any 46 aC i el 113) al cor de la Roma imperial. No en forma part, però, l'anomenat Fòrum Romà, és a dir l'antiga plaça republicana, que té l'origen a l'època reial i que va ser durant segles el centre polític, religiós i econòmic de la ciutat.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Fòrums Imperials
Francesco Zabarella
Francesco Zabarella o Francesco de Zabarellis (Pàdua, 10 d'agost de 1360 - Constança, 26 de setembre de 1417) fou un cardenal i canonista italià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Francesco Zabarella
Giovanni Salviati
Giovanni Salviati (Florència, 24 de març de 1490 -28 d'octubre de 1553, Ravenna) va ser un cardenal italià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Giovanni Salviati
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Gregori XIII
Innocenci Cybo
Innocenci Cybo (Gènova, 25 d'agost de 1491 † Roma, 23 de setembre de 1550) fou un cardenal italià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Innocenci Cybo
Innocenci XI
El Papa Innocenci XI (en llatí: Innocentius XI, 16 de maig de 1611 - 12 d'agost de 1689), nascut Benedetto Odescalchi, va ser el 240è Papa de l'Església catòlica des de 1676 fins a la seva mort.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Innocenci XI
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Joan XXIII de Pisa
Johannes Willebrands
Johannes Gerardus Maria Willebrands (4 de setembre de 1909 – 2 d'agost de 2006) va ser un cardenal catòlic neerlandès.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Johannes Willebrands
Leopold de Mèdici
Leopold de Mèdici (en italià: Leopoldo de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana 1617 - íd. 1675) fou un cardenal de l'Església Catòlica pertanyent a la família Mèdici.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Leopold de Mèdici
Liber Pontificalis
El Liber Pontificalis és la font més important per a conèixer la història dels Papes des de Sant Pere fins Esteve V. El títol Liber Pontificalis es remunta al, encara que només es va fer corrent en el.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Liber Pontificalis
Luigi Maria Torregiani
Luigi Torrigiani (Florència, 18 d'octubre de 1697 – Roma, 6 de gener de 1777) va ser un cardenal italià, Secretari d'Estat.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Luigi Maria Torregiani
Marc i Marcel·lià
Marc i Marcel·lià haurien estat dos germans màrtirs originaris de Roma, que haurien patit martiri l'any 304 durant la persecució de Dioclecià, venerats com a sants per l'Església Catòlica, i que apareixen en el relat hagiogràfic de sant Sebastià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Marc i Marcel·lià
Mario Grech
és un cardenal i bisbe catòlic maltès, des del 15 de setembre de 2020 secretari general del Sínode dels Bisbes.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Mario Grech
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Maxenci
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Mosaic
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Orde de Sant Benet
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Orde dels Predicadors
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Ostrogots
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Oxford University Press
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Palatí
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Panteó de Roma
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Papa
Parusia
La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Parusia
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Pau de Tars
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Pau III
Penats
Altar de '''Penats''' a les ruïnes d'Herculà En la mitologia de l'antiga Roma, els Penats (en llatí Di Penates) eren les divinitats o genis protectors de la família i de l'estat.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Penats
Pere de Foix el Jove
fou un cardenal i bisbe francès.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Pere de Foix el Jove
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Ravenna
Ròmul (cònsol)
Ròmul (en llatí i de nom complet Marcus Valerius Romulus) era un fill de l'emperador Maxenci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Ròmul (cònsol)
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Roma
San Lorenzo in Damaso
San Lorenzo in Damaso és una basílica situada a Roma, al barri Parione, incorporada al palazzo della Cancelleria, a la plaça homònima.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і San Lorenzo in Damaso
Sant Eustaqui de Roma
Sant Eustaqui és una església titular i basílica menor catòlica del barri de Sant'Eustachio de Roma que rep el nom del màrtir Eustaqui de Roma.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Sant Eustaqui de Roma
Sant Marc de Roma
Sant Marc de Roma és una basílica de Roma situada a la Piazza Venezia, al davant del Palazzo Venezia.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Sant Marc de Roma
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Sant Pere
Sant Teodor d'Amàsia
Sant Teodor d'Amàsia (mort a Amasenus, actual Amasya, Turquia, 306) va ser un militar grec del, venerat com a sant i antic sant patró de Venècia.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Sant Teodor d'Amàsia
Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Santa Maria in Cosmedin
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Santa Maria in Via Lata
Santa Prassede (títol cardenalici)
El títol de cardenal de Santa Prassede (en català, Santa Pràxedes) correspon a una església titular que va ser erigida pel Papa Alexandre I al voltant de l'any 112.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Santa Prassede (títol cardenalici)
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Segle V
Temple de Càstor i Pòl·lux
El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Temple de Càstor i Pòl·lux
Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
El Temple de Júpiter Stator fou un temple de l'antiga Roma, situat a l'àrea del Fòrum Romà.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)
Temple de la Pau
Restes del Temple de la Pau. El Temple de la Pau és un Fòrum Imperial de Roma, el tercer que fou bastit segons un ordre cronològic.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Temple de la Pau
Temple del Diví Ròmul
El Temple del Diví Ròmul va ser identificat durant molt temps com el temple dedicat a Ròmul (cònsol), fill divinitzat de Maxenci.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Temple del Diví Ròmul
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Teodoric el Gran
Titulus
El titulus (plural tituli) de les esglésies de Roma és el nom que reben alguns temples catòlics d'aquesta ciutat pel fet de ser els més antics i estar destinats sobretot a l'evangelització inicial o missió local.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Titulus
Tommaso Maria Zigliara
Tommaso Maria Zigliara (Bonifacio, Còrsega, 1833 — Roma, 1893) va ser un teòleg, filòsof i cardenal cors.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Tommaso Maria Zigliara
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і Urbà VIII
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1152
1155
El 1155 (MCLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1155
1262
El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1262
1297
; Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1297
1305
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1305
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1402
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1404
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1405
1408
; Països catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1408
1409
; Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1409
1410
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1411
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1417
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1426
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1434
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1477
1485
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1485
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1493
1503
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1503
1513
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1513
1543
Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1543
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1552
1589
122x122px.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1589
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1593
1623
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1623
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1631
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1645
1659
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1659
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1660
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1667
1689
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1689
1710
;Països catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1710
1730
;Països catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1730
1741
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1741
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1743
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1747
1753
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1753
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1754
1756
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1756
1760
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1760
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1765
1766
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1766
1785
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1785
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1789
1794
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1794
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1816
1833
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1833
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1861
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1879
1891
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1891
1896
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1896
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1905
1915
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1915
1916
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1916
1927
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1927
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1935
1943
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1943
1947
;Països Catalans.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1947
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1953
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1959
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1968
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1969
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1975
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1976
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1987
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1995
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 1998
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 2008
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 2013
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 2014
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 2020
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Basílica de Santi Cosma e Damiano і 530
També conegut com Basílica de Sant Cosme i Sant Damià, Santi Cosma e Damiano (diaconia), Santi Cosma e Damiano (títol cardenalici), Sants Cosme i Damià (diaconia).