Accés més ràpid que el navegador!
79 les relacions: Acaia, Agripa, Alexandre el Gran, Andrea Doria, Antígon Monoftalm, Èlida, Àccium, Calidó, Carles Tocco, Cassandre, Cefalònia, Centurió II Zaccaria, Clarença, Concili de Sàrdica, Despotat de l'Epir, Dime (ciutat), Dinastia Paleòleg, Etòlia, Farsàlia, Filip V de Macedònia, Germanós de Patres, Golf de Corint, Grècia, Grec, Guerra d'independència de Grècia, Guerra del Peloponnès, Johan Ferrández d'Heredia, Lèucada, Lleonard I Tocco, Lliga Aquea, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mehmet II, Messènia, Murat II, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pàdua, Peloponès, Ripes, Tocco, Tritea, Tucídides, Unitat perifèrica d'Acaia, Venècia, 1 de juliol, 12 de juliol, 1205, 1387, 1402, 1406, 1408, ..., 1414, 1416, 1418, 1428, 1429, 1430, 1432, 1446, 1448, 1458, 1464, 15 d'abril, 1522, 1532, 1553, 1571, 1687, 1714, 1821, 1828, 1833, 20 de març, 24 de juliol, 25 de març, 343, 5 de juny, 551, 7 d'octubre, 807. Ampliar l'índex (29 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Patres і Acaia · Veure més »
Agripa
Agripa (en llatí Agrippa) era un nom romà molt antic, que inicialment es va usar com a nomen i després com a cognomen, cosa que era bastant freqüent a l'inici de l'imperi, però que no havia passat abans amb la república.
Nou!!: Patres і Agripa · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Patres і Alexandre el Gran · Veure més »
Andrea Doria
Andrea Doria com Neptú per Agnolo Bronzino. Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea d'Oria; Oneglia, la Ligúria, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès.
Nou!!: Patres і Andrea Doria · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Patres і Antígon Monoftalm · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Patres і Èlida · Veure més »
Àccium
Àccium o Acci (en grec antic Ἄκτιον, Àction; en llatí Actĭum) era un promontori d'Acarnània a l'entrada del golf d'Arta, enfront del qual es van lliurar dues batalles.
Nou!!: Patres і Àccium · Veure més »
Calidó
Calidó (Calydon) era la principal ciutat d'Etòlia en època heroica.
Nou!!: Patres і Calidó · Veure més »
Carles Tocco
Carles I Tocco (nascut ±1370 - mort el 4 de juliol de 1429) fou comte de Cefalònia i Zacint del 1381 al 1429.
Nou!!: Patres і Carles Tocco · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Patres і Cassandre · Veure més »
Cefalònia
Cefalònia (Κεφαλονιά, Kefalonià; en català medieval Xifalònia) o Cefal·lènia (Κεφαλληνία) és una illa de la mar Jònica.
Nou!!: Patres і Cefalònia · Veure més »
Centurió II Zaccaria
Centurione II Zaccaria fou senyor de gran part del Peloponès.
Nou!!: Patres і Centurió II Zaccaria · Veure més »
Clarença
Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.
Nou!!: Patres і Clarença · Veure més »
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Nou!!: Patres і Concili de Sàrdica · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Patres і Despotat de l'Epir · Veure més »
Dime (ciutat)
Dime (Δύμη; gentilici Δύμιος, català dimi) era una ciutat d'Acaia, la més occidental de les dotze ciutats que van formar la Lliga Aquea.
Nou!!: Patres і Dime (ciutat) · Veure més »
Dinastia Paleòleg
L'àguila bicèfala, emblema de la dinastia Paleòleg i de l'Imperi Romà d'Orient. Paleòleg (en grec, Palaiologos o Paleologos (Palaios logos, literalment "Vella paraula"); en llatí) fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient que apareix al i encara existia al, si bé en l'obscuritat després del.
Nou!!: Patres і Dinastia Paleòleg · Veure més »
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Nou!!: Patres і Etòlia · Veure més »
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Nou!!: Patres і Farsàlia · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: Patres і Filip V de Macedònia · Veure més »
Germanós de Patres
Germanós de Patres Germanós de Patres, bisbe ortodox de Patres (en grec: Παλαιών Πατρών Γερμανός) conegut com a Georges Gotzias (25 de març de 1771 - 30 de maig de 1826) va ser un Metropolità de Patres a Grècia, l'antiga Patres Peloponès –d'aquí el nom en grec del bisbe– per a distingirla de la nova Patres Ftiòtida a la vora de Làmia.
Nou!!: Patres і Germanós de Patres · Veure més »
Golf de Corint
El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.
Nou!!: Patres і Golf de Corint · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Patres і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Patres і Grec · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Patres і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Patres і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Patres і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
Lèucada
Lèucada (Λευκάδα, Lefkada) és una de les Illes Jòniques, arxipèlag que pertany a Grècia.
Nou!!: Patres і Lèucada · Veure més »
Lleonard I Tocco
Lleonard I Tocco, senyor de Tocco era fill de Guillem II Tocco i de Margarita Orsini, i net de Ricard I Orsini per via femenina.
Nou!!: Patres і Lleonard I Tocco · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Patres і Lliga Aquea · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Patres і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Patres і Mehmet II · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Patres і Messènia · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Patres і Murat II · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Patres і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Nou!!: Patres і Pàdua · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Patres і Peloponès · Veure més »
Ripes
Ripes (Ῥύπες o Ῥύπαι, en Rhypes; gentilici Ῥυπικός, català rípic) era una ciutat d'Acaia, a 30 estadis a l'oest d'Ègion.
Nou!!: Patres і Ripes · Veure més »
Tocco
El Tocco foren una família napolitana que van governar Cefalònia, l'illa de Zacint i l'Epir.
Nou!!: Patres і Tocco · Veure més »
Tritea
Tritea (Τριταία, Tritaea; gentilici Τριταιεύς, català triteu) era una ciutat d'Acaia, la més interior de les dotze ciutats dels aqueus.
Nou!!: Patres і Tritea · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: Patres і Tucídides · Veure més »
Unitat perifèrica d'Acaia
La unitat perifèrica d'Acaia (en grec modern: Αχαΐα, en grec antic: Ἀχαΐα) és una unitat perifèrica situada al nord de la península del Peloponnès, la capital de la qual és Patres; es correspon a l'antiga prefectura d'Acaia.
Nou!!: Patres і Unitat perifèrica d'Acaia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Patres і Venècia · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 1 de juliol · Veure més »
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 12 de juliol · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 1205 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1387 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Patres і 1402 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Patres і 1406 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Patres і 1408 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patres і 1414 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1416 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1418 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Patres і 1429 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Patres і 1430 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 1432 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1446 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1448 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patres і 1458 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1464 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 15 d'abril · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1522 · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 1532 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 1553 · Veure més »
1571
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1571 · Veure més »
1687
; Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1687 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Patres і 1714 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1821 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 1828 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Patres і 1833 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 20 de març · Veure més »
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 24 de juliol · Veure més »
25 de març
El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 25 de març · Veure més »
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patres і 343 · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 5 de juny · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Patres і 551 · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patres і 7 d'octubre · Veure més »
807
El 807 (DCCCVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Patres і 807 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Baliabadra, Baronia de Patres, Patra, Patrae, Patras.
