Accés més ràpid que el navegador!
61 les relacions: Abizanda, Absis, Alfons el Bataller, Aragó, Aragonès, Arc de mig punt, Arquitectura gòtica, Arquivolta, Art romànic, Boltanya, Camporrotuno, Capitell, Carta de poblament, Castejón de Sobrarbe, Castellazo, Cinca, Claustre, Comissions Obreres, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Comunidor, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Conquesta feudal hispànica, Cripta, Cristianisme, Ebre, Edat mitjana, Electricitat, Embassament, Felip V d'Espanya, Furs, Furs de Sobrarb, Guaso, Guerra de Successió Espanyola, Jaca, Lo Grau, Manierisme, Musulmà, Pamplona, Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pirineus, Presa d'aigua, Província d'Osca, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Riu Ara, Sanç Ramires, Santa María de Buil, ..., Segle XVII, Serra de Guara, Setembre, Sobrarb, 1124, 1181, 14 de setembre, 19 de gener, 1965, 20 de gener, 724. Ampliar l'índex (11 més) »
Abizanda
Abizanda (en aragonès: L'Abizanda) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Abizanda · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: L'Aïnsa і Absis · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: L'Aïnsa і Alfons el Bataller · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: L'Aïnsa і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: L'Aïnsa і Aragonès · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: L'Aïnsa і Arc de mig punt · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: L'Aïnsa і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: L'Aïnsa і Arquivolta · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: L'Aïnsa і Art romànic · Veure més »
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Boltanya · Veure més »
Camporrotuno
Camporrotuno és una localitat dins del municipi d'Aínsa-Sobrarbe, al Sobrarbe, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Camporrotuno · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: L'Aïnsa і Capitell · Veure més »
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Nou!!: L'Aïnsa і Carta de poblament · Veure més »
Castejón de Sobrarbe
Castejón de Sobrarbe (Castillón de Sobrarbe en aragonès) és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de l'Aïnsa, en el Sobrarbe, província d'Osca, Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Castejón de Sobrarbe · Veure més »
Castellazo
Castellazo Castellazo és un antic municipi de la comarca del Sobrarbe, al Pirineu d'Osca, a Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Castellazo · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: L'Aïnsa і Cinca · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: L'Aïnsa і Claustre · Veure més »
Comissions Obreres
Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.
Nou!!: L'Aïnsa і Comissions Obreres · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: L'Aïnsa і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: L'Aïnsa і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Comunidor
El comunidor de Sant Vicenç d'A Buerda, del qual es conserven les paraules de la cerimònia d'exconjura. El Conjurador de Serrallonga Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.
Nou!!: L'Aïnsa і Comunidor · Veure més »
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és un organisme depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya que administra i regula les aigües i les infraestructures hidràuliques de la conca de l'Ebre i dels seus afluents.
Nou!!: L'Aïnsa і Confederació Hidrogràfica de l'Ebre · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: L'Aïnsa і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: L'Aïnsa і Cripta · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: L'Aïnsa і Cristianisme · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: L'Aïnsa і Ebre · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: L'Aïnsa і Edat mitjana · Veure més »
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Nou!!: L'Aïnsa і Electricitat · Veure més »
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Nou!!: L'Aïnsa і Embassament · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: L'Aïnsa і Felip V d'Espanya · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: L'Aïnsa і Furs · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: L'Aïnsa і Furs de Sobrarb · Veure més »
Guaso
Exconjurador a Guaso. Al fons, la Penya Montanyesa. Guaso és un nucli de població del Baix Sobrarb, situat al Prepirineu, 16 km al SSE d'Ainsa.
Nou!!: L'Aïnsa і Guaso · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: L'Aïnsa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Jaca · Veure més »
Lo Grau
Lo Grau (en castellà El Grado, oficialment El Grado-Lo Grau) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: L'Aïnsa і Lo Grau · Veure més »
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.
Nou!!: L'Aïnsa і Manierisme · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: L'Aïnsa і Musulmà · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: L'Aïnsa і Pamplona · Veure més »
Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut
El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: L'Aïnsa і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: L'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: L'Aïnsa і Pirineus · Veure més »
Presa d'aigua
Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció que se situa sobre el llit d'un riu perpendicularment a aquest i al sòl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament o presa.
Nou!!: L'Aïnsa і Presa d'aigua · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Província d'Osca · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: L'Aïnsa і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: L'Aïnsa і Regne de Navarra · Veure més »
Riu Ara
L'Ara és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb.
Nou!!: L'Aïnsa і Riu Ara · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: L'Aïnsa і Sanç Ramires · Veure més »
Santa María de Buil
Vista general Santa Maria de Buil (també escrit Boïl en català) és un antic municipi de la comarca del Sobrarb a la província d'Osca a l'Aragó.
Nou!!: L'Aïnsa і Santa María de Buil · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: L'Aïnsa і Segle XVII · Veure més »
Serra de Guara
La Serra de Guara és una serralada del Prepirineu.
Nou!!: L'Aïnsa і Serra de Guara · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: L'Aïnsa і Setembre · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: L'Aïnsa і Sobrarb · Veure més »
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: L'Aïnsa і 1124 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: L'Aïnsa і 1181 · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: L'Aïnsa і 14 de setembre · Veure més »
19 de gener
El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: L'Aïnsa і 19 de gener · Veure més »
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Nou!!: L'Aïnsa і 1965 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: L'Aïnsa і 20 de gener · Veure més »
724
El 724 (DCCXXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: L'Aïnsa і 724 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ainsa, Aínsa, Aïnsa, L'Aínsa, L’Aïnsa.
