Obrir a Google MapsTaula de continguts
69 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Absis, Al-Àndalus, Alfons el Bataller, Alfons el Magnànim, Aragó, Aragonès, Arquitectura gòtica, Art romànic, Bé d'interès cultural, Bierge, Boltanya, Capital, Carta de poblament, Castell de Boltanya, Castellà, Cinca, Comarca, Comtat de Sobrarb, Corona d'Aragó, Crismó, Ermita, Fanlo, Fiscal (Aragó), Hexàgon, Hidalgo (noble), L'Aïnsa, Llogaret, Morcat, Municipi, Orient, Partit judicial, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pere el Cerimoniós, Pirineus, Pont, Província d'Osca, Ramir I d'Aragó, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Renaixement, República Romana, Riu Ara, Samianigo, Sanç III de Pamplona, Santa Eulàlia, Segle XIV, Sobrarb, Torre mestra, Vall de Broto, ... Ampliar l'índex (19 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Veure Boltanya і Abd-ar-Rahman III
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Boltanya і Absis
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Boltanya і Al-Àndalus
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Veure Boltanya і Alfons el Bataller
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Boltanya і Alfons el Magnànim
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Boltanya і Aragó
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Veure Boltanya і Aragonès
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Boltanya і Arquitectura gòtica
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Boltanya і Art romànic
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Boltanya і Bé d'interès cultural
Bierge
Bierge (Biarche en aragonès) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Boltanya і Bierge
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Veure Boltanya і Boltanya
Capital
En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.
Veure Boltanya і Capital
Carta de poblament
Carta de poblament de Lleida any 1150 La carta de poblament o carta pobla (en llatí, charta populationis) era un privilegi en què el sobirà o un senyor atorgaven una sèrie de privilegis a grups poblacionals, a fi d'obtenir la repoblació de certes zones despoblades o poc habitades però d'interès econòmic o estratègic durant la Conquesta.
Veure Boltanya і Carta de poblament
Castell de Boltanya
El castell de Boltanya (també anomenat Castell dels Comtes de Sobrarb, ja que no va ser en cap moment de la seva existència la residència oficial dels senyors del Comtat de Sobrarb) és una fortalesa construïda pels sarraïns de Sobrarb per defensar el Vall de l'Ara dels cristians durant la Reconquesta.
Veure Boltanya і Castell de Boltanya
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Boltanya і Castellà
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Veure Boltanya і Cinca
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Boltanya і Comarca
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Veure Boltanya і Comtat de Sobrarb
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Boltanya і Corona d'Aragó
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Veure Boltanya і Crismó
Ermita
Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.
Veure Boltanya і Ermita
Fanlo
Bosc de la Pardina del Senyor, entre Fanlo i Sarvisé Fanlo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Sobrarb.
Veure Boltanya і Fanlo
Fiscal (Aragó)
Fiscal és una localitat de la província d'Osca, situada a 768 metres d'altitud, al costat del vall del riu Ara i a la comarca del Sobrarb, a 72 km d'Osca i amb una població, el 2005, de 282 habitants.
Veure Boltanya і Fiscal (Aragó)
Hexàgon
Bresca de mel En geometria, un hexàgon correspon a qualsevol polígon de sis costats.
Veure Boltanya і Hexàgon
Hidalgo (noble)
Corona d'Hidalgo Hidalgo és un concepte espanyol, pròpiament castellà, i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs.
Veure Boltanya і Hidalgo (noble)
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Veure Boltanya і L'Aïnsa
Llogaret
Llogarret suís. Un llogarret o llogaret és un nucli de població petit.
Veure Boltanya і Llogaret
Morcat
Morcat és un nucli de població abandonat del Baix Sobrarb, al Prepirineu, 7 km al sud-oest de Boltanya, municipi al qual pertany.
Veure Boltanya і Morcat
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Boltanya і Municipi
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Boltanya і Orient
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Veure Boltanya і Partit judicial
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Boltanya і Partit Socialista Obrer Espanyol
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Boltanya і Pere el Cerimoniós
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Boltanya і Pirineus
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Veure Boltanya і Pont
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Veure Boltanya і Província d'Osca
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Veure Boltanya і Ramir I d'Aragó
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Boltanya і Regne d'Aragó
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Boltanya і Regne de Navarra
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Boltanya і Renaixement
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Boltanya і República Romana
Riu Ara
L'Ara és un riu pirinenc afluent del Cinca, la conca del qual se situa dins de la comarca aragonesa del Sobrarb.
Veure Boltanya і Riu Ara
Samianigo
Samianigo o Sabiñánigo és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i cap de la comarca de l'Alt Gàllego.
Veure Boltanya і Samianigo
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Veure Boltanya і Sanç III de Pamplona
Santa Eulàlia
* Hagiografies.
Veure Boltanya і Santa Eulàlia
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Boltanya і Segle XIV
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Veure Boltanya і Sobrarb
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Veure Boltanya і Torre mestra
Vall de Broto
La Vall de Broto és una depressió allargada (33 quilòmetres) de la superfície terrestre recorreguda per la part alta de la conca del riu Ara.
Veure Boltanya і Vall de Broto
1124
El 1124 (MCXXIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Boltanya і 1124
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 13 de desembre
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Boltanya і 1430
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Boltanya і 1979
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Boltanya і 1983
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Boltanya і 1987
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Boltanya і 1991
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Boltanya і 1995
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Boltanya і 20 de gener
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Boltanya і 2003
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Boltanya і 2007
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Boltanya і 2011
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 21 de juliol
23 d'abril
El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 23 d'abril
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 23 de juliol
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 24 d'agost
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Boltanya і 27 d'agost
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Boltanya і 5 de febrer
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Boltanya і 941
També conegut com Boltaña, Matidero, Pelaitre.