Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Alcoleja (Osca), Aragó, Aragonès, Barbastre, Baronia d'Entença, Castell de l'Abizanda, Cinca, Comarques de l'Aragó, Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, Embassament, L'Aïnsa, Lo Grau, Naval, Palo, Prepirineus aragonesos, Província d'Osca, PSOE d'Aragó, Sanç III de Pamplona, Sobrarb, Unió de Centre Democràtic, Unió General de Treballadors, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 2003, 2007, 2011, 2015.
Alcoleja (Osca)
Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.
Nou!!: Abizanda і Alcoleja (Osca) · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Abizanda і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Abizanda і Aragonès · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Abizanda і Barbastre · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Abizanda і Baronia d'Entença · Veure més »
Castell de l'Abizanda
El Castell de l'Abizanda (en aragonès: Castiello de l'Abizanda o Torre de l'Abizanda) és un castell que es troba localitzat a la localitat aragonesa d'Abizanda (comarca de Sobrarbe, província d'Osca).
Nou!!: Abizanda і Castell de l'Abizanda · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Abizanda і Cinca · Veure més »
Comarques de l'Aragó
Aquestes són les comarques de l'Aragó amb les seves dades més rellevants.
Nou!!: Abizanda і Comarques de l'Aragó · Veure més »
Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) és un organisme depenent del Ministeri per a la Transició Ecològica d'Espanya que administra i regula les aigües i les infraestructures hidràuliques de la conca de l'Ebre i dels seus afluents.
Nou!!: Abizanda і Confederació Hidrogràfica de l'Ebre · Veure més »
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Nou!!: Abizanda і Embassament · Veure més »
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Nou!!: Abizanda і L'Aïnsa · Veure més »
Lo Grau
Lo Grau (en castellà El Grado, oficialment El Grado-Lo Grau) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Abizanda і Lo Grau · Veure més »
Naval
Naval (Nabal en aragonès) és un municipi d'Espanya, situat en la província d'Osca, i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre, Comunitat Autònoma d'Aragó.
Nou!!: Abizanda і Naval · Veure més »
Palo
El palo (de l'escorça de la quina, coneguda com a palo quina) és una beguda alcohòlica típica de Mallorca obtinguda per maceració o infusió d'escorça de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea) (o de vinagrella,DCVB amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etílic (i aigua). És un dels ingredients d'un aperitiu dit verderol, beguda feta amb ginebra, palo i conyac (a Palma, Mallorca) que es pot fer a un tassó de vermut abocant-hi tres quartes parts de palo i completant amb la ginebra i el conyac a parts iguals. El mesclat és la beguda combinada de palo i cassalla a parts iguals. La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.
Nou!!: Abizanda і Palo · Veure més »
Prepirineus aragonesos
Serres prepirenaiques d'Aragó: Serra de Sis, del municipi d'Isàvena. El llogaret que es veu baix a la dreta és El Barri de Serradui. A l'esquerra la serra del Jordal. Darrere de Sis i a la dreta El Turbó. Entre El Jordal i El Turbó, La Vall de Lierp, i les terres de Vilacarle i Tor-la-ribera; i al fons el Cotiella. Els Prepinineus aragonesos o Prepirineu aragonés, és una unitat de relleu d'Aragó.
Nou!!: Abizanda і Prepirineus aragonesos · Veure més »
Província d'Osca
La província d'Osca (Huesca en castellà, Uesca en aragonès) és una província del nord d'Espanya, en la part nord de l'Aragó.
Nou!!: Abizanda і Província d'Osca · Veure més »
PSOE d'Aragó
El PSOE d'Aragó és una de les setze federacions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).
Nou!!: Abizanda і PSOE d'Aragó · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Abizanda і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sobrarb
El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.
Nou!!: Abizanda і Sobrarb · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Abizanda і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: Abizanda і Unió General de Treballadors · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Abizanda і 1979 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Abizanda і 1983 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Abizanda і 1987 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Abizanda і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Abizanda і 1995 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Abizanda і 2003 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Abizanda і 2007 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Abizanda і 2011 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Abizanda і 2015 · Veure més »
