36 les relacions: Adrapana, Al-Amín (abbàssida), Al-Mamun (abbàssida), Alta Mesopotàmia, Alvand, Aq-Súnqur al-Bursuqí, Atabeg, Azerbaidjan, Babilònia, Bagdad, Cosroes II, Daylamites, Ecbàtana, Hamadan, Hasanwàyhida, Il-kanat, Iran, Isfahan, Isidor de Càrax, Jamal-ad-Din al-Afghaní, Jibal, Kakúyides, Mahmud ibn Muhammad, Mossul, Oghuz, Província d'Hamadan, Tahírides del Khorasan, Taula de Peutinger, 1023, 1024, 1025, 1026, 1029, 1120, 810, 811.
Adrapana
Adrapana fou una residència reial dels parts.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Adrapana · Veure més »
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Al-Amín (abbàssida) · Veure més »
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Nou!!: Assadabad (Iran) і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Alvand
Alvand (Alwand Kuh o Kuh-i Alwand) o Elwend, és una cadena de muntanyes aïllada al sud de Hamadan a Iran que arriba fins als 3554 metres a la cimera més alta.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Alvand · Veure més »
Aq-Súnqur al-Bursuqí
Qassim-ad-Dawla Sayf-ad-Din Abu-Saïd Aq-Súnqur al-Bursuqí, més conegut simplement com a Aq-Súnqur al-Bursuqí (? - 1127), fou atabeg de Mossul.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Aq-Súnqur al-Bursuqí · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Atabeg · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Azerbaidjan · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Assadabad (Iran) і Babilònia · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Bagdad · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Cosroes II · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Daylamites · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Ecbàtana · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Hamadan · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Hasanwàyhida · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Il-kanat · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Iran · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Assadabad (Iran) і Isfahan · Veure més »
Isidor de Càrax
Isidor de Càrax (en Isidorus) fou un geògraf de l'antiga Grècia natural de la Susiana del.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Isidor de Càrax · Veure més »
Jamal-ad-Din al-Afghaní
Jamal-ad-Din al-Afghaní (sayyid Jamāl ad-Dīn al-Afghānī), conegut també com a Jamal-ad-Din Assadabadí (sayyid Jamāl ad-Dīn Asadābādī) o simplement com a al-Afghaní (Assadabad, Iran, 1838/39 - Constantinoble, 9 de març de 1897), va ser un teòleg musulmà i activista polític, influent principalment a l'Orient Mitjà, l'Àsia del sud i Europa.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Jamal-ad-Din al-Afghaní · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Jibal · Veure més »
Kakúyides
La dinastia kakúyida, kakwàyhida, dels kakúyides o kakwàyhides fou una nissaga d'origen daylamita que va governar part del Jibal al i després foren senyors locals de Yazd com a vassalls dels seljúcides.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Kakúyides · Veure més »
Mahmud ibn Muhammad
Mahmud ibn Muhammad (Tunis, 10 de juliol de 1757 - 28 de març de 1824) fou bei de Tunis, de la dinastia husaynita de Tunísia, del 1814 al 1824.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Mahmud ibn Muhammad · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Mossul · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Oghuz · Veure més »
Província d'Hamadan
La província de Hamadan és una de les 31 divisions administratives de l'Iran, al centre del país, amb 19.546 km² i uns dos milions d'habitants (48% rural i 51% urbana, estimats 1.758.268 habitants el 2011).
Nou!!: Assadabad (Iran) і Província d'Hamadan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Taula de Peutinger
Conrad Peutinger La taula de Peutinger (o Tabula Peutingeriana) és un pergamí conservat a la Biblioteca imperial de Viena.
Nou!!: Assadabad (Iran) і Taula de Peutinger · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1023 · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1024 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1025 · Veure més »
1026
Sense descripció.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1026 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1029 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 1120 · Veure més »
810
El 810 (DCCCX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 810 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Assadabad (Iran) і 811 · Veure més »