Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Adelaida d'Anjou, Aquitània, Astúries, Índia, Borgonya, Canut II de Dinamarca, Cervera, Comtat de Borgonya, Comtat de Luxemburg, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ducat de Borgonya, Ducat de Spoleto, Dux de Venècia, Enric V de Baviera, Ermessenda de Carcassona, Escània, Febrer, Hoysala, Ismaïlisme, Kathiawar, Mahmud de Ghazna, Northúmbria, Otó Guillem de Borgonya, Oviedo, Pakistan, Regne de Lleó, Ricard II de Normandia, Ricard III de Normandia, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàpiens, Sind, Somnath, Suècia, Sumra, Tardor, Tostig, Venècia, 1 de desembre, 1 de febrer, 1051, 1066, 1118, 1351, 21 de setembre, 23 d'agost, 6 de gener, 8 de gener, 947.
Adelaida d'Anjou
Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026) fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.
Nou!!: 1026 і Adelaida d'Anjou · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: 1026 і Aquitània · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: 1026 і Astúries · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: 1026 і Índia · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: 1026 і Borgonya · Veure més »
Canut II de Dinamarca
Canut el Gran (en danès:, noruec:, anglès:; vers 995-22 de novembre del 1035) va ser rei viking dels regnes de Dinamarca —com a Canut II, 1018-1035)—, Anglaterra —Canut I, 1016-1035)— i Noruega (1029-1035). Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'«Emperador del Nord».
Nou!!: 1026 і Canut II de Dinamarca · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: 1026 і Cervera · Veure més »
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Nou!!: 1026 і Comtat de Borgonya · Veure més »
Comtat de Luxemburg
El comtat de Luxemburg després ducat de Luxemburg fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: 1026 і Comtat de Luxemburg · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: 1026 і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: 1026 і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Nou!!: 1026 і Ducat de Spoleto · Veure més »
Dux de Venècia
Retrat del dux Leonardo Loredan usant el tradicional ''corno ducale'' (Giovanni Bellini, després de 1501, National Gallery de Londres). El dux (llatí dux, 'líder') o dogo (de l'italià doge, adaptació del venecià doxe, i aquest al seu torn del llatí dux) va ser el magistrat suprem i màxim dirigent de la República de Venècia durant més de mil anys, entre els segles i.
Nou!!: 1026 і Dux de Venècia · Veure més »
Enric V de Baviera
Enric de les Ardenes (Enric I de Luxemburg i V de Baviera), mort el 1026, va ser comte a Luxemburg (com Enric I) de 998 a 1026 i duc de Baviera (com Enric V) de 1004 a 1009 i de 1017 a 1026.
Nou!!: 1026 і Enric V de Baviera · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 1026 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escània
Escània (en suec Skåne és una regió situada al sud de Suècia, a la qual pertany políticament. Antigament havia estat sota sobirania danesa. Havia format una de les províncies històriques de Suècia, fronterera amb les de Halland, Småland i Blekinge. Actualment, forma part del comtat d'Escània. La capital era Malmö. Per la seva riquesa en producció de cereals i la seva estratègica situació a l'entrada al mar Bàltic, fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde, de 1658, Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen (1660) i Lund (1679). La universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània. Les principals ciutats són Malmö, Helsingborg i Lund. A Escània parlen el dialecte escani del suec. Aquest dialecte és de vegades considerat com una llengua pròpia (especialment pels nacionalistes escanis). Aquest dialecte és una variant del suec amb moltes influències daneses. Té molts diftongs i una r uvular. La bandera escània és una barreja de la bandera sueca i la danesa. La bandera sovint és vista a Escània, però no té un estatus oficial.
Nou!!: 1026 і Escània · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: 1026 і Febrer · Veure més »
Hoysala
Karnataka). Els Hoysala van ser una dinastia fundadora d'un imperi de tradició gairebé exclusivament canaresa al sud de l'Índia.
Nou!!: 1026 і Hoysala · Veure més »
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Nou!!: 1026 і Ismaïlisme · Veure més »
Kathiawar
Kathiawar (o Saurashtra) és una península situada al nord-oest de l'Índia, a l'estat de Gujarat.
Nou!!: 1026 і Kathiawar · Veure més »
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Nou!!: 1026 і Mahmud de Ghazna · Veure més »
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Nou!!: 1026 і Northúmbria · Veure més »
Otó Guillem de Borgonya
Otó Guillem de Borgonya (962 - 1026) fou comte de Borgonya (986-1026) i duc de Borgonya (1002-1004).
Nou!!: 1026 і Otó Guillem de Borgonya · Veure més »
Oviedo
Oviedo o Uviéu (en castellà i en asturià, tots dos cooficials) és una ciutat i municipi asturià d'origen medieval, capital del Principat d'Astúries.
Nou!!: 1026 і Oviedo · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: 1026 і Pakistan · Veure més »
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Nou!!: 1026 і Regne de Lleó · Veure més »
Ricard II de Normandia
Ricard II de Normandia (23 d'agost de 963 - 28 d'agost de 1027), anomenat Ricard el Bo, va ser fill i hereu del duc Ricard el sense Por, i va governar el ducat des del 996 fins a la seva mort.
Nou!!: 1026 і Ricard II de Normandia · Veure més »
Ricard III de Normandia
Ricard III de Normandia (997-1027) va ser el fill gran i successor de Ricard II al capdavant del ducat de Nornmandia a la mort d'aquest el 1027.
Nou!!: 1026 і Ricard III de Normandia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 1026 і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: 1026 і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: 1026 і Sàpiens · Veure més »
Sind
La província pakistanesa del Sind -des de 1990 oficialment Sindh en transcripció a l'anglès- (Sindhi: سنڌ) és el territori on viuen majoritàriament els sindis (el poble sindi) i administrativament és una divisió administrativa de primer nivell del Pakistan.
Nou!!: 1026 і Sind · Veure més »
Somnath
Somnath (també Deo Pattan, Prabhas Pattan, Veraval Pattan, o Pattan Somnath) és una antiga ciutat i centre de pelegrinatge del districte de Junagarh al Kathiawar, estat de Gujarat.
Nou!!: 1026 і Somnath · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: 1026 і Suècia · Veure més »
Sumra
La dinastia Sumra o Sumera (o dels sumres) fou una nissaga tribal rajput que va governar el Sind entre vers el 1025 i el 1336.
Nou!!: 1026 і Sumra · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: 1026 і Tardor · Veure més »
Tostig
Tostig Godwinson o simplement Tostig (c. 1026 -25 de setembre 1066) fou un comte anglosaxó de Northúmbria, germà del rei Harold II d'Anglaterra.
Nou!!: 1026 і Tostig · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 1026 і Venècia · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1026 і 1 de desembre · Veure més »
1 de febrer
El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1026 і 1 de febrer · Veure més »
1051
Sense descripció.
Nou!!: 1026 і 1051 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: 1026 і 1066 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: 1026 і 1118 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: 1026 і 1351 · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1026 і 21 de setembre · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1026 і 23 d'agost · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1026 і 6 de gener · Veure més »
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1026 і 8 de gener · Veure més »
947
Sense descripció.
Nou!!: 1026 і 947 · Veure més »
