Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Antoine Parmentier

Índex Antoine Parmentier

Antoine-Augustin Parmentier (Montdidier, 17 d'agost de 1737 - París, 17 de desembre de 1813) va ser un agrònom, naturalista, nutricionista i higienista francès.

Taula de continguts

  1. 31 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Agrònom, Agronomia, Assemblea Constituent, Banya del sègol, Carn, Cementiri del Père-Lachaise, Dacsa, Forn de pa, França, Guerra dels Set Anys, Higiene, Història natural, Montdidier, Napoleó Bonaparte, Nutrició, Opi, París, Patatera, Prússia, Remolatxa, Revolució Francesa, Salaó, Sucre, Vacuna, Verola, 17 d'agost, 17 de desembre, 1737, 1795, 1813.

  2. Farmacèutics francesos
  3. Naixements del 1737

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Veure Antoine Parmentier і Acadèmia Francesa de les Ciències

Agrònom

Agrònom (en grec antic ἀγρονόμος) eren uns magistrats descrits per Aristòtil que actuaven a l'antiga Grècia.

Veure Antoine Parmentier і Agrònom

Agronomia

L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen.

Veure Antoine Parmentier і Agronomia

Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

Veure Antoine Parmentier і Assemblea Constituent

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Veure Antoine Parmentier і Banya del sègol

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Veure Antoine Parmentier і Carn

Cementiri del Père-Lachaise

El cementiri del Père-Lachaise (en francès cimetière du Père-Lachaise) és el cementiri més gran de París intramurs i un dels més cèlebres del món.

Veure Antoine Parmentier і Cementiri del Père-Lachaise

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Antoine Parmentier і Dacsa

Forn de pa

Un forn de pa o fleca és un lloc on es cou i ven el pa així com determinats productes de pastisseria com panets, croissants, magdalenes, carquinyolis, pastes seques entre altres.

Veure Antoine Parmentier і Forn de pa

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Antoine Parmentier і França

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Veure Antoine Parmentier і Guerra dels Set Anys

Higiene

Higiene corporal La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.

Veure Antoine Parmentier і Higiene

Història natural

Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.

Veure Antoine Parmentier і Història natural

Montdidier

Montdidier és un municipi francès al departament del Somme (regió dels Alts de França).

Veure Antoine Parmentier і Montdidier

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Antoine Parmentier і Napoleó Bonaparte

Nutrició

Banquet durant el segle XVI.

Veure Antoine Parmentier і Nutrició

Opi

Bola de 200 grams d'opi produït a Espanya, amb els envasos per la recollida i un euro d'escala L'opi és una droga analgèsica narcòtica d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant i dessecant a l'aire el làtex obtingut.

Veure Antoine Parmentier і Opi

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Antoine Parmentier і París

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Antoine Parmentier і Patatera

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Veure Antoine Parmentier і Prússia

Remolatxa

La bleda-rave, beta-rave,del llatí 'beta rapa', amb contaminació de 'bleda' en el primer terme de la composició, i de 'rave' en el segon.

Veure Antoine Parmentier і Remolatxa

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Antoine Parmentier і Revolució Francesa

Salaó

La salaó (en gallec, Salgadura) és un mètode de conservació dels aliments que els fa aptes per a un consum perllongat.

Veure Antoine Parmentier і Salaó

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Veure Antoine Parmentier і Sucre

Vacuna

Vacuna de la verola Una vacuna o vaccí és un preparat antigen de microorganismes complets (vius o morts) o d'alguna de les seves proteïnes o toxines que s'utilitza per a la prevenció o reducció de malalties en animals i humans.

Veure Antoine Parmentier і Vacuna

Verola

Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.

Veure Antoine Parmentier і Verola

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Antoine Parmentier і 17 d'agost

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Antoine Parmentier і 17 de desembre

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Antoine Parmentier і 1737

1795

;Països Catalans.

Veure Antoine Parmentier і 1795

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Antoine Parmentier і 1813

Vegeu també

Farmacèutics francesos

Naixements del 1737