Taula de continguts
29 les relacions: Antipapa, Ardiaca, Argent, Biographie Nationale de Belgique, Canonització, Capítol (catolicisme), Carlemany, Catedral de Sant Lambert, Colònia (Alemanya), Comtat de Duras, Comtat de Túsculum, Enric II de Leez, Haspengouw, Itàlia, Pasqual III, Pesta Negra, Príncep-bisbe, Prebost, Principat de Lieja, Principat de Stavelot-Malmedy, Reliquiari, Rodolf de Zähringen, Roma, Senyor, Trèveris, 1145, 29 de desembre, 29 de maig, 6 d'agost.
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Alexandre de Lieja і Antipapa
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Veure Alexandre de Lieja і Ardiaca
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Alexandre de Lieja і Argent
Biographie Nationale de Belgique
La Biographie Nationale de Belgique (Biografia nacional de Bèlgica) és un diccionari biogràfic que va ser publicat entre 1866 i 1986 per l'Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica.
Veure Alexandre de Lieja і Biographie Nationale de Belgique
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Alexandre de Lieja і Canonització
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Alexandre de Lieja і Capítol (catolicisme)
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Alexandre de Lieja і Carlemany
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Veure Alexandre de Lieja і Catedral de Sant Lambert
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Veure Alexandre de Lieja і Colònia (Alemanya)
Comtat de Duras
El comtat de Duras fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic desenvolupada al segle XI en el que havia estat el gran territori d'Haspengouw, fraccionat en jurisdiccions menors.
Veure Alexandre de Lieja і Comtat de Duras
Comtat de Túsculum
El comtat de Túsculum fou una jurisdicció senyorial del centre d'Itàlia, amb capital a la ciutat de Túsculum.
Veure Alexandre de Lieja і Comtat de Túsculum
Enric II de Leez
Enric II de Leez (alemany Heinrich II. von der Leyen, neerlandès Hendrik van der Leyen), nascut a Grand-Leez el (?) i mort el 4 de setembre de 1164 a Pavia (Itàlia) era príncep-bisbe del principat de Lieja de 1145 fins a la seva mort.
Veure Alexandre de Lieja і Enric II de Leez
Haspengouw
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.
Veure Alexandre de Lieja і Haspengouw
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Alexandre de Lieja і Itàlia
Pasqual III
Pasqual III, nascut com Guido da Crema, a Crema a Llombardia vers el 1100, i mort a Roma el 20 de setembre del 1168 va ser un antipapa dins l'Església catòlica del 1164 al 1168.
Veure Alexandre de Lieja і Pasqual III
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Alexandre de Lieja і Pesta Negra
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Alexandre de Lieja і Príncep-bisbe
Prebost
El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim.
Veure Alexandre de Lieja і Prebost
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Alexandre de Lieja і Principat de Lieja
Principat de Stavelot-Malmedy
El principat de Stavelot-Malmedy (en alemany: Stablo-Malmedy) era un principat del Sacre Imperi Romanogermànic, del qual el príncep era l'abat de la doble Abadia de Stavelot-Malmedy des de l'any 651 fin als 1795.
Veure Alexandre de Lieja і Principat de Stavelot-Malmedy
Reliquiari
Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.
Veure Alexandre de Lieja і Reliquiari
Rodolf de Zähringen
Rodolf de Zähringen (1135 - Herdern (Friburg de Brisgòvia), 5 d'agost de 1191) fou arquebisbe de Magúncia (1160-1161) i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1167 fins a la seva mort el 1191.
Veure Alexandre de Lieja і Rodolf de Zähringen
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Alexandre de Lieja і Roma
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Veure Alexandre de Lieja і Senyor
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Alexandre de Lieja і Trèveris
1145
El 1145 (MCXLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alexandre de Lieja і 1145
29 de desembre
El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre de Lieja і 29 de desembre
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre de Lieja і 29 de maig
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre de Lieja і 6 d'agost