Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman, Abd-Al·lah ibn Muàwiya, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-Múslim, Ahlat, Al-Àndalus, Al-Hàytham ibn Adí, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Thughur, Alides, Alta Mesopotàmia, Amazics, Ar-Raqqà, Armènia, Artsruní, As-Saffah, Azerbaidjan, Badghis, Bagdad, Bagratuní, Batalla de Bakhamra, Bàssora, Califa, Califat Abbàssida, Caucas, Doğubayazıt, Egipte, Egipte (província del Califat), Emirat de Qúrtuba, Hijaz, Humayma, Ibrahim ibn Abd-Al·lah, Ifríqiya, Imperi Romà d'Orient, Iraq (província del Califat), Isa ibn Musa, Ishaq ibn Múslim, Jibal, Jordà (riu), Kharigisme, Khàzars, Khorasan (província del Califat), Kufa, La Meca, Madain, Mamikonian, Medina, Merv, Mossul, Muhal·làbides, ..., Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Nínive, Nizip, Nom àrab, Omeies, Ostikan, Rawandiyya, Rayy, Sàlih ibn Alí, Sàlih ibn Subai al-Kindí, Síria, Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah, Sunbadh, Taiq, Tigris, Vaspurakan, Wasit, Yazid ibn Úmar ibn Hubayra, Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, 709, 713, 744, 746, 749, 750, 753, 754, 755, 756, 757, 758, 759, 762, 763, 764, 768, 772, 775. Ampliar l'índex (39 més) »
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman
Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman al-Azdí o, senzillament, Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman fou governador del Khurasan per compte del califat abbàssida.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman · Veure més »
Abd-Al·lah ibn Muàwiya
Abd-Al·lah ibn Muàwiya, de nom complet Abd-Al·lah ibn Muàwiya ibn Abd-Al·lah ibn Jàfar ibn Abi-Tàlib, fou un noble haiximita que dirigí una revolució talibita (alides) a l'Iran occidental (744-747).
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Abd-Al·lah ibn Muàwiya · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abu-Múslim
Abu-Múslim Abd-ar-Rahman ibn Múslim al-Khurassaní, més conegut senzillament com a Abu-Múslim — en persa ابو مسلمخراسانى; en àrab أبو مسلمعبد الرحمن بن مسلمالخراساني— (700 - 755) fou el cap de la revolució abbàssida al Khurasan.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Abu-Múslim · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ahlat · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Al-Àndalus · Veure més »
Al-Hàytham ibn Adí
Abu-Abd-ar-Rahman al-Hàytham ibn Adí at-Taí, més conegut simplement com Al-Hàytham ibn Adí (Kufa, vers 738 - ?, 821 - 824) fou un historiador àrab.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Al-Hàytham ibn Adí · Veure més »
Al-Mahdí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut simplement pel seu làqab al-Mahdí (Bagdad, 3 d'agost de 744 - Idhadj, 24 de juliol de 785), fou califa abbàssida de Bagdad (775-786).
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »
Al-Thughur
Ath-Thughur, plural dath-Thaghr, literalment ‘bretxa’ o ‘obertura’, són punts de contacte entre l'islam i els territoris cristians o infidels.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Al-Thughur · Veure més »
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Alides · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Amazics · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ar-Raqqà · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Armènia · Veure més »
Artsruní
Els Artsruní van ser una família noble (nakharark) d'Armènia que va governar diversos territoris, i principalment des del el Vaspurakan, territori on van portar el títol de reis entre l'any 908 i el 1021.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Artsruní · Veure més »
As-Saffah
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і As-Saffah · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Azerbaidjan · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Badghis · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Bagdad · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Bagratuní · Veure més »
Batalla de Bakhamra
La Batalla de Bakhamra va tenir lloc el 21 de gener de 763 a Bakhamra, un lloc de d'Iraq la situació del qual no es pot precisar.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Batalla de Bakhamra · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Bàssora · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Califa · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Califat Abbàssida · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Caucas · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Doğubayazıt · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Egipte · Veure més »
Egipte (província del Califat)
Egipte fou del 642 al 935 una província del Califat amb el breu parèntesi del govern tulúnida.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Egipte (província del Califat) · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Hijaz
El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (‘la Barrera’) és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Hijaz · Veure més »
Humayma
Humayma o al-Humayma són unes ruïnes de Jordània a uns 50 km al sud de Maan, a mig camí entre aquesta ciutat i Àqaba.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Humayma · Veure més »
Ibrahim ibn Abd-Al·lah
Ibrahim ibn Abd-Al·lah (Medina, 715 - prop de Bàssora, 763) fou un rebel hassànida enfrontat al califa abbàssida al-Mansur.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ibrahim ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iraq (província del Califat)
La província de l'Iraq fou una entitat administrativa del califat omeia que va existir als segles VII a X, sent la més rica i poblada.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Iraq (província del Califat) · Veure més »
Isa ibn Musa
Issa ibn Mussa fou un príncep abbàssida, nebot del primer califa as-Saffah, que el va designar com a segon hereu, darrere del seu germà Abu-Jàfar al-Mansur.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Isa ibn Musa · Veure més »
Ishaq ibn Múslim
Ishaq ibn Múslim al-Uqaylí fou ostikan (governador) d'Armènia del 744 fins vers el 750.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ishaq ibn Múslim · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Jibal · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Jordà (riu) · Veure més »
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Kharigisme · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Khàzars · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Kufa · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і La Meca · Veure més »
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Madain · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Mamikonian · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Medina · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Merv · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Mossul · Veure més »
Muhal·làbides
Els muhal·làbides (o) fou una família originada en el general Abu-Saïd al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Azdí al-Atakí, així com als seus clients.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Muhal·làbides · Veure més »
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Nínive · Veure més »
Nizip
Nizip (en àrab: نصيبين, Nisibis o Nasibin al-Rum, en kurd: Belqîs) és una ciutat i districte de la província de Gaziantep a Turquia.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Nizip · Veure més »
Nom àrab
El nom àrab clàssic estava compost de diverses parts, on l'ordre no es mantenia sempre igual i algunes parts podien ser omeses.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Nom àrab · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Omeies · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Ostikan · Veure més »
Rawandiyya
Rawandiyya fou una secta xiïta extremista del Khurasan, sorgida del moviment abbàssida en aquesta província.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Rawandiyya · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Rayy · Veure més »
Sàlih ibn Alí
Sàlih ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs (? - Síria, 769) fou un membre de la família abbàssida abans que aquesta pugés al poder.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Sàlih ibn Alí · Veure més »
Sàlih ibn Subai al-Kindí
Sàlih ibn Subai al-Kindí fou ostikan d'Armènia vers el 767.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Sàlih ibn Subai al-Kindí · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Síria · Veure més »
Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah
Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah (? - 759) fou un príncep abbàssida, oncle dels primers califes as-Saffah i al-Mansur.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Sulayman ibn Alí ibn Abd-Al·lah · Veure més »
Sunbadh
Sunbadh o Sinbad o Sinbad al-Majussí (mort el 755) va ser un religiós persa, partidari zoroastrià d'Abu-Múslim i cap d'una revolta per venjar la seva mort.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Sunbadh · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Taiq · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Tigris · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Vaspurakan · Veure més »
Wasit
Wasit o Al-Wasit (literalment ‘Centre’) fou una ciutat de l'Iraq, a la riba de l'antic curs del riu Tigris.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Wasit · Veure més »
Yazid ibn Úmar ibn Hubayra
Yazid ibn Úmar ibn Hubayra al-Fazarí, més conegut simplement com a Ibn Hubayra, fou un governador omeia de l'Iraq (746-749), fill d'Úmar ibn Hubayra.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Yazid ibn Úmar ibn Hubayra · Veure més »
Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí · Veure més »
Yazid ibn Ussayd as-Sulamí
Yazid ibn Ussayd (o Assid) as-Sulamí fou ostikan o governador d'Armènia des de vers el 753 fins al 755, del 759 fins vers el 769 i del 774 a una data entre el 778 i el 780.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і Yazid ibn Ussayd as-Sulamí · Veure més »
709
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 709 · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 713 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 744 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 746 · Veure més »
749
El 749 (DCCXLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 749 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 750 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 753 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 754 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 755 · Veure més »
756
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 756 · Veure més »
757
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 757 · Veure més »
758
El 758 (DCCLVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 758 · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 759 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 762 · Veure més »
763
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 763 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 764 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 768 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 772 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Al-Mansur (abbàssida) і 775 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abu-Jafar Mansur, Abu-Jàfar al-Mansur, Abū Ga'far al Mansūr, Al-Mansur (califa), Al-Mansur d'Armènia, Al-Mansur d’Armènia.
