Obrir a Google MapsTaula de continguts
63 les relacions: Abadia, Al·lòbroges, Antioquia de l'Orontes, Antoní Pius, Argent, Avinyó, Benet IX, Betlem, Bisbe, Carlemany, Catolicisme, Climent XII, Constantinoble, Diaca, Dioclecià, Edat antiga, Edat mitjana, Egipte, Església de Sant Tomàs de Fluvià, França, Giulio Raimondo Mazzarino, Imperi Romà, Isarn de Sant Víctor, Joan Cassià, Joan Crisòstom, Joan XVIII, Lluís el Pietós, Lotari I, Manuscrit, Marsella, Màrtir, Monestir de la Canorga, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Joan les Fonts, Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Necròpolis, Occident, Or, Orde de Sant Benet, Papa Urbà V, Roma, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel del Fai, Sarraïns, Víctor de Marsella, Via romana, 1040, 1047, ... Ampliar l'índex (13 més) »
- Basíliques de França
Abadia
El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.
Veure Abadia de Sant Víctor і Abadia
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Veure Abadia de Sant Víctor і Al·lòbroges
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Abadia de Sant Víctor і Antioquia de l'Orontes
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Abadia de Sant Víctor і Antoní Pius
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Abadia de Sant Víctor і Argent
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Abadia de Sant Víctor і Avinyó
Benet IX
Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.
Veure Abadia de Sant Víctor і Benet IX
Betlem
interior de la Basílica de la Nativitat Betlem és una ciutat de Palestina a 8 km al sud-oest de Jerusalem.
Veure Abadia de Sant Víctor і Betlem
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Abadia de Sant Víctor і Bisbe
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Abadia de Sant Víctor і Carlemany
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Abadia de Sant Víctor і Catolicisme
Climent XII
Climent XII (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1652 - Roma, 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa més vell en el moment del nomenament).
Veure Abadia de Sant Víctor і Climent XII
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Abadia de Sant Víctor і Constantinoble
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Abadia de Sant Víctor і Diaca
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Abadia de Sant Víctor і Dioclecià
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Abadia de Sant Víctor і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Abadia de Sant Víctor і Edat mitjana
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Abadia de Sant Víctor і Egipte
Església de Sant Tomàs de Fluvià
L'església de Sant Tomàs de Fluvià és una església romànica del nucli de Sant Tomàs de Fluvià, municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà).
Veure Abadia de Sant Víctor і Església de Sant Tomàs de Fluvià
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Abadia de Sant Víctor і França
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Abadia de Sant Víctor і Giulio Raimondo Mazzarino
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Abadia de Sant Víctor і Imperi Romà
Isarn de Sant Víctor
Isarn de Sant Víctor o Isarn de Marsella (Tolosa?, final del - Marsella, 24 de setembre de 1048) va ser un monjo benedictí, abat de l'Abadia de Sant Víctor.
Veure Abadia de Sant Víctor і Isarn de Sant Víctor
Joan Cassià
Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental.
Veure Abadia de Sant Víctor і Joan Cassià
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Veure Abadia de Sant Víctor і Joan Crisòstom
Joan XVIII
Joan XVIII (Rapagnano, ? - Roma, juliol del 1009) fou Papa de l'Església catòlica del 1003 al 1009.
Veure Abadia de Sant Víctor і Joan XVIII
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Abadia de Sant Víctor і Lluís el Pietós
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Abadia de Sant Víctor і Lotari I
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Abadia de Sant Víctor і Manuscrit
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Abadia de Sant Víctor і Marsella
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Abadia de Sant Víctor і Màrtir
Monestir de la Canorga
El monestir de la Canorga (francès La Canourgue) fou un establiment religiós fundat vers el 830 al comtat de Gavaldà.
Veure Abadia de Sant Víctor і Monestir de la Canorga
Monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).
Veure Abadia de Sant Víctor і Monestir de Sant Joan de les Abadesses
Monestir de Sant Joan les Fonts
El Monestir de Sant Joan les Fonts és una obra de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Abadia de Sant Víctor і Monestir de Sant Joan les Fonts
Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs és un antic cenobi benedictí que es troba a la localitat de Sant Sebastià dels Gorgs al municipi d'Avinyonet del Penedès.
Veure Abadia de Sant Víctor і Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Veure Abadia de Sant Víctor і Monestir de Santa Maria de Ripoll
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Abadia de Sant Víctor і Necròpolis
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Abadia de Sant Víctor і Occident
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Abadia de Sant Víctor і Or
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Abadia de Sant Víctor і Orde de Sant Benet
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Veure Abadia de Sant Víctor і Papa Urbà V
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Abadia de Sant Víctor і Roma
Sant Martí del Canigó
L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).
Veure Abadia de Sant Víctor і Sant Martí del Canigó
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Veure Abadia de Sant Víctor і Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel del Fai
Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.
Veure Abadia de Sant Víctor і Sant Miquel del Fai
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Abadia de Sant Víctor і Sarraïns
Víctor de Marsella
Víctor de Marsella (Alt Egipte?, segona meitat del - Marsella, Provença, 21 de juliol de 303 o 304) va ésser un militar de l'exèrcit romà.
Veure Abadia de Sant Víctor і Víctor de Marsella
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Veure Abadia de Sant Víctor і Via romana
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1040
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1047
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1362
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1570
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1655
17 de desembre
El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Abadia de Sant Víctor і 17 de desembre
1739
;Països catalans;Resta del món.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1739
1794
;Països Catalans.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1794
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 1997
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Abadia de Sant Víctor і 21 de juliol
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Abadia de Sant Víctor і 24 de setembre
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Abadia de Sant Víctor і 28 de setembre
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 415
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 960
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Abadia de Sant Víctor і 977
Vegeu també
Basíliques de França
- Abadia de Saint-Benoît-sur-Loire
- Abadia de Sant Víctor
- Abadia de Vézelay
- Basílica de Nostra Senyora del Port
- Basílica de Nostra Senyora del Rosari (Lorda)
- Basílica de Nostra Senyora dels Infants
- Basílica de Saint-Denis
- Basílica de Sainte-Thérèse
- Basílica de San Severí de Bordeus
- Basílica de Sant Quintí
- Basílica de Sant Serni de Tolosa
- Basílica de la Daurada
- Catedral Santa Maria d'Aush
- Catedral d'Amiens
- Catedral d'Autun
- Catedral de Besançon
- Catedral de Marsella
- Catedral de Perigús
- Catedral de Quimper
- Catedral de Rodés
- Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)
- Catedral de Sant Pere de Montpeller
- Catedral de Santa Cecília d'Albi
- Església de Sant Tròfim
- Notre-Dame de Fourvière
- Notre-Dame de la Garde
- Sant Joan Baptista de Perpinyà
També conegut com Abadia de Sant Víctor de Marsella.